4.2. Morfologia i morfosintaxi

S'apliquen els criteris de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II: Morfologia (2009)*, de l’IEC, tenint en compte, a més, els criteris següents.

4.2.1. Morfologia no verbal
4.2.2. Morfologia verbal

*Entenem que el llenguatge de les sessions parlamentàries pot entrar dins els registres informals de què parla la Proposta...; que és admissible en l'àmbit general allò que és admissible en l'àmbit restringit, segons l'ús que en faci l'orador/a, i que les pronunciacions (de vegades marcades amb claudàtors) admeses d'algunes formes no han d'ésser reproduïdes en l'estàndard escrit.

6.2.1. Ortografia

Davant un terme amb dues variants ortogràfiques admeses per la normativa:
• Si cada variant té una pronúncia diferent, es respecta la forma pronunciada per l’orador:

período o periodo
psicólogo o sicólogo

• Si tenen la mateixa pronúncia, s'opta per la forma considerada preferent per la RAE:

asimismo (no así mismo)
cuarenta y tres (no cuarentaitrés)
en seguida (no enseguida)
kilómetro (no quilómetro)
solo (no sólo)

Es respecta la forma ortogràfica normativa en cas de desplaçament d’accent.

por ahí (no por ahi)

Pel que fa al diacrític dels demostratius, v. 6.2.3.3.