4.4.3. Mots i expressions dialectals

Es respecten els mots i les expressions dialectals que no recull cap diccionari [v. 1.3] però que tenen tradició o són derivats d’altres dialectalismes admesos. Per exemple:

argenda	(per	hisenda, masia)
d'escallimpada	(per	d'escallimpantes)
de cares a	(per	de cara a)
escalivotar / escalivotada	(per	escaldufar / escaldufada)
faenar / faenatge	(per	feinejar / feinada)
muga	(per	fita)
pos	(per	doncs)
trabulossi	(per	tràfec)

En els oradors valencians, es respecten les formes lèxiques pròpies que recull el Diccionari normatiu valencià (2006) i les variants morfològiques que recull la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. Per exemple:

ahí	(per	allí, allà)
aixina	(per	així)
ara mateixa	(per	ara mateix)
bonico	(per	bonic)
coneiximent	(per	coneixement)
decepcionar	(per	decebre)
en seguida	(per	de seguida)
n'hi ha	(per	hi ha)
parle	(per	parlo)
servisca	(per	serveixi)
vore	(per	veure)

En els oradors nord-occidentals, es respecten les formes lèxiques pròpies que recull el Diccionari normatiu valencià (2006) i, en el cas dels tortosins, si escau, el Diccionari normatiu valencià (2006) i les variants morfològiques que recull la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana.

complit	(per	complert)
detràs	(per	darrere)
en seguida	(per	de seguida)
este, esta, estos, estes	(per	aquest, aquesta, aquests, aquestes)
omplit	(per	omplert)
vore	(per	veure)

Pel que fa a l’expressió del temps, es respecta la forma de dir les hores de l’orador (sistemes de campanar o de rellotge) tant per als dialectes orientals com per als occidentals (per al sistema digital, v. 2.6.2). Per exemple:

tres quarts i mig de dues
un quart de tres
les nou i vint
les huit i mitja