4.4.11. Neologismes

4.4.11.1. Gènere i nombre
4.4.11.2. Estrangerismes catalanitzats
4.4.11.3. Noms propis esdevinguts comuns
4.4.11.4. Estrangerismes pseudocatalanitzats i barbarismes
4.4.11.5. Estrangerismes no catalanitzats

4.4.11.2. Estrangerismes catalanitzats

Els estrangerismes catalanitzats que no tenen cap equivalent inequívoc en català, especialment pel que fa referència als tecnicismes, es respecten. Com ara:

ikastola

Alguns estrangerismes catalanitzats que el diccionari recull com a manlleus no adaptats o que la Neoloteca ja ha aprovat i que són àmpliament utilitzats en rodona es deixen sense marcar. Per exemple:

big data
gap
land
ombudsman
omertà
partenariat
tempo
vendetta
web

Els estrangerismes pronunciats en català o catalanitzats i amb una certa tradició (mots, expressions i frases fetes), que són àmpliament tolerats o significativament polèmics, es respecten, escrits entre cometes. Com ara:

«aldea global»
«al tanto»
«apetxugar»
«apretar» [si té un equivalent clar, v. 4.4.11.4]
«arreglo»
«a tranques i barranques»
«barco»
«bones» [= hola]
«carinyo»
«comodització», «comoditització»
«culebró» [v. 4.4.11.4]
«cupo» [aportació econòmica establerta, v. 4.4.11.4]
«decimonònic»
«disfrutar»
«en sèrio»
«enganxina»
«enterat/da» [= setciències]
«enxufat/da» [= recomanat/da]
«esponsoritzar»
«exprofés»
«frapar»
«guarda-raïl»
«guixeta»
«hackejar»
«impepinable»
«jivarització»
no sé què no sé «quantos»
«patada»
«sensesentit» [= absurditat]
«si cap»
«si m’apura»
«sottogovern»
«teleescombraries» [v. 4.4.11.4]
«touroperador»
«vivenda»
«xequejar» [= verificar, comprovar, revisar]
«xiringuito»