3.2. Repeticions

Si l’orador o oradora s’ajuda de mots coixí o falques, propis del llenguatge oral, o cau en tics involuntaris (la repetició reiterada d’expressions al llarg del discurs: és a dir, vull dir, oi?, eh?, no?), es poden reduir, sempre que no se’n traeixi la intenció, i respectar les expressions que siguin pertinents en cada cas:

En nom de la resta de companys, vull dir, del grup, vull dir, el que faré, perquè crec que comparteixo les paraules del nostre company, vull dir, des del convenciment, vull dir, des de la confiança que ens donen , vull dir, no solament els programes, sinó les respostes...

Llavors diu, diu, diu: «No hem de fer-ne cas.»

De la mateixa manera, si es repeteixen frases o grups de mots com a recurs mnemònic, també es poden reduir, segons el context:
Això em dona la possibilitat –sense oblidar els aspectes humans– , em dona la possibilitat de parlar-ne.

O bé es poden mantenir entre guions els mots repetits, si el que ha pretès l’orador o oradora és fer-hi èmfasi:
Nosaltres suggerim que no solament utilitzin l’experiència de l’ajuntament com a projecte, sinó que la utilitzin –que la utilitzin– com a experiència pràctica.

Crec que no és bo –crec que no és bo– que ho posem tot al mateix sac.