Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris per a. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris per a. Mostrar tots els missatges

4.2.2.4.5. Preposicions

Es respecta l’omissió de la preposició a en expressions temporals com les següents:

D’aquí (a) vuit dies ens reunirem.

Fins (a) les eleccions no ho sabrem.

Tothom va estar d'acord a deixar-ho per (a) més endavant.

Es respecta l’ús de la preposició en en comptes de a de la locució preposicional fins a davant de demostratiu, tant en usos temporals com espacials. Per exemple:

Fins en aquella data no ens tornarem a reunir.

Anirem fins en aquella sala.

Es respecta l’ús de la preposició per en comptes de a davant el nom de les parts del dia. Per exemple:

Ens reunirem pel matí o per la tarda?

Es corregeix la presència de les preposicions a o en en expressions temporals com les següents:

Presentarem una moció al 14. Per Presentarem una moció el 14.

Reunits a 4 de desembre... Per Reunits el 4 de desembre...

Aquesta llei es va aprovar en el 1992. Per Aquesta llei es va aprovar el 1992.

S'escriuen preferentment amb la preposició a les expressions de freqüència:

La Junta es reuneix tres cops al dia / al mes / al trimestre.

Però se'n respecta l’absència en les expressions següents:

La Junta es reuneix tres cops l’hora / a l’hora.

La Junta es reuneix tres cops la setmana / a la setmana.

La Junta es reuneix tres cops l’any / a l’any.

S’accepta la construcció formada per [SN] + a + data per remarcar la idea de situació en una data concreta (d’estat de comptes, de balanç...):

balanç a 31 de desembre

Segons dades a 31 de maig de 2019, hi havia tres mil infants en situació de desemparament.

En canvi, a 31 de desembre, el balanç de la direcció general era de...

Però: El Ple es va reunir el 4 d’octubre (i no a 4 d’octubre)

S'escriuen amb la preposició a expressions temporals com ara la següent:

Al segle XIX va començar l’anomenada «revolució industrial».

S'escriuen preferentment amb la preposició a els mesos de l’any. Per exemple:

Al maig presentarem una moció. Però: Els exàmens solen ser el mes de juny.

Es respecta l’ús que faci l’orador o oradora de les preposicions locatives a / en. Per exemple:

Això s’ha debatut en/a la comissió.

Es distingeix entre per + nom / pronom personal, d’opinió, i per a + nom / pronom personal, de destinació o finalitat. Per exemple:

Perquè, és clar, per nosaltres la interpretació que vostè fa de la llei de normalització no és la correcta..., hem de tenir en compte que per a Catalunya aquesta llei va significar una fita històrica...

Es restitueix la preposició que pertoqui segons la normativa en les locucions com ara entorn de.

Volem una societat cohesionada entorn a la pluralitat i la llibertat. Per Volem una societat cohesionada entorn de la pluralitat i la llibertat.

Però es respecta l’alternança de /a en els casos en què la normativa ho permet. Per exemple:

Aquesta proposta és diferent de/a la que van presentar els altres grups.

Aquestes cessions varen fer-se en un context distint de/a l'actual.

En els oradors occidentals, es restitueix en cada cas l’ús pertinent de les preposicions a / en / amb, malgrat que ells les unifiquin en en. Per exemple:

En esta convicció, lo Grup Popular hem decidit votar a favor dels punts 2 i 3. Per Amb esta convicció, lo Grup Popular hem decidit votar a favor dels punts 2 i 3.

té a veure en lo desgovern evident del país Per té a veure amb lo desgovern evident del país

4.3.4.4. Oracions amb per i per a + infinitiu

En els oradors occidentals, es manté la distinció entre per i per a davant infinitiu i es restitueix la preposició correcta en cada cas. Per exemple:

Aprovem aquesta llei per vetllar per l’autonomia de les universitats.

Cal que vinguis per a consensuar la moció.

En els oradors orientals, es fa servir sempre per, i només es manté per a si l’orador o oradora llegeix un text on apareix aquesta preposició. Per exemple:
El preàmbul de la llei diu, textualment: «Aquesta llei crea el pacte d’acolliment entre la persona acollida i la família acollidora, i remet a un reglament l’establiment de les condicions i el procediment per a obtenir la declaració d’idoneïtat.»

5. Criteris per a actes específics

A més de les sessions de Ple i de comissions, hi ha uns altres actes que poden ésser publicats en el diari de sessions, com ara els plens escolars o els actes de lliurament de medalles d’honor.

Atès que normalment són actes considerats més solemnes, que requereixen un nivell de formalitat més alt, se'n fa una revisió més acurada, és a dir, una aplicació una mica més estricta de la normativa.

En aquest sentit, s'ha d’arreglar el discurs –mirant de tocar-lo el mínim possible– de manera que no quedin punts suspensius, per exemple, que assenyalin anacoluts.

«Ell professionalment és arquitecte, és també escultor i és també pintor, i és professor en universitats argentines; a part d’algunes matèries de ciències socials, és professor d’aquests temes. Ha treballat..., mai ha deixat, malgrat la seva feina, la tasca professional d’escultor, de pintor.»
Per
«Ell professionalment és arquitecte, és també escultor i és també pintor, i és professor en universitats argentines; a part d’algunes matèries de ciències socials, és professor d’aquests temes. Mai no ha deixat, malgrat la seva feina, la tasca professional d’escultor, de pintor.»

A més a més, a diferència dels criteris que s'apliquen en les sessions de Ple i comissions, en aquests textos:

• Es fa la doble negació.
• Es corregeix al + infinitiu per en + infinitiu.
• S'escriu, quan cal, per a + infinitiu.
• Es corregeixen les ampliacions de camp semàntic [v. 4.4.8].
• Es canvien les formes alternes d’alguns mots o locucions per les preferents [v. 4.4.9].
• Se substitueixen les locucions indegudes, per calc, per les correctes [v. 4.4.10.2].