4.2.1.1.1. L'article dels topònims

[v. pàg. 17 de la Proposta... de l'IEC]

S'escriu amb minúscula l’article dels topònims catalans i catalanitzats, fins i tot els units amb un guionet [v. 2.2.1]. Per exemple:

el Caire
el tram Puigcerdà - la Tor de Querol

Però s'escriu amb majúscula quan forma part d’un topònim no catalanitzat. Per exemple:

La Rioja
El Bierzo
La Mancha (però: la Manxa)
El Salvador (però: el Salvador, pronunciat en català)
Le Havre

Per tant, es fa la contracció de l’article i la preposició si el topònim és pronunciat en català. Per exemple:

al/del Caire

Però no es fa si és pronunciat en castellà (tot i que s’apostrofa darrere la preposició de). Per exemple:

a El Bierzo
d’El Bierzo

Es restitueix l’article dels topònims estrangers que l’han de dur sempre [v. Llista noms països], que són els següents:

les Bahames
les Comores
el Iemen
l'Índia
l'Iraq
el Marroc
El Salvador
el Sudan
el Txad
el Vaticà

En la resta, es respecta l'ús que en fa l'orador:

(l') Argentina
(els) Estats Units
(el) Japó
(la) Xina

4.2.1.1.2. L’article davant els noms propis no toponímics

Quan forma part del nom propi, s'escriu amb majúscula l’article d’organismes, associacions, organitzacions, entitats i empreses:

L’Auditori
Al-Qaida
La Sexta

Si el precedeix una preposició, no s’hi fa la contracció, tot i que s’apostrofa darrere la preposició de. Per exemple:

a El Trampolí
d’El Trampolí

4.2.1.1.3. L'«article neutre»

Es respecta l’ús de l'anomenat «article neutre» lo. Per exemple:

Lo que deia anteriorment el meu grup...

Però no en les oracions de relatiu no restrictives (explicatives):

Ha entrat a registre, lo qual vol dir que ho votarem. Per Ha entrat a registre, la qual cosa / cosa que vol dir que ho votarem.

4.4.12.2. Topònims catalans

La grafia de la toponímia major de Catalunya és sempre l’establerta pel Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, i totes les modificacions o les addicions posteriors.

Per a la resta de topònims, se segueix la grafia establerta per la GEC i l’Atles topogràfic de Catalunya.

En el cas de coincidència fonètica entre la forma oficial i la forma normativa dels municipis que figuren en el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya marcats amb un asterisc, s’opta per la forma oficial:

Cabacés	(per	Cabassers)
Capmany	(per	Campmany)
Figaró-Montmany	(per	el Figueró i Montmany)
Lladó	(per	Lledó [d'Empordà])
Massanes	(per	Maçanes)
Navàs	(per	Navars)
Rialp	(per	Rialb)

Pel que fa als topònims occitans i de la Catalunya del Nord que l’orador o oradora esmenta mig en català mig en francès, s'unifiquen en una sola llengua, i preferentment en català. Per exemple:

Languedoc - Rosselló	per	Llenguadoc - Rosselló
Tolosa de Languedoc	per	Tolosa de Llenguadoc

Pel que fa a l’article davant els noms que designen les comarques del Principat de Catalunya, se segueixen les recomanacions de l'Institut d'Estudis Catalans. Per tant, s'escriu l'article davant els noms de les comarques del Principat llevat el d'Osona, però es respecta l'ús que en faci l'orador o oradora en el cas de (l')Anoia, (el)Garraf i (la)Terra Alta.

Per a l’apostrofació, v. 2.2.3.

6.2.3.1. L'article

En un discurs en castellà, s'escriu amb majúscules l’article dels topònims quan forma part del nom oficial, tant si són dits en castellà com si són en català o altres llengües, fins i tot els units amb guionet. Per exemple:

El Cairo
La Rioja
L’Hospitalet
El Prat de Llobregat
Le Havre
Castilla - La Mancha
Lleida - La Pobla de Segur

Per tant, no es fa la contracció de la preposició i l’article. Per exemple:

a/de El Cairo
a/de El Prat de Llobregat

Es respecta l’absència d’article en construccions partitives com ara la mitad de o la mayoría de. Per exemple:

En la mayoría de casos no se produce pérdida de nivel adquisitivo. (Per En la mayoría de los casos no se produce pérdida de nivel adquisitivo.)