2.1.4. Ús dels punts suspensius

S’empren els punts suspensius per a marcar petites pauses o interrupcions del discurs:

Però és que en el seu discurs, en el seu discurs... (Veus de fons.) Sí, senyor Obiols, ara dic per què.

La senyora diputada em demana la paraula per...?

Rafael Ribó i Massó
Senyor president, senyores i senyors diputats..., vostè, senyor Pujol, ens ha dit [...]

S’empren els punts suspensius per a marcar els anacoluts. Si el discurs continua fent referència al mateix tema, s’empren punts suspensius i coma:

Més ràpid no es podia anar, des d’un punt de vista..., ni es pot demanar cap tipus de responsabilitat.

Estem debatent aquí això, i altres coses, només pel fet..., perquè ens trobem entre períodes de sessions.

Em penso que hem d’admetre, i a mi m’agradaria que en aquest cas la consellera de Governació..., vull sentir si ho admet, espero que ho admeti...

Quan l’orador o oradora ha estat interromput però no ha tallat el seu discurs, no es posa espai darrere els punts suspensius de la represa. Per exemple:

Rafael Ribó i Massó
Senyor president, això és el que vostès plantegen sobre la línia 9, desmuntant la línia 9, sobre el sistema públic, fins ara, de la xarxa metropolitana de Barcelona, i, per tant, desconnectant-la del que és la seva gestió i, sobretot...
El president
Senyor diputat...
Rafael Ribó i Massó
...de l’hàbit normal de pagament d’infraestructures...
El president
Senyor diputat...
Rafael Ribó i Massó
...i de costos d’explotació.

Si el paràgraf s'interromp en el moment que es fa una citació, es posen les cometes abans dels punts suspensius en la represa. Per exemple:

Sara Vilà Galan
I això ens estranya, a més a més, tenint en compte que s'aprovarà segurament el punt 3 d'aquesta proposta de resolució, en la qual hem arribat a la transacció amb Convergència i Unió, que és: «Mantenir la gestió de la planta i la direcció clínica d'oncohematologia dins de l'Institut Català de la Salut...»
El president
Moltes gràcies, senyora diputada.
Sara Vilà Galan
«...amb l'aliança estratègica amb l'Hospital de la Vall d'Hebron.»

2.3. Ús de les cometes

S’empren, en primer lloc, les cometes baixes, i, si escau, en segon lloc, les cometes altes, i després, si cal, les simples [v. 2.5].

S’empren les cometes per a marcar l’ús metalingüístic dels mots. Per exemple:

Crec que no he utilitzat la paraula «miserable».

Allò que en català se’n deia «fer el pipa».

Els ciutadans han dit «no» a la proposta de transvasament.

S’empren les cometes per a marcar els mots pronunciats amb to irònic. Per exemple:

Això és culpa de la famosa «competitivitat»...

En fi, senyor president, allò que es diu «tot un panorama»...

També s'empren cometes per a les designacions col·loquials o populars de determinats conceptes. Com ara:

els «papers de Salamanca»
els «indignats» de la plaça de Catalunya
aquest tema és una «maria»
el president de la «corpo»
aquesta «Barcelunya» que estan construint
ens diran que ja aniran a una «mani»

S’empren les cometes per als títols de capítols d’obres unitàries i d’articles d’una publicació periòdica, per als títols de les partides d’un pressupost i per als títols de conferències, cicles de conferències, exposicions i taules rodones. Com ara:

En aquest capítol, «Béns i serveis», hi ha la partida «Treballs, estudis i investigacions».

Al Cercle d’Economia, quan el president va pronunciar la seva conferència, «Estat de l’estat de les autonomies»...

Arran de l’èxit de l’exposició «Picasso: Una retrospectiva»...

Dins el cicle de conferències que duu el títol «La Mediterrània avui»...

S'escriuen entre cometes i amb majúscula inicial les peces musicals que formen part d'un recull.

Vilaginés elogiava el segon disc de Quico Pi de la Serra, aquell mític disc que contenia «L'home del carrer», «Jo soc Francesc Pi de la Serra», «Sol» i «Els fariseus».

S’escriuen entre cometes i amb majúscules els títols de col·leccions editorials. Com ara:

Poden trobar aquesta obra a la col·lecció «A Tot Vent», de Proa.

S’escriuen entre cometes els lemes que apareixen en els noms de campanyes, plans i programes. Per exemple:

«Graduï’s, ara pot»
«Vida als anys»
«Depèn de vostè»
«Foc verd»
pla «Catalunya, cara neta»

Però si el lema forma part del nom d'una entitat s'escriu amb majúscules i sense cometes:

plataforma Aturem la Guerra
Fundació Un Sol Món

S’empren les cometes per a les citacions literals [v. 2.5], els diàlegs dramatitzats [v. 2.1.6] i els pensaments en veu alta.

Jo vaig pensar: «Home, si tenen la mateixa eficiència que van tenir les del mes de juny, estem ben arreglats.»

De fet, és una mena de retorn al 1712, al famós «que se consiga el efecto sin que se note el cuidado».

Si cal, s'escriu en cursiva el mot o els mots afectats per les cometes.

I ens va dir: «Com l'afecta la decisió del ministerio?»

A vostè ara li diuen «minister», «senyor minister».

Ha dit: «Man nimmt dem Politprofi Rull sein Pathos nicht ab...»

S’empren les cometes per a les formes d’argot, de renecs i d’insults no recollides per cap de les autoritats esmentades a 1.3 [v. 4.4.4 i 4.4.5] i per a les frases fetes catalanitzades i alguns mots estrangers catalanitzats [v. 4.4.11.1].

Quan l’orador o oradora utilitza l’expressió entre cometes es posen cometes a la paraula/es a què fa referència i, a més, s'escriu entre cometes entre comes o guions, segons que escaigui. Per exemple:

És una cosa, entre cometes, «natural».

Tenim més bases de dades nosaltres a Catalunya, amb el «poc» que tenim –entre cometes–, que no al si de la mateixa comissió.

Els pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, tanmateix, s’escriuen en rodona i sense cometes, llevat que acompanyin l’autònim, en el qual cas es posen en cursiva [v. 2.4]. Per exemple:

Això no està preparat per al Vaquilla i els seus amics.

Però:

Avel·lí Artís, Tísner

Luiz Inácio, Lula, da Silva

Se n'exceptua «la Caixa»:

Després, «la Caixa» es va fusionar amb la Caixa de Barcelona i tot va quedar a casa –a casa de «la Caixa», naturalment.

Els títols de simposis, congressos i jornades s’escriuen en rodona i sense cometes. Per exemple:

Les jornades es deien Inversions i Negocis, fomentades pel Departament d’Agricultura.

2.5. Citacions

Quan la frase citada comença amb majúscula després de dos punts, es posa el punt o el signe final d’aquesta dins les cometes. En aquest cas, l’oració original no porta cap punt final. Per exemple:

I ell em va dir: «Escolta, nosaltres hem estat uns quants dies apagant focs, jugant-nos la vida; que no us podeu reunir un dia el mes de juliol per discutir això?»

Jo mateix he dit: «Em temo molt que no podem aguantar aquest creixement del 2,3 per cent.»

Fins i tot algú em deia ahir: «I, malgrat el Govern, hem apagat els incendis.» Potser és una opinió exagerada, però és així.

Deia: «Se’ns va dir...» Qui li ho va dir?

Es manté el punt final de l’oració que acull la citació si aquesta és un fragment de frase i comença amb minúscula:

Hem enviat un missatge al món que diu «amics per sempre».

Quan jo dic «la resta d’incendis estaven controlats i apagats», no m’estic referint a aquests incendis grossos.

Per això abans he dit «creixement prioritari amb certes matisacions», perquè hem d’anar amb compte.

En qualsevol cas, no poden coexistir dos punts finals (o un signe d’exclamació o d’interrogació i un punt), l’un dins les cometes i l’altre fora.

Per als incisos en les citacions se segueixen els criteris establerts per a l’ús dels guions [v. 2.1.6]. Per exemple:

«Farem el projecte tal com diu la llei» –va dir–, «és a dir...»

S’ha de «poner orden...», posar ordre... –és que està en castellà, aquí–, «poner orden en la maraña de servicios y competencias».

En les citacions que contenen punts i a part es marca el text citat amb cometes obertes al començament de cada línia:

La secretària primera
Esmena transaccional a les esmenes 13 i 26:
«El Parlament de Catalunya manifesta:
»1. El reconeixement a la trajectòria recent de Televisió Espanyola a Sant Cugat.
»2. La voluntat que Televisió Espanyola a Catalunya respongui a la identitat de Catalunya com a poble.»

El president
El text que posem a votació és el següent: «El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
»1. Establir negociacions [...]
»2. Presentar un pla de reforma [...]»

Pel que fa a les cometes dins les citacions, s’empren primer les altes i després, si cal, també les simples:

És el que em deia el conseller l’altre dia: «Escolti, que al meu departament els funcionaris també es queixen: “Arribem a casa” –diuen– “i encara hem de sentir els veïns que comenten: ‘Vostès sí que viuen bé, amb aquesta bicoca que tenen a l’Administració’, i no els podem fer entendre que fa dos anys que ens tenen congelats.” Com si jo hi pogués fer alguna cosa.» Home, alguna cosa sí que hi deu poder fer!

Per a les citacions de versos s’empra la barra inclinada (/) per a marcar les separacions entre els versos, amb un espai a banda i banda:

El compromís fa referència a una tasca per a la qual escauen uns mots de Foix: «Viure l’instant i obrir els ulls al demà, / del clar i obscur seguir normes i regla / i, enmig d’orats i savis, raonar.»