2.1.1. Ús de la coma
S’escriuen entre comes tant les oracions i els mots que constitueixen una explicació de l’oració principal com les oracions relatives explicatives. Per exemple:
Al mateix temps, d’acord amb l’article 143.1 del Reglament, la llista de preguntes que s’han de respondre oralment en el Ple és inclosa dins del dossier de la sessió i seran substanciades aquesta tarda a les quatre.
Passem al primer punt de l’ordre del dia, que és el debat i votació del dictamen de la Comissió de Política Territorial sobre el projecte de llei sobre els senyals geodèsics.
És un text interessant, és a dir, planteja uns problemes i hi presenta solucions...
S’escriuen també entre comes els mots o les oracions que són recursos discursius per a mantenir l’atenció del receptor o receptors [v., però, 3.2]:
La proposta, diguem-ne, és prou respectuosa amb la canalització...
La proposta, com deia, és prou respectuosa amb la canalització...
La proposta, hi insisteixo, és prou respectuosa amb la canalització...
La proposta, ho repeteixo, és prou respectuosa amb la canalització...
S’escriuen també entre comes els mots coixí o falques [v., però, 3.2]:
Aquest és un aspecte molt debatut, no?, i amb poca fortuna.
No s'escriu coma darrere doncs quan actua com a conjunció (generalment en posició inicial). En canvi, s’escriu entre comes quan funciona com a connector parentètic (generalment en posició medial o final). Per exemple:
Doncs comencem amb l’ordre del dia.
Si aquesta esmena no la volen aprovar aquí, doncs la portarem al Ple.
Però:
Aquestes compareixences, doncs, són les que vam posposar en la darrera sessió.
Aquests punts els tractarem després, doncs.
S’empra també la coma per a marcar els anacoluts i les petites pauses en el discurs, després de punts suspensius [v. 2.1.4]. Per exemple:
Amb un petit interrogant..., no petit, un gran interrogant: què fer amb aquest informe.
Els vocatius s'escriuen entre comes, tret que es requereixi una puntuació més forta:
Gràcies, senyor president. Senyor diputat, no és cert....
Gràcies per haver-me escoltat amb tanta atenció, senyores i senyors diputats.
Però:
Sí home! / Sí dona!
Sí senyor! / No senyor!
S’empra la coma per a marcar un verb elidit. Per exemple:
En les àrees urbanes caldrà una xarxa molt densa; en la resta, una densitat menor.
Les esmenes 3, 4, 6 i 8 es voten conjuntament; les esmenes 5 i 7, separades.
Per a marcar una diferència de nivell de coordinació s'empra la coma. Per exemple:
Creiem que hi ha altres alternatives més econòmiques i més eficients, i es dona el cas que sí que existeixen.
Aquesta anàlisi de costos és elemental, i, vistes les circumstàncies, ens preguntem per quines raons el Consell Executiu ha presentat un projecte així, com aquest.
I, pel que fa a això, recordar-los que la sessió es reprendrà demà a les deu.
S’empra la coma entre un element de l’oració i tota la resta quan hi ha una inflexió tonal, sigui per contrast (èmfasi) amb qualsevol altre element, o per la dislocació (desplaçament) dels elements de l’oració.
Aquesta idea, he de dir que ha estat ben acollida.
Aquestes qüestions, hi ha un marc general on s’emmarquen.
Voldríem posposar-la, aquesta proposició.
S'empra la coma quan, en una frase en què hi ha diversos elements separats amb punt i coma, el darrer d'aquests elements és introduït per la conjunció i.
Setè, l’accés a la cultura en igualtat de condicions, com a garantia de futur, és a dir, un país culte com a garantia de país que té futur; l’elaboració de l’estatut de l’artista; vetllar perquè el català sigui reconegut i acceptat com a llengua de ple dret en tots els organismes internacionals; la creació de la mancomunitat cultural catalana; l’aprovació del nou pla de museus de Catalunya, juntament amb un catàleg únic dels fons museístics i del fons nacional, i la redacció dels plans integrals de música, del llibre, de les arts visuals, etcètera.
La coma és optativa entre un element de l’oració i tota la resta quan l’element desplaçat apareix dislocat a l’esquerra. En aquests casos, s'empra la coma només si els elements desplaçats són llargs o complexos. Per exemple:
Això ho va dir el mateix president fa ben poc.
La següent pregunta la formula el diputat senyor...
Però:
Aquestes esmenes en què el Grup Popular proposava una transacció, el Grup de Convergència i Unió ha demanat de retirar-les.
[Pel que fa als pleonasmes, v. 4.2.1.8.2.]
La coma també és optativa després dels circumstancials de temps al principi de frase. Per exemple:
El dia que es va aprovar l’Estatut(,) els catalans van assumir amb inconsciència els errors dels seus representants polítics...
No es posa coma entre els demostratius aquí, ací, allí, allà i l’element locatiu que apareix en aposició, si no és que té un marcat sentit explicatiu, que es fa evident per l’entonació.
aquí al Parlament / aquí a Catalunya
allà a Tortosa
No es posa coma en les duplicacions emfàtiques o expressives d’un mateix mot, quan l’entonació ho aconselli. Per exemple:
Jo quasi quasi crec que val més que s’hi quedi vostè.
Aprovar aquest decret és molt molt urgent.
Perquè entrevistar entrevistar, la veritat és que ben poc.
Quan es diuen quantitats en el sistema internacional d’expressar les hores i s’omet la conjunció i entre les hores i els minuts, no se separen amb una coma. Per exemple:
Calculem que tota la sessió durarà tres hores vint.
Li he donat deu minuts i vostè n’ha fet deu trenta.
Per què no poden repartir-se un minut quinze entre tots dos?
Entrades
