Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris registre informal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris registre informal. Mostrar tots els missatges

1.2. Correcció

Per a establir definitivament el text de la transcripció, és a dir, per a deixar-lo correcte en tant que text, s’ha de verificar que s’hi hagin aplicat o, si cal, s’hi han d’aplicar determinats criteris gràfics, com ara la puntuació (apartat 2); criteris textuals, per a rectificar o suprimir algun mot o alguna expressió que, essent efecte de les condicions en què es produeix el llenguatge oral, resulten inadequats en el llenguatge escrit (apartat 3), i criteris lingüístics o d’adequació a la normativa (apartat 4).

L’adequació a la normativa consisteix a deixar el text correcte en relació amb allò que és generalment admès o no admès en el català estàndard escrit actual, dins el marc del que es pot considerar admissible en un estàndard oral i en la mesura que no perjudica la fidelitat de la transcripció i tenint també en compte que el llenguatge de les sessions parlamentàries pot entrar dins els registres informals de què parla la nova gramàtica de l'IEC (2016).

4.2. Morfologia i morfosintaxi

S'apliquen els criteris de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II: Morfologia (2009)*, de l’IEC, tenint en compte, a més, els criteris següents.

4.2.1. Morfologia no verbal
4.2.2. Morfologia verbal

*Entenem que el llenguatge de les sessions parlamentàries pot entrar dins els registres informals de què parla la Proposta...; que és admissible en l'àmbit general allò que és admissible en l'àmbit restringit, segons l'ús que en faci l'orador/a, i que les pronunciacions (de vegades marcades amb claudàtors) admeses d'algunes formes no han d'ésser reproduïdes en l'estàndard escrit.


4.3.4.2. Els relatius

S’admeten les construccions el que i el qui precedides de preposició, pròpies dels registres informals, en comptes dels relatius el qual / què i qui.

La raó per la que hem hagut de fer aquesta marrada...

Els projectes als que em referia abans...

El compareixent del qui depèn la decisió...

Els relatius analítics es respecten. Per exemple:

Unes subvencions que se’n fa un mal ús.

Es tracta d’un estudi que el consell comarcal el té.

Un revolt que hi han molts accidents.

És un riu que hi baixa molta aigua.

Quan trobem una oració de relatiu amb un relatiu simple que, suposadament, substitueix un complement de règim verbal, com que corregir-lo amb el relatiu que li pertoca planteja problemes, s'hi afegeix el pronom feble que li correspongui per pronominalització i es converteix en un relatiu analític. Per exemple:

I n’hem tingut una a què vostè feia referència fa poques setmanes. I aquestes «bronques», com les que vostè feia referència, ens ajuden... Per I n’hem tingut una a què vostè feia referència fa poques setmanes. I aquestes «bronques», com les que vostè hi feia referència, ens ajuden...

En aquest sentit, què és el que falta exactament per no poder assumir amb els propis recursos una producció com la que vostès es vanten? Per En aquest sentit, què és el que falta exactament per no poder assumir amb els propis recursos una producció com la que vostès se'n vanten?

Les proposicions no de llei presentades van en una línia diferent de la que realment anaven les nostres esmenes i la que realment el Govern porta a terme. Per Les proposicions no de llei presentades van en una línia diferent de la que realment hi anaven les nostres esmenes i la que realment el Govern porta a terme.