2.3. Ús de les cometes

S’empren, en primer lloc, les cometes baixes, i, si escau, en segon lloc, les cometes altes, i després, si cal, les simples [v. 2.5].

S’empren les cometes per a marcar l’ús metalingüístic dels mots. Per exemple:
Crec que no he utilitzat la paraula «miserable».

Allò que en català se’n deia «fer el pipa».

Els ciutadans han dit «no» a la proposta de transvasament.
S’empren les cometes per a marcar els mots pronunciats amb to irònic. Per exemple:
Això és culpa de la famosa «competitivitat»...

En fi, senyor president, allò que es diu «tot un panorama»...
També emprem cometes per a les designacions col·loquials o populars de determinats conceptes. Com ara:
els «papers de Salamanca»
els «indignats» de la plaça de Catalunya
aquest tema és una «maria»
el president de la «corpo»
aquesta «Barcelunya» que estan construint
ens diran que ja aniran a una «mani»
S’empren les cometes per als títols de capítols d’obres unitàries i d’articles d’una publicació periòdica, per als títols de les partides d’un pressupost i per als títols de conferències, cicles de conferències, exposicions i taules rodones. Com ara:
En aquest capítol, «Béns i serveis», hi ha la partida «Treballs, estudis i investigacions».

Al Cercle d’Economia, quan el president va pronunciar la seva conferència, «Estat de l’estat de les autonomies»...

Arran de l’èxit de l’exposició «Picasso: Una retrospectiva»...

Dins el cicle de conferències que duu el títol «La Mediterrània avui»...
S'escriuen entre cometes i majúscula inicial les peces musicals que formen part d'un recull.
Vilaginés elogiava el segon disc de Quico Pi de la Serra, aquell mític disc que contenia «L'home del carrer», «Jo soc Francesc Pi de la Serra», «Sol» i «Els fariseus».
S’escriuen entre cometes i amb majúscules els títols de col·leccions editorials. Com ara:
Poden trobar aquesta obra a la col·lecció «A Tot Vent», de Proa.
S’escriuen entre cometes els lemes que apareixen en els noms de campanyes, plans i programes. Per exemple:
«Graduï’s, ara pot»
«Vida als anys»
«Depèn de vostè»
«Foc verd»
pla «Catalunya, cara neta»

Però si el lema forma part del nom d'una entitat l'escrivim amb majúscules i sense cometes:

plataforma Aturem la Guerra
Fundació Un Sol Món
S’empren les cometes per a les citacions literals [v. 2.5], els diàlegs dramatitzats [v. 2.1.5] i els pensaments en veu alta.
Jo vaig pensar: «Home, si tenen la mateixa eficiència que van tenir les del mes de juny, estem ben arreglats.»

De fet, és una mena de retorn al 1712, al famós «que se consiga el efecto sin que se note el cuidado».
Si cal, escriurem en cursiva el mot o els mots afectats per les cometes.
I ens va dir: «Com l'afecta la decisió del ministerio
A vostè ara li diuen «minister», «senyor minister».
Ha dit: «Man nimmt dem Politprofi Rull sein Pathos nicht ab...»
S’empren les cometes per a les formes d’argot, de renecs i d’insults no recollides per cap de les autoritats esmentades a 1.3 [v. 4.4.4 i 4.4.5] i per a les frases fetes catalanitzades i els mots estrangers catalanitzats [v. 4.4.11.1].

Quan l’orador o oradora utilitza l’expressió entre cometes cal posar cometes a la paraula/es a què fa referència i, a més, escriure entre cometes entre comes o guions, segons que escaigui. Per exemple:
És una cosa, entre cometes, «natural».
Tenim més bases de dades nosaltres a Catalunya, amb el «poc» que tenim –entre cometes–, que no al si de la mateixa comissió.

Els pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, tanmateix, s’escriuen en rodona i sense cometes, llevat que acompanyin l’autònim, en el qual cas cal posar-los en cursiva [v. 2.4]. Per exemple:
Això no està preparat per al Vaquilla i els seus amics.

Però:

Avel·lí Artís, Tísner

Luiz Inácio, Lula, da Silva
Excepció: «la Caixa»
Després, «la Caixa» es va fusionar amb la Caixa de Barcelona i tot va quedar a casa –a casa de «la Caixa», naturalment.
Els títols de simposis, congressos i jornades s’escriuen en rodona i sense cometes. Per exemple:
Les jornades es deien Inversions i Negocis, fomentades pel Departament d’Agricultura.