4.3.3.1. Els règims verbals

Corregim els règims verbals segons la normativa, sempre que la correcció signifiqui només l’addició o la supressió d’una partícula i no alteri l’ordre de la frase. Per exemple:

informar un projecte per informar [d’un / sobre] un projecte
necessitar de l’ajut per necessitar l’ajut
recórrer una sentència per recórrer contra una sentència
sol·licitar del Govern per sol·licitar al Govern

En el cas del verb agrair, que sovint és usat sense complement, el corregim per la perífrasi sinònima donar les gràcies.

Volem agrair al lletrat de la comissió. Per Volem donar les gràcies al lletrat de la comissió.

Però no corregim els règims en casos com els següents, perquè l’alteració seria excessiva:

La Mesa urgeix l’aprovació del projecte a la comissió. (Per La Mesa insta la comissió a aprovar el projecte.)

La llei no pot ser recorreguda. (Per La llei no pot ser objecte de recurs.)

Cessar algú. (Per Fer cessar algú.)

Tinc la sensació d’haver esmorzat un cafè amb llet i «berberetxos». (Per Tinc la sensació d’haver pres/menjat un cafè amb llet i «berberetxos» per esmorzar.)

Els infants que han estat abusats tenen dret a la reparació. (Per Els infants de qui s'ha abusat tenen dret a la reparació.)

No corregim tampoc casos com els següents, perquè o bé alguns diccionaris de referència admeten l’ús intransitiu d’aquests verbs o bé la gramàtica en recull aquest ús:

Li encanta la política. (Per L’encanta la política.)

Sempre li molesta el que diem. (Per Sempre el molesta el que diem.)

Miri, a vostè no li preocupa el cost de la conferència al Parlament Europeu. (Per Miri, a vostè no el preocupa el cost de la conferència al Parlament Europeu.)

Hi ha una sèrie de verbs (estar d’acord, coincidir, convenir, discrepar, dissentir...) que requereixen dos complements (un de persona i un de cosa) que plantegen problemes amb la preposició que regeixen quan apareixen amb un sol complement que és l’amalgama de tots dos. En aquests casos, hem de mantenir la preposició que regeix el complement de persona, tal com demostra la pronominalització. Per exemple:

Estic d’acord amb vostè en això.
Estic d’acord amb vostè.
Estic d’acord en això.
Però
Estic d’acord amb el que vostè ha dit / les seves paraules.
(Pronominalització: Hi estic d’acord.)

Discrepo de vostè en això.
Discrepo de vostè.
Discrepo en això.
Però
Discrepo del que vostè ha dit / de les seves paraules.
(Pronominalització: ‘En discrepo’, no ‘Hi discrepo’.)

Si es coordinen dos o més verbs o locucions verbals que regeixen preposicions diferents, respectem l’orador o oradora si utilitza la preposició que regeixen el verb o la locució més pròxims al complement. Per exemple:

moltes persones entraven i sortien de l’hospital

els he de dir que farem esment especial o farem una major incidència en els tipus delictius que generen més alarma social