1.1. Verificació
L’objectiu primordial de la correcció de les transcripcions de les sessions parlamentàries ha d’ésser d’assegurar el text en tant que transcripció d’un discurs oral, especialment pel que fa a la fidelitat a aquest discurs, mitjançant la verificació de l’acord del text amb l’enregistrament digital del discurs. Atès que el discurs oral esdevé, per mitjà de la transcripció, text escrit, s’ha de tenir en compte que la correcció ha de consistir a assegurar-ne també la textualitat, és a dir, assegurar que la transcripció tingui les condicions formals necessàries per a poder ésser llegida i compresa amb normalitat.
Referències: fidelitat al discurs, textualitat, transcripció
1.2. Correcció
Per a establir definitivament el text de la transcripció, és a dir, per a deixar-lo correcte en tant que text, s’ha de verificar que s’hi hagin aplicat o, si cal, s’hi han d’aplicar determinats criteris gràfics, com ara la puntuació (apartat 2); criteris textuals, per a rectificar o suprimir algun mot o alguna expressió que, essent efecte de les condicions en què es produeix el llenguatge oral, resulten inadequats en el llenguatge escrit (apartat 3), i criteris lingüístics o d’adequació a la normativa (apartat 4).
L’adequació a la normativa consisteix a deixar el text correcte en relació amb allò que és generalment admès o no admès en el català estàndard escrit actual, dins el marc del que es pot considerar admissible en un estàndard oral i en la mesura que no perjudica la fidelitat de la transcripció i tenint també en compte que el llenguatge de les sessions parlamentàries pot entrar dins els registres informals de què parla la nova gramàtica de l'IEC (2016).
Referències: registre informal
1.3. Material de consulta
Pel que fa als aspectes morfològics, morfosintàctics i sintàctics, la determinació de l’estàndard escrit es fa d’acord amb l’ordre de fonts d’autoritat que segueix:
• Gramàtica de la llengua catalana (2016), de l'Institut d'Estudis Catalans
• Gramàtica essencial de la llengua catalana (2018), de l'Institut d'Estudis Catalans
• Ortografia catalana (2016), de l'Institut d'Estudis Catalans
• Gramàtica catalana (1918 i edicions successives), de P. Fabra
• Gramàtica catalana (1956), de P. Fabra
• Converses filològiques, de P. Fabra (2010, edició crítica de J. Rafel i Fontanals)
• Acords de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
• Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I: Fonètica (2009), de l’Institut d’Estudis Catalans
• Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II: Morfologia (2009), de l’Institut d’Estudis Catalans
• Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III: Lèxic (2018), de l’Institut d’Estudis Catalans
• Diccionari de la llengua catalana (1995), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC1]
• Diccionari de la llengua catalana (2007), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC2]
• Gran diccionari de la llengua catalana (1998), d'Enciclopèdia Catalana
• Diccionari d’ús dels verbs catalans (1999), de J. Ginebra i A. Montserrat, Edicions 62
• Diccionari de sinònims (2015), d’A. Jané
• Gramática catalana (1962), d’A. M. Badia i Margarit
• Lleures i converses d’un filòleg (1971), de J. Coromines
• Gramàtica catalana (19794), de F. de B. Moll
• Curs de gramàtica normativa per a ús dels valencians. Grau superior (1980), de J. Barberà i d’altres
• Gramàtica de la llengua catalana (1994), d’A. M. Badia i Margarit
Pel que fa al lèxic, la determinació de l’estàndard escrit es fa d’acord amb l’ordre de fonts d’autoritat que segueix:
• Diccionari de la llengua catalana (1995), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC]
• Diccionari general de la llengua catalana (1932 i edicions successives), de P. Fabra [DGLC]
• Acords de la Secció Filològica de l’IEC
• Acords del Termcat
• Gran diccionari de la llengua catalana (1998 o reimpressions d’aquesta), d’Enciclopèdia Catalana
• Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya
• Nomenclàtor mundial
• Atles topogràfic de Catalunya, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
• Gran enciclopèdia catalana en línia
• Diccionari català-valencià-balear (1978²), d’A. M. Alcover i F. de B. Moll
• Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-1991), de J. Coromines
• Diccionari manual de la llengua catalana (1983), de P. Fabra
• Diccionari de locucions i frases fetes (1984), de J. Raspall i J. Martí
• Diccionari d’onomatopeies i mots de creació expressiva (2002), de M. Riera-Eures i M. Sanjaume
• Optimot, Consultes lingüístiques, de la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT
2.1. Puntuació
La puntuació gràfica, en totes les formes que són usuals (punt i seguit, punt i a part, coma, punt i coma, dos punts, punts suspensius, signes d’interrogació i d’admiració, guions i parèntesis), és el recurs normal a emprar per a establir el discurs com a text escrit. Cal aplicar-la per a marcar les pauses i les variacions tonals significatives del discurs oral, per a marcar la jerarquització de les frases, per a destriar els encavalcaments de frases i per a indicar els anacoluts que sovint es produeixen en un discurs oral improvisat.
2.1.1. Ús de la coma
2.1.2. Ús del punt
2.1.3. Ús del punt i a part
2.1.4. Ús dels punts suspensius
2.1.5. Ús dels dos punts
2.1.6. Ús dels guions
2.1.7. Ús dels signes d’interrogació i d’admiració
2.1.8. Ús dels parèntesis
Referències: puntuació
2.1.1. Ús de la coma
S’escriuen entre comes tant les oracions i els mots que constitueixen una explicació de l’oració principal com les oracions relatives explicatives. Per exemple:
Al mateix temps, d’acord amb l’article 143.1 del Reglament, la llista de preguntes que s’han de respondre oralment en el Ple és inclosa dins del dossier de la sessió i seran substanciades aquesta tarda a les quatre.
Passem al primer punt de l’ordre del dia, que és el debat i votació del dictamen de la Comissió de Política Territorial sobre el projecte de llei sobre els senyals geodèsics.
És un text interessant, és a dir, planteja uns problemes i hi presenta solucions...
S’escriuen també entre comes els mots o les oracions que són recursos discursius per a mantenir l’atenció del receptor o receptors [v., però, 3.2]:
La proposta, diguem-ne, és prou respectuosa amb la canalització...
La proposta, com deia, és prou respectuosa amb la canalització...
La proposta, hi insisteixo, és prou respectuosa amb la canalització...
La proposta, ho repeteixo, és prou respectuosa amb la canalització...
S’escriuen també entre comes els mots coixí o falques [v., però, 3.2]:
Aquest és un aspecte molt debatut, no?, i amb poca fortuna.
No s'escriu coma darrere doncs quan actua com a conjunció (generalment en posició inicial). En canvi, s’escriu entre comes quan funciona com a connector parentètic (generalment en posició medial o final). Per exemple:
Doncs comencem amb l’ordre del dia.
Si aquesta esmena no la volen aprovar aquí, doncs la portarem al Ple.
Però:
Aquestes compareixences, doncs, són les que vam posposar en la darrera sessió.
Aquests punts els tractarem després, doncs.
S’empra també la coma per a marcar els anacoluts i les petites pauses en el discurs, després de punts suspensius [v. 2.1.4]. Per exemple:
Amb un petit interrogant..., no petit, un gran interrogant: què fer amb aquest informe.
Els vocatius s'escriuen entre comes, tret que es requereixi una puntuació més forta:
Gràcies, senyor president. Senyor diputat, no és cert....
Gràcies per haver-me escoltat amb tanta atenció, senyores i senyors diputats.
Però:
Sí home! / Sí dona!
Sí senyor! / No senyor!
S’empra la coma per a marcar un verb elidit. Per exemple:
En les àrees urbanes caldrà una xarxa molt densa; en la resta, una densitat menor.
Les esmenes 3, 4, 6 i 8 es voten conjuntament; les esmenes 5 i 7, separades.
Per a marcar una diferència de nivell de coordinació s'empra la coma. Per exemple:
Creiem que hi ha altres alternatives més econòmiques i més eficients, i es dona el cas que sí que existeixen.
Aquesta anàlisi de costos és elemental, i, vistes les circumstàncies, ens preguntem per quines raons el Consell Executiu ha presentat un projecte així, com aquest.
I, pel que fa a això, recordar-los que la sessió es reprendrà demà a les deu.
S’empra la coma entre un element de l’oració i tota la resta quan hi ha una inflexió tonal, sigui per contrast (èmfasi) amb qualsevol altre element, o per la dislocació (desplaçament) dels elements de l’oració.
Aquesta idea, he de dir que ha estat ben acollida.
Aquestes qüestions, hi ha un marc general on s’emmarquen.
Voldríem posposar-la, aquesta proposició.
S'empra la coma quan, en una frase en què hi ha diversos elements separats amb punt i coma, el darrer d'aquests elements és introduït per la conjunció i.
Setè, l’accés a la cultura en igualtat de condicions, com a garantia de futur, és a dir, un país culte com a garantia de país que té futur; l’elaboració de l’estatut de l’artista; vetllar perquè el català sigui reconegut i acceptat com a llengua de ple dret en tots els organismes internacionals; la creació de la mancomunitat cultural catalana; l’aprovació del nou pla de museus de Catalunya, juntament amb un catàleg únic dels fons museístics i del fons nacional, i la redacció dels plans integrals de música, del llibre, de les arts visuals, etcètera.
La coma és optativa entre un element de l’oració i tota la resta quan l’element desplaçat apareix dislocat a l’esquerra. En aquests casos, s'empra la coma només si els elements desplaçats són llargs o complexos. Per exemple:
Això ho va dir el mateix president fa ben poc.
La següent pregunta la formula el diputat senyor...
Però:
Aquestes esmenes en què el Grup Popular proposava una transacció, el Grup de Convergència i Unió ha demanat de retirar-les.
[Pel que fa als pleonasmes, v. 4.2.1.8.2.]
La coma també és optativa després dels circumstancials de temps al principi de frase. Per exemple:
El dia que es va aprovar l’Estatut(,) els catalans van assumir amb inconsciència els errors dels seus representants polítics...
No es posa coma entre els demostratius aquí, ací, allí, allà i l’element locatiu que apareix en aposició, si no és que té un marcat sentit explicatiu, que es fa evident per l’entonació.
aquí al Parlament / aquí a Catalunya
allà a Tortosa
No es posa coma en les duplicacions emfàtiques o expressives d’un mateix mot, quan l’entonació ho aconselli. Per exemple:
Jo quasi quasi crec que val més que s’hi quedi vostè.
Aprovar aquest decret és molt molt urgent.
Perquè entrevistar entrevistar, la veritat és que ben poc.
Quan es diuen quantitats en el sistema internacional d’expressar les hores i s’omet la conjunció i entre les hores i els minuts, no se separen amb una coma. Per exemple:
Calculem que tota la sessió durarà tres hores vint.
Li he donat deu minuts i vostè n’ha fet deu trenta.
Per què no poden repartir-se un minut quinze entre tots dos?
Referències: anacolut, aposició, circumstancial, coma, conjunció, coordinació, dislocació, elisió, èmfasi, explicativa, falca, hora, inflexió, locatiu, pleonasme, punt i coma, puntuació, recurs discursiu, repetició, vocatiu
2.1.2. Ús del punt
Es fa servir el punt per als dominis d’internet:
Volien canviar el .es pel .cat
També es fa servir el punt en les referències numèriques i/o alfanumèriques dels punts i els apartats d'un document:
Votem ara el punt 6.a.2 de la moció
L’apartat 1.1.b de l’article 10 del Decret 133/1990
2.1.3. Ús del punt i a part
S’empra el punt i a part per a separar fragments del discurs amb temàtiques diferents i per a les fórmules de votació. Per exemple:
L’esmena número 1 planteja [...]
L’esmena número 8 és una esmena d’addició [...]
El president
Gràcies, senyor diputat.
Passem a la votació de les esmenes del Grup Socialistes.
Comença la votació.
Aquestes esmenes han quedat rebutjades per 22 vots a favor, 58 en contra i 15 abstencions.
Després de les fórmules habituals d’inici d’una sessió, s'hi posa punt i a part. Per exemple:
El president
Comença la sessió. / Es reprèn la sessió.
Hem de debatre, primer de tot [...]
Quan acaba el discurs pròpiament dit, i abans de les expressions típiques d’agraïment de l’orador o oradora, es fa punt i a part:
Espero, doncs, i demano el vot favorable de la majoria, i dono per defensada aquesta proposició.
Moltes gràcies, senyora presidenta.
2.1.4. Ús dels punts suspensius
S’empren els punts suspensius per a marcar petites pauses o interrupcions del discurs:
Però és que en el seu discurs, en el seu discurs... (Veus de fons.) Sí, senyor Obiols, ara dic per què.
La senyora diputada em demana la paraula per...?
Rafael Ribó i Massó
Senyor president, senyores i senyors diputats..., vostè, senyor Pujol, ens ha dit [...]
S’empren els punts suspensius per a marcar els anacoluts. Si el discurs continua fent referència al mateix tema, s’empren punts suspensius i coma:
Més ràpid no es podia anar, des d’un punt de vista..., ni es pot demanar cap tipus de responsabilitat.
Estem debatent aquí això, i altres coses, només pel fet..., perquè ens trobem entre períodes de sessions.
Em penso que hem d’admetre, i a mi m’agradaria que en aquest cas la consellera de Governació..., vull sentir si ho admet, espero que ho admeti...
Quan l’orador o oradora ha estat interromput però no ha tallat el seu discurs, no es posa espai darrere els punts suspensius de la represa. Per exemple:
Rafael Ribó i Massó
Senyor president, això és el que vostès plantegen sobre la línia 9, desmuntant la línia 9, sobre el sistema públic, fins ara, de la xarxa metropolitana de Barcelona, i, per tant, desconnectant-la del que és la seva gestió i, sobretot...
El president
Senyor diputat...
Rafael Ribó i Massó
...de l’hàbit normal de pagament d’infraestructures...
El president
Senyor diputat...
Rafael Ribó i Massó
...i de costos d’explotació.
Si el paràgraf s'interromp en el moment que es fa una citació, es posen les cometes abans dels punts suspensius en la represa. Per exemple:
Sara Vilà Galan
I això ens estranya, a més a més, tenint en compte que s'aprovarà segurament el punt 3 d'aquesta proposta de resolució, en la qual hem arribat a la transacció amb Convergència i Unió, que és: «Mantenir la gestió de la planta i la direcció clínica d'oncohematologia dins de l'Institut Català de la Salut...»
El president
Moltes gràcies, senyora diputada.
Sara Vilà Galan
«...amb l'aliança estratègica amb l'Hospital de la Vall d'Hebron.»
2.1.5. Ús dels dos punts
S’empren els dos punts per a introduir els subtítols de les publicacions, i la primera lletra del subtítol s'escriu en minúscula. Per exemple:
Els bolets catalans: assaig de classificació
Democràcia, participació i joventut: una anàlisi de l'enquesta de participació i política 2011
Però:
Time Perception: A Case Study of a Developing Nation [v. 2.8.3]
També s’empren dos punts per a les escales dels mapes, sense espais a banda i banda i amb un punt als milers.
escala 1:25.000
2.1.6. Ús dels guions
Els incisos són talls en el discurs que cal no confondre amb les «falques» [v. 2.1.1], i s'empren guions per a marcar-los. Per exemple:
En segon lloc, perquè en la Comissió d’Economia i Finances –comissió del 21 de juny– el mateix conseller d’Economia i Finances va venir a exposar-ho.
El conseller d’Economia i Finances ha encarregat dos informes jurídics, que ens els remetrà –que no ens els remet avui perquè s’estan traduint al català– per decidir què s’ha de fer.
Si l’incís és al final d’una frase o d’un paràgraf, només s'hi posa el primer guió d'obertura i s'acaba amb punt final, ja sigui un punt pròpiament, punts suspensius o signes d’interrogació o d’admiració. Per exemple:
Aquestes esmenes constitueixen qüestions que no són de llei bàsica i, per tant, no encaixables dintre aquesta llei, que sí que és una llei bàsica –i em refereixo concretament a les esmenes 24 i 27.
Els diàlegs dramatitzats dins una intervenció es transcriuen amb cometes al començament i al final i un guió a cada canvi de personatge:
I va dir: «–Sí, jo ho he fet perquè els veïns m’ho han demanat, i vull convertir-ho en una escola. –No, és el nostre edifici. –Per favor, no ho sabia! Teniu raó. Fem una cosa, mireu, partim-nos l’edifici. –Partir l’edifici, per què?...»
S’empren els guions per als mots repetits amb intenció [v. 3.2].
També s’empren els guions per a marcar els incisos en les citacions [v. 2.5].
2.1.7. Ús dels signes d’interrogació i d’admiració
S’empren els signes d’interrogació i d’admiració exclusivament al final de l’oració. Per exemple:
És a dir, en l’operació civil més important del Govern català, en l’aval més important del Govern català, com s’ha pogut produir aquesta utilització incorrecta de 1.000 milions de pessetes?
Si el primer conseller de Treball de la primera legislatura, l’honorable senyor Rigol, ja va començar a negociar el traspàs de l’Inem!
S’empren els signes d’admiració per a les frases exclamatives i per a remarcar que l’orador o oradora alça la veu:
(Remor de veus.)
El president
Silenci, per favor...
(Persisteix la remor de veus.) Silenci!
...no pot insultar d’aquesta manera!
Referències: admiració, exclamativa, interrogació, puntuació
2.1.8. Ús dels parèntesis
S'empren els parèntesis només si són part del títol d’un text:
Cal recordar el preàmbul de la llei de l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (Idiada).
Per a la defensa de la proposició no de llei per a demanar un estudi sobre la desviació del torrent del Vall, de Moià (Bages), té la paraula...
Quan es fa referència a un precepte, s’omet el parèntesi que sovint acompanya l’apartat o la lletra:
Plantegem la supressió de la lletra a del punt 3 de l’article 57.
Votarem en contra de l’apartat 2.f de la proposició no de llei.
2.2.1. El guionet
S'escriu un guionet en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedit de l’adverbi no que han assolit un alt grau de lexicalització. Per exemple:
no-adoctrinament
pacte de no-agressió
el no-alineament, els països no-alineats
la no-bel·ligerància, les nacions no-bel·ligerants
persones no-binàries, gènere no-binari
la no-discriminació
la no-ingerència
el principi de no-intervenció [dret i política internacionals]
el no-jo
el no-res [filosofia]
la no-violència, els no-violents
prosa de no-ficció
els no-creients
la no-figuració, l’art no-figuratiu
Però:
la no compareixença
la no existència
la no obligatorietat
la no submissió
tractat de no proliferació nuclear
els no fumadors
els no residents
una organització no governamental
un pres no violent
S'escriuen amb guionet els mots formats per prefixació en què un prefix s’adjunta a una expressió lexicalitzada formada per un nom i els seus complements o a un mot que ja porta guionet. Per exemple:
ex-secretària primera
vice-primer ministre
sub-directora general
ex-alts càrrecs
pre-Segona Guerra Mundial
pro-dret de vaga
anti-nord-americà
No s'empra guionet amb els prefixos que es repeteixen, si no és que la paraula ja en porta. Per exemple:
antianticapitalista
postpostmodernitat
prepreelectoral
Però:
nord-nord-americà
Quan es produeix un truncament d’un prefix en compostos formats a la manera culta que es coordinen, s'escriu amb guionet el prefix truncat. Per exemple:
informar de les infra- i sobreocupacions
el control pre- o postoperatori
Però si el prefix s'ha lexicalitzat no s'escriu amb guionet ni es marca amb cometes. Per exemple:
Els països més exitosos treballen molt més la pre que la post.
La variació té a veure amb l'àmbit micro, l'àmbit meso i l'àmbit macro.
Quan el guionet uneix elements formats per més d'un mot, es deixa un espai abans i després del guionet. Per exemple:
la carretera Santa Coloma de Farners - Girona
el tren de Lleida - la Pobla de Segur
la regió de Castella - la Manxa
En tots els altres casos, no es deixen espais a banda i banda del guionet. Per exemple:
l’autopista Terrassa-Manresa
el canal Segarra-Garrigues
l’etapa educativa zero-tres anys
el període de 1990-95
els agricultors que pertanyen a IACSI-Asaja
la Comissió Bilateral Estat-Generalitat
S'empra guionet per a separar la e d’electrònic/a dels termes a què han donat lloc les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Per exemple:
Administració-e
correu-e
economia-e
e-Cristians
Però si es diuen en anglès es deixa la e enganxada al mot, la inicial del qual es posa en majúscula, tret d’email, que s’escriu tot en minúscula.
eEconomy
eHealth
eLibrary
Pel que fa als cicles formatius i els certificats d'idiomes, no s'empra guionet per a separar les lletres de la xifra aràbiga. Per exemple:
I2
P3
FP2
C2
No s'empra tampoc guionet en les línies de mitjans de transport (metro, autobús, ferrocarril, tramvia...) per a separar les lletres de les xifres aràbigues. Per exemple:
R3
H8
T4
L2
S1
No s'empra tampoc guionet en les terminals dels aeroports per a separar les lletres de la xifra aràbiga. Per exemple:
T1 (el Prat)
T4S (Barajas)
T2G (Charles de Gaulle)
En canvi, sí que s’empra guionet en els casos de dates assenyalades que es designen amb la lletra del mes i la xifra del dia. Per exemple:
11-M
23-F
11-S
S'empra guionet en el nom de les vies urbanes i interurbanes per a separar les lletres de les xifres. Per exemple:
N-340
AP-7
C-55
B-30
[V. també 4.4.10.3.]
Referències: guionet, lletra, mot compost, prefix, relació extragramatical, truncament, xifra aràbiga
2.2.2. La barra inclinada
S’empra el signe de la barra inclinada (/) per a marcar les separacions entre versos citats [v. 2.5] i per a marcar la connexió entre dos termes. Quan un dels dos termes o tots dos són compostos es deixa un espai a banda i banda. Per exemple:
• La numeració de textos legalsla Llei 17/1983• La relació entre termes (quan no es diu la preposició per o l'article)
la Moció 12/IV del Parlament de Catalunya
Es poden construir dos mil habitatges/any.• L’alternança
Va a cent quilòmetres/hora.
Un cabal de 350 metres cúbics / segon.
Però:
Es poden construir dos mil habitatges l'any.
Va a cent quilòmetres per hora.
Un cabal de 350 metres cúbics per segon.
Els llocs d’interès artístic i/o històric d’aquesta vall...
Aquests habitatges de protecció oficial / règim especial...
Referències: barra inclinada
2.2.3. L’apòstrof
L’article i la preposició de no s’apostrofen davant el nom de les lletres. Per exemple:
la a
la erra
de hac
Tot i que la gramàtica considera habitual en els registres no formals l’elisió de la vocal del pronom la davant i i u àtones, es manté la vocal en aquests casos. Per exemple:
la interioritza
la unifica
S’apostrofa l’article determinat davant els mots masculins que comencen amb s líquida, però no pas davant els femenins. Per exemple:
l’Scorsese
l’Spiegel
l’Sputnik
la Scarlet
la stakhanovista
No s’apostrofa la preposició de davant els mots que comencen amb s líquida. Per exemple:
de Spielberg
de Stanford
L’article i la preposició de no s’apostrofen davant els mots que comencen amb h aspirada. Per exemple:
la Helen
de Honecker
Però, en canvi, els mots estrangers catalanitzats s'apostrofen com els mots catalans que comencen per hac:
l’hitlerià
d’Hèlsinki
S’apostrofen l’article i la preposició de davant les quantitats escrites amb xifres seguint les normes d’apostrofació. Per exemple:
l’1 d’agost
l’11
l’XI Congrés Internacional
També, si cal, s’apostrofen els mots marcats amb cometes o cursiva, com ara les publicacions, obres d’art o els noms de naus, aeronaus, ferrocarrils, etcètera i que comencen per vocal. Si el primer dels mots comença amb article, no s’hi fa la contracció. Per exemple:
I direm l’«a fi que».
Per què un parásito ha d’atacar l’hombre i no ataca la mujer? Per què no ataca les persones?
El seu viatge amb l’Orient Express...
Hi ha una frase d’El petit príncep...
Això va sortir a El Temps...
Pel que fa a l’apòstrof que indica la supressió de les dues primeres xifres d’un any, només es respecta en els casos en què és part de la denominació oficial d’un organisme o d’una entitat; en els altres casos s'hi deixa un espai. Com ara:
Expo’92
COOB’92
Els Jocs Olímpics 92 van representar...
Per a l’ús de l’apòstrof davant les sigles i els acrònims, v. 2.7.
Referències: apòstrof
2.2.4. Altres signes gràfics
Els hashtags del Twitter s'escriuen amb el coixinet al davant i sense espais entre els mots, amb tots els elements en majúscules, i amb accents i altres signes gràfics, si n’hi ha. Per exemple:
No sé si saben, els diputats que han intervingut fins ara, que aquella nit, al Twitter, el hashtag #AdeuEspanya? va ser el més usat arreu de l'Estat espanyol.
L’èxit de la piulada massiva per reclamar el #TwitterEnCatalà.
Es transcriu l'arrova de les adreces web amb el símbol corresponent. Per exemple:
Trobaran fàcilment tota aquesta informació a educacio@gencat.cat.
2.3. Ús de les cometes
S’empren, en primer lloc, les cometes baixes, i, si escau, en segon lloc, les cometes altes, i després, si cal, les simples [v. 2.5].
S’empren les cometes per a marcar l’ús metalingüístic dels mots. Per exemple:
Crec que no he utilitzat la paraula «miserable».
Allò que en català se’n deia «fer el pipa».
Els ciutadans han dit «no» a la proposta de transvasament.
S’empren les cometes per a marcar els mots pronunciats amb to irònic. Per exemple:
Això és culpa de la famosa «competitivitat»...
En fi, senyor president, allò que es diu «tot un panorama»...
També s'empren cometes per a les designacions col·loquials o populars de determinats conceptes. Com ara:
els «papers de Salamanca»
els «indignats» de la plaça de Catalunya
aquest tema és una «maria»
el president de la «corpo»
aquesta «Barcelunya» que estan construint
ens diran que ja aniran a una «mani»
S’empren les cometes per als títols de capítols d’obres unitàries i d’articles d’una publicació periòdica, per als títols de les partides d’un pressupost i per als títols de conferències, cicles de conferències, exposicions i taules rodones. Com ara:
En aquest capítol, «Béns i serveis», hi ha la partida «Treballs, estudis i investigacions».
Al Cercle d’Economia, quan el president va pronunciar la seva conferència, «Estat de l’estat de les autonomies»...
Arran de l’èxit de l’exposició «Picasso: Una retrospectiva»...
Dins el cicle de conferències que duu el títol «La Mediterrània avui»...
S'escriuen entre cometes i amb majúscula inicial les peces musicals que formen part d'un recull.
Vilaginés elogiava el segon disc de Quico Pi de la Serra, aquell mític disc que contenia «L'home del carrer», «Jo soc Francesc Pi de la Serra», «Sol» i «Els fariseus».
S’escriuen entre cometes i amb majúscules els títols de col·leccions editorials. Com ara:
Poden trobar aquesta obra a la col·lecció «A Tot Vent», de Proa.
S’escriuen entre cometes els lemes que apareixen en els noms de campanyes, plans i programes. Per exemple:
«Graduï’s, ara pot»
«Vida als anys»
«Depèn de vostè»
«Foc verd»
pla «Catalunya, cara neta»
Però si el lema forma part del nom d'una entitat s'escriu amb majúscules i sense cometes:
plataforma Aturem la Guerra
Fundació Un Sol Món
S’empren les cometes per a les citacions literals [v. 2.5], els diàlegs dramatitzats [v. 2.1.6] i els pensaments en veu alta.
Jo vaig pensar: «Home, si tenen la mateixa eficiència que van tenir les del mes de juny, estem ben arreglats.»
De fet, és una mena de retorn al 1712, al famós «que se consiga el efecto sin que se note el cuidado».
Si cal, s'escriu en cursiva el mot o els mots afectats per les cometes.
I ens va dir: «Com l'afecta la decisió del ministerio?»
A vostè ara li diuen «minister», «senyor minister».
Ha dit: «Man nimmt dem Politprofi Rull sein Pathos nicht ab...»
S’empren les cometes per a les formes d’argot, de renecs i d’insults no recollides per cap de les autoritats esmentades a 1.3 [v. 4.4.4 i 4.4.5] i per a les frases fetes catalanitzades i alguns mots estrangers catalanitzats [v. 4.4.11.1].
Quan l’orador o oradora utilitza l’expressió entre cometes es posen cometes a la paraula/es a què fa referència i, a més, s'escriu entre cometes entre comes o guions, segons que escaigui. Per exemple:
És una cosa, entre cometes, «natural».
Tenim més bases de dades nosaltres a Catalunya, amb el «poc» que tenim –entre cometes–, que no al si de la mateixa comissió.
Els pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, tanmateix, s’escriuen en rodona i sense cometes, llevat que acompanyin l’autònim, en el qual cas es posen en cursiva [v. 2.4]. Per exemple:
Això no està preparat per al Vaquilla i els seus amics.
Però:
Avel·lí Artís, Tísner
Luiz Inácio, Lula, da Silva
Se n'exceptua «la Caixa»:
Després, «la Caixa» es va fusionar amb la Caixa de Barcelona i tot va quedar a casa –a casa de «la Caixa», naturalment.
Els títols de simposis, congressos i jornades s’escriuen en rodona i sense cometes. Per exemple:
Les jornades es deien Inversions i Negocis, fomentades pel Departament d’Agricultura.
Referències: citació, col·loquial, cometes, cursiva, ironia, lema, rodona, ús metalingüístic
2.4. Ús de la cursiva
S’empra la cursiva per a marcar les locucions llatines no catalanitzades (malgrat que el DIEC les entri en rodona). Per exemple:
per capita
a priori
a posteriori
grosso modo
En els noms científics d’espècies animals i vegetals (i, per tant, també les malalties que són designades amb aquests noms) que s’escriuen en llatí, la inicial del substantiu es posa en majúscula, i la de l’adjectiu, en minúscula. Per exemple:
Brucella melitensis
Escherichia coli
Clamydia pneumoniae
S’empra la cursiva per a marcar els mots pronunciats amb èmfasi. Per exemple:
Vostè em deia que si algun dia hagués d’anar a la presó, no li agradaria: estic segur que mai haurà d’anar a la presó.
S’escriuen en cursiva els títols d’obres unitàries (llibres, enciclopèdies) i de publicacions periòdiques, incloses les versions electròniques corresponents. També s'escriuen en cursiva els títols de pel·lícules, d’obres teatrals i espectacles diversos, d’obres d’art (escultures, pintures, etcètera) i obres musicals majors (inclosos els himnes) i els noms de programes de ràdio i de televisió. Per exemple:
Vaig tenir el gran honor de dirigir Els segadors.
Senyor Simó Pujol, vostè no llegeix l’ABC? Segur que el llegeix, segur, i l’Avui també, però l’ABC per descomptat.
Ho pot buscar al Diccionari de la llengua catalana ara mateix, si vol.
Durant la sèrie Poble Nou es va passar un tràiler d’una pel·lícula violenta...
Van finançar l’edició de l’opuscle Cap a una democràcia paritària.
Però es consideren una denominació genèrica els noms de les publicacions oficials —diaris oficials, diaris de sessions, butlletins oficials, etcètera— i s'escriuen sempre en rodona i caixa baixa (o en cursiva si se citen en una llengua diferent de la del discurs). Per exemple:
S’ha publicat en el número 23 del diari de sessions del Parlament.
El butlletí oficial del Parlament de Catalunya del 25 de març ho recull.
En el boletín oficial del Estado número 123, del pasado 30 de abril...
Aquesta ordre PCI/154/2019, del 19 de febrer, va ser publicada al boletín oficial del Estado número 64.
Va sortir publicat al diari oficial de la província.
S'escriuen en cursiva i majúscula inicial els subtítols (sovint de caràcter més aviat «literari») que es dona a determinats informes [per a les designacions en general dels informes, però, v. 2.8.2.7.2]:
l’informe del Síndic de Greuges d’aquest any, Els nostres desarrelats, denuncia la situació...
S’escriuen en cursiva els noms propis de naus (vaixells, avions, submarins, coets...). Per exemple:
el Prestige
l’Enola Gay
el Nautile
S’escriuen en cursiva els mots, les frases fetes i els refranys d’altres llengües pronunciats en la llengua original [v. 4.4.11.4].
També s'escriuen en cursiva les denominacions, en una altra llengua, de tramitacions i de títols de documents oficials que es consideren genèrics. Per exemple:
Amb aquesta interpretació de la ley de enjuiciamiento criminal, crec que n'hi ha prou perquè el tribunal valori aquests casos excepcionals.
Ara no volen modificar la llei del deporte.
Però:
Lo que establece la Moció 32/XII, sobre la lluita contra les violències masclistes, no es lo que defiende ahora la señora diputada.
Tanmateix, no s'empra cursiva en els noms d'organismes que no es tradueixin o que es tradueixin en part. Per exemple:
Ho vam demanar al Ministerio de Trabajo.
los responsables del Departament d'Empresa y Conocimiento (però: los responsables de la conselleria d'Empresa i Coneixement)
Centre d'Investigació d'Anomalías Congénitas
S'escriuen en cursiva els apartats en lletres d’una enumeració. Per exemple:
l’apartat 3.a de la disposició addicional segona
Però els objectius de la Unió Europea s'escriuen en xifres aràbigues i amb la lletra en minúscula, sense punt i sense espai, i en rodona. Per exemple:
l’objectiu 5b
No s'empra cursiva en els adverbis numerals bis i ter perquè ja són al diccionari, però en canvi es manté en llatí i en cursiva la seqüència que els segueix: quater, quinquies... Quan apareixen, es posen sense punt i amb un espai entre el número i l’adverbi:
l’article 27 bis regula...
Pel que fa a pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, v. 2.3.
Referències: apartat, cursiva, èmfasi, enumeració, espècie, frase feta, lletra, locució llatina, nom científic, numeral, publicació, refrany, rodona, subtítol, títol, xifra aràbiga
2.5. Citacions
Quan la frase citada comença amb majúscula després de dos punts, es posa el punt o el signe final d’aquesta dins les cometes. En aquest cas, l’oració original no porta cap punt final. Per exemple:
I ell em va dir: «Escolta, nosaltres hem estat uns quants dies apagant focs, jugant-nos la vida; que no us podeu reunir un dia el mes de juliol per discutir això?»
Jo mateix he dit: «Em temo molt que no podem aguantar aquest creixement del 2,3 per cent.»
Fins i tot algú em deia ahir: «I, malgrat el Govern, hem apagat els incendis.» Potser és una opinió exagerada, però és així.
Deia: «Se’ns va dir...» Qui li ho va dir?
Es manté el punt final de l’oració que acull la citació si aquesta és un fragment de frase i comença amb minúscula:
Hem enviat un missatge al món que diu «amics per sempre».
Quan jo dic «la resta d’incendis estaven controlats i apagats», no m’estic referint a aquests incendis grossos.
Per això abans he dit «creixement prioritari amb certes matisacions», perquè hem d’anar amb compte.
En qualsevol cas, no poden coexistir dos punts finals (o un signe d’exclamació o d’interrogació i un punt), l’un dins les cometes i l’altre fora.
Per als incisos en les citacions se segueixen els criteris establerts per a l’ús dels guions [v. 2.1.6]. Per exemple:
«Farem el projecte tal com diu la llei» –va dir–, «és a dir...»
S’ha de «poner orden...», posar ordre... –és que està en castellà, aquí–, «poner orden en la maraña de servicios y competencias».
En les citacions que contenen punts i a part es marca el text citat amb cometes obertes al començament de cada línia:
La secretària primera
Esmena transaccional a les esmenes 13 i 26:
«El Parlament de Catalunya manifesta:
»1. El reconeixement a la trajectòria recent de Televisió Espanyola a Sant Cugat.
»2. La voluntat que Televisió Espanyola a Catalunya respongui a la identitat de Catalunya com a poble.»
El president
El text que posem a votació és el següent: «El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
»1. Establir negociacions [...]
»2. Presentar un pla de reforma [...]»
Pel que fa a les cometes dins les citacions, s’empren primer les altes i després, si cal, també les simples:
És el que em deia el conseller l’altre dia: «Escolti, que al meu departament els funcionaris també es queixen: “Arribem a casa” –diuen– “i encara hem de sentir els veïns que comenten: ‘Vostès sí que viuen bé, amb aquesta bicoca que tenen a l’Administració’, i no els podem fer entendre que fa dos anys que ens tenen congelats.” Com si jo hi pogués fer alguna cosa.» Home, alguna cosa sí que hi deu poder fer!
Per a les citacions de versos s’empra la barra inclinada (/) per a marcar les separacions entre els versos, amb un espai a banda i banda:
El compromís fa referència a una tasca per a la qual escauen uns mots de Foix: «Viure l’instant i obrir els ulls al demà, / del clar i obscur seguir normes i regla / i, enmig d’orats i savis, raonar.»
2.6.1. Lletres
S’escriuen amb lletres les numeracions citades per un cardinal corresponents als conceptes següents:
• Dècades
Aquesta història ja arrenca de la dècada dels vint.
Als anys noranta la crisi econòmica és més forta encara...
• Dates commemoratives
el Sis d’Octubre
l’Onze de Setembre
Però: l’11 de setembre de 2001 (referit a l’atac a les Torres Bessones), i l’11 de setembre de 1714 (referit a l’esdeveniment).
• Hores
des de les cinc i mitja
fins a les dues del migdia
a tres quarts de sis
vint-i-quatre hores després del debat...
Però, per a les hores en sistema digital, v. 2.6.2.
• Minuts
Té un temps màxim de quinze minuts.
• Edats
El nostre objectiu és clarament el d’assegurar la gratuïtat del període dels tres fins als divuit anys en l’ensenyament públic.
La jubilació als seixanta-cinc no ha de representar la fi de l’activitat.
• Quantitats expressades amb menys de tres paraules (no s’hi compta la conjunció dels numerals compresos entre vint i trenta), excepte els milions, que, per tradició, s'escriuen amb xifres. Per a les enumeracions de quantitats pertanyents a llistes, però, s’empren les xifres aràbigues [v. 2.6.2.]. Per exemple:
Cada quaranta-vuit hores hi havia un control.
Crearem trenta mil places de llar d'infants.
Situa un senyal o punt geodèsic cada vint-i-cinc o trenta quilòmetres quadrats.
Però: 2 milions d'habitants
• Quantitats que apareixen darrere un punt, encara que siguin expressades amb tres paraules o més
Estem demanant en el punt número 2 que hi hagi una aportació de 200.000 pessetes anuals. Dues-centes mil pessetes anuals és un escàs terç...
Abstencions?
Quatre.
Doncs queda rebutjada la proposta.
Però si visualment queda forçat (per exemple, en el cas d'enumeracions o votacions en què es diuen unes quantes xifres seguides), es deixa en xifres:
El president
Vostè m'ha de dir quines vol agrupar...
Xavier Crespo i Llobet
10, 11, 12.
Rafael López i Rueda
Senyor president, pot repetir les votacions?
El president
4 vots a favor, 2 en contra i 3 abstencions.
Eudald Casadesús i Barceló
Sí, sí, em sembla bé que les agrupi.
El president
1.3, 1.4, 1.5, 1.6, 1.7, 1.8, totes agrupades...
• Quantitats indeterminades expressades amb lletres
trenta i tants diputats
cinquanta i molts anys
550 i pocs milions
Això representarà ics milions menys per a la Generalitat
Però: el Govern X, la conselleria X
S’escriuen amb lletres les numeracions citades per un ordinal, en general (v., però, 2.6.3):
punt segon
esmena tercera
quart pis
setanta-cinquè aniversari
el cinquè Pla d'acció i desenvolupament de les polítiques de les dones a Catalunya, 2005-2007
S’escriuen amb lletres les unitats de mesura (longitud, volum, pes, energia...) i les xifres que les acompanyen, els mots per cent i mig i els símbols d’addició, subtracció, multiplicació i divisió. Per exemple:
i d’aquí a un temps els grups que ara diuen que hi haurà un dèficit hídric de cent o de dos-cents o de tres-cents hectòmetres cúbics poden rectificar
es va establir una velocitat de 420 metres per segon
En cinc dies hem perdut l’u per cent de la superfície arbrada de Catalunya (però si és amb decimals: el 85,2 per cent)
És modèlic al cent per cent.
el sis i mig per cent
4 milions i mig de persones
Aquesta partida representa una diferència de menys 340 milions respecte al pressupost de l’any anterior.
Però: un 4x4
Referències: addició, datació, divisió, horari, mesura, multiplicació, percentatge, quantitat, símbol, subtracció, unitat
2.6.2. Xifres aràbigues
S’escriuen amb xifres aràbigues les numeracions citades per un cardinal corresponents a:
• Pàgines:Ho poden trobar al diari de sessions número 123, plana 10...
En la pàgina 16 de l’informe se’ns corroboren totes les nostres sospites.
• Sessions:
A la darrera sessió de la comissió, la sessió 15...
• Punts de l’ordre del dia:
Debatrem tot seguit els punts 3 i 4.
Aquesta proposta constitueix el punt 2 de l’ordre del dia.
• Resultats de les votacions:
La proposició queda aprovada per 9 vots a favor, 4 en contra i 1 abstenció.
• Articles, apartats i annexos d’un text normatiu:
Es tracta de modificar l’apartat 2 de l’article 37.
Són els punts 2 i 3 de les resolucions...
A l’annex 1 del document que hem repartit trobaran...
• Capítols pressupostaris:
Informe de fiscalització 26/2017, sobre els capítols 4 i 7 de despeses del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
• Números de registre i numeracions d’identificació (textos legals i normatius, esmenes, propostes, jutjats, etcètera), que s'escriuen sense punt:
les normes ISO 9000
Votem la proposta amb el número de registre 26541.
el Jutjat número 5
el tripartit 2
Agrupem les esmenes 4, 5, 12 i 13; pel que fa a la 1082...
• Dies i anys corresponents a una data:
14 de novembre de 1990
• Hores en sistema digital:
S’anuncia que les preguntes seran substanciades a les 16 hores de demà.
L’apagada de llum va produir-se a les 15.30 hores de dilluns...
• Quantitats que inclouen fracció decimal:
L’índex que es dona és el 23,5.
• Quantitats expressades amb tres paraules o més (no s’hi compta la conjunció dels numerals compresos entre vint i trenta), i també, per coherència, els numerals de menys de tres paraules que es refereixen a una quantitat més gran, citada sencera en la mateixa frase o en el mateix paràgraf. Per exemple:
amb una capacitat per a 25.000 persones
43 o 44.000 pessetes
Però darrere un punt s'escriuen amb lletres (v. 2.6.1).
• Els milions i els bilions, però, quan són quantitats rodones, s’escriuen en combinació amb lletres:
25 milions
1 bilió 300.000 milions
• Carreteres:
N-142
N-2 (abans N-II)
A-2
C-234
• Quantitats diverses pertanyents a llistes o enumeracions, encara que siguin d’un sol dígit:
Un noi en edat escolar pot arribar a veure a la televisió en una setmana una mitjana de 670 morts, 18 segrestaments, 878 baralles físiques, 420 confrontacions armades...
S’han cremat 300 coberts de farratge, 2 magatzems, 13 granges de porcs, 15 granges de vedells, 1 granja de pollastres, 8 galliners, 13 arnes, 1 granja d’ovelles i 13 de conills.
• Els números de telèfon —i amb un espai cada tres xifres si són de nou xifres:
el 112
900 900 120
933 046 500
• Els graus, els minuts i els segons en el sistema sexagesimal:
entre 35 i 45 graus sud
41 graus, 48 minuts i 58 segons nord
Referències: cardinal, datació, grau, minut, quantitat, segon, sexagesimal, xifra aràbiga
2.6.3. Xifres romanes
S’escriuen amb xifres romanes les numeracions corresponents a:
• Mesos (quan se cita una data)
4 del II del 90
4.II.90
• Segles
segle XX
• Numeració oficial de competicions, jornades, festivals, fires, congressos, simposis, i també la numeració cronològica corresponent a reis, reines i caps d’esglésies
X Jocs Olímpics
III Congrés de Dret Civil Català
Joan Pau II
Benet XVI
Joan Carles I
S'escriuen amb xifres romanes els títols, els capítols (llevat dels capítols pressupostaris; v. 2.6.2) i les seccions del text articulat d’una llei citats per un cardinal:
El títol VIII de la Constitució limita l’autonomia de les nacions històriques...
El capítol IV de la llei de la funció pública diu...
En canvi, quan són citades per un ordinal, s'escriuen amb lletres (v. 2.6.1):
El títol vuitè de la Constitució...
El capítol quart de la llei de la funció pública...
S’escriuen amb xifres romanes les regions de Catalunya quan són citades per un cardinal:
les comarques de la regió I
En canvi, quan són citades per un ordinal, s’escriuen amb lletres (v. 2.6.1):
la regió primera
S’escriuen amb xifres romanes els números de les legislatures quan són citades per un cardinal:
la Moció 77/IX del Parlament
En canvi, quan són citades per un ordinal, s’escriuen amb lletres (v. 2.6.1):
durant la novena legislatura del Parlament
2.7. Grafia de les sigles i els acrònims
S'entén per sigla el mot format per totes o algunes de les inicials dels substantius i els adjectius que constitueixen el nom i per acrònim el mot format per grups de lletres o una combinació de lletres i d’inicials dels substantius, els adjectius, les preposicions i les conjuncions. Les sigles s’escriuen amb majúscules i els acrònims amb majúscula inicial, únicament. Per exemple:
PAU [= pla d’actuació urbanística]
Cesca [= Centre de Supercomputació de Catalunya]
Idiada [= Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil]
Les sigles i els acrònims s’escriuen sense punts i en rodona, encara que desenvolupats s’escriguin en cursiva. Per exemple:
Ja sap vostè que tots els DOGC [= Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya] tenen versió en espanyol.
Es respecta la flexió de plural que en faci l’orador afegint una s minúscula a la sigla o l'acrònim si s'han format a partir d'un sintagma en singular, però no si s’han format a partir d’un sintagma en plural. Per exemple:
La legislació afecta unes quantes ONG [= organització no governamental] / ONGs.
Els CAP [= centre d’atenció primària] / CAPs estan distribuïts per tot Catalunya.
Ara votarem la resta de les PR [= proposta de resolució] / PRs.
Però:
L’ús de les TIC [= tecnologies de la informació i la comunicació] s’ha estès molt a les escoles.
Les universitats més modernes dels EUA [= Estats Units d’Amèrica] ho avalen.
Les PAU [= proves d'accés a la universitat] es fan al juny.
S'apostrofen l’article determinat i la preposició de, si escau, davant els que es llegeixen lletra per lletra i comencen per vocal o per una consonant el nom de la qual comença per vocal. Per exemple:
els portaveus d’UGT i de Comissions Obreres han arribat a un acord
els portaveus de la UGT
els representants de la UB
Poden accedir a l’FP...
l’FPAC, l’LGAI, l’FNAC, l'LRSAL, l'N-141...
Pel que fa als que es llegeixen per síl·labes, se segueixuen les regles generals de l’apostrofació (si se’n sap el gènere):
l’Incavi
l’IVA
l'UNICEF
la UNESCO
l’UTE
l’USO
la UAB
S’escriuen amb minúscules les sigles i els acrònims lexicalitzats, és a dir, els que ja tenen una certa història i tradició, han fet derivats i admeten plural. Per exemple:
la (o el) covid / la (o el) covid-19
l'euríbor
els ovnis
les pimes
el pin parental
la visa
Si s'esmenten noms i cognoms de persones amb les inicials, s'escriuen amb majúscula, punt i espai. Per exemple:
la petició feta per la senyora M. B. S.
2.8. Majúscules i minúscules
S'aplica la proposta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, de la Direcció General de Política Lingüística, Majúscules i minúscules. Tot seguit es donen uns exemples interpretatius i complementaris de l’opuscle.
2.8.1. Noms propis referits a persones
2.8.2. Noms propis referits a coses
2.8.3. Diversos
2.8.1.1. Càrrecs oficials i títols nobiliaris
[v. pàg. 15 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
S'hi inclouen:
el síndic de greuges
el síndic de comptes
l’oïdor de comptes
el defensor del poble
el secretari d'estat
2.8.1.2. Formes protocol·làries de tractament
[v. pàg. 15 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
S'escriuen amb minúscula tots els tractaments protocol·laris. Per exemple:
Gràcies, honorable senyora consellera. Ara té la paraula l’il·lustre diputat senyor Carnicer i Vidal.
2.8.2. Noms propis referits a coses
2.8.2.1. Noms de marques comercials i productes
2.8.2.2. Noms d'institucions, organismes i entitats
2.8.2.3. Ajuts, beques i fonts de suport econòmic
2.8.2.4. Fets i períodes temporals
2.8.2.5. Activitats educatives, científiques i socials
2.8.2.6. Títols d'obres, publicacions, treballs, elements d'un web i xarxes socials
2.8.2.7. Documents oficials i normes
2.8.2.8. Noms de lloc
2.8.2.1. Noms de marques comercials i productes
[v. pàg. 19 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
S'hi inclouen els noms de jocs (en línia o físics). Per exemple:
Balena Blava
Perrito Piloto
El Fruiter
2.8.2.2. Noms d'institucions, organismes i entitats
2.8.2.2.1. Nom propi de la institució, organisme, entitat, empresa o establiment
[v. pàg. 20 de Majúscules i minúsculesde la DGPL]
S'hi inclouen:
Centre Penitenciari Brians 2
Cos d'Agents Rurals
Cos de Bombers
Cos de Mossos d'Esquadra
Parlament Europeu
Unió Europea
Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (v. decret de creació i noms oficials dels centres hospitalaris que la integren)
2.8.2.2.2. Designacions d’entitats juridicopúbliques i religioses
[v. pàg. 21 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
S'hi inclouen:
l’Administració educativa
l’e-Administració
2.8.2.2.3. Designacions d'òrgans de gestió
[v. pàg. 21 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
S'hi inclou:
la Mesa Ampliada [del Parlament]
Però els noms de les ponències s'escriuen amb minúscula:
la ponència del projecte de llei de contractes de serveis a les persones
2.8.2.2.4. Designacions incompletes
[v. pàg. 21 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Els mots Mesa i Ple s’escriuen amb majúscula, però quan ple designa el procediment, s’escriu amb minúscula. Igualment, pel que fa al mot presidència, en el cas que es refereixi a la persona, és a dir, al president o presidenta, s’escriu amb minúscula:
Aquest diputat creu que seria bo que s’aconseguís altra vegada la unanimitat del Ple...
En el darrer Ple es va debatre...
Els debats en comissió són molt més llargs que els debats en ple...
El president
Aquesta presidència fa la mateixa pregunta que ja ha fet abans...
S'escriuen en minúscula seguretat social i inspecció de treball sempre que no formin part del nom d'un organisme. Per exemple:
Cotitza a la seguretat social.
Demanen la transferència de la inspecció de treball a Catalunya.
Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la inspecció de treball i la seguretat social
Però:
La Inspecció de Treball i Seguretat Social té unes tasques assignades.
integrat en el Sistema de la Seguretat Social
Vostè sap que l'Instituto Nacional de la Seguridad Social s'ocupa de la gestió de les prestacions econòmiques.
En tant que designació incompleta del nom oficial de l’organisme corresponent, s’escriuen amb majúscula designacions del tipus: els Mossos (per els Mossos d’Esquadra). Ara bé, cal no confondre la referència al cos amb la referència als individus que integren el cos –que s’escriuen amb minúscules–, la qual cosa es pot deduir pel context:
És cert que els Mossos tenen unes competències en ordre públic...
Ja he explicat que els mossos han de superar unes proves físiques a l’Escola de Policia.
Es consideren genèriques i, per tant, s'escriuen amb minúscules les designacions incompletes d'organismes i entitats de l'Administració pública i les d'òrgans de gestió públics i privats, com ara agències, ajuntaments, centres, comissions, comissions d’estudi, comitès d'empresa, consells comarcals, consells d'administració, consells generals, consells rectors, consorcis, departaments, direccions generals, grups parlamentaris, instituts, oficines, patronats, secretaries, serveis, tribunals superiors i similars –tret d'Administració, Comissió [Europea], Congrés [dels Diputats], Consell de l'Audiovisual [de Catalunya], Consell [Europeu/d'Europa], Consell Executiu, Consell General [d'Aran], Conselh Generau [d'Aran], Corts [Generals], Estat (però: estat de les autonomies), Generalitat, Govern, Junta [de Portaveus], Mesa, Parlament, Ple, Tribunal Superior de Justícia [de Catalunya] i Unió [Europea]. Per exemple:
Avui s’ha reunit la Comissió de Política Cultural... Però Volia demanar el parer de la comissió per...
Té la paraula, pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió... Però En opinió del meu grup parlamentari...
Això depèn de la Direcció General de Qualitat Ambiental Però No és feina d’aquesta direcció general...
També es considera un genèric el mot partit i, per tant, s’escriu amb minúscula, sempre que no coincideixi amb el nom oficial del partit a què es refereix. Per exemple:
El nostre partit farà el possible perquè es pugui portar a les Corts espanyoles el debat sobre...
Però:
És amb aquest objectiu que el Partit Popular ha presentat les esmenes a aquest projecte de llei...
Referències: designació incompleta, genèric, majúscula, minúscula
2.8.2.3. Ajuts, beques i fons de suport econòmic
[v. pàg. 24 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
S'hi inclouen:
Fons de Cohesió
Fons de Cooperació Local de Catalunya
Fons Europeu d’Orientació i de Garantia Agrícola
Fondo de Garantía del Pago de Alimentos
Fons Social Europeu
Instrument Financer d’Orientació de la Pesca
2.8.2.4.1. Festivitats cíviques, religioses i polítiques
[v. pàg. 25 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
S'hi inclouen:
Dia de la Constitució [Espanyola]
la Diada o la Diada Nacional de Catalunya o la Festa Nacional de Catalunya [al costat de l’Onze de Setembre]
la Festa del Treball [al costat del Dia del Treball o el Primer de Maig]
Dilluns de Pasqua Florida
Dilluns de Pasqua Granada
la Puríssima [Concepció] o la Immaculada [Concepció]
la Festa Nacional d’Espanya o el Pilar
era Hèsta d’Aran
Dia de les Dones [treballadores]
Dia Mundial de la Sida
Any de la Gent Gran
Any Gaudí / Any Verdaguer
2.8.2.4.2. Fets històrics singulars
[v. pàg. 25 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
S'hi inclouen:
la Guerra Civil [Espanyola]Però:
la Transició [espanyola]
la Primavera Àrab
la Dictadura
el Primer d'Octubre
l'U d'Octubre
la «primavera valenciana»
2.8.2.5.1. Assignatures, cursos i titulacions
[v. pàg. 26 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
S'hi inclouen les llicenciatures i diplomatures:
llicenciada en Dret / en Econòmiques / en Filologia CatalanaPerò:
diplomat en Infermeria
té la carrera de Ciències de la Comunicació
té la carrera de periodisme
és professor de dret
La designació genèrica de les assignatures s'escriu amb minúscules:
matemàtiques, anglès, valors, música...
2.8.2.5.2. Càtedres
[v. pàg. 27 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Però quan el nom de la càtedra acompanya el càrrec s’escriu amb minúscula:
catedràtica de matemàtica aplicada
2.8.2.5.3. Competicions esportives
[v. pàg. 26 de Majúscules i minúscules de la DGPL. S'hi afegeix un apartat.]
Els noms dels esports i les competicions esportives s’escriuen amb minúscula. Per exemple:
bundesliga
campionat d'Europa d'atletisme
champions
copa Amèrica de vela
copa Davis
copa del rei
copa d’Europa de bàsquet
eurolliga
fórmula E
fórmula 1
giro d’Itàlia
gran premi del Japó
jocs olímpics
jocs olímpics d'hivern
la vuelta
lliga ACB
lliga de campions
lliga de futbol femení
marató de Nova York
moto GP
open (o obert) de Barcelona de tennis
paralímpics
ral·li Dakar
ral·li dels faraons
special olympics
torneig de Melbourne
tour de Flandes
trofeu Josep Florencio de
ciclisme
ultra dels Pirineus
ultra trail
volta al País Basc
També s’escriuen amb minúscula els noms de les categories i les fases de les competicions. Per exemple:
final
play-off
primera divisió
quarta ronda
quarts de final
segona B
semifinals
tercera regional
Referències: competició, esport, majúscula, minúscula
2.8.2.6.1. Elements d’un web
[v. pàg. 32 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Les adreces web, tant si són esmentades senceres com si només ho són en part, i els portals designats amb dominis d’internet s'escriuen amb minúscules, rodona i sense cometes:
Ho poden trobar fàcilment si consulten el web www.ced.uab.es.
Consultin la pàgina de tv3.cat.
S'ha posat en marxa el que és la llotja virtual: llotjapae.cat.
S'escriuen amb majúscules totes les paraules semànticament significatives dels noms de portals, blogs i w bs:
el blog A la Moda
si busques feina consulta Busco Feina / el portal Busco Feina
trobareu més informació a la pàgina web Oficina Virtual
e-Catalunya
e-Notícies
Google Maps
Neoloteca
Sens Dubte
Però se'n respecten els usos de majúscules interiors en el cas d’expressions fusionades. Per exemple:
ésAdir
VilaWeb
YouTube
S'escriuen amb majúscula inicial i entre cometes els elements (apartats, seccions, enllaços, botons, pestanyes...) de portals, blogs i webs:
cliqueu a «Contacte» / a l’apartat «Contacte»
subscriviu-vos al blog mitjançant l’enllaç «Subscripció»
cliqueu al botó «Accepta»
2.8.2.7.1. Títols de documents oficials, de normes i de les tramitacions corresponents
[v. pàg. 32 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Es consideren genèriques i, per tant, s'escriuen amb minúscules les designacions de títols de documents oficials, de normes i de les tramitacions corresponents, com ara agendes, comptes generals, dictàmens, dictàmens de comissió, decrets, estudis, informes, informes de ponència, lleis, mocions, ordres, plans, programes, projectes de llei, proposicions de llei, propostes de resolució, reglaments, resolucions i similars, tret de quan són citats amb el número d'ordre i la data o la legislatura. Per exemple:
l'agenda 2030
la llei de política lingüística del 83
La Llei 1/1998, de política lingüística, estableix... Però La llei de política lingüística obliga les corporacions...
La Moció 7/XIV, sobre l'assoliment dels objectius de transició energètica que estableix la Llei 16/2017, del canvi climàtic... Però La moció del Parlament de Catalunya sobre l'assoliment dels objectius de transició energètica que estableix la llei del canvi climàtic...
El Decret 63/1988, del 28 de març, estableix... Però Han llegit el que diu el decret? Que no es podrà...
L'Informe de fiscalització 4/2022, sobre les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2021, assenyala... Però L'informe de fiscalització sobre les eleccions al Parlament de Catalunya de l'any 2021 assenyala...
Únicament s'escriuen amb majúscula inicial els documents oficials següents:
Acta única
Carta europea
Constitució [espanyola]
Codi civil / Codi penal
Convenció sobre els drets de l'infant
Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat
Declaració universal dels drets humans
Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya
Estatut [d’autonomia de Catalunya]
Reglament [del Parlament de Catalunya]
Tractat [constitucional / d’adhesió / de reforma institucional de la Unió Europea] (però: constitució europea)
2.8.2.7.2. Informes, estudis, plans, programes i projectes
[v. pàg. 34 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Les designacions dels informes, plans, programes i projectes es consideren sempre genèriques, encara que coincideixin amb el nom oficial, i, per tant, s'escriuen amb minúscula. Per exemple:
informe del Síndic de Greuges sobre la segregació escolar a Catalunya
pla d’habitatge juvenil
pla estadístic de Catalunya 2023-2028
programa per a la reinserció laboral
Però s'escriuen en cursiva i majúscula inicial els subtítols (sovint de caràcter més aviat «literari») que es dona a determinats informes. Per exemple:
l’informe del Síndic de Greuges d’aquest any, Els nostres desarrelats, denuncia la situació...
També s'hi inclouen acords, enquestes, estratègies, manifestos, pactes i similars. Per exemple:
acord per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana
conveni europeu del paisatge
enquesta de participació i necessitats culturals
manifest per La Bressola
manifiesto por una lengua común
objectius de desenvolupament del mil·lenni
pacte nacional per a l'educació
Quan els mots pla i programa van seguits d'un nom propi o un lema s'escriuen igualment amb minúscula, però es respecta la majúscula d'aquest nom propi [v. 2.3]. En cas de més d'un sintagma o d'un sintagma complex, s'escriuen entre cometes. Per exemple:
pla Felipe
programa Aura
programa Reactivació Industrial
programa «Salut i escola»
projecte de recerca «Educació i salut menstrual»
S'escriuen també amb minúscula pla i programa quan acompanyen una sigla o un acrònim que ja inclouen aquests mots:
pla Penta [= Pla d’emergència nuclear de Tarragona]
programa PIRMI [= Programa interdepartamental de renda mínima d’inserció]
S'hi afegeixen els noms que col·loquialment hom dona a certs informes, documents o esdeveniments, encara que no siguin oficials. En aquests casos, el genèric s'escriu amb minúscula i el mot següent, com a nom propi, amb majúscula inicial. Per exemple:
cas Palau
informe Ibarretxe
operació Catalunya
operació Tempesta del Desert
2.8.2.8.1. Noms de demarcacions i de divisions territorials
[v. pàg. 36 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
S'hi afegeixen:
el bisbat de Vic
la comunitat autònoma d’Andalusia
la comunitat autònoma d’Aragó
la comunitat autònoma de les Illes Balears
la comunitat autònoma de les Canàries
la comunitat autònoma de Cantàbria
la comunitat autònoma de Castella i Lleó
la comunitat autònoma de Castella - la Manxa
la comunitat autònoma de Catalunya
la comunitat autònoma de Galícia
la comunitat autònoma del País Basc
la comunitat autònoma de La Rioja
Però:
el Principat d’Astúries
la Regió de Múrcia
la Comunitat Foral de Navarra
la Comunitat [autònoma] Valenciana
la Comunitat [autònoma] de Madrid
la Ciutat Autònoma de Ceuta
la Ciutat Autònoma de Melilla
2.8.2.8.2. Noms d’accidents i llocs geogràfics
[v. pàg. 36 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
S'hi afegeixen:
el Barcelonès nord
la Costa Brava nord
2.8.2.8.3. Noms de lloc històrics, geopolítics i geoturístics
[v. pàg. 37 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
S'hi afegeixen:
Alt Pirineu
Alt Ter
Amèrica Llatina
Baix Ter
Barri Xino
Camí de Santiago
Camí dels Bons Homes
Carros de Foc (travessa/ruta)
Catalunya del Nord
Euràlia, Eurolàndia (zona euro)
Europa dels Quinze
Euroregió de l'Arc Mediterrani
Euroregió Pirineus Mediterrània
Franja [de Ponent / de Gaza]
Ruta de la Seda
Sender Càtar
Sud-est asiàtic
Terres de l'Ebre
Terres de Lleida
Terres de Ponent
Però:
l'arc mediterrani
l'euroregió per a la cooperació transfronterera...
el president dels quatre motors d’Europa
els quinze han acordat...
el primer món, el quart món
2.8.2.8.4. Noms de places, carrers i altres vies urbanes i interurbanes
[v. pàg. 37 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
S'hi afegeixen:
l’eix TransversalPerò:
l’eix Transversal Ferroviari
l’eix del Llobregat
l’eix Pirinenc
el moll de la Fusta
la [carretera] comarcal 1323
el Corredor Mediterrani
I se n'escriuen les inicials amb majúscules quan la designació genèrica no va al començament del topònim:
el Quart Cinturó
2.8.3. Diversos
La preposició que introdueix alguns cognoms s'escriu amb minúscula si la precedeix el nom de fonts; en canvi, quan no té el nom de fonts davant, s'escriu amb majúscula. Per exemple:
Els impostos, les matèries acadèmiques i els conjunts de normes s’escriuen amb minúscules. Per exemple:
Pel que fa a l'ús particular que fa l'alemany dels substantius, no se'n manté la majúscula. Per exemple:
Pel que fa a l'anglès, es respecta l'ús que fa de les majúscules en els títols d'obres (literàries, cinematogràfiques, etc.) i documents:
Pel que fa als noms científics en llatí d’espècies animals i vegetals (i les malalties que són designades amb aquests noms), v. 2.4.
S'escriuen amb majúscula i rodona els noms dels fenòmens meteorològics:
Els espais europeus s'escriuen amb minúscules. Per exemple:
la senyora Manuela de Madre Ortega / la senyora De Madre Ortega
el senyor Teo van Dijk / el senyor Van Dijk
Els impostos, les matèries acadèmiques i els conjunts de normes s’escriuen amb minúscules. Per exemple:
l’impost sobre la renda de les persones físiques
l’impost sobre el valor afegit
dret civil
dret internacional
Pel que fa a l'ús particular que fa l'alemany dels substantius, no se'n manté la majúscula. Per exemple:
la teoria de la gestalt
Pel que fa a l'anglès, es respecta l'ús que fa de les majúscules en els títols d'obres (literàries, cinematogràfiques, etc.) i documents:
la publicació Time Perception: A Case Study of a Developing Nation
una catàstrofe com la d'Independence Day
un pla d'implementació de l'Small Business Act a la legislació catalana
Pel que fa als noms científics en llatí d’espècies animals i vegetals (i les malalties que són designades amb aquests noms), v. 2.4.
S'escriuen amb majúscula i rodona els noms dels fenòmens meteorològics:
l'huracà Katrina
Els espais europeus s'escriuen amb minúscules. Per exemple:
espai europeu d'educació superior
espai europeu del coneixement
Referències: alemany, anglès, espècie, impost, llatí, majúscula, matèria, minúscula, nom científic, norma, preposició, rodona, substantiu, títol
2.9. Grafies polèmiques
Davant les diferents grafies d’alguns mots, s'opta per les formes normatives següents:
déu-n’hi-do (per deunidó)
en acabat (per encabat)
és clar (per esclar)
oh i tant! (per oi tant! / oi, i tant!)
si us plau (per sisplau)
vet aquí, vet-ho aquí (per ve’t aquí, ve-t’ho aquí)
3.1. Abreviacions
El text corresponent a la intervenció de l’orador o oradora no pot contenir cap mena d’abreviació (etc. per etcètera, Sr. per senyor, OK per okay, tret que l’orador o oradora empri formes abreujades (pronunciades lletra per lletra o com un mot). Per exemple:
Medi Ambient i el DAAAR, aquí com arreu d’Europa, tenen funcions i competències que es complementen.
La subhasta es publicarà en el DOGC.
Referències: abreviació, sigla
3.2. Repeticions
Si l’orador o oradora s’ajuda de mots coixí o falques, propis del llenguatge oral, o cau en tics involuntaris (la repetició reiterada d’expressions al llarg del discurs: és a dir, vull dir, oi?, eh?, no?), es redueixen, sempre que no se’n traeixi la intenció, i es respecten les expressions que siguin pertinents en cada cas:
En nom de la resta de companys, vull dir,del grup,vull dir, el que faré, perquè crec que comparteixo les paraules del nostre company, vull dir, des del convenciment,vull dir,des de la confiança que ens donen, vull dir,no solament els programes, sinó les respostes...
Llavorsdiu, diu,diu: «No hem de fer-ne cas.»
De la mateixa manera, si es repeteixen frases o grups de mots com a recurs mnemònic, també es redueixen, segons el context:
Això em dona la possibilitat –sense oblidar els aspectes humans–, em dona la possibilitatde parlar-ne.
O bé es mantenen entre guions els mots repetits, si el que ha pretès l’orador o oradora és fer-hi èmfasi:
Nosaltres suggerim que no solament utilitzin l’experiència de l’ajuntament com a projecte, sinó que la utilitzin –que la utilitzin– com a experiència pràctica.
Crec que no és bo –crec que no és bo– que ho posem tot al mateix sac.
Referències: èmfasi, falca, llenguatge oral, repetició
3.3. Onomatopeies
Les onomatopeies emprades per l’orador o oradora dins un discurs es transcriuen tan acostades a la pronúncia com sigui possible, d’acord amb la tradició literària: pst! (si es reclama l’atenció d’algú), o xit! (si es demana silenci), o pf! (per manifestar menyspreu, decepció, indiferència), per exemple. Si l’onomatopeia no té una tradició clara i és de transcripció difícil, s’hi posa l’acotació corresponent [v. Manual de redacció, 4.5.2].
Referències: acotació, onomatopeia
3.4. Omissions
No s'afegeixen expressions o mots no pronunciats per l’orador o oradora, encara que aquests puguin facilitar la comprensió del discurs. És el cas, per exemple, de les oracions d’infinitiu que no depenen de cap verb en forma personal:
Dir que la moció que presentem té un objectiu clar...
3.5. Errors factuals i lapsus
Els lapsus o els errors factuals només s'esmenen si són del tot evidents pel context. Per exemple:
Gràcies, senyor Parlament [per president].
Per això començo [per acabo] per on he començat...
Valorem com a enormement positiva la decisió de mapar —si és que aquesta és una expressió admesa en català, perquè transformar subjuntius [per substantius] en verbs no és una de les concessions que la nostra gramàtica ens permet de fer...
La correcció no és pertinent si algú altre fa referència més endavant al lapsus comès. Per exemple:
Perquè vostè, conseller Escudé, no sap que [...]
Raimon Escudé i Pladellorens
Senyor diputat, ja m’agradaria, ja, haver arribat a tenir el càrrec que vostè tan graciosament m’ha atribuït [...]
Pel que fa a conceptes o noms propis equivocats, es rectifiquen, però després d’haver consultat l’orador o oradora, si no n’estem segurs o els desconeixem.
[...] altres veus autoritzades, com la del filòleg francès [per Francesc] Vallverdú, recordaven per quines raons l’Institut d’Estudis Catalans...
Referències: error factual, lapsus
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
