2.2.3. L’apòstrof

L’article i la preposició de no s’apostrofen davant el nom de les lletres. Per exemple:

la a
la erra
de hac

Tot i que la gramàtica considera habitual en els registres no formals l’elisió de la vocal del pronom la davant i i u àtones, mantenim la vocal en aquests casos. Per exemple:

la interioritza
la unifica

S’apostrofa l’article determinat davant els mots masculins que comencen amb s líquida, però no pas davant els femenins. Per exemple:

l’Scorsese
l’Spiegel
l’Sputnik
la Scarlet
la stakhanovista

No s’apostrofa la preposició de davant els mots que comencen amb s líquida. Per exemple:

de Spielberg
de Stanford

L’article i la preposició de no s’apostrofen davant els mots que comencen amb h aspirada. Per exemple:

la Helen
de Honecker

Però, en canvi, els mots estrangers catalanitzats, els apostrofem com els mots catalans que comencen per hac:

l’hitlerià
d’Hèlsinki

S’apostrofen l’article i la preposició de davant les quantitats escrites amb xifres seguint les normes d’apostrofació. Per exemple:

l’1 d’agost
l’11
l’XI Congrés Internacional

També, si cal, s’apostrofen els mots marcats amb cometes o cursiva, com ara les publicacions, obres d’art o els noms de naus, aeronaus, ferrocarrils, etcètera i que comencen per vocal. Si el primer dels mots comença amb article, no s’hi fa la contracció. Per exemple:

I direm l’«a fi que».

Per què un parásito ha d’atacar l’hombre i no ataca la mujer? Per què no ataca les persones?

El seu viatge amb l’Orient Express...

Hi ha una frase d’El petit príncep...

Això va sortir a El Temps...

Pel que fa a l’apòstrof que indica la supressió de les dues primeres xifres d’un any, només es respecta en els casos en què és part de la denominació oficial d’un organisme o d’una entitat; en els altres casos hi deixem un espai. Com ara:

Expo’92
COOB’92
Els Jocs Olímpics 92 van representar...

Per a l’ús de l’apòstrof davant les sigles i els acrònims, v. 2.7.