1.1. Verificació
L’objectiu primordial de la correcció de les transcripcions de les sessions parlamentàries ha d’ésser d’assegurar el text en tant que transcripció d’un discurs oral, especialment pel que fa a la fidelitat a aquest discurs, mitjançant la verificació de l’acord del text amb l’enregistrament digital del discurs. Atès que el discurs oral esdevé, per mitjà de la transcripció, text escrit, s’ha de tenir en compte que la correcció ha de consistir a assegurar-ne també la textualitat, és a dir, assegurar que la transcripció tingui les condicions formals necessàries per a poder ésser llegida i compresa amb normalitat.
1.2. Correcció
Per a establir definitivament el text de la transcripció, és a dir, per a deixar-lo correcte en tant que text, s’ha de verificar que s’hi hagin aplicat o, si cal, s’hi han d’aplicar determinats criteris gràfics, com ara la puntuació (apartat 2); criteris textuals, per a rectificar o suprimir algun mot o alguna expressió que, essent efecte de les condicions en què es produeix el llenguatge oral, resulten inadequats en el llenguatge escrit (apartat 3), i criteris lingüístics o d’adequació a la normativa (apartat 4).
L’adequació a la normativa consisteix a deixar el text correcte en relació amb allò que és generalment admès o no admès en el català estàndard escrit actual, dins el marc del que es pot considerar admissible en un estàndard oral i en la mesura que no perjudica la fidelitat de la transcripció.
1.3. Material de consulta
Pel que fa als aspectes morfològics, morfosintàctics i sintàctics, la determinació de l’estàndard escrit es fa d’acord amb l’ordre de fonts d’autoritat que segueix:
• Gramàtica catalana (1918 i edicions successives), de P. Fabra
• Gramàtica catalana (1956), de P. Fabra
• Converses filològiques, de P. Fabra (1983, edició crítica de J. Rafel i Fontanals)
• Acords de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
• Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I: Fonètica (2001), de l’Institut d’Estudis Catalans
• Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II: Morfologia (2001), de l’Institut d’Estudis Catalans
• Diccionari de la llengua catalana (1995), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC1]
• Diccionari de la llengua catalana (2007), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC2]
• Diccionari de la llengua catalana (1998), Enciclopèdia Catalana
• Diccionari d’ús dels verbs catalans (1999), de J. Ginebra i A. Montserrat, Edicions 62
• Gramática catalana (1962), d’A. M. Badia i Margarit
• Lleures i converses d’un filòleg (1971), de J. Coromines
• Gramàtica catalana (19794), de F. de B. Moll
• Curs de gramàtica normativa per a ús dels valencians. Grau superior (1980), de J. Barberà i d’altres
• Gramàtica de la llengua catalana (1994), d’A. M. Badia i Margarit
Pel que fa al lèxic, la determinació de l’estàndard escrit es fa d’acord amb l’ordre de fonts d’autoritat que segueix:
• Diccionari de la llengua catalana (1998 o reimpressions d’aquesta), d’Enciclopèdia Catalana, SA
• Diccionari de la llengua catalana (1995), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC]
• Diccionari general de la llengua catalana (1932 i edicions successives), de P. Fabra [DGLC]
• Acords de la Secció Filològica de l’IEC
• Acords del Termcat
• Acords de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu
• Gran enciclopèdia catalana en línia
• Diccionari català-valencià-balear (1978²), d’A. M. Alcover i F. de B. Moll
• Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-1991), de J. Coromines
• Diccionari manual de la llengua catalana (1983), de P. Fabra
• Diccionari de locucions i frases fetes (1984), de J. Raspall i J. Martí
• Diccionari d’onomatopeies i mots de creació expressiva (2002), de M. Riera-Eures i M. Sanjaume
• Atles topogràfic de Catalunya, 3 v. (1995), de l’Institut Cartogràfic de Catalunya
• Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya
2. Criteris gràfics
2.1. Puntuació
La puntuació gràfica, en totes les formes que són usuals (punt i seguit, punt i a part, coma, punt i coma, dos punts, punts suspensius, signes d’interrogació i d’admiració, guions i parèntesis), és el recurs normal a emprar per a establir el discurs com a text escrit. Cal aplicar lo per a marcar les pauses i les variacions tonals significatives del discurs oral, per a marcar la jerarquització de les frases, per a destriar els encavalcaments de frases i per a indicar els anacoluts que sovint es produeixen en un discurs oral improvisat.
2.1.1. Ús de la coma
2.1.2. Ús del punt
2.1.3. Ús del punt i a part
2.1.4. Ús dels punts suspensius
2.1.5. Ús dels dos punts
2.1.6. Ús dels guions
2.1.7. Ús dels signes d’interrogació i d’admiració
2.1.8. Ús dels parèntesis
2.1.1. Ús de la coma
S’escriuen entre comes tant les oracions i els mots que constitueixen una explicació de l’oració principal com les oracions relatives explicatives. Per exemple:
Al mateix temps, d’acord amb l’article 143.1 del Reglament, la llista de preguntes que s’han de respondre oralment en el Ple és inclosa dins del dossier de la sessió i seran substanciades aquesta tarda a les quatre.Passem al primer punt de l’ordre del dia, que és el debat i votació del Dictamen de la Comissió de Política Territorial sobre el Projecte de llei sobre els senyals geodèsics.És un text interessant, és a dir, planteja uns problemes i hi presenta solucions...
S’escriuen també entre comes els mots o les oracions que són recursos discursius per a mantenir l’atenció del receptor o receptors v. [3.2]:
La proposta, diguem-ne, és prou respectuosa amb la canalització...
La proposta, com deia, és prou respectuosa amb la canalització...
La proposta, hi insisteixo, és prou respectuosa amb la canalització...
La proposta, ho repeteixo, és prou respectuosa amb la canalització...
S’empra també la coma per a marcar els anacoluts i les petites pauses en el discurs, després de punts suspensius [v. 2.1.4]. Per exemple:
Amb un petit interrogant..., no petit, un gran interrogant: què fer amb aquest informe.
Després d’un vocatiu, cal posar-hi coma:
Gràcies, senyor president. Senyor diputat, no és cert....
Gràcies per haver-me escoltat amb tanta atenció, senyores i senyors diputats.
S’empra la coma per a marcar un verb elidit. Per exemple:
En les àrees urbanes caldrà una xarxa molt densa; en la resta, una densitat menor.
Les esmenes 3, 4, 6 i 8 es voten conjuntament; les esmenes 5 i 7, separades.
Per a marcar una diferència de nivell de coordinació cal emprar la coma. Per exemple:
Creiem que hi ha altres alternatives més econòmiques i més eficients, i es dóna el cas que sí que existeixen.Aquesta anàlisi de costos és elemental, i, vistes les circumstàncies, ens preguntem per quines raons el Consell Executiu ha presentat un projecte així, com aquest.I, pel que fa a això, recordar-los que la sessió es reprendrà demà a les deu.
S’empra la coma entre un element de l’oració i tota la resta quan hi ha una inflexió tonal, sigui per contrast (èmfasi) amb qualsevol altre element, o per la dislocació (desplaçament) dels elements de l’oració.
Aquesta idea, he de dir que ha estat ben acollida.
Aquestes qüestions, hi ha un marc general on s’emmarquen.
Voldríem posposar-la, aquesta proposició.
La coma és optativa entre un element de l’oració i tota la resta quan l’element desplaçat apareix dislocat a l’esquerra. En aquests casos, emprarem coma només si els elements desplaçats són llargs o complexos. Per exemple:
Això ho va dir el mateix president fa ben poc.Però:
La següent pregunta la formula el diputat senyor...
Aquestes esmenes en què el Grup Popular proposava una transacció, el Grup de Convergència i Unió ha demanat de retirar-les.
[Pel que fa als pleonasmes, v. 4.2.1.7.2. Els pronoms personals: Les formes febles].
La coma també és optativa després dels circumstancials de temps al principi de frase. Per exemple:
El dia que es va aprovar l’Estatut(,) els catalans van assumir amb inconsciència els errors dels seus representants polítics...
2.1.3. Ús del punt i a part
S’empra el punt i a part per a separar fragments del discurs amb temàtiques diferents i per a les fórmules de votació. Per exemple:
L’esmena número 1 planteja [...]
L’esmena número 8 és una esmena d’addició [...]
El president
Gràcies, senyor diputat.
Passem a la votació de les esmenes del Grup Socialistes.
Comença la votació.
Aquestes esmenes han quedat rebutjades per 22 vots a favor, 58 en contra i 15 abstencions.
Després de les fórmules habituals d’inici d’una sessió, cal posar-hi punt i a part. Per exemple:
El president
Comença la sessió. / Es reprèn la sessió.
Hem de debatre, primer de tot [...]
Quan acaba el discurs pròpiament dit, i abans de les expressions típiques d’agraïment de l’orador o oradora, cal fer punt i a part:
Espero, doncs, i demano el vot favorable de la majoria, i dono per defensada aquesta proposició.
Moltes gràcies, senyora presidenta.
2.1.4. Ús dels punts suspensius
S’empren els punts suspensius per a marcar petites pauses o interrupcions del discurs:
Però és que en el seu discurs, en el seu discurs... (Veus de fons.) Sí, senyor Obiols, ara dic per què.
La senyora diputada em demana la paraula per...?
El Sr. Ribó i Massó
Senyor president, senyores i senyors diputats..., vostè, senyor Pujol, ens ha dit [...]
S’empren els punts suspensius per a marcar els anacoluts. Si el discurs continua fent referència al mateix tema, s’empren punts suspensius i coma:
Més ràpid no es podia anar, des d’un punt de vista..., ni es pot demanar cap tipus de responsabilitat.
Estem debatent aquí això, i altres coses, només pel fet..., perquè ens trobem entre períodes de sessions.
Em penso que hem d’admetre, i a mi m’agradaria que en aquest cas la consellera de Governació..., vull sentir si ho admet, espero que ho admeti...
Quan l’orador o oradora ha estat interromput però no ha tallat el seu discurs, no posem espai darrere els punts suspensius de la represa. Per exemple:
El Sr. Ribó i Massó
Senyor president, això és el que vostès plantegen sobre la línia 9, desmuntant la línia 9, sobre el sistema públic, fins ara, de la xarxa metropolitana de Barcelona, i, per tant, desconnectant-la del que és la seva gestió i, sobretot...
El president
Senyor diputat...
El Sr. Ribó i Massó
...de l’hàbit normal de pagament d’infraestructures...
El president
Senyor diputat...
El Sr. Ribó i Massó
...i de costos d’explotació.
2.1.5. Ús dels dos punts
S’empren els dos punts per a introduir els subtítols de les publicacions, i posarem la primera lletra del subtítol en majúscula. Per exemple:
Els bolets catalans: Assaig de classificació
Time Perception: A Case Study of a Developing Nation
També s’empren dos punts per a les escales dels mapes, sense espais a banda i banda i amb un punt als milers.
escala 1:25.000
2.1.6. Ús dels guions
Els incisos són talls en el discurs que cal no confondre amb les «falques» [v. 2.1.1], i cal emprar guions per a marcar-los. Per exemple:
En segon lloc, perquè en la Comissió d’Economia i Finances –comissió del 21 de juny– el mateix conseller d’Economia i Finances va venir a exposar-ho.
El conseller d’Economia i Finances ha encarregat dos informes jurídics, que ens els remetrà –que no ens els remet avui perquè s’estan traduint al català– per decidir què s’ha de fer.
Si l’incís és al final d’una frase o d’un paràgraf, només ha de tenir el primer guió que l’obre i ha d’acabar amb punt final, ja sigui un punt pròpiament, punts suspensius o signes d’interrogació o d’admiració. Per exemple:
Aquestes esmenes constitueixen qüestions que no són de llei bàsica i, per tant, no encaixables dintre aquesta llei, que sí que és una llei bàsica –i em refereixo concretament a les esmenes 24 i 27.
Els diàlegs dramatitzats dins una intervenció es transcriuen amb cometes al començament i al final i un guió a cada canvi de personatge:
I va dir: «–Sí, jo ho he fet perquè els veïns m’ho han demanat, i vull convertir-ho en una escola. –No, és el nostre edifici. –Per favor, no ho sabia! Teniu raó. Fem una cosa, mireu, partim-nos l’edifici. –Partir l’edifici, per què?...»
S’empren els guions per als mots repetits amb intenció [v. 3.2].
S’empren els guions també per a marcar els incisos en les citacions [v. 2.5].
2.1.7. Ús dels signes d’interrogació i d’admiració
S’empren els signes d’interrogació i d’admiració exclusivament al final de l’oració. Per exemple:
És a dir, en l’operació civil més important del Govern català, en l’aval més important del Govern català, com s’ha pogut produir aquesta utilització incorrecta de 1.000 milions de pessetes?
Si el primer conseller de Treball de la primera legislatura, l’honorable senyor Rigol, ja va començar a negociar el traspàs de l’Inem!
S’empren els signes d’admiració per a les frases exclamatives i per a remarcar que l’orador o oradora alça la veu:
(Remor de veus.)
El president
Silenci, per favor...
(Persisteix la remor de veus.) Silenci!
...no pot insultar d’aquesta manera!
2.1.8. Ús dels parèntesis
Per a marcar el text d’una «falca» o un incís s’empren les comes o bé els guions [v. 2.1.1 i 2.1.4]. Però es respecten els parèntesis si són part del títol d’un text:
Cal recordar el preàmbul de la Llei de l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (Idiada).
Per a la defensa de la Proposició no de llei per a demanar un estudi sobre la desviació del torrent del Vall, de Moià (Bages), té la paraula...
Quan es fa referència a un precepte, s’omet el parèntesi que acompanya l’apartat o la lletra:
Plantegem la supressió de la lletra a del punt 3 de l’article 57.
Votarem en contra de l’apartat 2.f de la proposició no de llei.
2.2.1. El guionet
Quan el guionet uneix elements formats per més d'un mot, deixem un espai abans i després del guionet. Per exemple:
la carretera Santa Coloma de Farners - Girona
el tren de Lleida - la Pobla de Segur
la regió de Castella - la Manxa
En tots els altres casos, no deixem espais a banda i banda del guionet. Per exemple:
l’autopista Terrassa-Manresa
el canal Segarra-Garrigues
la regió de Castella-Lleó
l’etapa educativa zero-tres anys
el període de 1990-95
els agricultors que pertanyen a IACSI-Asaja
Emprarem guionet per a separar la e d’electrònic/a dels termes a què han donat lloc les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Per exemple:
Administració-e
correu-e
economia-e
e-Cristians
Però si es diuen en anglès, deixarem la e enganxada al mot, la inicial del qual posarem en majúscula, tret d’email, que l’escriurem tot en minúscula.
eEconomy
eHealth
eLibrary
[V. també 4.4.10.3, Compostos lexicalitzats]
Pel que fa als cicles formatius, no emprarem guionet per a separar les lletres de la xifra aràbiga. Per exemple:
P3
FP2
En canvi, sí que l’emprarem en els casos de dates assenyalades que es designen amb la lletra del mes i la xifra del dia. Per exemple:
11-M
23-F
11-S
2.2.2. La barra inclinada
S’empra el signe de la barra inclinada (/) per a marcar les separacions entre versos citats [v. 2.5] i per a marcar la connexió entre dos termes, com en els casos següents:
- La numeració de textos legals
la Llei 17/1983
la Moció 12/IV del Parlament de Catalunya - La relació entre termes (quan no es diu la preposició per)
Es poden construir dos mil habitatges/any.
Va a cent quilòmetres/hora.
Però:
Es poden construir dos mil habitatges per any.
Va a cent quilòmetres per hora - L’alternança
Els llocs d’interès artístic i/o històric d’aquesta vall...
Però quan els termes de l’alternança són compostos deixarem un espai a banda i banda. Per exemple:
Aquests habitatges de protecció oficial / règim especial...
2.2.3. L’apòstrof
S’apostrofa l’article determinat davant els mots masculins que comencen amb s líquida, però no pas davant els femenins. Per exemple:
l’Scorsese
l’Spiegel
l’Sputnik
la Scarlet
la stakhanovista
No s’apostrofa la preposició de davant els mots que comencen amb s líquida. Per exemple:
de Spielberg
de Stanford
L’article i la preposició de no s’apostrofen davant els mots que comencen amb h aspirada. Per exemple:
la Helen
de Honecker
Però, en canvi, els mots estrangers catalanitzats, els apostrofem com els mots catalans que comencen per hac:
l’hitlerià
d’Hèlsinki
L’article i la preposició de no s’apostrofen davant el nom de les lletres. Per exemple:
la a
la erra
de hac
S’apostrofen l’article i la preposició de davant les quantitats escrites amb xifres seguint les normes d’apostrofació. Per exemple:
l’1 d’agost
l’11
l’XI Congrés Internacional
També, si cal, s’apostrofen els mots marcats amb cometes o cursiva, com ara les publicacions, obres d’art o els noms de naus, aeronaus, ferrocarrils, etcètera i que comencen per vocal. Si el primer dels mots comença amb article, no s’hi fa la contracció. Per exemple:
I direm l’«a fi que».
Per què un parásito ha d’atacar l’hombre i no ataca la mujer? Per què no ataca les persones?
El seu viatge amb l’Orient Express...
Hi ha una frase d’El petit príncep...
Això va sortir a El Temps...
Pel que fa a l’apòstrof que indica la supressió de les dues primeres xifres d’un any, només es respecta en els casos en què és part de la denominació oficial d’un organisme o d’una entitat; en els altres casos hi deixem un espai. Com ara:
Expo’92Per a l’ús de l’apòstrof davant les sigles i els acrònims, v. 2.7.
COOB’92
Els Jocs Olímpics 92 van representar...
2.3. Ús de les cometes
S’empren, en primer lloc, les cometes baixes, i, si escau, en segon lloc, les cometes altes, i després, si cal, les simples [v. 2.5].
S’empren les cometes per a marcar l’ús metalingüístic dels mots. Per exemple:
Crec que no he utilitzat la paraula «miserable».
Allò que en català se’n deia «fer el pipa».
Si es produís el «no», la pregunta seria què hi ha darrere del «no».
S’empren les cometes per a marcar els mots pronunciats amb to irònic. Per exemple:
Això és culpa de la famosa «competitivitat»...
En fi, senyor president, allò que es diu «tot un panorama»...
També emprem cometes per a les designacions col·loquials o populars de determinats conceptes. Com ara:
els «papers de Salamanca»
la realitat dels joves «mileuristes»
aquest tema és una «maria»
el president de la «corpo»
S’empren les cometes per als títols de capítols d’obres unitàries i d’articles d’una publicació periòdica, per als títols de les partides d’un pressupost i per als títols de conferències, cicles de conferències, exposicions i taules rodones. Com ara:
En aquest capítol, «Béns i serveis», hi ha la partida «Treballs, estudis i investigacions».
Al Cercle d’Economia, quan el president va pronunciar la seva conferència, «Estat de l’estat de les autonomies»...
Arran de l’èxit de l’exposició «Picasso: Una retrospectiva»...
Dins el cicle de conferències que duu el títol «La Mediterrània avui»...
S'escriuen entre cometes i majúscula inicial les peces musicals que formen part d'un recull.
Vilaginés elogiava el segon disc de Quico Pi de la Serra, aquell mític disc que contenia «L'home del carrer», «Jo sóc Francesc Pi de la Serra», «Sol» i «Els fariseus».
S’escriuen entre cometes i amb majúscules els títols de col·leccions editorials. Com ara:
Poden trobar aquesta obra a la col·lecció «A Tot Vent», de Proa.
S’escriuen entre cometes, i sense excepcions, els noms de campanyes o de lemes, i els noms de plans i programes que coincideixen amb el nom d’una campanya o d’un lema. Per exemple:
«Graduï’s, ara pot»
«Vida als anys»
«Depèn de vostè»
«Foc verd»
pla «Catalunya, cara neta»
plataforma «Aturem la guerra»
Fundació «Un sol món»
S’empren les cometes per a les citacions literals, ja siguin en català o en una altra llengua [v. 2.5], per als diàlegs dramatitzats [v. 2.1.5] i els pensaments «en veu alta».
Jo vaig pensar: «Home, si tenen la mateixa eficiència que van tenir les del mes de juny, estem ben arreglats.»
S’empren les cometes per a les formes d’argot, de renecs i d’insults no recollides per cap de les autoritats esmentades a 1.3 [v. 4.4.4 i 4.4.5] i per a les frases fetes i els mots estrangers catalanitzats [v. 4.4.11.1].
Quan l’orador/a utilitza l’expressió «entre cometes» cal posar cometes a la paraula/es a què fa referència i, a més, escriure «entre cometes» entre comes o guions, segons que escaigui. Per exemple:
És una cosa, entre cometes, «natural».
Tenim més bases de dades nosaltres a Catalunya, amb el «poc» que tenim –entre cometes–, que no al si de la mateixa comissió.
Els pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, tanmateix, s’escriuen en rodona i sense cometes, llevat que acompanyin l’autònim, en el qual cas cal posar-los en cursiva [v. 2.4]. Per exemple:
Això no està preparat per al Vaquilla i els seus amics.
Però:
Avel·lí Artís, Tísner
Luiz Inácio, Lula, da Silva
Excepció: «la Caixa»
Després, «la Caixa» es va fusionar amb la Caixa de Barcelona i tot va quedar a casa –a casa de «la Caixa», naturalment.
Els títols de simposis, congressos i jornades s’escriuen en rodona i sense cometes [v. 2.8.2.3.2]. Per exemple:
Les jornades es deien Inversions i Negocis, fomentades pel Departament d’Agricultura.
Les adreces web, tant si són esmentades senceres com si només ho són en part, les escrivim en rodona i sense cometes:
Ho poden trobar fàcilment si consulten el web www.ced.uab.es.
2.4. Ús de la cursiva
S’empra la cursiva per a marcar les locucions llatines no catalanitzades (malgrat que el DIEC les entri en rodona). Per exemple:
per capita
a priori
a posteriori
grosso modo
En els noms científics d’espècies animals i vegetals (i, per tant, també les malalties que són designades amb aquests noms) que s’escriuen en llatí, posarem la inicial del substantiu en majúscula, i la de l’adjectiu, en minúscula. Per exemple:
Brucella melitensis
Escherichia coli
Clamydia pneumoniae
S’empra la cursiva per a marcar els mots pronunciats amb èmfasi. Per exemple:
Vostè em deia que si algun dia hagués d’anar a la presó, no li agradaria: estic segur que mai haurà d’anar a la presó.
S’escriuen en cursiva els títols d’obres unitàries (llibres, enciclopèdies), de publicacions periòdiques, de pel·lícules, d’obres teatrals i espectacles diversos, d’obres d’art (escultures, pintures, etcètera) i obres musicals majors (inclosos els himnes) i els noms de programes de ràdio i de televisió. Per exemple:
Vaig tenir el gran honor de dirigir Els segadors.
Senyor Simó Pujol, vostè no llegeix l’ABC? Segur que el llegeix, segur, i l’Avui també, però l’ABC per descomptat.
Durant la sèrie Poble Nou es va passar un tràiler d’una pel·lícula violenta...
Van finançar l’edició de l’opuscle Cap a una democràcia paritària.
Els títols d’informes, com la resta de títols, s’escriuen en cursiva i majúscula inicial [v. 2.8]:
l’Informe del Síndic de Greuges d’aquest any, Els nostres desarrelats, denuncia la situació...
S’escriuen en cursiva els noms propis de naus (vaixells, avions, submarins, coets...). Per exemple:
el Prestige
l’Enola Gay
el Nautile
S’escriuen en cursiva els mots, les frases fetes i els refranys d’altres llengües pronunciats en la llengua original [v. 4.4.11.4].
Posarem en cursiva els apartats en lletres d’una enumeració. Per exemple:
l’apartat 3.a de la disposició addicional segona
Excepció: els objectius de la Unió Europea, els posarem en xifres aràbigues i amb la lletra en minúscula, sense punt i sense espai, i en rodona. Per exemple:
l’objectiu 5b
Pel que fa a pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, v. 2.3.
No posarem en cursiva els adverbis numerals bis i ter perquè ja són al diccionari, però en canvi mantindrem en llatí i en cursiva la seqüència que els segueix: quater, quinquies... Quan apareguin, els posarem sense punt i amb un espai entre el número i l’adverbi:
l’article 27 bis regula...
Però si es dóna el cas que en un mateix text n’apareixen de llatins i de catalanitzats, els posarem tots en cursiva. Per exemple:
Per més floritures que féssim ara creant articles 1 bis, 1 ter, 1 quater, no serviria absolutament de res.
2.5. Citacions
Quan la frase citada comença amb majúscula després de dos punts, cal que el punt o el signe final d’aquesta sigui dins les cometes. En aquest cas, l’oració original no porta cap punt final. Per exemple:
I ell em va dir: «Escolta, nosaltres hem estat uns quants dies apagant focs, jugant-nos la vida; que no us podeu reunir un dia el mes de juliol per discutir això?»
Jo mateix he dit: «Em temo molt que no podem aguantar aquest creixement del 2,3 per cent.»
Fins i tot algú em deia ahir: «I, malgrat el Govern, hem apagat els incendis.» Potser és una opinió exagerada, però és així.
Deia: «Se’ns va dir...» Qui li ho va dir?
Mantenim el punt final de l’oració que acull la citació si aquesta és un fragment de frase i comença amb minúscula:
Hem enviat un missatge al món que diu «amics per sempre».
Quan jo dic «la resta d’incendis estaven controlats i apagats», no m’estic referint a aquests incendis grossos.
Per això abans he dit «creixement prioritari amb certes matisacions», perquè hem d’anar amb compte.
En qualsevol cas, no poden coexistir dos punts finals (o un signe d’exclamació o d’interrogació i un punt), l’un dins les cometes i l’altre fora.
Per als incisos en les citacions se segueixen els criteris establerts per a l’ús dels guions [v. 2.1.5]. Per exemple:
«Farem el projecte tal com diu la llei» –va dir–, «és a dir...»
S’ha de «poner orden...», posar ordre... –és que està en castellà, aquí–, «poner orden en la maraña de servicios y competencias».
En les citacions que contenen punts i a part cal marcar el text citat amb cometes obertes al començament de cada línia:
La secretària primera
Esmena transaccional a les esmenes 13 i 26:
«El Parlament de Catalunya manifesta:
»1. El reconeixement a la trajectòria recent de Televisió Espanyola a Sant Cugat.
»2. La voluntat que Televisió Espanyola a Catalunya respongui a la identitat de Catalunya com a poble.»
El president
El text que posem a votació és el següent: «El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a:
»1. Establir negociacions [...]
»2. Presentar un pla de reforma [...]»
Pel que fa a les cometes dins les citacions, s’empren primer les altes i després, si cal, també les simples:
És el que em deia el conseller l’altre dia: «Escolti, que al meu departament els funcionaris també es queixen: “Arribem a casa” –diuen– “i encara hem de sentir els veïns que comenten: ‘Vostès sí que viuen bé, amb aquesta bicoca que tenen a l’Administració’, i no els podem fer entendre que fa dos anys que ens tenen congelats.” Com si jo hi pogués fer alguna cosa.» Home, alguna cosa sí que hi deu poder fer!
Per a les citacions de versos s’empra la barra inclinada (/) per a marcar les separacions entre els versos, amb un espai a banda i banda:
El compromís fa referència a una tasca per a la qual escauen uns mots de Foix: «Viure l’instant i obrir els ulls al demà, / del clar i obscur seguir normes i regla / i, enmig d’orats i savis, raonar.»
2.6.1. Lletres
S’escriuen amb lletres les numeracions citades per un cardinal corresponents als conceptes següents:
- Dècades
Aquesta història ja arrenca de la dècada dels vint.
Als anys noranta la crisi econòmica és més forta encara... - Dates commemoratives
el Sis d’Octubre
l’Onze de Setembre
Però: l’11 de setembre de 2001 (referit a l’atac a les Torres Bessones), i l’11 de setembre de 1714 (referit a l’esdeveniment). - Hores
fins a les dues del migdia
a tres quarts de sis
vint-i-quatre hores després del debat...
Però, per a les hores en sistema digital, v. 2.6.2. - Minuts
Té un temps màxim de quinze minuts.
- Edats
El nostre objectiu és clarament el d’assegurar la gratuïtat del període dels tres fins als divuit anys en l’ensenyament públic.
La jubilació als seixanta-cinc no ha de representar la fi de l’activitat. - Quantitats aproximades
unes tres-centes escoles
ciutats de més de dos mil habitants
aproximadament dotze milions Quantitats expressades amb menys de tres paraules (no s’hi compta la conjunció dels numerals compresos entre vint i trenta). Per a les enumeracions de quantitats pertanyents a llistes i per a les quantitats que acompanyen els percentatges, però, s’empren les xifres aràbigues [v. 2.6.2.]. Per exemple:
Cada quaranta-vuit hores hi havia un control.
Crearem trenta mil places de llar d'infants.
Situa un senyal o punt geodèsic cada vint-i-cinc o trenta quilòmetres quadrats.- Quantitats que apareixen darrere un punt, encara que siguin expressades amb tres paraules o més.
Estem demanant en el punt número 2 que hi hagi una aportació de 200.000 pessetes anuals. Dues-centes mil pessetes anuals és un escàs terç...
Abstencions?
Quatre.
Doncs, queda rebutjada la proposta. S’escriuen amb lletres les numeracions citades per un ordinal, en general (v., però, 2.6.3):
punt segon
esmena tercera
quart pis
setanta-cinquè aniversariS’escriuen amb lletres les unitats de mesura (longitud, volum, pes, energia...), els mots «per cent» i els símbols d’addició, subtracció, multiplicació i divisió. Per exemple:
i d’aquí a un temps els grups que ara diuen que hi haurà un dèficit hídric de 100 o de 200 o de 300 hectòmetres cúbics poden rectificar
es va establir una velocitat de 420 metres per segon
En cinc dies hem perdut l’1 per cent de la superfície arbrada de Catalunya.
És modèlic al cent per cent.
Aquesta partida representa una diferència de menys 340 milions respecte al pressupost de l’any anterior.
2.6.2. Xifres aràbigues
S’escriuen amb xifres aràbigues les numeracions citades per un cardinal corresponents a:
- Pàgines:
Ho poden trobar al diari de sessions número 123, plana 10...
En la pàgina 16 de l’informe se’ns corroboren totes les nostres sospites. - Sessions:
A la darrera sessió de la comissió, la sessió 15...
- Punts de l’ordre del dia:
Debatrem tot seguit els punts 3 i 4.
Aquesta proposta constitueix el punt 2 de l’ordre del dia. - Resultats de les votacions:
La proposició queda aprovada per 9 vots a favor, 4 en contra i 1 abstenció.
- Articles, apartats i annexos d’un text normatiu:
Es tracta de modificar l’apartat 2 de l’article 37.
Són els punts 2 i 3 de les resolucions...
A l’annex 1 del document que hem repartit trobaran... Números de registre i numeracions d’identificació (textos legals i normatius, esmenes, propostes, jutjats, etcètera), que han d’anar sense punt:
les normes ISO 9000
el Jutjat número 5
Agrupem les esmenes 4, 5, 12 i 13; pel que fa a la 1082...- Dies i anys corresponents a una data:
14 de novembre de 1990
- Hores, en sistema digital:
S’anuncia que les preguntes seran substanciades a les 16 hores de demà.
L’apagada de llum va produir-se a les 15.30 hores de dilluns... - Quantitats que inclouen fracció decimal:
L’índex que es dóna és el 23,5.
Quantitats expressades amb tres paraules o més (no s’hi compta la conjunció dels numerals compresos entre vint i trenta), i també, per coherència, els numerals de menys de tres paraules que es refereixen a una quantitat més gran, citada sencera en la mateixa frase o en el mateix paràgraf. Per exemple:
43 o 44.000 pessetes
Però, darrere un punt, les escriurem amb lletres (v. 2.6.1).Els milions i els bilions, però, quan són quantitats rodones, s’escriuen en combinació amb lletres:
25 milions
1 bilió 300.000 milionsCarreteres (llevat de l’N-II i anàlogues, per tradició) [v. 2.8. Noms de lloc]:
N-142
A-2
C-234Quantitats diverses pertanyents a llistes o enumeracions, encara que siguin d’un sol dígit:
Un noi en edat escolar pot arribar a veure a la televisió en una setmana una mitjana de 670 morts, 18 segrestaments, 878 baralles físiques, 420 confrontacions armades...
S’han cremat 300 coberts de farratge, 2 magatzems, 13 granges de porcs, 15 granges de vedells, 1 granja de pollastres, 8 galliners, 13 arnes, 1 granja d’ovelles i 13 de conills.Quantitats que acompanyen els percentatges, encara que siguin d'un sol dígit:
l'1 per cent, l'11 per cent, el 25 per cent
Els números de telèfon —i amb un espai cada tres xifres si són de nou xifres:
el 112
900 900 120
933 046 500
2.6.3. Xifres romanes
S’escriuen amb xifres romanes les numeracions citades per un cardinal corresponents a:
- Mesos (quan se cita una data)
4 del II del 90
4.II.90 - Segles
segle XX
També s’escriuen amb xifres romanes les numeracions citades per un ordinal en els casos següents:
- Numeració oficial de competicions, jornades, festivals, fires, congressos, simposis, i també la numeració cronològica corresponent a reis, reines i caps d’esglésies
X Jocs Olímpics
III Congrés de Dret Civil Català Títols i capítols del text articulat d’una llei (llevat dels capítols dels annexos de la de pressupostos)
El títol VIII de la Constitució limita l’autonomia de les nacions històriques...
El capítol IV de la Llei de la funció pública diu...
Aquestes partides del pressupost són al capítol 3.
S’escriuen amb xifres romanes les regions de Catalunya quan són citades per un cardinal:
les comarques de la regió I
En canvi, quan són citades per un ordinal, s’escriuen amb lletres:
la regió primera
2.7. Grafia de les sigles i els acrònims
Entenem per sigla el mot format per totes o algunes de les inicials dels substantius i els adjectius que constitueixen el nom i per acrònim el mot format per grups de lletres o una combinació de lletres i d’inicials dels substantius, els adjectius, les preposicions i les conjuncions. Les sigles s’escriuen amb majúscules i els acrònims amb majúscula inicial, únicament. Per exemple:
PAU [Pla d’actuació urbanística]
Cesca [Centre de Supercomputació de Catalunya]
Idiada [Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil]
Les sigles i els acrònims s’escriuen sense punts i no tenen flexió de plural, malgrat que l’orador/a els digui en plural. A més, encara que desenvolupats s’escriguin en cursiva, quan són sigles o acrònims sempre els escriurem en rodona. Per exemple:
La legislació afecta unes quantes ONG...
Els CAP estan distribuïts per tot Catalunya.
Ja sap vostè que tots els DOGC tenen versió en espanyol.
Cal apostrofar l’article determinat i la preposició de, si escau, davant els que es llegeixen lletra per lletra i comencen per vocal o per una consonant el nom de la qual comença per vocal. Per exemple:
els portaveus d’UGT i de Comissions Obreres han arribat a un acord
els portaveus de la UGT
els representants de la UB
Poden accedir a l’FP...
l’FPAC, l’LGAI, l’FNAC...
Pel que fa als que es llegeixen per síl·labes, l’apostrofació segueix les regles generals (si se’n sap el gènere):
l’Incavi
l’IVA
la Unicef
la UNESCO
l’UTE
l’USO
la UAB
S’escriuen amb minúscules les sigles i els acrònims lexicalitzats, és a dir, els que ja tenen una certa història i tradició, han fet derivats i admeten plural. Per exemple:
els ovnis
les pimes
2.8. Majúscules i minúscules
Apliquem la proposta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, de la Direcció General de Política Lingüística, Majúscules i minúscules. Tot seguit donem uns exemples interpretatius i complementaris de l’opuscle.
2.8.1. Noms propis referits a persones
2.8.2. Noms propis referits a coses
2.8.3. Diversos
2.8.1.1. Càrrecs oficials i títols nobiliaris
[v. pàg. 14 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Però:
el síndic de greuges
el síndic de comptes
l’oïdor de comptes
el defensor del poble
2.8.1.2. Formes protocol·làries de tractament
[v. pàg. 16 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Escrivim amb minúscules tots els tractaments protocol·laris. Per exemple:
Gràcies, honorable senyora consellera. Ara té la paraula l’il·lustre diputat senyor Carnicer i Vidal.
2.8.2. Noms propis referits a coses
2.8.2.1. Noms d'institucions, organismes i entitats
2.8.2.1.3. Designacions incompletes
[v. pàg. 20 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Els mots Mesa i Ple s’escriuen amb majúscula, però quan ple designa el procediment, s’escriu amb minúscula. Igualment, pel que fa al mot presidència, en el cas que es refereixi a la persona, és a dir, al president/a, s’escriu amb minúscula:
Aquest diputat creu que seria bo que s’aconseguís altra vegada la unanimitat del Ple...
En el darrer Ple es va debatre...
Els debats en comissió i en ponència són molt més llargs que els debats en ple...
El president
Aquesta presidència fa la mateixa pregunta que ja ha fet abans...
En tant que designació incompleta del nom oficial de l’organisme corresponent, s’escriuen amb majúscula designacions del tipus: els Mossos (per els Mossos d’Esquadra). Ara bé, cal no confondre la referència al cos amb la referència als individus que integren el cos –que s’escriuen amb minúscules–, la qual cosa es pot deduir pel context:
És cert que els Mossos tenen unes competències en ordre públic...
Ja he explicat que els mossos han de superar unes proves físiques a l’Escola de Policia.
Considerem genèriques i, per tant, escriurem amb minúscules les designacions incompletes d’organismes, entitats i òrgans de gestió de l’Administració pública, com ara comissions, comissions d’estudi, subcomissions, grups parlamentaris, ponències, departaments, direccions generals, secretaries, instituts, centres, consorcis, patronats, oficines, serveis, agències, ajuntaments, consells comarcals i similars –tret de Parlament, Estat, Generalitat, Congrés, Corts, Govern, Administració, Unió [Europea], Comissió [Europea], Consell [Europeu/d'Europa], Mesa, Junta i Ple–, i les de títols de documents oficials i de les tramitacions corresponents, com ara lleis, projectes de llei, proposicions de llei, propostes de resolució, comptes generals, informes, informes de ponència, mocions, dictàmens, dictàmens de comissió, reglaments, decrets, ordres, resolucions, plans, programes i similars –tret del Reglament [del Parlament], l’Estatut [d’autonomia de Catalunya], el Tractat [de reforma institucional de la Unió Europea / de Lisboa]. Per exemple:
Avui s’ha reunit la Comissió de Política Cultural... Però Volia demanar el parer de la comissió per...
Té la paraula, pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió... Però En opinió del meu grup parlamentari...
Això depèn de la Direcció General de Qualitat Ambiental Però No és feina d’aquesta direcció general...
La Llei de política lingüística estableix... Però Aquesta llei obliga les corporacions...
Queda aprovada la Proposta de resolució sobre el conflicte als Balcans Però La proposta de resolució que ha presentat el Grup Popular...
El Decret 63/1988, del 28 de març, estableix... Però Han llegit el que diu el decret? Que no es podrà...
En aquest darrer cas, el de títols de documents oficials, considerem que la designació és incompleta si no se’n diu el número o la matèria de què tracten. Per tant, si no se’n diu ni l’un ni l’altra, ho tractarem com un genèric i ho posarem amb minúscules.
També considerem un genèric el mot partit i, per tant, l’escriurem amb minúscula, sempre que no coincideixi amb el nom oficial del partit a què es refereix. Per exemple:
El nostre partit farà el possible perquè es pugui portar a les Corts espanyoles el debat sobre...
Però:
És amb aquest objectiu que el Partit Popular ha presentat les esmenes a aquest projecte de llei...
2.8.2.1.4. Designacions coreferents
[v. pàg. 20 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Hi incloem:
la conselleria de Cultura
2.8.2.2.1. Fets històrics singulars
[v. pàg. 21 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Hi incloem:
la Guerra Civil [espanyola]
la Transició [espanyola]
2.8.2.3.1. Cicles educatius, assignatures i disciplines
[v. pàg. 22 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Hi incloem les llicenciatures:
llicenciat en dret / en econòmiques / en filologia catalana
2.8.2.3.2. Congressos, simposis i jornades
[v. pàg. 22 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Entenem que són activitats socials equiparables a les jornades i que, per tant, s’escriuen amb majúscules fets socials i culturals com ara els següents:
Any de la Gent Gran
Any Gaudí / Any Verdaguer
Dia Mundial de la Sida
el Festival Internacional de Cinema
el Grec 2003
2.8.2.4. Tramitacions i títols de documents oficials
2.8.2.4.1. Títols de documents oficials i de les tramitacions corresponents
[v. pàg. 24 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Entenem que són documents oficials i que, per tant, s’escriuen amb majúscula inicial únicament:
Acta única
Carta europea
Constitució espanyola
Codi penal
Codi civil
Declaració universal dels drets humans
Estatut d’autonomia
Llibre blanc de la gent gran amb dependència
Proposta de resolució (*)
Tractat constitucional / d’adhesió / de reforma institucional de la Unió Europea (però: constitució europea)
(*) només quan té número de tramitació
2.8.2.4.2. Informes, estudis i projectes
[v. pàg. 25 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Quan els mots «pla» i «programa» són part del nom del document corresponent, s’escriuen amb majúscula inicial i la resta de mots que componen el nom s’escriuen amb minúscules. Per exemple:
Programa per a la reinserció laboral<
Pla d’habitatge juvenil