4.3.3.1. Els règims verbals

Es corregeixen els règims verbals segons la normativa, sempre que la correcció signifiqui només l’addició o la supressió d’una partícula i no alteri l’ordre de la frase. Per exemple:

informar un projecte	per	informar [d’un / sobre] un projecte
necessitar de l’ajut	per	necessitar l’ajut
recórrer una sentència	per	recórrer contra una sentència
sol·licitar del Govern	per	sol·licitar al Govern

En el cas del verb agrair, que sovint és usat sense complement, es corregeix per la perífrasi sinònima donar les gràcies.

Volem agrair al lletrat de la comissió. Per Volem donar les gràcies al lletrat de la comissió.

Però no es corregeixen els règims en casos com els següents, perquè l’alteració seria excessiva:

La Mesa urgeix l’aprovació del projecte a la comissió. (Per La Mesa insta la comissió a aprovar el projecte.)

La llei no pot ser recorreguda. (Per La llei no pot ser objecte de recurs.)

Cessar algú. (Per Fer cessar algú.)

Tinc la sensació d’haver esmorzat un cafè amb llet i «berberetxos». (Per Tinc la sensació d’haver pres/menjat un cafè amb llet i «berberetxos» per esmorzar.)

Els infants que han estat abusats tenen dret a la reparació. (Per Els infants de qui s'ha abusat tenen dret a la reparació.)

No es corregeixen tampoc casos com els següents, perquè o bé alguns diccionaris de referència admeten l’ús intransitiu d’aquests verbs o bé la gramàtica en recull aquest ús:

Li encanta la política. (Per L’encanta la política.)

Sempre li molesta el que diem. (Per Sempre el molesta el que diem.)

Miri, a vostè no li preocupa el cost de la conferència al Parlament Europeu. (Per Miri, a vostè no el preocupa el cost de la conferència al Parlament Europeu.)

Hi ha una sèrie de verbs (estar d’acord, coincidir, convenir, discrepar, dissentir...) que requereixen dos complements (un de persona i un de cosa) que plantegen problemes amb la preposició que regeixen quan apareixen amb un sol complement que és l’amalgama de tots dos. En aquests casos, es manté la preposició que regeix el complement de persona, tal com demostra la pronominalització. Per exemple:

Estic d’acord amb vostè en això.
Estic d’acord amb vostè.
Estic d’acord en això.
Però
Estic d’acord amb el que vostè ha dit / les seves paraules.
(Pronominalització: Hi estic d’acord.)

Discrepo de vostè en això.
Discrepo de vostè.
Discrepo en això.
Però
Discrepo del que vostè ha dit / de les seves paraules.
(Pronominalització: ‘En discrepo’, no ‘Hi discrepo’.)

Si es coordinen dos o més verbs o locucions verbals que regeixen preposicions diferents, es respecta l’orador o oradora si utilitza la preposició que regeixen el verb o la locució més pròxims al complement. Per exemple:

moltes persones entraven i sortien de l’hospital

els he de dir que farem esment especial o farem una major incidència en els tipus delictius que generen més alarma social

4.3.4.2. Els relatius

S’admeten les construccions el que i el qui precedides de preposició, pròpies dels registres informals, en comptes dels relatius el qual / què i qui.

La raó per la que hem hagut de fer aquesta marrada...

Els projectes als que em referia abans...

El compareixent del qui depèn la decisió...

Els relatius analítics es respecten. Per exemple:

Unes subvencions que se’n fa un mal ús.

Es tracta d’un estudi que el consell comarcal el té.

Un revolt que hi han molts accidents.

És un riu que hi baixa molta aigua.

Quan trobem una oració de relatiu amb un relatiu simple que, suposadament, substitueix un complement de règim verbal, com que corregir-lo amb el relatiu que li pertoca planteja problemes, s'hi afegeix el pronom feble que li correspongui per pronominalització i es converteix en un relatiu analític. Per exemple:

I n’hem tingut una a què vostè feia referència fa poques setmanes. I aquestes «bronques», com les que vostè feia referència, ens ajuden... Per I n’hem tingut una a què vostè feia referència fa poques setmanes. I aquestes «bronques», com les que vostè hi feia referència, ens ajuden...

En aquest sentit, què és el que falta exactament per no poder assumir amb els propis recursos una producció com la que vostès es vanten? Per En aquest sentit, què és el que falta exactament per no poder assumir amb els propis recursos una producció com la que vostès se'n vanten?

Les proposicions no de llei presentades van en una línia diferent de la que realment anaven les nostres esmenes i la que realment el Govern porta a terme. Per Les proposicions no de llei presentades van en una línia diferent de la que realment hi anaven les nostres esmenes i la que realment el Govern porta a terme.