1.3. Material de consulta

Pel que fa als aspectes morfològics, morfosintàctics i sintàctics, la determinació de l’estàndard escrit es fa d’acord amb l’ordre de fonts d’autoritat que segueix:

• Gramàtica de la llengua catalana (2016), de l'Institut d'Estudis Catalans
Gramàtica essencial de la llengua catalana (2018), de l'Institut d'Estudis Catalans
Ortografia catalana (2016), de l'Institut d'Estudis Catalans
• Gramàtica catalana (1918 i edicions successives), de P. Fabra
Gramàtica catalana (1956), de P. Fabra
Converses filològiques, de P. Fabra (2010, edició crítica de J. Rafel i Fontanals)
• Acords de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I: Fonètica (2009), de l’Institut d’Estudis Catalans
Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II: Morfologia (2009), de l’Institut d’Estudis Catalans
• Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III: Lèxic (2018), de l’Institut d’Estudis Catalans
Diccionari de la llengua catalana (1995), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC1]
Diccionari de la llengua catalana (2007), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC2]
Diccionari de la llengua catalana (1998), Enciclopèdia Catalana
Diccionari d’ús dels verbs catalans (1999), de J. Ginebra i A. Montserrat, Edicions 62
Diccionari de sinònims (2015), d’Albert Jané
Gramática catalana (1962), d’A. M. Badia i Margarit
Lleures i converses d’un filòleg (1971), de J. Coromines
Gramàtica catalana (19794), de F. de B. Moll
• Curs de gramàtica normativa per a ús dels valencians. Grau superior (1980), de J. Barberà i d’altres
Gramàtica de la llengua catalana (1994), d’A. M. Badia i Margarit

Pel que fa al lèxic, la determinació de l’estàndard escrit es fa d’acord amb l’ordre de fonts d’autoritat que segueix:

Diccionari de la llengua catalana (1995), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC]
Diccionari general de la llengua catalana (1932 i edicions successives), de P. Fabra [DGLC]
• Acords de la Secció Filològica de l’IEC
• Acords del Termcat
• Diccionari de la llengua catalana (1998 o reimpressions d’aquesta), d’Enciclopèdia Catalana, SA
• Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya
Nomenclàtor mundial
Gran enciclopèdia catalana en línia
Diccionari català-valencià-balear (1978²), d’A. M. Alcover i F. de B. Moll
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-1991), de J. Coromines
Diccionari manual de la llengua catalana (1983), de P. Fabra
Diccionari de locucions i frases fetes (1984), de J. Raspall i J. Martí
Diccionari d’onomatopeies i mots de creació expressiva (2002), de M. Riera-Eures i M. Sanjaume
Optimot, Consultes lingüístiques, de la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT