CRITERIS DE CORRECCIÓ

1. Criteris generals
2. Criteris gràfics
3. Criteris textuals
4. Criteris lingüístics
5. Criteris per a actes específics

1. Criteris generals

1.1. Verificació
1.2. Correcció
1.3. Material de consulta

1.1. Verificació

L’objectiu primordial de la correcció de les transcripcions de les sessions parlamentàries ha d’ésser d’assegurar el text en tant que transcripció d’un discurs oral, especialment pel que fa a la fidelitat a aquest discurs, mitjançant la verificació de l’acord del text amb l’enregistrament digital del discurs. Atès que el discurs oral esdevé, per mitjà de la transcripció, text escrit, s’ha de tenir en compte que la correcció ha de consistir a assegurar-ne també la textualitat, és a dir, assegurar que la transcripció tingui les condicions formals necessàries per a poder ésser llegida i compresa amb normalitat.

1.2. Correcció

Per a establir definitivament el text de la transcripció, és a dir, per a deixar-lo correcte en tant que text, s’ha de verificar que s’hi hagin aplicat o, si cal, s’hi han d’aplicar determinats criteris gràfics, com ara la puntuació (apartat 2); criteris textuals, per a rectificar o suprimir algun mot o alguna expressió que, essent efecte de les condicions en què es produeix el llenguatge oral, resulten inadequats en el llenguatge escrit (apartat 3), i criteris lingüístics o d’adequació a la normativa (apartat 4).

L’adequació a la normativa consisteix a deixar el text correcte en relació amb allò que és generalment admès o no admès en el català estàndard escrit actual, dins el marc del que es pot considerar admissible en un estàndard oral i en la mesura que no perjudica la fidelitat de la transcripció i tenint també en compte que el llenguatge de les sessions parlamentàries pot entrar dins els registres informals de què parla la nova gramàtica de l'IEC (2016).

1.3. Material de consulta

Pel que fa als aspectes morfològics, morfosintàctics i sintàctics, la determinació de l’estàndard escrit es fa d’acord amb l’ordre de fonts d’autoritat que segueix:

• Gramàtica de la llengua catalana (2016), de l'Institut d'Estudis Catalans
Ortografia catalana (2016), de l'Institut d'Estudis Catalans
• Gramàtica catalana (1918 i edicions successives), de P. Fabra
Gramàtica catalana (1956), de P. Fabra
Converses filològiques, de P. Fabra (1983, edició crítica de J. Rafel i Fontanals)
• Acords de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I: Fonètica (2009), de l’Institut d’Estudis Catalans
Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II: Morfologia (2009), de l’Institut d’Estudis Catalans
Diccionari de la llengua catalana (1995), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC1]
Diccionari de la llengua catalana (2007), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC2]
Diccionari de la llengua catalana (1998), Enciclopèdia Catalana
Diccionari d’ús dels verbs catalans (1999), de J. Ginebra i A. Montserrat, Edicions 62
Diccionari de sinònims (2015), d’Albert Jané.
Gramática catalana (1962), d’A. M. Badia i Margarit
Lleures i converses d’un filòleg (1971), de J. Coromines
Gramàtica catalana (19794), de F. de B. Moll
• Curs de gramàtica normativa per a ús dels valencians. Grau superior (1980), de J. Barberà i d’altres
Gramàtica de la llengua catalana (1994), d’A. M. Badia i Margarit

Pel que fa al lèxic, la determinació de l’estàndard escrit es fa d’acord amb l’ordre de fonts d’autoritat que segueix:

Diccionari de la llengua catalana (1995), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC]
Diccionari general de la llengua catalana (1932 i edicions successives), de P. Fabra [DGLC]
• Acords de la Secció Filològica de l’IEC
• Acords del Termcat
• Diccionari de la llengua catalana (1998 o reimpressions d’aquesta), d’Enciclopèdia Catalana, SA
• Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya
Gran enciclopèdia catalana en línia
Diccionari català-valencià-balear (1978²), d’A. M. Alcover i F. de B. Moll
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-1991), de J. Coromines
Diccionari manual de la llengua catalana (1983), de P. Fabra
Diccionari de locucions i frases fetes (1984), de J. Raspall i J. Martí
Diccionari d’onomatopeies i mots de creació expressiva (2002), de M. Riera-Eures i M. Sanjaume
Optimot, Consultes lingüístiques, de la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.

2. Criteris gràfics

2.1. Puntuació
2.2. Ús de diversos signes gràfics
2.3. Ús de les cometes
2.4. Ús de la cursiva
2.5. Citacions
2.6. Grafia de les quantitats
2.7. Grafia de les sigles i els acrònims
2.8. Majúscules i minúscules

2.1. Puntuació

La puntuació gràfica, en totes les formes que són usuals (punt i seguit, punt i a part, coma, punt i coma, dos punts, punts suspensius, signes d’interrogació i d’admiració, guions i parèntesis), és el recurs normal a emprar per a establir el discurs com a text escrit. Cal aplicar-la per a marcar les pauses i les variacions tonals significatives del discurs oral, per a marcar la jerarquització de les frases, per a destriar els encavalcaments de frases i per a indicar els anacoluts que sovint es produeixen en un discurs oral improvisat.

2.1.1. Ús de la coma
2.1.2. Ús del punt
2.1.3. Ús del punt i a part
2.1.4. Ús dels punts suspensius
2.1.5. Ús dels dos punts
2.1.6. Ús dels guions
2.1.7. Ús dels signes d’interrogació i d’admiració
2.1.8. Ús dels parèntesis

2.1.1. Ús de la coma

S’escriuen entre comes tant les oracions i els mots que constitueixen una explicació de l’oració principal com les oracions relatives explicatives. Per exemple:

Al mateix temps, d’acord amb l’article 143.1 del Reglament, la llista de preguntes que s’han de respondre oralment en el Ple és inclosa dins del dossier de la sessió i seran substanciades aquesta tarda a les quatre.

Passem al primer punt de l’ordre del dia, que és el debat i votació del Dictamen de la Comissió de Política Territorial sobre el Projecte de llei sobre els senyals geodèsics.

És un text interessant, és a dir, planteja uns problemes i hi presenta solucions...
S’escriuen també entre comes els mots o les oracions que són recursos discursius per a mantenir l’atenció del receptor o receptors [v. 3.2]:
La proposta, diguem-ne, és prou respectuosa amb la canalització...

La proposta, com deia, és prou respectuosa amb la canalització...

La proposta, hi insisteixo, és prou respectuosa amb la canalització...

La proposta, ho repeteixo, és prou respectuosa amb la canalització...
S’escriuen també entre comes els mots coixí o falques [v. 3.2]:
Aquest és un aspecte molt debatut, no?, i amb poca fortuna.
S’empra també la coma per a marcar els anacoluts i les petites pauses en el discurs, després de punts suspensius [v. 2.1.4]. Per exemple:
Amb un petit interrogant..., no petit, un gran interrogant: què fer amb aquest informe.
Després d’un vocatiu, cal posar-hi coma:
Gràcies, senyor president. Senyor diputat, no és cert....

Gràcies per haver-me escoltat amb tanta atenció, senyores i senyors diputats.
S’empra la coma per a marcar un verb elidit. Per exemple:
En les àrees urbanes caldrà una xarxa molt densa; en la resta, una densitat menor.

Les esmenes 3, 4, 6 i 8 es voten conjuntament; les esmenes 5 i 7, separades.
Per a marcar una diferència de nivell de coordinació cal emprar la coma. Per exemple:
Creiem que hi ha altres alternatives més econòmiques i més eficients, i es dona el cas que sí que existeixen.

Aquesta anàlisi de costos és elemental, i, vistes les circumstàncies, ens preguntem per quines raons el consell executiu ha presentat un projecte així, com aquest.

I, pel que fa a això, recordar-los que la sessió es reprendrà demà a les deu.
S’empra la coma entre un element de l’oració i tota la resta quan hi ha una inflexió tonal, sigui per contrast (èmfasi) amb qualsevol altre element, o per la dislocació (desplaçament) dels elements de l’oració.
Aquesta idea, he de dir que ha estat ben acollida.

Aquestes qüestions, hi ha un marc general on s’emmarquen.

Voldríem posposar-la, aquesta proposició.
S'empra la coma quan, en una frase en què hi ha diversos elements separats amb punt i coma, el darrer d'aquests elements és introduït per la conjunció i.
Setè, l’accés a la cultura en igualtat de condicions, com a garantia de futur, és a dir, un país culte com a garantia de país que té futur; l’elaboració de l’estatut de l’artista; vetllar perquè el català sigui reconegut i acceptat com a llengua de ple dret en tots els organismes internacionals; la creació de la mancomunitat cultural catalana; l’aprovació del nou Pla de museus de Catalunya, juntament amb un catàleg únic dels fons museístics i del fons nacional, i la redacció dels plans integrals de música, del llibre, de les arts visuals, etcètera.

La coma és optativa entre un element de l’oració i tota la resta quan l’element desplaçat apareix dislocat a l’esquerra. En aquests casos, emprarem coma només si els elements desplaçats són llargs o complexos. Per exemple:
Això ho va dir el mateix president fa ben poc.

La següent pregunta la formula el diputat senyor...
Però:
Aquestes esmenes en què el Grup Popular proposava una transacció, el Grup de Convergència i Unió ha demanat de retirar-les.
[Pel que fa als pleonasmes, v. 4.2.1.8.2. Els pronoms personals: Les formes febles].

La coma també és optativa després dels circumstancials de temps al principi de frase. Per exemple:
El dia que es va aprovar l’Estatut(,) els catalans van assumir amb inconsciència els errors dels seus representants polítics...

2.1.2. Ús del punt

S’empra el punt per als dominis d’internet:

Volien canviar el .es pel .cat
També s'empra el punt en les referències numèriques i/o alfanumèriques dels punts i els apartats d'un document:
Votem ara el punt 6.a.2 de la moció

L’apartat 1.1.b de l’article 10 del Decret 133/1990
[V. també 4.4.10.3, Ús de la cursiva.]

2.1.3. Ús del punt i a part

S’empra el punt i a part per a separar fragments del discurs amb temàtiques diferents i per a les fórmules de votació. Per exemple:

L’esmena número 1 planteja [...]
L’esmena número 8 és una esmena d’addició [...]
El president
Gràcies, senyor diputat.
Passem a la votació de les esmenes del Grup Socialistes.
Comença la votació.
Aquestes esmenes han quedat rebutjades per 22 vots a favor, 58 en contra i 15 abstencions.

Després de les fórmules habituals d’inici d’una sessió, cal posar-hi punt i a part. Per exemple:

El president
Comença la sessió. / Es reprèn la sessió.
Hem de debatre, primer de tot [...]

Quan acaba el discurs pròpiament dit, i abans de les expressions típiques d’agraïment de l’orador o oradora, cal fer punt i a part:

Espero, doncs, i demano el vot favorable de la majoria, i dono per defensada aquesta proposició.
Moltes gràcies, senyora presidenta.

2.1.4. Ús dels punts suspensius

S’empren els punts suspensius per a marcar petites pauses o interrupcions del discurs:

Però és que en el seu discurs, en el seu discurs... (Veus de fons.) Sí, senyor Obiols, ara dic per què.

La senyora diputada em demana la paraula per...?

Rafael Ribó i Massó
Senyor president, senyores i senyors diputats..., vostè, senyor Pujol, ens ha dit [...]

S’empren els punts suspensius per a marcar els anacoluts. Si el discurs continua fent referència al mateix tema, s’empren punts suspensius i coma:

Més ràpid no es podia anar, des d’un punt de vista..., ni es pot demanar cap tipus de responsabilitat.

Estem debatent aquí això, i altres coses, només pel fet..., perquè ens trobem entre períodes de sessions.

Em penso que hem d’admetre, i a mi m’agradaria que en aquest cas la consellera de Governació..., vull sentir si ho admet, espero que ho admeti...

Quan l’orador o oradora ha estat interromput però no ha tallat el seu discurs, no posem espai darrere els punts suspensius de la represa. Per exemple:

Rafael Ribó i Massó
Senyor president, això és el que vostès plantegen sobre la línia 9, desmuntant la línia 9, sobre el sistema públic, fins ara, de la xarxa metropolitana de Barcelona, i, per tant, desconnectant-la del que és la seva gestió i, sobretot...
El president
Senyor diputat...
Rafael Ribó i Massó
...de l’hàbit normal de pagament d’infraestructures...
El president
Senyor diputat...
Rafael Ribó i Massó
...i de costos d’explotació.

2.1.5. Ús dels dos punts

S’empren els dos punts per a introduir els subtítols de les publicacions, i posem la primera lletra del subtítol en minúscula. Per exemple:

Els bolets catalans: assaig de classificació
Democràcia, participació i joventut: una anàlisi de l'Enquesta de participació i política 2011
Però:
Time Perception: A Case Study of a Developing Nation [v. 2.8.3]

També s’empren dos punts per a les escales dels mapes, sense espais a banda i banda i amb un punt als milers.

escala 1:25.000

2.1.6. Ús dels guions

Els incisos són talls en el discurs que cal no confondre amb les «falques» [v. 2.1.1], i cal emprar guions per a marcar-los. Per exemple:

En segon lloc, perquè en la Comissió d’Economia i Finances –comissió del 21 de juny– el mateix conseller d’Economia i Finances va venir a exposar-ho.

El conseller d’Economia i Finances ha encarregat dos informes jurídics, que ens els remetrà –que no ens els remet avui perquè s’estan traduint al català– per decidir què s’ha de fer.
Si l’incís és al final d’una frase o d’un paràgraf, només ha de tenir el primer guió que l’obre i ha d’acabar amb punt final, ja sigui un punt pròpiament, punts suspensius o signes d’interrogació o d’admiració. Per exemple:
Aquestes esmenes constitueixen qüestions que no són de llei bàsica i, per tant, no encaixables dintre aquesta llei, que sí que és una llei bàsica –i em refereixo concretament a les esmenes 24 i 27.
Els diàlegs dramatitzats dins una intervenció es transcriuen amb cometes al començament i al final i un guió a cada canvi de personatge:
I va dir: «–Sí, jo ho he fet perquè els veïns m’ho han demanat, i vull convertir-ho en una escola. –No, és el nostre edifici. –Per favor, no ho sabia! Teniu raó. Fem una cosa, mireu, partim-nos l’edifici. –Partir l’edifici, per què?...»
S’empren els guions per als mots repetits amb intenció [v. 3.2].

S’empren els guions també per a marcar els incisos en les citacions [v. 2.5].

2.1.7. Ús dels signes d’interrogació i d’admiració

S’empren els signes d’interrogació i d’admiració exclusivament al final de l’oració. Per exemple:

És a dir, en l’operació civil més important del Govern català, en l’aval més important del Govern català, com s’ha pogut produir aquesta utilització incorrecta de 1.000 milions de pessetes?

Si el primer conseller de Treball de la primera legislatura, l’honorable senyor Rigol, ja va començar a negociar el traspàs de l’Inem!

S’empren els signes d’admiració per a les frases exclamatives i per a remarcar que l’orador o oradora alça la veu:

(Remor de veus.)
El president
Silenci, per favor...
(Persisteix la remor de veus.) Silenci!

...no pot insultar d’aquesta manera!

2.1.8. Ús dels parèntesis

S'empren els parèntesis només si són part del títol d’un text:

Cal recordar el preàmbul de la Llei de l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (Idiada).

Per a la defensa de la Proposició no de llei per a demanar un estudi sobre la desviació del torrent del Vall, de Moià (Bages), té la paraula...
Quan es fa referència a un precepte, s’omet el parèntesi que acompanya l’apartat o la lletra:
Plantegem la supressió de la lletra a del punt 3 de l’article 57.

Votarem en contra de l’apartat 2.f de la proposició no de llei.

2.2. Ús de diversos signes gràfics

2.2.1. El guionet
2.2.2. La barra inclinada
2.2.3. L’apòstrof

2.2.1. El guionet

Escrivim un guionet en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedit de l’adverbi no que han assolit un alt grau de lexicalització. Per exemple:

pacte de no-agressió
el no-alineament, els països no-alineats
la no-bel·ligerància, les nacions no-bel·ligerants
la no-ingerència
el principi de no-intervenció [dret i política internacionals]
el no-jo
el no-res [filosofia]
la no-violència, els no-violents
prosa de no-ficció
els no-creients
la no-figuració, l’art no-figuratiu

Però:
la no discriminació
la no compareixença
la no existència
la no obligatorietat
la no submissió
tractat de no proliferació nuclear
els no fumadors
els no residents
una organització no governamental
un pres no violent

Escrivim amb guionet els mots formats per prefixació en què un prefix s’adjunta a una expressió lexicalitzada formada per un nom i els seus complements o a un mot que ja porta guionet. Per exemple:

ex-secretària primera
vice-primer ministre
sub-directora general
ex-alts càrrecs
pre-Segona Guerra Mundial
pro-dret de vaga
anti-nord-americà

Quan el guionet uneix elements formats per més d'un mot, deixem un espai abans i després del guionet. Per exemple:

la carretera Santa Coloma de Farners - Girona
el tren de Lleida - la Pobla de Segur
la regió de Castella - la Manxa
En tots els altres casos, no deixem espais a banda i banda del guionet. Per exemple:
l’autopista Terrassa-Manresa
el canal Segarra-Garrigues
l’etapa educativa zero-tres anys
el període de 1990-95
els agricultors que pertanyen a IACSI-Asaja
la Comissió Bilateral Estat-Generalitat
Emprarem guionet per a separar la e d’electrònic/a dels termes a què han donat lloc les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Per exemple:
Administració-e
correu-e
economia-e
e-Cristians
Però si es diuen en anglès, deixarem la e enganxada al mot, la inicial del qual posarem en majúscula, tret d’email, que l’escriurem tot en minúscula.
eEconomy
eHealth
eLibrary
email
[V. també 4.4.10.3, Compostos lexicalitzats.]

Pel que fa als cicles formatius i els certificats d'idiomes, no emprarem guionet per a separar les lletres de la xifra aràbiga. Per exemple:
P3
FP2
C2
No emprarem tampoc guionet en les línies de mitjans de transport (metro, autobús, ferrocarril, tramvia...) per a separar les lletres de la xifra aràbiga. Per exemple:
R3 
H8 
T4 
L2 
En canvi, sí que l’emprarem en els casos de dates assenyalades que es designen amb la lletra del mes i la xifra del dia. Per exemple:
11-M
23-F
11-S

2.2.2. La barra inclinada

S’empra el signe de la barra inclinada (/) per a marcar les separacions entre versos citats [v. 2.5] i per a marcar la connexió entre dos termes. Quan un dels dos termes o tots dos són compostos deixarem un espai a banda i banda. Per exemple:

• La numeració de textos legals
la Llei 17/1983
la Moció 12/IV del Parlament de Catalunya
• La relació entre termes (quan no es diu la preposició per o l'article)
Es poden construir dos mil habitatges/any.
Va a cent quilòmetres/hora.
Un cabal de 350 metres cúbics / segon.

Però:

Es poden construir dos mil habitatges l'any.
Va a cent quilòmetres per hora.
Un cabal de 350 metres cúbics per segon.
• L’alternança
Els llocs d’interès artístic i/o històric d’aquesta vall...
Aquests habitatges de protecció oficial / règim especial...

2.2.3. L’apòstrof

L’article i la preposició de no s’apostrofen davant el nom de les lletres. Per exemple:

la a
la erra
de hac

Tot i que la gramàtica considera habitual en els registres no formals l’elisió de la vocal del pronom la davant i i u àtones, mantenim la vocal en aquests casos. Per exemple:

la interioritza
la unifica

S’apostrofa l’article determinat davant els mots masculins que comencen amb s líquida, però no pas davant els femenins. Per exemple:

l’Scorsese
l’Spiegel
l’Sputnik
la Scarlet
la stakhanovista

No s’apostrofa la preposició de davant els mots que comencen amb s líquida. Per exemple:

de Spielberg
de Stanford

L’article i la preposició de no s’apostrofen davant els mots que comencen amb h aspirada. Per exemple:

la Helen
de Honecker

Però, en canvi, els mots estrangers catalanitzats, els apostrofem com els mots catalans que comencen per hac:

l’hitlerià
d’Hèlsinki

S’apostrofen l’article i la preposició de davant les quantitats escrites amb xifres seguint les normes d’apostrofació. Per exemple:

l’1 d’agost
l’11
l’XI Congrés Internacional

També, si cal, s’apostrofen els mots marcats amb cometes o cursiva, com ara les publicacions, obres d’art o els noms de naus, aeronaus, ferrocarrils, etcètera i que comencen per vocal. Si el primer dels mots comença amb article, no s’hi fa la contracció. Per exemple:

I direm l’«a fi que».

Per què un parásito ha d’atacar l’hombre i no ataca la mujer? Per què no ataca les persones?

El seu viatge amb l’Orient Express...

Hi ha una frase d’El petit príncep...

Això va sortir a El Temps...

Pel que fa a l’apòstrof que indica la supressió de les dues primeres xifres d’un any, només es respecta en els casos en què és part de la denominació oficial d’un organisme o d’una entitat; en els altres casos hi deixem un espai. Com ara:

Expo’92
COOB’92
Els Jocs Olímpics 92 van representar...
Per a l’ús de l’apòstrof davant les sigles i els acrònims, v. 2.7.

2.2.4. Altres signes gràfics

Els hashtags del Twitter els escrivim amb el coixinet al davant i sense espais entre els mots, amb tots els elements en majúscules, i amb accents i altres signes gràfics, si n’hi ha. Per exemple:

No sé si saben, els diputats que han intervingut fins ara, que aquella nit, al Twitter, el hashtag #AdeuEspanya? va ser el més usat arreu de l'Estat espanyol.

L’èxit de la piulada massiva per reclamar el #TwitterEnCatalà.

Transcrivim l'arrova de les adreces web amb el símbol corresponent. Per exemple:

Trobaran fàcilment tota aquesta informació a educacio@gencat.cat.

2.3. Ús de les cometes

S’empren, en primer lloc, les cometes baixes, i, si escau, en segon lloc, les cometes altes, i després, si cal, les simples [v. 2.5].

S’empren les cometes per a marcar l’ús metalingüístic dels mots. Per exemple:
Crec que no he utilitzat la paraula «miserable».

Allò que en català se’n deia «fer el pipa».

Els ciutadans han dit «no» a la proposta de transvasament.
S’empren les cometes per a marcar els mots pronunciats amb to irònic. Per exemple:
Això és culpa de la famosa «competitivitat»...

En fi, senyor president, allò que es diu «tot un panorama»...
També emprem cometes per a les designacions col·loquials o populars de determinats conceptes. Com ara:
els «papers de Salamanca»
els «indignats» de la plaça de Catalunya
aquest tema és una «maria»
el president de la «corpo»
aquesta «Barcelunya» que estan construint
ens diran que ja aniran a una «mani»
S’empren les cometes per als títols de capítols d’obres unitàries i d’articles d’una publicació periòdica, per als títols de les partides d’un pressupost i per als títols de conferències, cicles de conferències, exposicions i taules rodones. Com ara:
En aquest capítol, «Béns i serveis», hi ha la partida «Treballs, estudis i investigacions».

Al Cercle d’Economia, quan el president va pronunciar la seva conferència, «Estat de l’estat de les autonomies»...

Arran de l’èxit de l’exposició «Picasso: Una retrospectiva»...

Dins el cicle de conferències que duu el títol «La Mediterrània avui»...
S'escriuen entre cometes i majúscula inicial les peces musicals que formen part d'un recull.
Vilaginés elogiava el segon disc de Quico Pi de la Serra, aquell mític disc que contenia «L'home del carrer», «Jo soc Francesc Pi de la Serra», «Sol» i «Els fariseus».
S’escriuen entre cometes i amb majúscules els títols de col·leccions editorials. Com ara:
Poden trobar aquesta obra a la col·lecció «A Tot Vent», de Proa.
S’escriuen entre cometes els lemes que apareixen en els noms de campanyes, plans i programes. Per exemple:
«Graduï’s, ara pot»
«Vida als anys»
«Depèn de vostè»
«Foc verd»
pla «Catalunya, cara neta»

Però si el lema forma part del nom d'una entitat l'escrivim amb majúscules i sense cometes:

plataforma Aturem la Guerra
Fundació Un Sol Món
S’empren les cometes per a les citacions literals [v. 2.5], els diàlegs dramatitzats [v. 2.1.5] i els pensaments en veu alta.
Jo vaig pensar: «Home, si tenen la mateixa eficiència que van tenir les del mes de juny, estem ben arreglats.»

De fet, és una mena de retorn al 1712, al famós «que se consiga el efecto sin que se note el cuidado».
Si cal, escriurem en cursiva el mot o els mots afectats per les cometes.
I ens va dir: «Com l'afecta la decisió del ministerio
A vostè ara li diuen «minister», «senyor minister».
Ha dit: «Man nimmt dem Politprofi Rull sein Pathos nicht ab...»
S’empren les cometes per a les formes d’argot, de renecs i d’insults no recollides per cap de les autoritats esmentades a 1.3 [v. 4.4.4 i 4.4.5] i per a les frases fetes catalanitzades i els mots estrangers catalanitzats [v. 4.4.11.1].

Quan l’orador o oradora utilitza l’expressió entre cometes cal posar cometes a la paraula/es a què fa referència i, a més, escriure entre cometes entre comes o guions, segons que escaigui. Per exemple:
És una cosa, entre cometes, «natural».
Tenim més bases de dades nosaltres a Catalunya, amb el «poc» que tenim –entre cometes–, que no al si de la mateixa comissió.

Els pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, tanmateix, s’escriuen en rodona i sense cometes, llevat que acompanyin l’autònim, en el qual cas cal posar-los en cursiva [v. 2.4]. Per exemple:
Això no està preparat per al Vaquilla i els seus amics.

Però:

Avel·lí Artís, Tísner

Luiz Inácio, Lula, da Silva
Excepció: «la Caixa»
Després, «la Caixa» es va fusionar amb la Caixa de Barcelona i tot va quedar a casa –a casa de «la Caixa», naturalment.
Els títols de simposis, congressos i jornades s’escriuen en rodona i sense cometes. Per exemple:
Les jornades es deien Inversions i Negocis, fomentades pel Departament d’Agricultura.

2.4. Ús de la cursiva

S’empra la cursiva per a marcar les locucions llatines no catalanitzades (malgrat que el DIEC les entri en rodona). Per exemple:
per capita
a priori
a posteriori
grosso modo
En els noms científics d’espècies animals i vegetals (i, per tant, també les malalties que són designades amb aquests noms) que s’escriuen en llatí, posarem la inicial del substantiu en majúscula, i la de l’adjectiu, en minúscula. Per exemple:
Brucella melitensis
Escherichia coli
Clamydia pneumoniae
S’empra la cursiva per a marcar els mots pronunciats amb èmfasi. Per exemple:
Vostè em deia que si algun dia hagués d’anar a la presó, no li agradaria: estic segur que mai haurà d’anar a la presó.
S’escriuen en cursiva els títols d’obres unitàries (llibres, enciclopèdies) i de publicacions periòdiques, incloses les versions electròniques corresponents. També s'escriuen en cursiva els títols de pel·lícules, d’obres teatrals i espectacles diversos, d’obres d’art (escultures, pintures, etcètera) i obres musicals majors (inclosos els himnes) i els noms de programes de ràdio i de televisió. Per exemple:
Vaig tenir el gran honor de dirigir Els segadors.

Senyor Simó Pujol, vostè no llegeix l’ABC? Segur que el llegeix, segur, i l’Avui també, però l’ABC per descomptat.

Ho pot buscar al Diccionari de la llengua catalana ara mateix, si vol.

Durant la sèrie Poble Nou es va passar un tràiler d’una pel·lícula violenta...

Van finançar l’edició de l’opuscle Cap a una democràcia paritària.
S'escriuen en cursiva i majúscula inicial els subtítols (sovint de caràcter més aviat «literari») que hom dona a determinats informes (per als títols, però, v. 2.8.2.6.2):
l’Informe del Síndic de Greuges d’aquest any, Els nostres desarrelats, denuncia la situació...
S’escriuen en cursiva els noms propis de naus (vaixells, avions, submarins, coets...). Per exemple:
el Prestige
l’Enola Gay
el Nautile

S’escriuen en cursiva els mots, les frases fetes i els refranys d’altres llengües pronunciats en la llengua original [v. 4.4.11.4].

Tanmateix, no cal la cursiva en els noms d'organismes, les tramitacions i els títols de documents oficials que no es tradueixin o que es tradueixin en part. Per exemple:

Ho vam demanar al Ministerio de Trabajo.
los responsables del Departament d'Empresa y Conocimiento (però: los responsables de la conselleria d'Empresa i Coneixement)
Centre d'Investigació d'Anomalías Congénitas
Amb aquesta interpretació de la Ley de enjuiciamiento criminal, crec que n'hi ha prou perquè el tribunal valori aquests casos excepcionals.
la Llei del deporte

Posem en cursiva els apartats en lletres d’una enumeració. Per exemple:
l’apartat 3.a de la disposició addicional segona
Excepció: els objectius de la Unió Europea, els posem en xifres aràbigues i amb la lletra en minúscula, sense punt i sense espai, i en rodona. Per exemple:
l’objectiu 5b
Pel que fa a pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, v. 2.3.

No posem en cursiva els adverbis numerals bis i ter perquè ja són al diccionari, però en canvi mantenim en llatí i en cursiva la seqüència que els segueix: quater, quinquies... Quan apareixen, els posem sense punt i amb un espai entre el número i l’adverbi:
l’article 27 bis regula...

2.5. Citacions

Quan la frase citada comença amb majúscula després de dos punts, cal que el punt o el signe final d’aquesta sigui dins les cometes. En aquest cas, l’oració original no porta cap punt final. Per exemple:

I ell em va dir: «Escolta, nosaltres hem estat uns quants dies apagant focs, jugant-nos la vida; que no us podeu reunir un dia el mes de juliol per discutir això?»

Jo mateix he dit: «Em temo molt que no podem aguantar aquest creixement del 2,3 per cent.»

Fins i tot algú em deia ahir: «I, malgrat el Govern, hem apagat els incendis.» Potser és una opinió exagerada, però és així.

Deia: «Se’ns va dir...» Qui li ho va dir?
Mantenim el punt final de l’oració que acull la citació si aquesta és un fragment de frase i comença amb minúscula:
Hem enviat un missatge al món que diu «amics per sempre».

Quan jo dic «la resta d’incendis estaven controlats i apagats», no m’estic referint a aquests incendis grossos.

Per això abans he dit «creixement prioritari amb certes matisacions», perquè hem d’anar amb compte.
En qualsevol cas, no poden coexistir dos punts finals (o un signe d’exclamació o d’interrogació i un punt), l’un dins les cometes i l’altre fora.

Per als incisos en les citacions se segueixen els criteris establerts per a l’ús dels guions [v. 2.1.6]. Per exemple:
«Farem el projecte tal com diu la llei» –va dir–, «és a dir...»

S’ha de «poner orden...», posar ordre... –és que està en castellà, aquí–, «poner orden en la maraña de servicios y competencias».
En les citacions que contenen punts i a part cal marcar el text citat amb cometes obertes al començament de cada línia:
La secretària primera
Esmena transaccional a les esmenes 13 i 26:
«El Parlament de Catalunya manifesta:
»1. El reconeixement a la trajectòria recent de Televisió Espanyola a Sant Cugat.
»2. La voluntat que Televisió Espanyola a Catalunya respongui a la identitat de Catalunya com a poble.»

El president
El text que posem a votació és el següent: «El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
»1. Establir negociacions [...]
»2. Presentar un pla de reforma [...]»
Pel que fa a les cometes dins les citacions, s’empren primer les altes i després, si cal, també les simples:
És el que em deia el conseller l’altre dia: «Escolti, que al meu departament els funcionaris també es queixen: “Arribem a casa” –diuen– “i encara hem de sentir els veïns que comenten: ‘Vostès sí que viuen bé, amb aquesta bicoca que tenen a l’Administració’, i no els podem fer entendre que fa dos anys que ens tenen congelats.” Com si jo hi pogués fer alguna cosa.» Home, alguna cosa sí que hi deu poder fer!
Per a les citacions de versos s’empra la barra inclinada (/) per a marcar les separacions entre els versos, amb un espai a banda i banda:
El compromís fa referència a una tasca per a la qual escauen uns mots de Foix: «Viure l’instant i obrir els ulls al demà, / del clar i obscur seguir normes i regla / i, enmig d’orats i savis, raonar.»

2.6. Grafia de les quantitats

2.6.1. Lletres
2.6.2. Xifres aràbigues
2.6.3. Xifres romanes

2.6.1. Lletres

S’escriuen amb lletres les numeracions citades per un cardinal corresponents als conceptes següents:
• Dècades

Aquesta història ja arrenca de la dècada dels vint.

Als anys noranta la crisi econòmica és més forta encara...
• Dates commemoratives
el Sis d’Octubre
l’Onze de Setembre

Però: l’11 de setembre de 2001 (referit a l’atac a les Torres Bessones), i l’11 de setembre de 1714 (referit a l’esdeveniment).
• Hores
fins a les dues del migdia
a tres quarts de sis
vint-i-quatre hores després del debat...

Però, per a les hores en sistema digital, v. 2.6.2.
• Minuts
Té un temps màxim de quinze minuts.
• Edats
El nostre objectiu és clarament el d’assegurar la gratuïtat del període dels tres fins als divuit anys en l’ensenyament públic.

La jubilació als seixanta-cinc no ha de representar la fi de l’activitat.
• Quantitats expressades amb menys de tres paraules (no s’hi compta la conjunció dels numerals compresos entre vint i trenta). Per a les enumeracions de quantitats pertanyents a llistes i per a les quantitats que acompanyen els percentatges, però, s’empren les xifres aràbigues [v. 2.6.2.]. Per exemple:
Cada quaranta-vuit hores hi havia un control.

Crearem trenta mil places de llar d'infants.

Situa un senyal o punt geodèsic cada vint-i-cinc o trenta quilòmetres quadrats.
• Quantitats que apareixen darrere un punt, encara que siguin expressades amb tres paraules o més

Estem demanant en el punt número 2 que hi hagi una aportació de 200.000 pessetes anuals. Dues-centes mil pessetes anuals és un escàs terç...

Abstencions?
Quatre.
Doncs, queda rebutjada la proposta.

Però si visualment queda forçat (per exemple, en el cas d'enumeracions o votacions en què es diuen unes quantes xifres seguides) ho deixem en xifres:


El president
Vostè m'ha de dir quines vol agrupar...
Xavier Crespo i Llobet
10, 11, 12.
Rafael López i Rueda
Senyor president, pot repetir les votacions?
El president
4 vots a favor, 2 en contra i 3 abstencions.
Eudald Casadesús i Barceló
Sí, sí, em sembla bé que les agrupi.
El president
1.3, 1.4, 1.5, 1.6, 1.7, 1.8, totes agrupades...

• Quantitats indeterminades expressades amb lletres
Això representarà ics milions menys per a la Generalitat
S’escriuen amb lletres les numeracions citades per un ordinal, en general (v., però, 2.6.3):
punt segon

esmena tercera

quart pis

setanta-cinquè aniversari

el cinquè Pla d'acció i desenvolupament de les polítiques de les dones a Catalunya, 2005-2007

S’escriuen amb lletres les unitats de mesura (longitud, volum, pes, energia...), els mots per cent i mig i els símbols d’addició, subtracció, multiplicació i divisió. Per exemple:
i d’aquí a un temps els grups que ara diuen que hi haurà un dèficit hídric de 100 o de 200 o de 300 hectòmetres cúbics poden rectificar

es va establir una velocitat de 420 metres per segon

En cinc dies hem perdut l’1 per cent de la superfície arbrada de Catalunya.

És modèlic al cent per cent.

el 6 i mig per cent

4 milions i mig de persones

Aquesta partida representa una diferència de menys 340 milions respecte al pressupost de l’any anterior.

Però: un 4x4

2.6.2. Xifres aràbigues

S’escriuen amb xifres aràbigues les numeracions citades per un cardinal corresponents a:

• Pàgines:

Ho poden trobar al diari de sessions número 123, plana 10...

En la pàgina 16 de l’informe se’ns corroboren totes les nostres sospites.

• Sessions:
A la darrera sessió de la comissió, la sessió 15...

• Punts de l’ordre del dia:
Debatrem tot seguit els punts 3 i 4.

Aquesta proposta constitueix el punt 2 de l’ordre del dia.

• Resultats de les votacions:
La proposició queda aprovada per 9 vots a favor, 4 en contra i 1 abstenció.

• Articles, apartats i annexos d’un text normatiu:
Es tracta de modificar l’apartat 2 de l’article 37.

Són els punts 2 i 3 de les resolucions...

A l’annex 1 del document que hem repartit trobaran...

• Números de registre i numeracions d’identificació (textos legals i normatius, esmenes, propostes, jutjats, etcètera), que han d’anar sense punt:
les normes ISO 9000

el Jutjat número 5

el tripartit 2

Agrupem les esmenes 4, 5, 12 i 13; pel que fa a la 1082...

• Dies i anys corresponents a una data:
14 de novembre de 1990

• Hores, en sistema digital:
S’anuncia que les preguntes seran substanciades a les 16 hores de demà.

L’apagada de llum va produir-se a les 15.30 hores de dilluns...

• Quantitats que inclouen fracció decimal:
L’índex que es dona és el 23,5.

• Quantitats expressades amb tres paraules o més (no s’hi compta la conjunció dels numerals compresos entre vint i trenta), i també, per coherència, els numerals de menys de tres paraules que es refereixen a una quantitat més gran, citada sencera en la mateixa frase o en el mateix paràgraf. Per exemple:
43 o 44.000 pessetes

Però, darrere un punt, les escriurem amb lletres (v. 2.6.1).

• Els milions i els bilions, però, quan són quantitats rodones, s’escriuen en combinació amb lletres:
25 milions
1 bilió 300.000 milions

• Carreteres (llevat de l’N-II i anàlogues, per tradició) [v. 2.8. Noms de lloc]:
N-142
A-2
C-234

• Quantitats diverses pertanyents a llistes o enumeracions, encara que siguin d’un sol dígit:
Un noi en edat escolar pot arribar a veure a la televisió en una setmana una mitjana de 670 morts, 18 segrestaments, 878 baralles físiques, 420 confrontacions armades...

S’han cremat 300 coberts de farratge, 2 magatzems, 13 granges de porcs, 15 granges de vedells, 1 granja de pollastres, 8 galliners, 13 arnes, 1 granja d’ovelles i 13 de conills.

• Quantitats que acompanyen els percentatges, encara que siguin d'un sol dígit:
l'1 per cent, l'11 per cent, el 25 per cent

• Els números de telèfon —i amb un espai cada tres xifres si són de nou xifres:
el 112
900 900 120
933 046 500

2.6.3. Xifres romanes

S’escriuen amb xifres romanes les numeracions corresponents a:

• Mesos (quan se cita una data)

4 del II del 90
4.II.90

• Segles

segle XX

• Numeració oficial de competicions, jornades, festivals, fires, congressos, simposis, i també la numeració cronològica corresponent a reis, reines i caps d’esglésies

X Jocs Olímpics
III Congrés de Dret Civil Català
Joan Pau II
Benet XVI
Joan Carles I

S'escriuen amb xifres romanes els títols, els capítols i les seccions del text articulat d’una llei citats per un cardinal:

El títol VIII de la Constitució limita l’autonomia de les nacions històriques...

El capítol IV de la Llei de la funció pública diu...

En canvi, quan són citades per un ordinal, s'escriuen amb lletres (v. 2.6.1):

El títol vuitè de la Constitució...
El capítol quart de la Llei de la funció pública...

S’escriuen amb xifres romanes les regions de Catalunya quan són citades per un cardinal:

les comarques de la regió I

En canvi, quan són citades per un ordinal, s’escriuen amb lletres (v. 2.6.1):

la regió primera

S’escriuen amb xifres romanes els números de les legislatures quan són citades per un cardinal:

la Moció 77/IX del Parlament

En canvi, quan són citades per un ordinal, s’escriuen amb lletres (v. 2.6.1):

durant la novena legislatura del Parlament

2.7. Grafia de les sigles i els acrònims

Entenem per sigla el mot format per totes o algunes de les inicials dels substantius i els adjectius que constitueixen el nom i per acrònim el mot format per grups de lletres o una combinació de lletres i d’inicials dels substantius, els adjectius, les preposicions i les conjuncions. Les sigles s’escriuen amb majúscules i els acrònims amb majúscula inicial, únicament. Per exemple:

PAU [Pla d’actuació urbanística]

Cesca [Centre de Supercomputació de Catalunya]

Idiada [Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil]

Les sigles i els acrònims s’escriuen sense punts i no tenen flexió de plural, malgrat que l’orador o oradora els digui en plural. A més, encara que desenvolupats s’escriguin en cursiva, quan són sigles o acrònims sempre els escriurem en rodona. Per exemple:
La legislació afecta unes quantes ONG...

Els CAP estan distribuïts per tot Catalunya.

Ja sap vostè que tots els DOGC tenen versió en espanyol.

Cal apostrofar l’article determinat i la preposició de, si escau, davant els que es llegeixen lletra per lletra i comencen per vocal o per una consonant el nom de la qual comença per vocal. Per exemple:
els portaveus d’UGT i de Comissions Obreres han arribat a un acord

els portaveus de la UGT

els representants de la UB

Poden accedir a l’FP...

l’FPAC, l’LGAI, l’FNAC, l'LRSAL, l'N-141...

Pel que fa als que es llegeixen per síl·labes, l’apostrofació segueix les regles generals (si se’n sap el gènere):
l’Incavi
l’IVA
l'UNICEF
la UNESCO
l’UTE
l’USO
la UAB

S’escriuen amb minúscules les sigles i els acrònims lexicalitzats, és a dir, els que ja tenen una certa història i tradició, han fet derivats i admeten plural. Per exemple:
els ovnis
les pimes
les vises

Si s'esmenten noms i cognoms de persones amb les inicials, els escrivim amb majúscula, punt i espai. Per exemple:
la petició feta per la senyora M. B. S.

2.8. Majúscules i minúscules

Apliquem la proposta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, de la Direcció General de Política Lingüística, Majúscules i minúscules. Tot seguit donem uns exemples interpretatius i complementaris de l’opuscle.

2.8.1. Noms propis referits a persones
2.8.2. Noms propis referits a coses
2.8.3. Diversos


2.8.1. Noms propis referits a persones

2.8.1.1. Càrrecs oficials i títols nobiliaris
2.8.1.2. Formes protocol·làries de tractament

2.8.1.1. Càrrecs oficials i títols nobiliaris

[v. pàg. 15 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Però:

el síndic de greuges
el síndic de comptes
l’oïdor de comptes
el defensor del poble
el secretari d'estat

2.8.1.2. Formes protocol·làries de tractament

[v. pàg. 16 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Escrivim amb minúscules tots els tractaments protocol·laris. Per exemple:

Gràcies, honorable senyora consellera. Ara té la paraula l’il·lustre diputat senyor Carnicer i Vidal.

2.8.2. Noms propis referits a coses

2.8.2.1. Noms d'institucions, organismes i entitats
2.8.2.2. Fets i períodes temporals
2.8.2.3. Activitats educatives, científiques i socials
2.8.2.4. Tramitacions i títols de documents oficials
2.8.2.5. Noms de lloc

2.8.2.1. Noms d'institucions, organismes i entitats

2.8.2.1.1. Nom propi de la institució, organisme, entitat, empresa o establiment
2.8.2.1.2. Designacions d'entitats juridicopúbliques i religioses
2.8.2.1.3. Designacions d'òrgans de gestió
2.8.2.1.4. Designacions incompletes
2.8.2.1.5. Designacions coreferents

2.8.2.1.1. Nom propi de la institució, organisme, entitat, empresa o establiment

[v. pàg. 20 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi incloem:

Centre Penitenciari Brians 2
Cos d'Agents Rurals
Cos de Bombers
Cos de Mossos d'Esquadra
Parlament Europeu
Unió Europea
Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (v. decret de creació i noms oficials dels centres hospitalaris que la integren)

2.8.2.1.2. Designacions d’entitats juridicopúbliques i religioses

[v. pàg. 21 de Majúscules i minúscules de la DGPL]


Hi incloem:
l’Administració educativa
l’e-Administració

2.8.2.1.3. Designacions d'òrgans de gestió

[v. pàg. 21 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi incloem:

la Mesa Ampliada [del Parlament]

Però, d’acord amb els criteris de designacions incompletes:
la ponència nomenada ahir

2.8.2.1.4. Designacions incompletes

[v. pàg. 21 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Els mots Mesa i Ple s’escriuen amb majúscula, però quan ple designa el procediment, s’escriu amb minúscula. Igualment, pel que fa al mot presidència, en el cas que es refereixi a la persona, és a dir, al president o presidenta, s’escriu amb minúscula:

Aquest diputat creu que seria bo que s’aconseguís altra vegada la unanimitat del Ple...

En el darrer Ple es va debatre...

Els debats en comissió són molt més llargs que els debats en ple...

El president
Aquesta presidència fa la mateixa pregunta que ja ha fet abans...

Escrivim seguretat social i inspecció de treball en minúscula sempre que no formin part del nom d'un organisme. Per exemple:

Cotitza a la seguretat social.

Demanen la transferència de la inspecció de treball a Catalunya.

Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la inspecció de treball i la seguretat social


Però:

La Inspecció de Treball i Seguretat Social té unes tasques assignades.

integrat en el Sistema de la Seguretat Social

Vostè sap que l'Instituto Nacional de la Seguridad Social s'ocupa de la gestió de les prestacions econòmiques.

En tant que designació incompleta del nom oficial de l’organisme corresponent, s’escriuen amb majúscula designacions del tipus: els Mossos (per els Mossos d’Esquadra). Ara bé, cal no confondre la referència al cos amb la referència als individus que integren el cos –que s’escriuen amb minúscules–, la qual cosa es pot deduir pel context:

És cert que els Mossos tenen unes competències en ordre públic...

Ja he explicat que els mossos han de superar unes proves físiques a l’Escola de Policia.

Considerem genèriques i, per tant, escriurem amb minúscules les designacions incompletes d'organismes i entitats de l'Administració pública i les d'òrgans de gestió públics i privats, com ara agències, ajuntaments, centres, comissions, comissions d’estudi, comitès d'empresa, consells comarcals, consells d'administració, consells rectors, consorcis, departaments, direccions generals, grups parlamentaris, instituts, oficines, patronats, secretaries, serveis i similars –tret d'Administració, Comissió [Europea], Congrés [dels Diputats], Consell [Europeu/d'Europa], Consell General [d'Aran], Conselh Generau [d'Aran], Corts [Generals], Estat (però: estat de les autonomies), Generalitat, Govern, Junta [de Portaveus], Mesa, Parlament, Ple, Unió [Europea]. Per exemple:

Avui s’ha reunit la Comissió de Política Cultural... Però Volia demanar el parer de la comissió per...

Té la paraula, pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió... Però En opinió del meu grup parlamentari...

Això depèn de la Direcció General de Qualitat Ambiental Però No és feina d’aquesta direcció general...

També considerem un genèric el mot partit i, per tant, l’escriurem amb minúscula, sempre que no coincideixi amb el nom oficial del partit a què es refereix. Per exemple:

El nostre partit farà el possible perquè es pugui portar a les Corts espanyoles el debat sobre...

Però:

És amb aquest objectiu que el Partit Popular ha presentat les esmenes a aquest projecte de llei...

A més, considerem genèriques i, per tant, escriurem amb minúscules les designacions incompletes de títols de documents oficials i les tramitacions corresponents, com ara comptes generals, dictàmens, dictàmens de comissió, decrets, informes, informes de ponència, lleis, mocions, ordres, plans, programes, projectes de llei, proposicions de llei, propostes de resolució, reglaments, resolucions i similars –tret de l’Estatut [d’autonomia de Catalunya], el Reglament [del Parlament], la Constitució [espanyola], el Tractat [de reforma institucional de la Unió Europea / de Lisboa]. Considerem que la designació és incompleta si no se’n diu el número o la matèria de què tracten; per tant, si no se’n diu ni l’un ni l’altra, ho tractarem com un genèric i ho posarem amb minúscules. Per exemple:

La Llei de política lingüística estableix... Però Aquesta llei obliga les corporacions...

Queda aprovada la Proposta de resolució sobre el conflicte als Balcans Però La proposta de resolució que ha presentat el Grup Popular...

El Decret 63/1988, del 28 de març, estableix... Però Han llegit el que diu el decret? Que no es podrà...


2.8.2.1.5. Designacions correferents

[v. pàg. 22 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi incloem:

la conselleria de Cultura

2.8.2.2. Ajuts, beques i fons de suport econòmic

[v. pàg. 24 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi incloem:

Fons de Cohesió
Fons de Cooperació Local de Catalunya
Fons Europeu d’Orientació i de Garantia Agrícola
Fondo de Garantía del Pago de Alimentos
Fons Social Europeu
Instrument Financer d’Orientació de la Pesca

2.8.2.3. Fets i períodes temporals

2.8.2.3.1. Festivitats cíviques, religioses i polítiques
2.8.2.3.2. Fets històrics singulars

2.8.2.3.1. Festivitats cíviques, religioses i polítiques

[v. pàg. 25 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi incloem:

Dia de la Constitució [Espanyola]
la Diada o la Diada Nacional de Catalunya o la Festa Nacional de Catalunya [al costat de l’Onze de Setembre]
la Festa del Treball [al costat del Dia del Treball o el Primer de Maig]
Dilluns de Pasqua Florida
Dilluns de Pasqua Granada
la Puríssima [Concepció] o la Immaculada [Concepció]
la Festa Nacional d’Espanya o el Pilar
era Hèsta d’Aran
Dia de la Dona [Treballadora]
Dia Mundial de la Sida
Any de la Gent Gran
Any Gaudí / Any Verdaguer

2.8.2.3.2. Fets històrics singulars

[v. pàg. 25 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi incloem:

la Guerra Civil [Espanyola]
la Transició [espanyola]
la Primavera Àrab
la Dictadura
Però:
la «primavera valenciana»

2.8.2.4. Activitats educatives, científiques i socials

2.8.2.4.1. Assignatures, cursos i titulacions
2.8.2.4.2. Càtedres

2.8.2.4.1. Assignatures, cursos i titulacions

[v. pàg. 26 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi incloem les llicenciatures i diplomatures:

llicenciada en Dret / en Econòmiques / en Filologia Catalana
diplomat en Infermeria
té la carrera de Ciències de la Comunicació
Però:

té la carrera de periodisme
és professor de dret

2.8.2.4.2. Càtedres

[v. pàg. 27 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Però quan el nom de la càtedra acompanya el càrrec l’escrivim amb minúscula:

catedràtica de matemàtica aplicada

2.8.2.5. Títols d’obres, publicacions, treballs, elements d’un web i xarxes socials

2.8.2.5.1. Elements d'un web

2.8.2.5.1. Elements d’un web

[v. pàg. 32 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Les adreces web, tant si són esmentades senceres com si només ho són en part, i els portals designats amb dominis d’internet, els escrivim en minúscules, rodona i sense cometes:

Ho poden trobar fàcilment si consulten el web www.ced.uab.es.
Consultin la pàgina de tv3.cat.
S'ha posat en marxa el que és la llotja virtual: llotjapae.cat.

Escrivim amb majúscules totes les paraules semànticament significatives dels noms de portals, blogs i webs:

el blog A la Moda
si busques feina consulta Busco Feina / el portal Busco Feina
trobareu més informació a la pàgina web Oficina Virtual
e-Catalunya
e-Notícies
Google Maps
Neoloteca
Sens Dubte

Però en respectem els usos de majúscules interiors en el cas d’expressions fusionades. Per exemple:

ésAdir
VilaWeb
YouTube

Escrivim amb minúscula i entre cometes els elements (apartats, seccions, enllaços, botons, pestanyes...) de portals, blogs i webs:

cliqueu a «Contacte» / a l’apartat «Contacte»
subscriviu-vos al blog mitjançant l’enllaç «Subscripció»
cliqueu al botó «Accepta»

2.8.2.6. Documents oficials i normes

2.8.2.6.1. Títols de documents oficials, de normes i de les tramitacions corresponents
2.8.2.6.2. Informes, estudis, plans, programes i projectes
2.8.2.6.3. Documents acreditatius i carnets

2.8.2.6.1. Títols de documents oficials, de normes i de les tramitacions corresponents

[v. pàg. 32 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Entenem que són documents oficials i que, per tant, s’escriuen amb majúscula inicial únicament:

Acta única

Carta europea

Constitució espanyola

Codi penal

Declaració universal dels drets humans

Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya

Estatut d’autonomia

Llibre blanc de la gent gran amb dependència

Tractat constitucional / d’adhesió / de reforma institucional de la Unió Europea (però: constitució europea)

Però les propostes de resolució que no tenen número de tramitació no les escrivim amb majúscula:

No acceptem la proposta de resolució núm. 4, presentada pel Grup Parlamentari de Junts pel Sí

2.8.2.6.2. Informes, estudis, plans, programes i projectes

[v. pàg. 34 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi incloem acords, pactes i similars amb nom propi. Per exemple:

Acord per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana

Conveni europeu del paisatge

Objectius de desenvolupament del mil·lenni

Pacte nacional per a l'educació

Hi afegim els manifestos, encara que no siguin documents oficials. Per exemple:
Manifest per La Bressola

Manifiesto por una lengua común

Quan els mots pla i programa són part del nom del document corresponent, s’escriuen amb majúscula inicial i la resta de mots que componen el nom s’escriuen amb minúscules. Per exemple:
Programa per a la reinserció laboral

Pla d’habitatge juvenil

En canvi, quan aquests mots no són part del títol perquè aquest és un nom propi o un lema, s’escriuen amb minúscula i reben el tractament de nom genèric [v. 2.3]. Per exemple:
programa Aura

programa Reactivació Industrial

pla Felipe

programa «Vida als anys»

Escrivim també pla i programa amb minúscula quan acompanyen una sigla o un acrònim que ja inclouen aquests mots:
pla Penta [= Pla d’emergència nuclear de Tarragona]

programa PIRMI [= Programa interdepartamental de renda mínima d’inserció]

Hi afegim els noms que col·loquialment hom dona a certs informes, documents o esdeveniments, encara que no siguin oficials. En aquests casos, escrivim el genèric amb minúscula i el mot següent, com a nom propi, amb majúscula inicial. Per exemple:
operació Tempesta del Desert

informe Ibarretxe

2.8.2.6.3. Documents acreditatius i carnets

[v. pàg. 35 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi incloem altres documents oficials, com ara:

el carnet jove

2.8.2.7. Noms de lloc

2.8.2.7.1. Noms de demarcacions i de divisions territorials
2.8.2.7.2. Noms d'accidents i llocs geogràfics
2.8.2.7.3. Noms de lloc històrics, geopolítics i geoturístics
2.8.2.7.4. Noms de places, carrers i altres vies urbanes i interurbanes

2.8.2.7.1. Noms de demarcacions i de divisions territorials

[v. pàg. 36 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi afegim:

el bisbat de Vic
la comunitat autònoma d’Andalusia
la comunitat autònoma d’Aragó
la comunitat autònoma de les Illes Balears
la comunitat autònoma de les Canàries
la comunitat autònoma de Cantàbria
la comunitat autònoma de Castella i Lleó
la comunitat autònoma de Castella - la Manxa
la comunitat autònoma de Catalunya
la comunitat autònoma de Galícia
la comunitat autònoma del País Basc
la comunitat autònoma de La Rioja

Però:

el Principat d’Astúries
la Regió de Múrcia
la Comunitat Foral de Navarra
la Comunitat [autònoma] Valenciana
la Comunitat [autònoma] de Madrid
la Ciutat Autònoma de Ceuta
la Ciutat Autònoma de Melilla

2.8.2.7.2. Noms d’accidents i llocs geogràfics

[v. pàg. 36 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi afegim:

el Barcelonès nord
la Costa Brava nord

2.8.2.7.3. Noms de lloc històrics, geopolítics i geoturístics

[v. pàg. 37 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi afegim:

Alt Pirineu
Alt Ter
Amèrica Llatina
Baix Ter
Barri Xino
Camí de Santiago
Camí dels Bons Homes
Carros de Foc (travessa/ruta)
Catalunya del Nord
Euràlia, Eurolàndia (zona euro)
Europa dels Quinze
Euroregió Pirineus Mediterrània
Franja [de Ponent / de Gaza]
Ruta de la Seda
Sender Càtar
Sud-est asiàtic
Terres de l'Ebre
Terres de Lleida
Terres de Ponent

Però:

l'euroregió per a la cooperació transfronterera...
el president dels quatre motors d’Europa
els quinze han acordat...
el quart món

2.8.2.7.4. Noms de places, carrers i altres vies urbanes i interurbanes

[v. pàg. 37 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi afegim:

l’eix Transversal
l’eix Transversal Ferroviari
l’eix del Llobregat
l’eix Pirinenc
el moll de la Fusta

Però:

la [carretera] comarcal 1323
el Corredor Mediterrani

I escrivim les inicials en majúscules quan la designació genèrica no va al començament del topònim:

el Quart Cinturó

2.8.3. Diversos

Els portals d’internet, els escrivim amb majúscules i rodona, fins i tot si són diaris digitals. Per exemple:
e-Catalunya
e-Notícies
Google Maps
Neoloteca
Sens Dubte
Però en respectem els usos de majúscules interiors en el cas d’expressions fusionades. Per exemple:
ésAdir
VilaWeb
YouTube

La preposició que introdueix alguns cognoms, la posarem en minúscula si la precedeix el nom de fonts; en canvi, quan no té el nom de fonts davant, la posarem en majúscula. Per exemple:
la senyora Manuela de Madre Ortega / la senyora De Madre Ortega
el senyor Teo van Dijk / el senyor Van Dijk

Els impostos, les matèries acadèmiques i els conjunts de normes s’escriuen amb minúscules. Per exemple:
l’impost sobre la renda de les persones físiques
l’impost sobre el valor afegit
dret civil
dret internacional

Escrivim amb majúscula la paraula fons quan designa una dotació econòmica o un instrument financer determinats. Per exemple:
Fons de cohesió
Fons de cooperació local
Fons de desenvolupament regional
Fons de garantia per al pagament de les pensions d'aliments o compensatòries
Fons econòmic i social
Fons social europeu

Però si es tracta d'organismes, posarem el nom complet en majúscules:
Fons Monetari Internacional

Pel que fa a l'ús particular que fa l'alemany dels substantius, en respectem la majúscula. Per exemple:
la teoria de la Gestalt

Pel que fa a l'anglès, respectem l'ús que fa de les majúscules en els títols d'obres (literàries, cinematogràfiques, etc.) i documents:
la publicació Time Perception: A Case Study of a Developing Nation
una catàstrofe com la d'Independence Day
un pla d'implementació de l'Small Business Act a la legislació catalana

Pel que fa als noms científics en llatí d’espècies animals i vegetals (i les malalties que són designades amb aquests noms), v. 2.4.

Escrivim amb majúscula i rodona els noms dels fenòmens meteorològics:
l'huracà Katrina

Els espais europeus, els posem amb minúscules. Per exemple:
espai europeu d'educació superior
espai europeu del coneixement

3. Criteris textuals

3.1. Abreviacions
3.2. Repeticions
3.3. Onomatopeies
3.4. Omissions
3.5. Errors factuals i lapsus
3.6. Supressions

3.1. Abreviacions

El text corresponent a la intervenció de l’orador o oradora no pot contenir cap mena d’abreviació (etc. per etcètera, Sr. per senyor, OK per okay, tret que l’orador o oradora empri formes abreujades (pronunciades lletra per lletra o com un mot). Per exemple:

Medi Ambient i el DAAAR, aquí com arreu d’Europa, tenen funcions i competències que es complementen.

La subhasta es publicarà en el DOGC.

3.2. Repeticions

Si l’orador o oradora s’ajuda de mots coixí o falques, propis del llenguatge oral, o cau en tics involuntaris (la repetició reiterada d’expressions al llarg del discurs: és a dir, vull dir, oi?, eh?, no?), es poden reduir, sempre que no se’n traeixi la intenció, i respectar les expressions que siguin pertinents en cada cas:

En nom de la resta de companys, vull dir, del grup, vull dir, el que faré, perquè crec que comparteixo les paraules del nostre company, vull dir, des del convenciment, vull dir, des de la confiança que ens donen , vull dir, no solament els programes, sinó les respostes...

Llavors diu, diu, diu: «No hem de fer-ne cas.»

De la mateixa manera, si es repeteixen frases o grups de mots com a recurs mnemònic, també es poden reduir, segons el context:
Això em dona la possibilitat –sense oblidar els aspectes humans– , em dona la possibilitat de parlar-ne.

O bé es poden mantenir entre guions els mots repetits, si el que ha pretès l’orador o oradora és fer-hi èmfasi:
Nosaltres suggerim que no solament utilitzin l’experiència de l’ajuntament com a projecte, sinó que la utilitzin –que la utilitzin– com a experiència pràctica.

Crec que no és bo –crec que no és bo– que ho posem tot al mateix sac.

3.3. Onomatopeies

Les onomatopeies emprades per l’orador o oradora dins un discurs s’han de transcriure tan acostades a la pronúncia com sigui possible, d’acord amb la tradició literària: pst! (si es reclama l’atenció d’algú), o xit! (si es demana silenci), o pf! (per manifestar menyspreu, decepció, indiferència), per exemple. Si l’onomatopeia no té una tradició clara i és de transcripció difícil, s’hi ha de posar l’acotació corresponent [v. II. Criteris de redacció, 4.5.2].

3.4. Omissions

No es poden afegir expressions o mots no pronunciats per l’orador o oradora, encara que aquests puguin facilitar la comprensió del discurs. És el cas, per exemple, de les oracions d’infinitiu que no depenen de cap verb en forma personal:

Dir que la moció que presentem té un objectiu clar...

3.5. Errors factuals i lapsus

Els lapsus o els errors factuals només es poden esmenar si són del tot evidents pel context. Per exemple:

Gràcies, senyor Parlament [per president].
Valorem com a enormement positiva la decisió de mapar —si és que aquesta és una expressió admesa en català, perquè transformar subjuntius [per substantius] en verbs no és una de les concessions que la nostra gramàtica ens permet de fer...

La correcció no és pertinent si algú altre fa referència més endavant al lapsus comès. Per exemple:

Perquè vostè, conseller Escudé, no sap que [...]
Raimon Escudé i Pladellorens
Senyor diputat, ja m’agradaria, ja, haver arribat a tenir el càrrec que vostè tan graciosament m’ha atribuït [...]

Pel que fa a conceptes o noms propis equivocats, cal rectificar-los, però després d’haver consultat l’orador o oradora, si no n’estem segurs o els desconeixem.

[...] altres veus autoritzades, com la del filòleg francès [per Francesc] Vallverdú, recordaven per quines raons l’Institut d’Estudis Catalans...

3.6. Supressions

Si l’orador o oradora demana que no consti en el diari un mot, una expressió o una part de la seva intervenció i el president o presidenta no s’hi oposa, cal posar-hi l’acotació corresponent, llevat que susciti comentaris posteriors [v. Manual de redacció, 4.5.3].

No han de constar en el diari els mots que adreça el president o presidenta als diputats abans de començar la sessió, ni tampoc els que pronuncia després de les fórmules de votació [v. Manual de redacció, 4.2 i 4.3.7]:

Bon dia, senyores i senyors... / Si fan el favor de seure, podríem començar la sessió... Comencem la sessió de Política Territorial d’avui.
Vots a favor? Poden seure / Abaixin el braç.

4. Criteris lingüístics

4.1. Regles generals
4.2. Morfologia i morfosintaxi
4.3. Sintaxi
4.4. Lèxic

4.1. Regles generals

L’establiment del text en l’aspecte lingüístic, sota el criteri restrictiu enunciat en l’apartat 1.2, es guia per les regles següents:

1. Reducció de totes les variants i realitzacions fonètiques i de fonètica sintàctica al sistema fonològic normalitzat, representat per l’ortografia oficial, sense excepcions.

2. Reducció de les variants morfològiques i d’ús de les partícules i les formes gramaticals al sistema morfològic i morfosintàctic estàndard (estàndard general i variants), aplicant-hi quan escaigui les especificitats d’aquesta regla enunciades en l’apartat 4.2. Cal exceptuar-ne els casos en què l’aplicació d’aquesta regla comportaria una alteració substancial de la construcció realment feta per l’orador/a.

3. Manteniment de la sintaxi de la frase i del discurs en tots els casos, llevat dels criteris enunciats en l’apartat 4.3.

4. Manteniment del lèxic i la terminologia en tots els casos, llevat de les substitucions establertes en els apartats 4.4.1, 4.4.2, 4.4.6, 4.4.8, 4.4.10.2 i 4.4.11.3, els criteris dels quals s’han d’aplicar de la manera més restrictiva possible.

4.2. Morfologia i morfosintaxi

Apliquem els criteris de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II: Morfologia (2009)*, de l’IEC, tenint en compte, a més, els criteris següents.

4.2.1. Morfologia no verbal
4.2.2. Morfologia verbal

*Entenem que el llenguatge de les sessions parlamentàries pot entrar dins els registres informals de què parla la Proposta...; que és admissible en l'àmbit general allò que és admissible en l'àmbit restringit, segons l'ús que en faci l'orador/a, i que les pronunciacions (de vegades marcades amb claudàtors) admeses d'algunes formes no han d'ésser reproduïdes en l'estàndard escrit.

4.2.1. Morfologia no verbal

4.2.1.1. L'article
4.2.1.2. El substantiu i l'adjectiu
4.2.1.4. Els possessius
4.2.1.5. Els quantificadors i indefinits
4.2.1.6. Els numerals
4.2.1.7. L'ús pronominal de mateix
4.2.1.8. Els pronoms personals

4.2.1.1. L'article

4.2.1.1.1. L'article dels topònims
4.2.1.1.2. L'article davant els noms propis no toponímics

4.2.1.1.1. L'article dels topònims

[v. pàg. 17 de la Proposta... de l'IEC]

Escrivim en minúscula l’article dels topònims catalans i catalanitzats, fins i tot els units amb un guionet [v. 2.2.1]. Per exemple:

el Caire
el tram Puigcerdà - la Tor de Querol

Però l’escrivim en majúscula quan forma part d’un topònim no catalanitzat. Per exemple:

La Rioja
El Bierzo
La Mancha (però: la Manxa)
El Salvador (però: el Salvador, pronunciat en català)
Le Havre

Per tant, fem la contracció de l’article i la preposició si el topònim és pronunciat en català. Per exemple:

al/del Caire

Però no la fem si és pronunciat en castellà (tot i que l’apostrofem darrere la preposició de). Per exemple:

a El Bierzo
d’El Bierzo

Mantenim l’article en els topònims estrangers que el duen per tradició, encara que l’orador o oradora no el digui. Per exemple:

el Japó
la Xina
els Estats Units d’Amèrica

4.2.1.1.2. L’article davant els noms propis no toponímics

Quan forma part del nom propi, escrivim en majúscula l’article d’organismes, associacions, organitzacions, entitats i empreses:

L’Auditori
Al-Qaida
La Sexta
Si el precedeix una preposició, no s’hi fa la contracció, tot i que l’apostrofem darrere la preposició de. Per exemple:
a El Trampolí
d’El Trampolí

4.2.1.1.3. L'«article neutre»

Si un orador utilitza l'anomenat «article neutre» lo, l'hi respectem sempre que sigui un parlant occidental que també el faci servir com a forma de l'article masculí. Per exemple:

Lo que deia anteriorment lo meu grup...

En tots els altres casos, el corregim. Per tant:

Lo que deia anteriorment el meu grup... Per El que deia anteriorment el meu grup...

4.2.1.2. El substantiu i l'adjectiu

4.2.1.2.1. El nombre

4.2.1.2.1. El nombre

[v. pàg. 19 de la Proposta... de l'IEC]

En el cas de test (prova), farem el plural només amb essa:

un test mèdic / dos tests mèdics
Respectem el plural de topònims, antropònims, dinasties i llinatges, si l'orador ho fa així, i els mantindrem amb majúscules:
els Vallesos
els Pallarsos
hi ha moltes Mòniques Terribes
els Montcades
fer les Amèriques
Però, per tradició, posarem en minúscula els llinatges següents:
els borbons
els àustries

4.2.1.3. Els demostratius

[v. pàg. 19 de la Proposta... de l'IEC]

Respectem les formes del pallarès aguest (pronunciat aguet), aguesta, aguests (pronunciat aguets) o aguestos i aguestes.

4.2.1.4. Els possessius

[v. pàg. 20 de la Proposta... de l'IEC]

Respectem l’ús abusiu dels possessius. Per exemple:

El pla, per a la seva consulta... (Per Per a la consulta del pla... / El pla, per a fer-ne la consulta...)
Cal promoure el seu ús. (Per Cal promoure’n l’ús.)
En respectem l’ús invariable quan el possessiu va precedit del nom:
a casa seu (per a casa seva)

4.2.1.5. Els quantificadors i indefinits

[v. pàg. 20 de la Proposta... de l'IEC]

L’ús abusiu de massa i molt en lloc de gaire es respecta en tots els àmbits lingüístics. Per exemple:

Crec que sortirà una llei una mica, diguem-ne, sense massa futur.

N’evitaria la modificació, que vaticino, en cas contrari, no molt llunyana.

4.2.1.6. Els numerals

4.2.1.6.1. Els cardinals

4.2.1.6.1. Els cardinals

[v. pàg. 21 de la Proposta... de l'IEC]

Restringim l’ús invariable del cardinal dos per al masculí i el femení en el cas d’oradors del català occidental. Per exemple:

dos diputats / dos diputades

4.2.1.7. L'ús pronominal de mateix

Es restitueix la funció adjectiva de mateix/a amb l’addició del substantiu omès, o bé es reemplaça pel pronom pertinent (aquest/a, etcètera), i, si en cap cas això no dona un resultat admissible, es reemplaça per l’adjectiu demostratiu i el substantiu omès. Per exemple:

Han estat presents durant la preparació del treball; el resultat del mateix és una adaptació... Per Han estat presents durant la preparació del treball; el resultat del mateix treball / d’aquest / d’aquest treball és una adaptació...

4.2.1.8. Els pronoms personals

4.2.1.8.1. Les formes fortes
4.2.1.8.2. Les formes febles

4.2.1.8.1. Les formes fortes

[v. pàg. 21 de la Proposta... de l'IEC]

Les formes de preposició + pronom fort se substitueixen, sempre que no representin una alteració excessiva, pels pronoms febles corresponents. Per exemple:

creure en ell per creure-hi

fer se càrrec d’ell per fer-se’n càrrec