Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cursiva. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cursiva. Mostrar tots els missatges

2.3. Ús de les cometes

S’empren, en primer lloc, les cometes baixes, i, si escau, en segon lloc, les cometes altes, i després, si cal, les simples [v. 2.5].


S’empren les cometes per a marcar l’ús metalingüístic dels mots. Per exemple:

Crec que no he utilitzat la paraula «miserable».

Allò que en català se’n deia «fer el pipa».

Els ciutadans han dit «no» a la proposta de transvasament.

S’empren les cometes per a marcar els mots pronunciats amb to irònic. Per exemple:

Això és culpa de la famosa «competitivitat»...

En fi, senyor president, allò que es diu «tot un panorama»...

També s'empren cometes per a les designacions col·loquials o populars de determinats conceptes. Com ara:

els «papers de Salamanca»
els «indignats» de la plaça de Catalunya
aquest tema és una «maria»
el president de la «corpo»
aquesta «Barcelunya» que estan construint
ens diran que ja aniran a una «mani»

S’empren les cometes per als títols de capítols d’obres unitàries i d’articles d’una publicació periòdica, per als títols de les partides d’un pressupost i per als títols de conferències, cicles de conferències, exposicions i taules rodones. Com ara:

En aquest capítol, «Béns i serveis», hi ha la partida «Treballs, estudis i investigacions».

Al Cercle d’Economia, quan el president va pronunciar la seva conferència, «Estat de l’estat de les autonomies»...

Arran de l’èxit de l’exposició «Picasso: Una retrospectiva»...

Dins el cicle de conferències que duu el títol «La Mediterrània avui»...

S'escriuen entre cometes i amb majúscula inicial les peces musicals que formen part d'un recull.

Vilaginés elogiava el segon disc de Quico Pi de la Serra, aquell mític disc que contenia «L'home del carrer», «Jo soc Francesc Pi de la Serra», «Sol» i «Els fariseus».

S’escriuen entre cometes i amb majúscules els títols de col·leccions editorials. Com ara:

Poden trobar aquesta obra a la col·lecció «A Tot Vent», de Proa.

S’escriuen entre cometes els lemes que apareixen en els noms de campanyes, plans i programes. Per exemple:

«Graduï’s, ara pot»
«Vida als anys»
«Depèn de vostè»
«Foc verd»
pla «Catalunya, cara neta»

Però si el lema forma part del nom d'una entitat s'escriu amb majúscules i sense cometes:

plataforma Aturem la Guerra
Fundació Un Sol Món

S’empren les cometes per a les citacions literals [v. 2.5], els diàlegs dramatitzats [v. 2.1.6] i els pensaments en veu alta.

Jo vaig pensar: «Home, si tenen la mateixa eficiència que van tenir les del mes de juny, estem ben arreglats.»

De fet, és una mena de retorn al 1712, al famós «que se consiga el efecto sin que se note el cuidado».

Si cal, s'escriu en cursiva el mot o els mots afectats per les cometes.

I ens va dir: «Com l'afecta la decisió del ministerio?»
A vostè ara li diuen «minister», «senyor minister».
Ha dit: «Man nimmt dem Politprofi Rull sein Pathos nicht ab...»

S’empren les cometes per a les formes d’argot, de renecs i d’insults no recollides per cap de les autoritats esmentades a 1.3 [v. 4.4.4 i 4.4.5] i per a les frases fetes catalanitzades i alguns mots estrangers catalanitzats [v. 4.4.11.1].


Quan l’orador o oradora utilitza l’expressió entre cometes es posen cometes a la paraula/es a què fa referència i, a més, s'escriu entre cometes entre comes o guions, segons que escaigui. Per exemple:

És una cosa, entre cometes, «natural».
Tenim més bases de dades nosaltres a Catalunya, amb el «poc» que tenim –entre cometes–, que no al si de la mateixa comissió.

Els pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, tanmateix, s’escriuen en rodona i sense cometes, llevat que acompanyin l’autònim, en el qual cas es posen en cursiva [v. 2.4]. Per exemple:

Això no està preparat per al Vaquilla i els seus amics.

Però:

Avel·lí Artís, Tísner
Luiz Inácio, Lula, da Silva


Els títols de simposis, congressos i jornades s’escriuen en rodona i sense cometes. Per exemple:

Les jornades es deien Inversions i Negocis, fomentades pel Departament d’Agricultura.

2.4. Ús de la cursiva

S’empra la cursiva per a marcar les locucions llatines no catalanitzades (malgrat que el DIEC les entri en rodona). Per exemple:

per capita
a priori
a posteriori
grosso modo

En els noms científics d’espècies animals i vegetals (i, per tant, també les malalties que són designades amb aquests noms) que s’escriuen en llatí, la inicial del substantiu es posa en majúscula, i la de l’adjectiu, en minúscula. Per exemple:

Brucella melitensis
Escherichia coli
Clamydia pneumoniae

S’empra la cursiva per a marcar els mots pronunciats amb èmfasi. Per exemple:

Vostè em deia que si algun dia hagués d’anar a la presó, no li agradaria: estic segur que mai haurà d’anar a la presó.

S’escriuen en cursiva els títols d’obres unitàries (llibres, enciclopèdies) i de publicacions periòdiques, incloses les versions electròniques corresponents. També s'escriuen en cursiva els títols de pel·lícules, d’obres teatrals i espectacles diversos, d’obres d’art (escultures, pintures, etcètera) i obres musicals majors (inclosos els himnes) i els noms de programes de ràdio i de televisió. Per exemple:

Vaig tenir el gran honor de dirigir Els segadors.

Senyor Simó Pujol, vostè no llegeix l’ABC? Segur que el llegeix, segur, i l’Avui també, però l’ABC per descomptat.

Ho pot buscar al Diccionari de la llengua catalana ara mateix, si vol.

Durant la sèrie Poble Nou es va passar un tràiler d’una pel·lícula violenta...

Van finançar l’edició de l’opuscle Cap a una democràcia paritària.

Però es consideren una denominació genèrica els noms de les publicacions oficials —diaris oficials, diaris de sessions, butlletins oficials, etcètera— i s'escriuen sempre en rodona i caixa baixa (o en cursiva si se citen en una llengua diferent de la del discurs). Per exemple:

S’ha publicat en el número 23 del diari de sessions del Parlament.

El butlletí oficial del Parlament de Catalunya del 25 de març ho recull.

En el boletín oficial del Estado número 123, del pasado 30 de abril...

Aquesta ordre PCI/154/2019, del 19 de febrer, va ser publicada al boletín oficial del Estado número 64.

Va sortir publicat al diari oficial de la província.

S'escriuen en cursiva i majúscula inicial els subtítols (sovint de caràcter més aviat «literari») que es dona a determinats informes [per a les designacions en general dels informes, però, v. 2.8.2.7.2]:

l’informe del Síndic de Greuges d’aquest any, Els nostres desarrelats, denuncia la situació...

S’escriuen en cursiva els noms propis de naus (vaixells, avions, submarins, coets...). Per exemple:

el Prestige
l’Enola Gay
el Nautile

S’escriuen en cursiva els mots, les frases fetes i els refranys d’altres llengües pronunciats en la llengua original [v. 4.4.11.4].


També s'escriuen en cursiva les denominacions, en una altra llengua, de tramitacions i de títols de documents oficials que es consideren genèrics. Per exemple:

Amb aquesta interpretació de la ley de enjuiciamiento criminal, crec que n'hi ha prou perquè el tribunal valori aquests casos excepcionals.

Ara no volen modificar la llei del deporte.

Però:

Lo que establece la Moció 32/XII, sobre la lluita contra les violències masclistes, no es lo que defiende ahora la señora diputada.

Tanmateix, no s'empra cursiva en els noms d'organismes que no es tradueixin o que es tradueixin en part. Per exemple:

Ho vam demanar al Ministerio de Trabajo.
los responsables del Departament d'Empresa y Conocimiento (però: los responsables de la conselleria d'Empresa i Coneixement)
Centre d'Investigació d'Anomalías Congénitas

S'escriuen en cursiva els apartats en lletres d’una enumeració. Per exemple:

l’apartat 3.a de la disposició addicional segona

Però els objectius de la Unió Europea s'escriuen en xifres aràbigues i amb la lletra en minúscula, sense punt i sense espai, i en rodona. Per exemple:

l’objectiu 5b

No s'empra cursiva en els adverbis numerals bis i ter perquè ja són al diccionari, però en canvi es manté en llatí i en cursiva la seqüència que els segueix: quater, quinquies... Quan apareixen, es posen sense punt i amb un espai entre el número i l’adverbi:

l’article 27 bis regula...

Pel que fa a pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, v. 2.3.


2.7. Grafia de les sigles i els acrònims

S'entén per sigla el mot format per totes o algunes de les inicials dels substantius i els adjectius que constitueixen el nom i per acrònim el mot format per grups de lletres o una combinació de lletres i d’inicials dels substantius, els adjectius, les preposicions i les conjuncions. Les sigles s’escriuen amb majúscules i els acrònims amb majúscula inicial, únicament. Per exemple:

PAU [= pla d’actuació urbanística]

Cesca [= Centre de Supercomputació de Catalunya]

Idiada [= Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil]

Les sigles i els acrònims s’escriuen sense punts i en rodona, encara que desenvolupats s’escriguin en cursiva. Per exemple:

Ja sap vostè que tots els DOGC [= Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya] tenen versió en espanyol.

Es respecta la flexió de plural que en faci l’orador afegint una s minúscula a la sigla o l'acrònim si s'han format a partir d'un sintagma en singular, però no si s’han format a partir d’un sintagma en plural. Per exemple:

La legislació afecta unes quantes ONG [= organització no governamental] / ONGs.

Els CAP [= centre d’atenció primària] / CAPs estan distribuïts per tot Catalunya.

Ara votarem la resta de les PR [= proposta de resolució] / PRs.

Però:

L’ús de les TIC [= tecnologies de la informació i la comunicació] s’ha estès molt a les escoles.

Les universitats més modernes dels EUA [= Estats Units d’Amèrica] ho avalen.

Les PAU [= proves d'accés a la universitat] es fan al juny.

S'apostrofen l’article determinat i la preposició de, si escau, davant els que es llegeixen lletra per lletra i comencen per vocal o per una consonant el nom de la qual comença per vocal. Per exemple:

els portaveus d’UGT i de Comissions Obreres han arribat a un acord

els portaveus de la UGT

els representants de la UB

Poden accedir a l’FP...

l’FPAC, l’LGAI, l’FNAC, l'LRSAL, l'N-141...

Pel que fa als que es llegeixen per síl·labes, se segueixen les regles generals de l’apostrofació (si se’n sap el gènere):

l’Incavi
l’IVA
l'UNICEF
la UNESCO
l’UTE
l’USO
la UAB

S’escriuen amb minúscules les sigles i els acrònims lexicalitzats, és a dir, els que ja tenen una certa història i tradició, han fet derivats i admeten plural. Per exemple:

la (o el) covid / la (o el) covid-19
l'euríbor
els ovnis
les pimes
el pin parental
la visa

Si s'esmenten noms i cognoms de persones amb les inicials, s'escriuen amb majúscula, punt i espai. Per exemple:

la petició feta per la senyora M. B. S.

4.4.11.5. Estrangerismes no catalanitzats

Els estrangerismes no catalanitzats (mots, expressions i frases fetes) pronunciats en la llengua original es respecten, escrits en cursiva. Pel que fa al gènere i a la formació del plural, es respecta, sempre que es pugui, la llengua original. Per exemple:

business-friendly [= amic dels negocis]

un maelström [= forat, dèficit]

un sponsor [= patrocinador/a, padrí/ina, mecenes]

Per als estrangerismes anglosaxons, se segueix la grafia dels diccionaris britànics. Per exemple:

neighbourhood (no neighborhood)

programme (no program)

online