2.5. Citacions

Quan la frase citada comença amb majúscula després de dos punts, cal que el punt o el signe final d’aquesta sigui dins les cometes. En aquest cas, l’oració original no porta cap punt final. Per exemple:

I ell em va dir: «Escolta, nosaltres hem estat uns quants dies apagant focs, jugant-nos la vida; que no us podeu reunir un dia el mes de juliol per discutir això?»

Jo mateix he dit: «Em temo molt que no podem aguantar aquest creixement del 2,3 per cent.»

Fins i tot algú em deia ahir: «I, malgrat el Govern, hem apagat els incendis.» Potser és una opinió exagerada, però és així.

Deia: «Se’ns va dir...» Qui li ho va dir?
Mantenim el punt final de l’oració que acull la citació si aquesta és un fragment de frase i comença amb minúscula:
Hem enviat un missatge al món que diu «amics per sempre».

Quan jo dic «la resta d’incendis estaven controlats i apagats», no m’estic referint a aquests incendis grossos.

Per això abans he dit «creixement prioritari amb certes matisacions», perquè hem d’anar amb compte.
En qualsevol cas, no poden coexistir dos punts finals (o un signe d’exclamació o d’interrogació i un punt), l’un dins les cometes i l’altre fora.

Per als incisos en les citacions se segueixen els criteris establerts per a l’ús dels guions [v. 2.1.6]. Per exemple:
«Farem el projecte tal com diu la llei» –va dir–, «és a dir...»

S’ha de «poner orden...», posar ordre... –és que està en castellà, aquí–, «poner orden en la maraña de servicios y competencias».
En les citacions que contenen punts i a part cal marcar el text citat amb cometes obertes al començament de cada línia:
La secretària primera
Esmena transaccional a les esmenes 13 i 26:
«El Parlament de Catalunya manifesta:
»1. El reconeixement a la trajectòria recent de Televisió Espanyola a Sant Cugat.
»2. La voluntat que Televisió Espanyola a Catalunya respongui a la identitat de Catalunya com a poble.»

El president
El text que posem a votació és el següent: «El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
»1. Establir negociacions [...]
»2. Presentar un pla de reforma [...]»
Pel que fa a les cometes dins les citacions, s’empren primer les altes i després, si cal, també les simples:
És el que em deia el conseller l’altre dia: «Escolti, que al meu departament els funcionaris també es queixen: “Arribem a casa” –diuen– “i encara hem de sentir els veïns que comenten: ‘Vostès sí que viuen bé, amb aquesta bicoca que tenen a l’Administració’, i no els podem fer entendre que fa dos anys que ens tenen congelats.” Com si jo hi pogués fer alguna cosa.» Home, alguna cosa sí que hi deu poder fer!
Per a les citacions de versos s’empra la barra inclinada (/) per a marcar les separacions entre els versos, amb un espai a banda i banda:
El compromís fa referència a una tasca per a la qual escauen uns mots de Foix: «Viure l’instant i obrir els ulls al demà, / del clar i obscur seguir normes i regla / i, enmig d’orats i savis, raonar.»