Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris èmfasi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris èmfasi. Mostrar tots els missatges

2.1.1. Ús de la coma

S’escriuen entre comes tant les oracions i els mots que constitueixen una explicació de l’oració principal com les oracions relatives explicatives. Per exemple:

Al mateix temps, d’acord amb l’article 143.1 del Reglament, la llista de preguntes que s’han de respondre oralment en el Ple és inclosa dins del dossier de la sessió i seran substanciades aquesta tarda a les quatre.

Passem al primer punt de l’ordre del dia, que és el debat i votació del dictamen de la Comissió de Política Territorial sobre el projecte de llei sobre els senyals geodèsics.

És un text interessant, és a dir, planteja uns problemes i hi presenta solucions...

S’escriuen també entre comes els mots o les oracions que són recursos discursius per a mantenir l’atenció del receptor o receptors [v., però, 3.2]:

La proposta, diguem-ne, és prou respectuosa amb la canalització...

La proposta, com deia, és prou respectuosa amb la canalització...

La proposta, hi insisteixo, és prou respectuosa amb la canalització...

La proposta, ho repeteixo, és prou respectuosa amb la canalització...

S’escriuen també entre comes els mots coixí o falques [v., però, 3.2]:

Aquest és un aspecte molt debatut, no?, i amb poca fortuna.

No s'escriu coma darrere doncs quan actua com a conjunció (generalment en posició inicial). En canvi, s’escriu entre comes quan funciona com a connector parentètic (generalment en posició medial o final). Per exemple:

Doncs comencem amb l’ordre del dia.

Si aquesta esmena no la volen aprovar aquí, doncs la portarem al Ple.

Però:

Aquestes compareixences, doncs, són les que vam posposar en la darrera sessió.

Aquests punts els tractarem després, doncs.

S’empra també la coma per a marcar els anacoluts i les petites pauses en el discurs, després de punts suspensius [v. 2.1.4]. Per exemple:

Amb un petit interrogant..., no petit, un gran interrogant: què fer amb aquest informe.

Els vocatius s'escriuen entre comes, tret que es requereixi una puntuació més forta:

Gràcies, senyor president. Senyor diputat, no és cert....

Gràcies per haver-me escoltat amb tanta atenció, senyores i senyors diputats.

Però:

Sí home! / Sí dona!

Sí senyor! / No senyor!

S’empra la coma per a marcar un verb elidit. Per exemple:
En les àrees urbanes caldrà una xarxa molt densa; en la resta, una densitat menor.

Les esmenes 3, 4, 6 i 8 es voten conjuntament; les esmenes 5 i 7, separades.

Per a marcar una diferència de nivell de coordinació s'empra la coma. Per exemple:

Creiem que hi ha altres alternatives més econòmiques i més eficients, i es dona el cas que sí que existeixen.

Aquesta anàlisi de costos és elemental, i, vistes les circumstàncies, ens preguntem per quines raons el Consell Executiu ha presentat un projecte així, com aquest.

I, pel que fa a això, recordar-los que la sessió es reprendrà demà a les deu.

S’empra la coma entre un element de l’oració i tota la resta quan hi ha una inflexió tonal, sigui per contrast (èmfasi) amb qualsevol altre element, o per la dislocació (desplaçament) dels elements de l’oració.

Aquesta idea, he de dir que ha estat ben acollida.

Aquestes qüestions, hi ha un marc general on s’emmarquen.

Voldríem posposar-la, aquesta proposició.

S'empra la coma quan, en una frase en què hi ha diversos elements separats amb punt i coma, el darrer d'aquests elements és introduït per la conjunció i.

Setè, l’accés a la cultura en igualtat de condicions, com a garantia de futur, és a dir, un país culte com a garantia de país que té futur; l’elaboració de l’estatut de l’artista; vetllar perquè el català sigui reconegut i acceptat com a llengua de ple dret en tots els organismes internacionals; la creació de la mancomunitat cultural catalana; l’aprovació del nou pla de museus de Catalunya, juntament amb un catàleg únic dels fons museístics i del fons nacional, i la redacció dels plans integrals de música, del llibre, de les arts visuals, etcètera.

La coma és optativa entre un element de l’oració i tota la resta quan l’element desplaçat apareix dislocat a l’esquerra. En aquests casos, s'empra la coma només si els elements desplaçats són llargs o complexos. Per exemple:

Això ho va dir el mateix president fa ben poc.

La següent pregunta la formula el diputat senyor...

Però:

Aquestes esmenes en què el Grup Popular proposava una transacció, el Grup de Convergència i Unió ha demanat de retirar-les.

[Pel que fa als pleonasmes, v. 4.2.1.8.2.]


La coma també és optativa després dels circumstancials de temps al principi de frase. Per exemple:

El dia que es va aprovar l’Estatut(,) els catalans van assumir amb inconsciència els errors dels seus representants polítics...

No es posa coma entre els demostratius aquí, ací, allí, allà i l’element locatiu que apareix en aposició, si no és que té un marcat sentit explicatiu, que es fa evident per l’entonació.

aquí al Parlament / aquí a Catalunya

allà a Tortosa

No es posa coma en les duplicacions emfàtiques o expressives d’un mateix mot, quan l’entonació ho aconselli. Per exemple:

Jo quasi quasi crec que val més que s’hi quedi vostè.

Aprovar aquest decret és molt molt urgent.

Perquè entrevistar entrevistar, la veritat és que ben poc.

Quan es diuen quantitats en el sistema internacional d’expressar les hores i s’omet la conjunció i entre les hores i els minuts, no se separen amb una coma. Per exemple:

Calculem que tota la sessió durarà tres hores vint.

Li he donat deu minuts i vostè n’ha fet deu trenta.

Per què no poden repartir-se un minut quinze entre tots dos?

2.1.6. Ús dels guions

Els incisos són talls en el discurs que cal no confondre amb les «falques» [v. 2.1.1], i s'empren guions per a marcar-los. Per exemple:

En segon lloc, perquè en la Comissió d’Economia i Finances –comissió del 21 de juny– el mateix conseller d’Economia i Finances va venir a exposar-ho.

El conseller d’Economia i Finances ha encarregat dos informes jurídics, que ens els remetrà –que no ens els remet avui perquè s’estan traduint al català– per decidir què s’ha de fer.

Si l’incís és al final d’una frase o d’un paràgraf, només s'hi posa el primer guió d'obertura i s'acaba amb punt final, ja sigui un punt pròpiament, punts suspensius o signes d’interrogació o d’admiració. Per exemple:

Aquestes esmenes constitueixen qüestions que no són de llei bàsica i, per tant, no encaixables dintre aquesta llei, que sí que és una llei bàsica –i em refereixo concretament a les esmenes 24 i 27.

Els diàlegs dramatitzats dins una intervenció es transcriuen amb cometes al començament i al final i un guió a cada canvi de personatge:

I va dir: «–Sí, jo ho he fet perquè els veïns m’ho han demanat, i vull convertir-ho en una escola. –No, és el nostre edifici. –Per favor, no ho sabia! Teniu raó. Fem una cosa, mireu, partim-nos l’edifici. –Partir l’edifici, per què?...»

S’empren els guions per als mots repetits amb intenció [v. 3.2].


També s’empren els guions per a marcar els incisos en les citacions [v. 2.5].


2.4. Ús de la cursiva

S’empra la cursiva per a marcar les locucions llatines no catalanitzades (malgrat que el DIEC les entri en rodona). Per exemple:

per capita
a priori
a posteriori
grosso modo

En els noms científics d’espècies animals i vegetals (i, per tant, també les malalties que són designades amb aquests noms) que s’escriuen en llatí, la inicial del substantiu es posa en majúscula, i la de l’adjectiu, en minúscula. Per exemple:

Brucella melitensis
Escherichia coli
Clamydia pneumoniae

S’empra la cursiva per a marcar els mots pronunciats amb èmfasi. Per exemple:

Vostè em deia que si algun dia hagués d’anar a la presó, no li agradaria: estic segur que mai haurà d’anar a la presó.

S’escriuen en cursiva els títols d’obres unitàries (llibres, enciclopèdies) i de publicacions periòdiques, incloses les versions electròniques corresponents. També s'escriuen en cursiva els títols de pel·lícules, d’obres teatrals i espectacles diversos, d’obres d’art (escultures, pintures, etcètera) i obres musicals majors (inclosos els himnes) i els noms de programes de ràdio i de televisió. Per exemple:

Vaig tenir el gran honor de dirigir Els segadors.

Senyor Simó Pujol, vostè no llegeix l’ABC? Segur que el llegeix, segur, i l’Avui també, però l’ABC per descomptat.

Ho pot buscar al Diccionari de la llengua catalana ara mateix, si vol.

Durant la sèrie Poble Nou es va passar un tràiler d’una pel·lícula violenta...

Van finançar l’edició de l’opuscle Cap a una democràcia paritària.

Però es consideren una denominació genèrica els noms de les publicacions oficials —diaris oficials, diaris de sessions, butlletins oficials, etcètera— i s'escriuen sempre en rodona i caixa baixa (o en cursiva si se citen en una llengua diferent de la del discurs). Per exemple:

S’ha publicat en el número 23 del diari de sessions del Parlament.

El butlletí oficial del Parlament de Catalunya del 25 de març ho recull.

En el boletín oficial del Estado número 123, del pasado 30 de abril...

Aquesta ordre PCI/154/2019, del 19 de febrer, va ser publicada al boletín oficial del Estado número 64.

Va sortir publicat al diari oficial de la província.

S'escriuen en cursiva i majúscula inicial els subtítols (sovint de caràcter més aviat «literari») que es dona a determinats informes [per a les designacions en general dels informes, però, v. 2.8.2.7.2]:

l’informe del Síndic de Greuges d’aquest any, Els nostres desarrelats, denuncia la situació...

S’escriuen en cursiva els noms propis de naus (vaixells, avions, submarins, coets...). Per exemple:

el Prestige
l’Enola Gay
el Nautile

S’escriuen en cursiva els mots, les frases fetes i els refranys d’altres llengües pronunciats en la llengua original [v. 4.4.11.4].


També s'escriuen en cursiva les denominacions, en una altra llengua, de tramitacions i de títols de documents oficials que es consideren genèrics. Per exemple:

Amb aquesta interpretació de la ley de enjuiciamiento criminal, crec que n'hi ha prou perquè el tribunal valori aquests casos excepcionals.

Ara no volen modificar la llei del deporte.

Però:

Lo que establece la Moció 32/XII, sobre la lluita contra les violències masclistes, no es lo que defiende ahora la señora diputada.

Tanmateix, no s'empra cursiva en els noms d'organismes que no es tradueixin o que es tradueixin en part. Per exemple:

Ho vam demanar al Ministerio de Trabajo.
los responsables del Departament d'Empresa y Conocimiento (però: los responsables de la conselleria d'Empresa i Coneixement)
Centre d'Investigació d'Anomalías Congénitas

S'escriuen en cursiva els apartats en lletres d’una enumeració. Per exemple:

l’apartat 3.a de la disposició addicional segona

Però els objectius de la Unió Europea s'escriuen en xifres aràbigues i amb la lletra en minúscula, sense punt i sense espai, i en rodona. Per exemple:

l’objectiu 5b

No s'empra cursiva en els adverbis numerals bis i ter perquè ja són al diccionari, però en canvi es manté en llatí i en cursiva la seqüència que els segueix: quater, quinquies... Quan apareixen, es posen sense punt i amb un espai entre el número i l’adverbi:

l’article 27 bis regula...

Pel que fa a pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, v. 2.3.


3.2. Repeticions

Si l’orador o oradora s’ajuda de mots coixí o falques, propis del llenguatge oral, o cau en tics involuntaris (la repetició reiterada d’expressions al llarg del discurs: és a dir, vull dir, oi?, eh?, no?), es redueixen, sempre que no se’n traeixi la intenció, i es respecten les expressions que siguin pertinents en cada cas:

En nom de la resta de companys, vull dir, del grup, vull dir, el que faré, perquè crec que comparteixo les paraules del nostre company, vull dir, des del convenciment, vull dir, des de la confiança que ens donen , vull dir, no solament els programes, sinó les respostes...

Llavors diu, diu, diu: «No hem de fer-ne cas.»

De la mateixa manera, si es repeteixen frases o grups de mots com a recurs mnemònic, també es redueixen, segons el context:

Això em dona la possibilitat –sense oblidar els aspectes humans– , em dona la possibilitat de parlar-ne.

O bé es mantenen entre guions els mots repetits, si el que ha pretès l’orador o oradora és fer-hi èmfasi:

Nosaltres suggerim que no solament utilitzin l’experiència de l’ajuntament com a projecte, sinó que la utilitzin –que la utilitzin– com a experiència pràctica.

Crec que no és bo –crec que no és bo– que ho posem tot al mateix sac.

També es manté la repetició del mot «etcètera», atès el seu possible efecte intensificador:

Pel que fa també a les dades que tenim de la USAV..., que, com sabem, és qui està ara mateix registrant violències i discernint entre les tipologies de violències, no?: si són de tipus racista, si són de tipus LGTBI-fòbiques, si tenen a veure amb l'aspectisme, etcètera, etcètera.