1.1. Verificació
L’objectiu primordial de la correcció de les transcripcions de les sessions parlamentàries ha d’ésser d’assegurar el text en tant que transcripció d’un discurs oral, especialment pel que fa a la fidelitat a aquest discurs, mitjançant la verificació de l’acord del text amb l’enregistrament digital del discurs. Atès que el discurs oral esdevé, per mitjà de la transcripció, text escrit, s’ha de tenir en compte que la correcció ha de consistir a assegurar-ne també la textualitat, és a dir, assegurar que la transcripció tingui les condicions formals necessàries per a poder ésser llegida i compresa amb normalitat.
1.2. Correcció
Per a establir definitivament el text de la transcripció, és a dir, per a deixar-lo correcte en tant que text, s’ha de verificar que s’hi hagin aplicat o, si cal, s’hi han d’aplicar determinats criteris gràfics, com ara la puntuació (apartat 2); criteris textuals, per a rectificar o suprimir algun mot o alguna expressió que, essent efecte de les condicions en què es produeix el llenguatge oral, resulten inadequats en el llenguatge escrit (apartat 3), i criteris lingüístics o d’adequació a la normativa (apartat 4).
L’adequació a la normativa consisteix a deixar el text correcte en relació amb allò que és generalment admès o no admès en el català estàndard escrit actual, dins el marc del que es pot considerar admissible en un estàndard oral i en la mesura que no perjudica la fidelitat de la transcripció.
1.3. Material de consulta
Pel que fa als aspectes morfològics, morfosintàctics i sintàctics, la determinació de l’estàndard escrit es fa d’acord amb l’ordre de fonts d’autoritat que segueix:
• Gramàtica catalana (1918 i edicions successives), de P. Fabra
• Gramàtica catalana (1956), de P. Fabra
• Converses filològiques, de P. Fabra (1983, edició crítica de J. Rafel i Fontanals)
• Acords de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
• Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I: Fonètica (2001), de l’Institut d’Estudis Catalans
• Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II: Morfologia (2001), de l’Institut d’Estudis Catalans
• Diccionari de la llengua catalana (1995), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC1]
• Diccionari de la llengua catalana (2007), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC2]
• Diccionari de la llengua catalana (1998), Enciclopèdia Catalana
• Diccionari d’ús dels verbs catalans (1999), de J. Ginebra i A. Montserrat, Edicions 62
• Gramática catalana (1962), d’A. M. Badia i Margarit
• Lleures i converses d’un filòleg (1971), de J. Coromines
• Gramàtica catalana (19794), de F. de B. Moll
• Curs de gramàtica normativa per a ús dels valencians. Grau superior (1980), de J. Barberà i d’altres
• Gramàtica de la llengua catalana (1994), d’A. M. Badia i Margarit
Pel que fa al lèxic, la determinació de l’estàndard escrit es fa d’acord amb l’ordre de fonts d’autoritat que segueix:
• Diccionari de la llengua catalana (1998 o reimpressions d’aquesta), d’Enciclopèdia Catalana, SA
• Diccionari de la llengua catalana (1995), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC]
• Diccionari general de la llengua catalana (1932 i edicions successives), de P. Fabra [DGLC]
• Acords de la Secció Filològica de l’IEC
• Acords del Termcat
• Acords de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu
• Gran enciclopèdia catalana en línia
• Diccionari català-valencià-balear (1978²), d’A. M. Alcover i F. de B. Moll
• Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-1991), de J. Coromines
• Diccionari manual de la llengua catalana (1983), de P. Fabra
• Diccionari de locucions i frases fetes (1984), de J. Raspall i J. Martí
• Diccionari d’onomatopeies i mots de creació expressiva (2002), de M. Riera-Eures i M. Sanjaume
• Atles topogràfic de Catalunya, 3 v. (1995), de l’Institut Cartogràfic de Catalunya
• Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya
2. Criteris gràfics
2.1. Puntuació
La puntuació gràfica, en totes les formes que són usuals (punt i seguit, punt i a part, coma, punt i coma, dos punts, punts suspensius, signes d’interrogació i d’admiració, guions i parèntesis), és el recurs normal a emprar per a establir el discurs com a text escrit. Cal aplicar lo per a marcar les pauses i les variacions tonals significatives del discurs oral, per a marcar la jerarquització de les frases, per a destriar els encavalcaments de frases i per a indicar els anacoluts que sovint es produeixen en un discurs oral improvisat.
2.1.1. Ús de la coma
2.1.2. Ús del punt
2.1.3. Ús del punt i a part
2.1.4. Ús dels punts suspensius
2.1.5. Ús dels dos punts
2.1.6. Ús dels guions
2.1.7. Ús dels signes d’interrogació i d’admiració
2.1.8. Ús dels parèntesis
2.1.1. Ús de la coma
S’escriuen entre comes tant les oracions i els mots que constitueixen una explicació de l’oració principal com les oracions relatives explicatives. Per exemple:
Al mateix temps, d’acord amb l’article 143.1 del Reglament, la llista de preguntes que s’han de respondre oralment en el Ple és inclosa dins del dossier de la sessió i seran substanciades aquesta tarda a les quatre.Passem al primer punt de l’ordre del dia, que és el debat i votació del Dictamen de la Comissió de Política Territorial sobre el Projecte de llei sobre els senyals geodèsics.És un text interessant, és a dir, planteja uns problemes i hi presenta solucions...
S’escriuen també entre comes els mots o les oracions que són recursos discursius per a mantenir l’atenció del receptor o receptors v. [3.2]:
La proposta, diguem-ne, és prou respectuosa amb la canalització...
La proposta, com deia, és prou respectuosa amb la canalització...
La proposta, hi insisteixo, és prou respectuosa amb la canalització...
La proposta, ho repeteixo, és prou respectuosa amb la canalització...
S’empra també la coma per a marcar els anacoluts i les petites pauses en el discurs, després de punts suspensius [v. 2.1.4]. Per exemple:
Amb un petit interrogant..., no petit, un gran interrogant: què fer amb aquest informe.
Després d’un vocatiu, cal posar-hi coma:
Gràcies, senyor president. Senyor diputat, no és cert....
Gràcies per haver-me escoltat amb tanta atenció, senyores i senyors diputats.
S’empra la coma per a marcar un verb elidit. Per exemple:
En les àrees urbanes caldrà una xarxa molt densa; en la resta, una densitat menor.
Les esmenes 3, 4, 6 i 8 es voten conjuntament; les esmenes 5 i 7, separades.
Per a marcar una diferència de nivell de coordinació cal emprar la coma. Per exemple:
Creiem que hi ha altres alternatives més econòmiques i més eficients, i es dóna el cas que sí que existeixen.Aquesta anàlisi de costos és elemental, i, vistes les circumstàncies, ens preguntem per quines raons el Consell Executiu ha presentat un projecte així, com aquest.I, pel que fa a això, recordar-los que la sessió es reprendrà demà a les deu.
S’empra la coma entre un element de l’oració i tota la resta quan hi ha una inflexió tonal, sigui per contrast (èmfasi) amb qualsevol altre element, o per la dislocació (desplaçament) dels elements de l’oració.
Aquesta idea, he de dir que ha estat ben acollida.
Aquestes qüestions, hi ha un marc general on s’emmarquen.
Voldríem posposar-la, aquesta proposició.
La coma és optativa entre un element de l’oració i tota la resta quan l’element desplaçat apareix dislocat a l’esquerra. En aquests casos, emprarem coma només si els elements desplaçats són llargs o complexos. Per exemple:
Això ho va dir el mateix president fa ben poc.Però:
La següent pregunta la formula el diputat senyor...
Aquestes esmenes en què el Grup Popular proposava una transacció, el Grup de Convergència i Unió ha demanat de retirar-les.
[Pel que fa als pleonasmes, v. 4.2.1.8.2. Els pronoms personals: Les formes febles].
La coma també és optativa després dels circumstancials de temps al principi de frase. Per exemple:
El dia que es va aprovar l’Estatut(,) els catalans van assumir amb inconsciència els errors dels seus representants polítics...
2.1.3. Ús del punt i a part
S’empra el punt i a part per a separar fragments del discurs amb temàtiques diferents i per a les fórmules de votació. Per exemple:
L’esmena número 1 planteja [...]
L’esmena número 8 és una esmena d’addició [...]
El president
Gràcies, senyor diputat.
Passem a la votació de les esmenes del Grup Socialistes.
Comença la votació.
Aquestes esmenes han quedat rebutjades per 22 vots a favor, 58 en contra i 15 abstencions.
Després de les fórmules habituals d’inici d’una sessió, cal posar-hi punt i a part. Per exemple:
El president
Comença la sessió. / Es reprèn la sessió.
Hem de debatre, primer de tot [...]
Quan acaba el discurs pròpiament dit, i abans de les expressions típiques d’agraïment de l’orador o oradora, cal fer punt i a part:
Espero, doncs, i demano el vot favorable de la majoria, i dono per defensada aquesta proposició.
Moltes gràcies, senyora presidenta.
2.1.4. Ús dels punts suspensius
S’empren els punts suspensius per a marcar petites pauses o interrupcions del discurs:
Però és que en el seu discurs, en el seu discurs... (Veus de fons.) Sí, senyor Obiols, ara dic per què.
La senyora diputada em demana la paraula per...?
El Sr. Ribó i Massó
Senyor president, senyores i senyors diputats..., vostè, senyor Pujol, ens ha dit [...]
S’empren els punts suspensius per a marcar els anacoluts. Si el discurs continua fent referència al mateix tema, s’empren punts suspensius i coma:
Més ràpid no es podia anar, des d’un punt de vista..., ni es pot demanar cap tipus de responsabilitat.
Estem debatent aquí això, i altres coses, només pel fet..., perquè ens trobem entre períodes de sessions.
Em penso que hem d’admetre, i a mi m’agradaria que en aquest cas la consellera de Governació..., vull sentir si ho admet, espero que ho admeti...
Quan l’orador o oradora ha estat interromput però no ha tallat el seu discurs, no posem espai darrere els punts suspensius de la represa. Per exemple:
El Sr. Ribó i Massó
Senyor president, això és el que vostès plantegen sobre la línia 9, desmuntant la línia 9, sobre el sistema públic, fins ara, de la xarxa metropolitana de Barcelona, i, per tant, desconnectant-la del que és la seva gestió i, sobretot...
El president
Senyor diputat...
El Sr. Ribó i Massó
...de l’hàbit normal de pagament d’infraestructures...
El president
Senyor diputat...
El Sr. Ribó i Massó
...i de costos d’explotació.
2.1.5. Ús dels dos punts
S’empren els dos punts per a introduir els subtítols de les publicacions, i posarem la primera lletra del subtítol en majúscula. Per exemple:
Els bolets catalans: Assaig de classificació
Time Perception: A Case Study of a Developing Nation
També s’empren dos punts per a les escales dels mapes, sense espais a banda i banda i amb un punt als milers.
escala 1:25.000
2.1.6. Ús dels guions
Els incisos són talls en el discurs que cal no confondre amb les «falques» [v. 2.1.1], i cal emprar guions per a marcar-los. Per exemple:
En segon lloc, perquè en la Comissió d’Economia i Finances –comissió del 21 de juny– el mateix conseller d’Economia i Finances va venir a exposar-ho.
El conseller d’Economia i Finances ha encarregat dos informes jurídics, que ens els remetrà –que no ens els remet avui perquè s’estan traduint al català– per decidir què s’ha de fer.
Si l’incís és al final d’una frase o d’un paràgraf, només ha de tenir el primer guió que l’obre i ha d’acabar amb punt final, ja sigui un punt pròpiament, punts suspensius o signes d’interrogació o d’admiració. Per exemple:
Aquestes esmenes constitueixen qüestions que no són de llei bàsica i, per tant, no encaixables dintre aquesta llei, que sí que és una llei bàsica –i em refereixo concretament a les esmenes 24 i 27.
Els diàlegs dramatitzats dins una intervenció es transcriuen amb cometes al començament i al final i un guió a cada canvi de personatge:
I va dir: «–Sí, jo ho he fet perquè els veïns m’ho han demanat, i vull convertir-ho en una escola. –No, és el nostre edifici. –Per favor, no ho sabia! Teniu raó. Fem una cosa, mireu, partim-nos l’edifici. –Partir l’edifici, per què?...»
S’empren els guions per als mots repetits amb intenció [v. 3.2].
S’empren els guions també per a marcar els incisos en les citacions [v. 2.5].
2.1.7. Ús dels signes d’interrogació i d’admiració
S’empren els signes d’interrogació i d’admiració exclusivament al final de l’oració. Per exemple:
És a dir, en l’operació civil més important del Govern català, en l’aval més important del Govern català, com s’ha pogut produir aquesta utilització incorrecta de 1.000 milions de pessetes?
Si el primer conseller de Treball de la primera legislatura, l’honorable senyor Rigol, ja va començar a negociar el traspàs de l’Inem!
S’empren els signes d’admiració per a les frases exclamatives i per a remarcar que l’orador o oradora alça la veu:
(Remor de veus.)
El president
Silenci, per favor...
(Persisteix la remor de veus.) Silenci!
...no pot insultar d’aquesta manera!
2.1.8. Ús dels parèntesis
Per a marcar el text d’una falca o un incís s’empren les comes o bé els guions [v. 2.1.1 i 2.1.4]. Però es respecten els parèntesis si són part del títol d’un text:
Cal recordar el preàmbul de la Llei de l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (Idiada).
Per a la defensa de la Proposició no de llei per a demanar un estudi sobre la desviació del torrent del Vall, de Moià (Bages), té la paraula...
Quan es fa referència a un precepte, s’omet el parèntesi que acompanya l’apartat o la lletra:
Plantegem la supressió de la lletra a del punt 3 de l’article 57.
Votarem en contra de l’apartat 2.f de la proposició no de llei.
2.2.1. El guionet
Quan el guionet uneix elements formats per més d'un mot, deixem un espai abans i després del guionet. Per exemple:
la carretera Santa Coloma de Farners - Girona
el tren de Lleida - la Pobla de Segur
la regió de Castella - la Manxa
En tots els altres casos, no deixem espais a banda i banda del guionet. Per exemple:
l’autopista Terrassa-Manresa
el canal Segarra-Garrigues
la regió de Castella-Lleó
l’etapa educativa zero-tres anys
el període de 1990-95
els agricultors que pertanyen a IACSI-Asaja
Emprarem guionet per a separar la e d’electrònic/a dels termes a què han donat lloc les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Per exemple:
Administració-e
correu-e
economia-e
e-Cristians
Però si es diuen en anglès, deixarem la e enganxada al mot, la inicial del qual posarem en majúscula, tret d’email, que l’escriurem tot en minúscula.
eEconomy
eHealth
eLibrary
[V. també 4.4.10.3, Compostos lexicalitzats]
Pel que fa als cicles formatius, no emprarem guionet per a separar les lletres de la xifra aràbiga. Per exemple:
P3
FP2
En canvi, sí que l’emprarem en els casos de dates assenyalades que es designen amb la lletra del mes i la xifra del dia. Per exemple:
11-M
23-F
11-S
2.2.2. La barra inclinada
S’empra el signe de la barra inclinada (/) per a marcar les separacions entre versos citats [v. 2.5] i per a marcar la connexió entre dos termes. Quan un dels dos termes o tots dos són compostos deixarem un espai a banda i banda. Per exemple:
• La numeració de textos legalsla Llei 17/1983• La relació entre termes (quan no es diu la preposició per)
la Moció 12/IV del Parlament de Catalunya
Es poden construir dos mil habitatges/any.• L’alternança
Va a cent quilòmetres/hora.
Un cabal de 350 metres cúbics / segon.
Però:
Es poden construir dos mil habitatges per any.
Va a cent quilòmetres per hora.
Un cabal de 350 metres cúbics per segon.
Els llocs d’interès artístic i/o històric d’aquesta vall...
Aquests habitatges de protecció oficial / règim especial...
2.2.3. L’apòstrof
S’apostrofa l’article determinat davant els mots masculins que comencen amb s líquida, però no pas davant els femenins. Per exemple:
l’Scorsese
l’Spiegel
l’Sputnik
la Scarlet
la stakhanovista
No s’apostrofa la preposició de davant els mots que comencen amb s líquida. Per exemple:
de Spielberg
de Stanford
L’article i la preposició de no s’apostrofen davant els mots que comencen amb h aspirada. Per exemple:
la Helen
de Honecker
Però, en canvi, els mots estrangers catalanitzats, els apostrofem com els mots catalans que comencen per hac:
l’hitlerià
d’Hèlsinki
L’article i la preposició de no s’apostrofen davant el nom de les lletres. Per exemple:
la a
la erra
de hac
S’apostrofen l’article i la preposició de davant les quantitats escrites amb xifres seguint les normes d’apostrofació. Per exemple:
l’1 d’agost
l’11
l’XI Congrés Internacional
També, si cal, s’apostrofen els mots marcats amb cometes o cursiva, com ara les publicacions, obres d’art o els noms de naus, aeronaus, ferrocarrils, etcètera i que comencen per vocal. Si el primer dels mots comença amb article, no s’hi fa la contracció. Per exemple:
I direm l’«a fi que».
Per què un parásito ha d’atacar l’hombre i no ataca la mujer? Per què no ataca les persones?
El seu viatge amb l’Orient Express...
Hi ha una frase d’El petit príncep...
Això va sortir a El Temps...
Pel que fa a l’apòstrof que indica la supressió de les dues primeres xifres d’un any, només es respecta en els casos en què és part de la denominació oficial d’un organisme o d’una entitat; en els altres casos hi deixem un espai. Com ara:
Expo’92Per a l’ús de l’apòstrof davant les sigles i els acrònims, v. 2.7.
COOB’92
Els Jocs Olímpics 92 van representar...
2.3. Ús de les cometes
S’empren, en primer lloc, les cometes baixes, i, si escau, en segon lloc, les cometes altes, i després, si cal, les simples [v. 2.5].
S’empren les cometes per a marcar l’ús metalingüístic dels mots. Per exemple:
Crec que no he utilitzat la paraula «miserable».
Allò que en català se’n deia «fer el pipa».
Els ciutadans han dit «no» a la proposta de transvasament.
S’empren les cometes per a marcar els mots pronunciats amb to irònic. Per exemple:
Això és culpa de la famosa «competitivitat»...
En fi, senyor president, allò que es diu «tot un panorama»...
També emprem cometes per a les designacions col·loquials o populars de determinats conceptes. Com ara:
els «papers de Salamanca»
la realitat dels joves «mileuristes»
aquest tema és una «maria»
el president de la «corpo»
ens diran que ja aniran a una «mani»
S’empren les cometes per als títols de capítols d’obres unitàries i d’articles d’una publicació periòdica, per als títols de les partides d’un pressupost i per als títols de conferències, cicles de conferències, exposicions i taules rodones. Com ara:
En aquest capítol, «Béns i serveis», hi ha la partida «Treballs, estudis i investigacions».
Al Cercle d’Economia, quan el president va pronunciar la seva conferència, «Estat de l’estat de les autonomies»...
Arran de l’èxit de l’exposició «Picasso: Una retrospectiva»...
Dins el cicle de conferències que duu el títol «La Mediterrània avui»...
S'escriuen entre cometes i majúscula inicial les peces musicals que formen part d'un recull.
Vilaginés elogiava el segon disc de Quico Pi de la Serra, aquell mític disc que contenia «L'home del carrer», «Jo sóc Francesc Pi de la Serra», «Sol» i «Els fariseus».
S’escriuen entre cometes i amb majúscules els títols de col·leccions editorials. Com ara:
Poden trobar aquesta obra a la col·lecció «A Tot Vent», de Proa.
S’escriuen entre cometes, i sense excepcions, els noms de campanyes o de lemes, i els noms de plans i programes que coincideixen amb el nom d’una campanya o d’un lema. Per exemple:
«Graduï’s, ara pot»
«Vida als anys»
«Depèn de vostè»
«Foc verd»
pla «Catalunya, cara neta»
plataforma «Aturem la guerra»
Fundació «Un sol món»
S’empren les cometes per a les citacions literals, ja siguin en català o en una altra llengua [v. 2.5], per als diàlegs dramatitzats [v. 2.1.5] i els pensaments «en veu alta».
Jo vaig pensar: «Home, si tenen la mateixa eficiència que van tenir les del mes de juny, estem ben arreglats.»
S’empren les cometes per a les formes d’argot, de renecs i d’insults no recollides per cap de les autoritats esmentades a 1.3 [v. 4.4.4 i 4.4.5] i per a les frases fetes i els mots estrangers catalanitzats [v. 4.4.11.1].
Quan l’orador/a utilitza l’expressió entre cometes cal posar cometes a la paraula/es a què fa referència i, a més, escriure entre cometes entre comes o guions, segons que escaigui. Per exemple:
És una cosa, entre cometes, «natural».
Tenim més bases de dades nosaltres a Catalunya, amb el «poc» que tenim –entre cometes–, que no al si de la mateixa comissió.
Els pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, tanmateix, s’escriuen en rodona i sense cometes, llevat que acompanyin l’autònim, en el qual cas cal posar-los en cursiva [v. 2.4]. Per exemple:
Això no està preparat per al Vaquilla i els seus amics.
Però:
Avel·lí Artís, Tísner
Luiz Inácio, Lula, da Silva
Excepció: «la Caixa»
Després, «la Caixa» es va fusionar amb la Caixa de Barcelona i tot va quedar a casa –a casa de «la Caixa», naturalment.
Els títols de simposis, congressos i jornades s’escriuen en rodona i sense cometes [v. 2.8.2.3.2]. Per exemple:
Les jornades es deien Inversions i Negocis, fomentades pel Departament d’Agricultura.
Les adreces web, tant si són esmentades senceres com si només ho són en part, les escrivim en rodona i sense cometes:
Ho poden trobar fàcilment si consulten el web www.ced.uab.es.
2.4. Ús de la cursiva
S’empra la cursiva per a marcar les locucions llatines no catalanitzades (malgrat que el DIEC les entri en rodona). Per exemple:
per capita
a priori
a posteriori
grosso modo
En els noms científics d’espècies animals i vegetals (i, per tant, també les malalties que són designades amb aquests noms) que s’escriuen en llatí, posarem la inicial del substantiu en majúscula, i la de l’adjectiu, en minúscula. Per exemple:
Brucella melitensis
Escherichia coli
Clamydia pneumoniae
S’empra la cursiva per a marcar els mots pronunciats amb èmfasi. Per exemple:
Vostè em deia que si algun dia hagués d’anar a la presó, no li agradaria: estic segur que mai haurà d’anar a la presó.
S’escriuen en cursiva els títols d’obres unitàries (llibres, enciclopèdies), de publicacions periòdiques, de pel·lícules, d’obres teatrals i espectacles diversos, d’obres d’art (escultures, pintures, etcètera) i obres musicals majors (inclosos els himnes) i els noms de programes de ràdio i de televisió. Per exemple:
Vaig tenir el gran honor de dirigir Els segadors.
Senyor Simó Pujol, vostè no llegeix l’ABC? Segur que el llegeix, segur, i l’Avui també, però l’ABC per descomptat.
Durant la sèrie Poble Nou es va passar un tràiler d’una pel·lícula violenta...
Van finançar l’edició de l’opuscle Cap a una democràcia paritària.
S'escriuen en cursiva i majúscula inicial els subtítols (sovint de caràcter més aviat «literari») que hom dóna a determinats informes (per als títols, però, v. 2.8.2.4.2):
l’Informe del Síndic de Greuges d’aquest any, Els nostres desarrelats, denuncia la situació...
S’escriuen en cursiva els noms propis de naus (vaixells, avions, submarins, coets...). Per exemple:
el Prestige
l’Enola Gay
el Nautile
S’escriuen en cursiva els mots, les frases fetes i els refranys d’altres llengües pronunciats en la llengua original [v. 4.4.11.4].
Tanmateix, no cal la cursiva en les tramitacions i els títols de documents oficials esmentats en castellà. Per exemple:
Amb aquesta interpretació de la Ley de enjuiciamiento criminal, crec que n'hi ha prou perquè el tribunal valori aquests casos excepcionals.
Posem en cursiva els apartats en lletres d’una enumeració. Per exemple:
l’apartat 3.a de la disposició addicional segona
Excepció: els objectius de la Unió Europea, els posem en xifres aràbigues i amb la lletra en minúscula, sense punt i sense espai, i en rodona. Per exemple:
l’objectiu 5b
Pel que fa a pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, v. 2.3.
No posem en cursiva els adverbis numerals bis i ter perquè ja són al diccionari, però en canvi mantenim en llatí i en cursiva la seqüència que els segueix: quater, quinquies... Quan apareixen, els posem sense punt i amb un espai entre el número i l’adverbi:
l’article 27 bis regula...
2.5. Citacions
Quan la frase citada comença amb majúscula després de dos punts, cal que el punt o el signe final d’aquesta sigui dins les cometes. En aquest cas, l’oració original no porta cap punt final. Per exemple:
I ell em va dir: «Escolta, nosaltres hem estat uns quants dies apagant focs, jugant-nos la vida; que no us podeu reunir un dia el mes de juliol per discutir això?»
Jo mateix he dit: «Em temo molt que no podem aguantar aquest creixement del 2,3 per cent.»
Fins i tot algú em deia ahir: «I, malgrat el Govern, hem apagat els incendis.» Potser és una opinió exagerada, però és així.
Deia: «Se’ns va dir...» Qui li ho va dir?
Mantenim el punt final de l’oració que acull la citació si aquesta és un fragment de frase i comença amb minúscula:
Hem enviat un missatge al món que diu «amics per sempre».
Quan jo dic «la resta d’incendis estaven controlats i apagats», no m’estic referint a aquests incendis grossos.
Per això abans he dit «creixement prioritari amb certes matisacions», perquè hem d’anar amb compte.
En qualsevol cas, no poden coexistir dos punts finals (o un signe d’exclamació o d’interrogació i un punt), l’un dins les cometes i l’altre fora.
Per als incisos en les citacions se segueixen els criteris establerts per a l’ús dels guions [v. 2.1.5]. Per exemple:
«Farem el projecte tal com diu la llei» –va dir–, «és a dir...»
S’ha de «poner orden...», posar ordre... –és que està en castellà, aquí–, «poner orden en la maraña de servicios y competencias».
En les citacions que contenen punts i a part cal marcar el text citat amb cometes obertes al començament de cada línia:
La secretària primera
Esmena transaccional a les esmenes 13 i 26:
«El Parlament de Catalunya manifesta:
»1. El reconeixement a la trajectòria recent de Televisió Espanyola a Sant Cugat.
»2. La voluntat que Televisió Espanyola a Catalunya respongui a la identitat de Catalunya com a poble.»
El president
El text que posem a votació és el següent: «El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a:
»1. Establir negociacions [...]
»2. Presentar un pla de reforma [...]»
Pel que fa a les cometes dins les citacions, s’empren primer les altes i després, si cal, també les simples:
És el que em deia el conseller l’altre dia: «Escolti, que al meu departament els funcionaris també es queixen: “Arribem a casa” –diuen– “i encara hem de sentir els veïns que comenten: ‘Vostès sí que viuen bé, amb aquesta bicoca que tenen a l’Administració’, i no els podem fer entendre que fa dos anys que ens tenen congelats.” Com si jo hi pogués fer alguna cosa.» Home, alguna cosa sí que hi deu poder fer!
Per a les citacions de versos s’empra la barra inclinada (/) per a marcar les separacions entre els versos, amb un espai a banda i banda:
El compromís fa referència a una tasca per a la qual escauen uns mots de Foix: «Viure l’instant i obrir els ulls al demà, / del clar i obscur seguir normes i regla / i, enmig d’orats i savis, raonar.»
2.6.1. Lletres
S’escriuen amb lletres les numeracions citades per un cardinal corresponents als conceptes següents:
• DècadesAquesta història ja arrenca de la dècada dels vint.• Dates commemoratives
Als anys noranta la crisi econòmica és més forta encara...
el Sis d’Octubre• Hores
l’Onze de Setembre
Però: l’11 de setembre de 2001 (referit a l’atac a les Torres Bessones), i l’11 de setembre de 1714 (referit a l’esdeveniment).
fins a les dues del migdia• Minuts
a tres quarts de sis
vint-i-quatre hores després del debat...
Però, per a les hores en sistema digital, v. 2.6.2.
Té un temps màxim de quinze minuts.• Edats
El nostre objectiu és clarament el d’assegurar la gratuïtat del període dels tres fins als divuit anys en l’ensenyament públic.
La jubilació als seixanta-cinc no ha de representar la fi de l’activitat.
• Quantitats expressades amb menys de tres paraules (no s’hi compta la conjunció dels numerals compresos entre vint i trenta). Per a les enumeracions de quantitats pertanyents a llistes i per a les quantitats que acompanyen els percentatges, però, s’empren les xifres aràbigues [v. 2.6.2.]. Per exemple:
Cada quaranta-vuit hores hi havia un control.
Crearem trenta mil places de llar d'infants.
Situa un senyal o punt geodèsic cada vint-i-cinc o trenta quilòmetres quadrats.
• Quantitats que apareixen darrere un punt, encara que siguin expressades amb tres paraules o més.
Estem demanant en el punt número 2 que hi hagi una aportació de 200.000 pessetes anuals. Dues-centes mil pessetes anuals és un escàs terç...
Abstencions?
Quatre.
Doncs, queda rebutjada la proposta.El president
Però si visualment queda forçat (per exemple, en el cas d'enumeracions o votacions en què es diuen unes quantes xifres seguides) ho deixem en xifres:
Vostè m'ha de dir quines vol agrupar...
El Sr. Crespo i Llobet
10, 11, 12.
El Sr. López i Rueda
Senyor president, pot repetir les votacions?
El president
4 vots a favor, 2 en contra i 3 abstencions.
El Sr. Casadesús i Barceló
Sí, sí, em sembla bé que les agrupi.
El president
1.3, 1.4, 1.5, 1.6, 1.7, 1.8, totes agrupades...
S’escriuen amb lletres les numeracions citades per un ordinal, en general (v., però, 2.6.3):
punt segon
esmena tercera
quart pis
setanta-cinquè aniversari
el cinquè Pla d'acció i desenvolupament de les polítiques de les dones a Catalunya, 2005-2007
S’escriuen amb lletres les unitats de mesura (longitud, volum, pes, energia...), els mots per cent i mig i els símbols d’addició, subtracció, multiplicació i divisió. Per exemple:
i d’aquí a un temps els grups que ara diuen que hi haurà un dèficit hídric de 100 o de 200 o de 300 hectòmetres cúbics poden rectificar
es va establir una velocitat de 420 metres per segon
En cinc dies hem perdut l’1 per cent de la superfície arbrada de Catalunya.
És modèlic al cent per cent.
el 6 i mig per cent
4 milions i mig de persones
Aquesta partida representa una diferència de menys 340 milions respecte al pressupost de l’any anterior.
2.6.2. Xifres aràbigues
S’escriuen amb xifres aràbigues les numeracions citades per un cardinal corresponents a:
• Pàgines:
Ho poden trobar al diari de sessions número 123, plana 10...
En la pàgina 16 de l’informe se’ns corroboren totes les nostres sospites.
• Sessions:
A la darrera sessió de la comissió, la sessió 15...
• Punts de l’ordre del dia:
Debatrem tot seguit els punts 3 i 4.
Aquesta proposta constitueix el punt 2 de l’ordre del dia.
• Resultats de les votacions:
La proposició queda aprovada per 9 vots a favor, 4 en contra i 1 abstenció.
• Articles, apartats i annexos d’un text normatiu:
Es tracta de modificar l’apartat 2 de l’article 37.
Són els punts 2 i 3 de les resolucions...
A l’annex 1 del document que hem repartit trobaran...
• Números de registre i numeracions d’identificació (textos legals i normatius, esmenes, propostes, jutjats, etcètera), que han d’anar sense punt:
les normes ISO 9000
el Jutjat número 5
el tripartit 2
Agrupem les esmenes 4, 5, 12 i 13; pel que fa a la 1082...
• Dies i anys corresponents a una data:
14 de novembre de 1990
• Hores, en sistema digital:
S’anuncia que les preguntes seran substanciades a les 16 hores de demà.
L’apagada de llum va produir-se a les 15.30 hores de dilluns...
• Quantitats que inclouen fracció decimal:
L’índex que es dóna és el 23,5.
• Quantitats expressades amb tres paraules o més (no s’hi compta la conjunció dels numerals compresos entre vint i trenta), i també, per coherència, els numerals de menys de tres paraules que es refereixen a una quantitat més gran, citada sencera en la mateixa frase o en el mateix paràgraf. Per exemple:
43 o 44.000 pessetes
Però, darrere un punt, les escriurem amb lletres (v. 2.6.1).
• Els milions i els bilions, però, quan són quantitats rodones, s’escriuen en combinació amb lletres:
25 milions
1 bilió 300.000 milions
• Carreteres (llevat de l’N-II i anàlogues, per tradició) [v. 2.8. Noms de lloc]:
N-142
A-2
C-234
• Quantitats diverses pertanyents a llistes o enumeracions, encara que siguin d’un sol dígit:
Un noi en edat escolar pot arribar a veure a la televisió en una setmana una mitjana de 670 morts, 18 segrestaments, 878 baralles físiques, 420 confrontacions armades...
S’han cremat 300 coberts de farratge, 2 magatzems, 13 granges de porcs, 15 granges de vedells, 1 granja de pollastres, 8 galliners, 13 arnes, 1 granja d’ovelles i 13 de conills.
• Quantitats que acompanyen els percentatges, encara que siguin d'un sol dígit:
l'1 per cent, l'11 per cent, el 25 per cent
• Els números de telèfon —i amb un espai cada tres xifres si són de nou xifres:
el 112
900 900 120
933 046 500
2.6.3. Xifres romanes
S’escriuen amb xifres romanes les numeracions corresponents a:
• Mesos (quan se cita una data)
4 del II del 90
4.II.90
• Segles
segle XX
• Numeració oficial de competicions, jornades, festivals, fires, congressos, simposis, i també la numeració cronològica corresponent a reis, reines i caps d’esglésies
X Jocs Olímpics
III Congrés de Dret Civil Català
Joan Pau II
Benet XVI
Joan Carles I
S'escriuen amb xifres romanes els títols, els capítols i les seccions del text articulat d’una llei citats per un cardinal:
El títol VIII de la Constitució limita l’autonomia de les nacions històriques...
El capítol IV de la Llei de la funció pública diu...
En canvi, quan són citades per un ordinal, s'escriuen amb lletres (v. 2.6.1):
El títol vuitè de la Constitució...
El capítol quart de la Llei de la funció pública...
S’escriuen amb xifres romanes les regions de Catalunya quan són citades per un cardinal:
les comarques de la regió I
En canvi, quan són citades per un ordinal, s’escriuen amb lletres (v. 2.6.1):
la regió primera
2.7. Grafia de les sigles i els acrònims
Entenem per sigla el mot format per totes o algunes de les inicials dels substantius i els adjectius que constitueixen el nom i per acrònim el mot format per grups de lletres o una combinació de lletres i d’inicials dels substantius, els adjectius, les preposicions i les conjuncions. Les sigles s’escriuen amb majúscules i els acrònims amb majúscula inicial, únicament. Per exemple:
PAU [Pla d’actuació urbanística]
Cesca [Centre de Supercomputació de Catalunya]
Idiada [Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil]
Les sigles i els acrònims s’escriuen sense punts i no tenen flexió de plural, malgrat que l’orador/a els digui en plural. A més, encara que desenvolupats s’escriguin en cursiva, quan són sigles o acrònims sempre els escriurem en rodona. Per exemple:
La legislació afecta unes quantes ONG...
Els CAP estan distribuïts per tot Catalunya.
Ja sap vostè que tots els DOGC tenen versió en espanyol.
Cal apostrofar l’article determinat i la preposició de, si escau, davant els que es llegeixen lletra per lletra i comencen per vocal o per una consonant el nom de la qual comença per vocal. Per exemple:
els portaveus d’UGT i de Comissions Obreres han arribat a un acord
els portaveus de la UGT
els representants de la UB
Poden accedir a l’FP...
l’FPAC, l’LGAI, l’FNAC...
Pel que fa als que es llegeixen per síl·labes, l’apostrofació segueix les regles generals (si se’n sap el gènere):
l’Incavi
l’IVA
la Unicef
la UNESCO
l’UTE
l’USO
la UAB
S’escriuen amb minúscules les sigles i els acrònims lexicalitzats, és a dir, els que ja tenen una certa història i tradició, han fet derivats i admeten plural. Per exemple:
els ovnis
les pimes
les vises
Si s'esmenten noms i cognoms de persones amb les inicials, els escrivim amb majúscula, punt i espai. Per exemple:
la petició feta per la senyora M. B. S.
2.8. Majúscules i minúscules
Apliquem la proposta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, de la Direcció General de Política Lingüística, Majúscules i minúscules. Tot seguit donem uns exemples interpretatius i complementaris de l’opuscle.
2.8.1. Noms propis referits a persones
2.8.2. Noms propis referits a coses
2.8.3. Diversos
2.8.1.1. Càrrecs oficials i títols nobiliaris
[v. pàg. 14 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Però:
el síndic de greuges
el síndic de comptes
l’oïdor de comptes
el defensor del poble
2.8.1.2. Formes protocol·làries de tractament
[v. pàg. 16 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Escrivim amb minúscules tots els tractaments protocol·laris. Per exemple:
Gràcies, honorable senyora consellera. Ara té la paraula l’il·lustre diputat senyor Carnicer i Vidal.
2.8.2. Noms propis referits a coses
2.8.2.1. Noms d'institucions, organismes i entitats
2.8.2.1.1. Nom propi de la institució, organisme, entitat, empresa o establiment
[v. pàg. 18 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Hi incloem:
Cos d'Agents Rurals
Cos de Bombers
Cos de Mossos d'Esquadra
Parlament Europeu
Unió Europea
2.8.2.1.3. Designacions d'òrgans de gestió
[v. pàg. 19 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Hi incloem:
la Mesa Ampliada [del Parlament]
2.8.2.1.4. Designacions incompletes
[v. pàg. 20 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Els mots Mesa i Ple s’escriuen amb majúscula, però quan ple designa el procediment, s’escriu amb minúscula. Igualment, pel que fa al mot presidència, en el cas que es refereixi a la persona, és a dir, al president/a, s’escriu amb minúscula:
Aquest diputat creu que seria bo que s’aconseguís altra vegada la unanimitat del Ple...
En el darrer Ple es va debatre...
Els debats en comissió i en ponència són molt més llargs que els debats en ple...
El president
Aquesta presidència fa la mateixa pregunta que ja ha fet abans...
Escrivim seguretat social i inspecció de treball en minúscula sempre que no formin part del nom d'un organisme. Per exemple:
Cotitza a la seguretat social.
Demanen la transferència de la inspecció de treball a Catalunya.
Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la inspecció de treball i la seguretat social
Però:
La Inspecció de Treball i Seguretat Social té unes tasques assignades.
Vostè sap que l'Instituto Nacional de la Seguridad Social s'ocupa de la gestió de les prestacions econòmiques.
En tant que designació incompleta del nom oficial de l’organisme corresponent, s’escriuen amb majúscula designacions del tipus: els Mossos (per els Mossos d’Esquadra). Ara bé, cal no confondre la referència al cos amb la referència als individus que integren el cos –que s’escriuen amb minúscules–, la qual cosa es pot deduir pel context:
És cert que els Mossos tenen unes competències en ordre públic...
Ja he explicat que els mossos han de superar unes proves físiques a l’Escola de Policia.
Considerem genèriques i, per tant, escriurem amb minúscules les designacions incompletes d'organismes i entitats de l'Administració pública i les d'òrgans de gestió públics i privats, com ara agències, ajuntaments, centres, comissions, comissions d’estudi, comitès d'empresa, consells comarcals, consells d'administració, consells rectors, consorcis, departaments, direccions generals, grups parlamentaris, instituts, oficines, patronats, ponències, secretaries, serveis i similars –tret d'Administració, Comissió [Europea], Congrés [dels Diputats], Consell [Europeu/d'Europa], Corts [Generals], Estat (però: estat de les autonomies), Generalitat, Govern, Junta [de Portaveus], Mesa, Parlament, Ple, Unió [Europea]. Per exemple:
Avui s’ha reunit la Comissió de Política Cultural... Però Volia demanar el parer de la comissió per...
Té la paraula, pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió... Però En opinió del meu grup parlamentari...
Això depèn de la Direcció General de Qualitat Ambiental Però No és feina d’aquesta direcció general...
També considerem un genèric el mot partit i, per tant, l’escriurem amb minúscula, sempre que no coincideixi amb el nom oficial del partit a què es refereix. Per exemple:
El nostre partit farà el possible perquè es pugui portar a les Corts espanyoles el debat sobre...
Però:
És amb aquest objectiu que el Partit Popular ha presentat les esmenes a aquest projecte de llei...
A més, considerem genèriques i, per tant, escriurem amb minúscules les designacions incompletes de títols de documents oficials i les tramitacions corresponents, com ara comptes generals, dictàmens, dictàmens de comissió, decrets, informes, informes de ponència, lleis, mocions, ordres, plans, programes, projectes de llei, proposicions de llei, propostes de resolució, reglaments, resolucions i similars –tret de l’Estatut [d’autonomia de Catalunya], el Reglament [del Parlament], el Tractat [de reforma institucional de la Unió Europea / de Lisboa]. Considerem que la designació és incompleta si no se’n diu el número o la matèria de què tracten; per tant, si no se’n diu ni l’un ni l’altra, ho tractarem com un genèric i ho posarem amb minúscules. Per exemple:
La Llei de política lingüística estableix... Però Aquesta llei obliga les corporacions...
Queda aprovada la Proposta de resolució sobre el conflicte als Balcans Però La proposta de resolució que ha presentat el Grup Popular...
El Decret 63/1988, del 28 de març, estableix... Però Han llegit el que diu el decret? Que no es podrà...
2.8.2.1.5. Designacions coreferents
[v. pàg. 20 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Hi incloem:
la conselleria de Cultura
2.8.2.2.1. Fets històrics singulars
[v. pàg. 21 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Hi incloem:
la Guerra Civil [espanyola]
la Transició [espanyola]
2.8.2.3.1. Cicles educatius, assignatures i disciplines
[v. pàg. 22 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Hi incloem les llicenciatures:
llicenciat en dret / en econòmiques / en filologia catalana
2.8.2.3.2. Congressos, simposis i jornades
[v. pàg. 22 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Entenem que són activitats socials equiparables a les jornades i que, per tant, s’escriuen amb majúscules fets socials i culturals com ara els següents:
Any de la Gent Gran
Any Gaudí / Any Verdaguer
Dia Mundial de la Sida
el Festival Internacional de Cinema
el Grec 2003
2.8.2.4. Tramitacions i títols de documents oficials
2.8.2.4.1. Títols de documents oficials i de les tramitacions corresponents
[v. pàg. 24 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Entenem que són documents oficials i que, per tant, s’escriuen amb majúscula inicial únicament:
Acta única
Carta europea
Constitució espanyola
Codi penal
Codi civil
Declaració universal dels drets humans
Estatut d’autonomia
Llibre blanc de la gent gran amb dependència
Proposta de resolució (*)
Tractat constitucional / d’adhesió / de reforma institucional de la Unió Europea (però: constitució europea)
(*) només quan té número de tramitació
2.8.2.4.2. Informes, estudis i projectes
[v. pàg. 25 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Hi incloem acords, pactes i similars amb nom propi. Per exemple:
Acord per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana
Conveni europeu del paisatge
Objectius de desenvolupament del mil·lenni
Pacte nacional per a l'educació
Hi afegim els manifestos, encara que no siguin documents oficials. Per exemple:
Manifest per La Bressola
Manifiesto por una lengua común
Quan els mots pla i programa són part del nom del document corresponent, s’escriuen amb majúscula inicial i la resta de mots que componen el nom s’escriuen amb minúscules. Per exemple:
Programa per a la reinserció laboral
Pla d’habitatge juvenil
En canvi, quan aquests mots no són part del títol perquè aquest és un nom propi o un lema, s’escriuen amb minúscula i reben el tractament de nom genèric [v. 2.3]. Per exemple:
programa Aura
pla Felipe
programa «Vida als anys»
Escrivim també pla i programa amb minúscula quan acompanyen una sigla o un acrònim que ja inclouen aquests mots:
pla Penta [= Pla d’emergència nuclear de Tarragona]
programa PIRMI [= Programa interdepartamental de renda mínima d’inserció]
Hi afegim els noms que col·loquialment hom dóna a certs informes, documents o esdeveniments, encara que no siguin oficials. En aquests casos, escrivim el genèric amb minúscula i el mot següent, com a nom propi, amb majúscula inicial. Per exemple:
operació Tempesta del Desert
informe Ibarretxe
2.8.2.4.3. Documents acreditatius i carnets
[v. pàg. 25 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Hi incloem altres documents oficials, com ara:
el carnet jove
2.8.2.5. Noms de lloc
2.8.2.5.1. Noms de demarcacions i de divisions territorials
[v. pàg. 26 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Hi afegim:
el bisbat de Vic
2.8.2.5.2. Noms d’accidents i llocs geogràfics
[v. pàg. 27 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Hi afegim:
el Barcelonès nord
la Costa Brava nord
2.8.2.5.3. Noms de lloc històrics, geopolítics i geoturístics
[v. pàg. 27 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Hi afegim:
Alt Pirineu
Alt Ter
Amèrica Llatina
Baix Ter
Barri Xino
Camí de Santiago
Camí dels Bons Homes
Carros de Foc (travessa/ruta)
Catalunya del Nord
Euràlia, Eurolàndia (zona euro)
Europa dels Quinze
Franja [de Ponent]
Ruta de la Seda
Sender Càtar
Sud-est asiàtic
Terres de l'Ebre
Terres de Ponent
Però:
l'euroregió
el president dels quatre motors d’Europa
els quinze han acordat...
2.8.2.5.4. Noms de places, carrers i altres vies urbanes i interurbanes
[v. pàg. 28 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Hi afegim:
l’eix TransversalPerò:
l’eix Transversal Ferroviari
l’eix del Llobregat
l’eix Pirinenc
la [carretera] nacional II
la [carretera] comarcal 1323
el quart cinturó
2.8.3. Diversos
Els portals d’internet, els escrivim amb majúscules i rodona, fins i tot si són diaris digitals. Per exemple:
Vilaweb
La Malla
E-notícies
Esadir
La preposició que introdueix alguns cognoms, la posarem en minúscula si la precedeix el nom de fonts; en canvi, quan no té el nom de fonts davant, la posarem en majúscula. Per exemple:
la senyora Manuela de Madre Ortega / la senyora De Madre Ortega
el senyor Teo van Dijk / el senyor Van Dijk
Els impostos, les matèries acadèmiques i els conjunts de normes s’escriuen amb minúscules. Per exemple:
l’impost sobre la renda de les persones físiques
l’impost sobre el valor afegit
dret civil
dret internacional
Escrivim amb majúscula la paraula fons quan designa una dotació econòmica o un instrument financer determinats. Per exemple:
Fons de cohesió
Fons de cooperació local
Fons de desenvolupament regional
Fons de garantia per al pagament de les pensions d'aliments o compensatòries
Fons econòmic i social
Però si es tracta d'organismes, posarem el nom complet en majúscules:
Fons Monetari Internacional
Fons Social Europeu
Pel que fa a l'ús particular que fa l'alemany dels substantius, en respectem la majúscula. Per exemple:
el Land / els Länder
També deixem en majúscula els títols d'obres en anglès:
Time Perception: A Case Study of a Developing Nation
Pel que fa als noms científics en llatí d’espècies animals i vegetals (i les malalties que són designades amb aquests noms), v. 2.4.
Els espais europeus, els posem amb minúscules. Per exemple:
espai europeu d'educació superior
espai europeu del coneixement
3. Criteris textuals
3.1. Abreviacions
El text corresponent a la intervenció de l’orador o oradora no pot contenir cap mena d’abreviació (etc. per etcètera, Sr. per senyor, tret que l’orador o oradora empri formes abreujades (pronunciades lletra per lletra o com un mot). Per exemple:
Medi Ambient i el DAAAR, aquí com arreu d’Europa, tenen funcions i competències que es complementen.
La subhasta es publicarà en el DOGC.
3.2. Repeticions
Si l’orador o oradora s’ajuda de mots coixí o falques, propis del llenguatge oral, o cau en tics involuntaris (la repetició reiterada d’expressions al llarg del discurs: és a dir, vull dir, oi?, eh?, no?), es poden reduir, sempre que no se’n traeixi la intenció, i respectar les expressions que siguin pertinents en cada cas:
En nom de la resta de companys, vull dir,del grup,vull dir, el que faré, perquè crec que comparteixo les paraules del nostre company, vull dir, des del convenciment,vull dir,des de la confiança que ens donen, vull dir,no solament els programes, sinó les respostes...
Llavorsdiu, diu,diu: «No hem de fer-ne cas.»
De la mateixa manera, si es repeteixen frases o grups de mots com a recurs mnemònic, també es poden reduir, segons el context:
Això em dóna la possibilitat –sense oblidar els aspectes humans–, em dóna la possibilitatde parlar-ne.
O bé es poden mantenir entre guions els mots repetits, si el que ha pretès l’orador o oradora és fer-hi èmfasi:
Nosaltres suggerim que no solament utilitzin l’experiència de l’ajuntament com a projecte, sinó que la utilitzin –que la utilitzin– com a experiència pràctica.
Crec que no és bo –crec que no és bo– que ho posem tot al mateix sac.
3.3. Onomatopeies
Les onomatopeies emprades per l’orador o oradora dins un discurs s’han de transcriure tan acostades a la pronúncia com sigui possible, d’acord amb la tradició literària: pst! (si es reclama l’atenció d’algú), o xit! (si es demana silenci), o pf! (per manifestar menyspreu, decepció, indiferència), per exemple. Si l’onomatopeia no té una tradició clara i és de transcripció difícil, s’hi ha de posar l’acotació corresponent [v. II. Criteris de redacció, 4.5.2].
3.4. Omissions
No es poden afegir expressions o mots no pronunciats per l’orador o oradora, encara que aquests puguin facilitar la comprensió del discurs. És el cas, per exemple, de les oracions d’infinitiu que no depenen de cap verb en forma personal:
Dir que la moció que presentem té un objectiu clar...
3.5. Errors factuals i lapsus
Els lapsus o els errors factuals només es poden esmenar si són del tot evidents pel context. Per exemple:
Gràcies, senyor Parlament [per president].
Valorem com a enormement positiva la decisió de mapar —si és que aquesta és una expressió admesa en català, perquè transformar subjuntius [per substantius] en verbs no és una de les concessions que la nostra gramàtica ens permet de fer...
La correcció no és pertinent si algú altre fa referència més endavant al lapsus comès. Per exemple:
Perquè vostè, conseller Escudé, no sap que [...]
El Sr. Escudé i Pladellorens
Senyor diputat, ja m’agradaria, ja, haver arribat a tenir el càrrec que vostè tan graciosament m’ha atribuït [...]
Pel que fa a conceptes o noms propis equivocats, cal rectificar los, però després d’haver consultat l’orador o oradora, si no n’estem segurs o els desconeixem.
[...] altres veus autoritzades, com la del filòleg francès [per Francesc] Vallverdú, recordaven per quines raons l’Institut d’Estudis Catalans...
3.6. Supressions
Si l’orador o oradora demana que no consti en el diari un mot, una expressió o una part de la seva intervenció i el president o la presidenta no s’hi oposa, cal posar-hi l’acotació corresponent, llevat que susciti comentaris posteriors [v. Manual de redacció, 4.5.3].
No han de constar en el diari els mots que adreça el president o la presidenta a les diputades i els diputats abans de començar la sessió, ni tampoc els que pronuncia després de les fórmules de votació [v. Manual de redacció, 4.2 i 4.3.7]:
Bon dia, senyores i senyors... / Si fan el favor de seure, podríem començar la sessió...Comencem la sessió de Política Territorial d’avui.
Vots a favor?Poden seure / Abaixin el braç.
4.1. Regles generals
L’establiment del text en l’aspecte lingüístic, sota el criteri restrictiu enunciat en l’apartat 1.2, es guia per les regles següents:
1. Reducció de totes les variants i realitzacions fonètiques i de fonètica sintàctica al sistema fonològic normalitzat, representat per l’ortografia oficial, sense excepcions.
2. Reducció de les variants morfològiques i d’ús de les partícules i les formes gramaticals al sistema morfològic i morfosintàctic estàndard (estàndard general i variants), aplicant-hi quan escaigui les especificitats d’aquesta regla enunciades en l’apartat 4.2. Cal exceptuar-ne els casos en què l’aplicació d’aquesta regla comportaria una alteració substancial de la construcció realment feta per l’orador/a.
3. Manteniment de la sintaxi de la frase i del discurs en tots els casos, llevat dels criteris enunciats en l’apartat 4.3.
4. Manteniment del lèxic i la terminologia en tots els casos, llevat de les substitucions establertes en els apartats 4.4.1, 4.4.2, 4.4.6, 4.4.8, 4.4.10.2 i 4.4.11.3, els criteris dels quals s’han d’aplicar de la manera més restrictiva possible.
4.2. Morfologia i morfosintaxi
Apliquem els criteris de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II: Morfologia (2001)*, de l’IEC, tenint en compte, a més, els criteris següents.
4.2.1. Morfologia no verbal
4.2.2. Morfologia verbal
*Entenem que el llenguatge de les sessions parlamentàries pot entrar dins els registres informals de què parla la Proposta...; que és admissible en l'àmbit general allò que és admissible en l'àmbit restringit, segons l'ús que en faci l'orador/a, i que les pronunciacions (de vegades marcades amb claudàtors) admeses d'algunes formes no han d'ésser reproduïdes en l'estàndard escrit.
4.2.1. Morfologia no verbal
4.2.1.1.1. L'article dels topònims
[v. pàg. 17 de la Proposta... de l'IEC]
Escrivim en minúscula l’article dels topònims catalans i catalanitzats, fins i tot els units amb un guionet [v. 2.2.1]. Per exemple:
el Caire
el tram Puigcerdà - la Tor de Querol
Però l’escrivim en majúscula quan forma part d’un topònim no catalanitzat. Per exemple:
La Rioja
El Bierzo
La Mancha (però: la Manxa)
El Salvador (però: el Salvador, pronunciat en català)
Le Havre
Per tant, fem la contracció de l’article i la preposició si el topònim és pronunciat en català. Per exemple:
al/del Caire
Però no la fem si és pronunciat en castellà (tot i que l’apostrofem darrere la preposició de). Per exemple:
a El Bierzo
d’El Bierzo
Mantenim l’article en els topònims estrangers que el duen per tradició, encara que l’orador/a no el digui. Per exemple:
el Japó
la Xina
els Estats Units d’Amèrica
4.2.1.1.2. L’article davant els noms propis no toponímics
Quan forma part del nom propi, escrivim en majúscula l’article d’organismes, associacions, organitzacions, entitats i empreses:
L’Auditori
Al-Qaida
La Sexta
Si el precedeix una preposició, no s’hi fa la contracció, tot i que l’apostrofem darrere la preposició de. Per exemple:
a El Trampolí
d’El Trampolí
4.2.1.1.3. L'«article neutre»
Si un orador utilitza l'anomenat «article neutre» lo, l'hi respectem sempre que sigui un parlant occidental que també el faci servir com a forma de l'article masculí. Per exemple:
Lo que deia anteriorment lo meu grup...
En tots els altres casos, el corregim. Per tant:
Lo que deia anteriorment el meu grup... Per El que deia anteriorment el meu grup...
4.2.1.2.1. El nombre
[v. pàg. 19 de la Proposta... de l'IEC]
En el cas de test (prova), farem el plural només amb essa:
un test mèdic / dos tests mèdicsRespectem el plural de topònims, antropònims, dinasties i llinatges, si l'orador ho fa així, i els mantindrem amb majúscules:
els VallesosPerò, per tradició, posarem en minúscula els llinatges següents:
els Pallarsos
hi ha moltes Mòniques Terribes
els Montcades
fer les Amèriques
els borbons
els àustries
4.2.1.3. Els demostratius
[v. pàg. 19 de la Proposta... de l'IEC]
Respectem les formes del pallarès aguest (pronunciat aguet), aguesta, aguests (pronunciat aguets) o aguestos i aguestes.
4.2.1.4. Els possessius
[v. pàg. 20 de la Proposta... de l'IEC]
Respectem l’ús abusiu dels possessius. Per exemple:
El pla, per a la seva consulta... (Per Per a la consulta del pla... / El pla, per a fer-ne la consulta...)
Cal promoure el seu ús. (Per Cal promoure’n l’ús.)En respectem l’ús invariable quan el possessiu va precedit del nom:
a casa seu (per a casa seva)
4.2.1.5. Els quantificadors i indefinits
[v. pàg. 20 de la Proposta... de l'IEC]
L’ús abusiu de massa i molt en lloc de gaire es respecta en tots els àmbits lingüístics. Per exemple:
Crec que sortirà una llei una mica, diguem-ne, sense massa futur.
N’evitaria la modificació, que vaticino, en cas contrari, no molt llunyana.
4.2.1.6.1. Els cardinals
[v. pàg. 21 de la Proposta... de l'IEC]
Restringim l’ús invariable del cardinal dos per al masculí i el femení en el cas d’oradors del català occidental. Per exemple:
dos diputats / dos diputades
4.2.1.7. L'ús pronominal de mateix
Es restitueix la funció adjectiva de mateix/a amb l’addició del substantiu omès, o bé es reemplaça pel pronom pertinent (aquest/a, etcètera), i, si en cap cas això no dóna un resultat admissible, es reemplaça per l’adjectiu demostratiu i el substantiu omès. Per exemple:
Han estat presents durant la preparació del treball; el resultat del mateix és una adaptació... Per Han estat presents durant la preparació del treball; el resultat del mateix treball / d’aquest / d’aquest treball és una adaptació...
4.2.1.8.1. Les formes fortes
[v. pàg. 21 de la Proposta... de l'IEC]
Les formes de preposició + pronom fort se substitueixen, sempre que no representin una alteració excessiva, pels pronoms febles corresponents. Per exemple:
creure en ell per creure-hi
fer se càrrec d’ell per fer-se’n càrrec
4.2.1.8.2. Les formes febles
[v. pàg. 22 de la Proposta... de l'IEC]
Respectem l'ús de la forma plena mos. Per exemple:
Mos diuen que ho faran però no ho fan.
Doneu-mos una raó per a no fer-ho.
Corregim les combinacions pronominals no admeses en l’estàndard general i restituïm els pronoms quan cal. Per exemple:
l’hi donaré per la hi donaré
l’hi diré per li ho diré
els hi farem a mans per els els farem a mans
si s’espera una mica, n’hi donaré la informació completa per si s’espera una mica, li’n donaré la informació completa
Es corregeix l’omissió indeguda de pronoms àtons.
veure[Ø] per veure-hi
Els que Ø estiguin a favor... per Els que hi estiguin a favor...
repeteixo per ho repeteixo [v. 2.1.1]
insisteixo per hi insisteixo
diguem per diguem-ne
si no recordo malament per si no ho recordo malament
En canvi, no cal el pronom:
si vostè agafa un full per veure quina ha sigut l’evolució de cada un dels centres per separat o, si vol, quin ha sigut el funcionament del conjunt d’hospitals a Catalunya
ho farem perquè quedi constància, ja dic, de totes les proves que s’han dut a terme
No considerem admissible en les transcripcions de les sessions parlamentàries la caiguda de la erra final dels verbs de la 2a. conjugació acabats en -er àton seguit de forma pronominal feble. Per exemple:
convènce-us per convèncer-vos
conèixe’t per conèixer-te
Mantenim els pleonasmes quan hi ha desplaçament de l’element pronominalitzat [v. 2.1.1]. Per exemple:
Si a més a més a això hi afegim que els fa por...
I a això hi ha contribuït Televisió de Catalunya.
En aquest pla hi estan representats...
La següent pregunta la formula...
A aquest tothom li va dir...
En canvi, eliminarem el pronom feble quan no hi ha desplaçament del complement. Per exemple:
Me n’alegro moltíssim que a través d’aquesta proposició s’hagi pogut arribar a això.
En tot cas,enfaig lliurament a la Mesa de la transacció.
Però el mantindrem en el cas de pronoms personals forts, fins i tot els de tercera persona, i en el cas del datiu. Per exemple:
A nosaltres ens ho han ben assegurat.
A mi m’han dit que vindrien.
A vostè no li ha dit ningú que això era un error?
A ell li agrada molt presentar plans de xoc.
Li vull recordar al senyor Ferran que el consell ha aprovat el pla...
També el suprimirem en les construccions de relatiu que duen un pronom feble coreferent del relatiu. Per exemple:
Convidem tots els grups d’aquesta cambra a subscriure aquesta nova proposició no de llei, en la quals’hi[s’]estableix tot això.
4.2.2. Morfologia verbal
4.2.2.1. Models de conjugacions regulars
[v. pàg. 23 de la Proposta... de l'IEC]
I: CANTAR - II: PERDRE, TÉMER - IIIa: SERVIR - IIIb: DORMIR
Present de subjuntiu
Les formes de la 1a. i la 3a. persones del singular dels verbs de la II conjugació realitzades en [e] per alguns oradors occidentals les transcrivim amb a. Per exemple:
puga (per pugu[e])
vulga (per vulgu[e])
La forma de la 1a. persona del singular dels verbs de la IIIa conjugació que alguns oradors occidentals fan en -isco la transcrivim -isc. Per exemple:
servisc (per servisco)
traduïsc (per traduïsco)
4.2.2.2. Observacions sobre els participis
[v. pàg. 26 de la Proposta... de l'IEC]
Hi afegim com a pròpia de l’àmbit general:
reblert / reblit (reblir)
4.2.2.3. Els verbs haver i ser/ésser
[v. pàg. 27 de la Proposta... de l'IEC)
HAVER
Present de subjuntiu
Les formes de la 1a. i la 3a. persones del singular en hàviga les transcrivim haja.
________
SER/ÉSSER
Present de subjuntiu
Les formes de la 1a. i la 3a. persones del singular realitzades en [e] per alguns oradors occidentals les transcrivim amb a:
siga (per sigu[e])
Imperfet de subjuntiu
D'acord amb el DIEC2, hi afegim:
1 sigués
2 siguessis
3 sigués
4 siguéssim
5 siguéssiu
6 siguessin
4.2.2.4. Usos impropis de determinades formes verbals
4.2.2.4.1. Infinitiu
Corregim els infinitius substantivats precedits d’article. Per exemple:
El fer-ho ens portarà problemes. Per Fer-ho ens portarà problemes.
Hi ha d’haver un equilibri entre l’actuar i el no arribar a riscos excessius. Per Hi ha d’haver un equilibri entre actuar i no arribar a riscos excessius.
Respectem, però, els infinitius substantivats que formen expressions amb tradició. Per exemple:
El llegir fa perdre l’escriure.
És més vell que l’anar a peu.
Respectem les oracions subordinades temporals i causals d'infinitiu introduïdes per al. Per exemple:
Al parlar dels arxius hem de fer referència...
4.2.2.4.2. Imperatiu
Respectem les formes d’imperatiu en present de subjuntiu pròpies d’algunes comarques orientals. Per exemple:
Es posin drets... (Per Posin-se drets...)
4.2.2.4.3. Plusquamperfet de subjuntiu
En corregim l’ús impropi. Per exemple:
Ho hagués hagut de dir abans. Per Ho hauria hagut de dir abans.
Haguessin quedat millor si haguessin respost. Per Haurien quedat millor si haguessin respost.
4.2.2.4.4. Construccions diverses
Perífrasis d’obligació amb tenir que i haver-hi que, les corregim, respectivament, per haver de i caldre. Per exemple:
Hi ha que fer una sessió informativa. Per Cal fer una sessió informativa.
Això tenia que haver-ho dit abans. Per Això havia d’haver-ho dit abans.
Perífrasis amb tenir de, les respectem. Per exemple:
Té d’assumir la seva responsabilitat.
Construccions amb el verb deure en sentit d’obligació, les corregim, excepte quan ho pronuncia un orador/a que pertany a l’àmbit del valencià. Per exemple:
Aquesta moció deuria ser aprovada. Per Aquesta moció hauria de ser aprovada.
Ús d’altres formes verbals en lloc del verb deure en sentit de probabilitat, les corregim. Per exemple:
Ho hauran fet per treure’s de sobre el problema. Per Ho deuen haver fet per treure’s de sobre el problema.
Serien set o vuit persones, les que ho van signar. Per Devien ser set o vuit persones, les que ho van signar.
Anar a (amb valor de verb auxiliar) + infinitiu, ho corregim per la forma del futur simple que correspongui en casos com ara:
La vicepresidenta agafarà la presidència perquè jo vaig a fer la pregunta. Per La vicepresidenta agafarà la presidència perquè jo faré la pregunta.
O bé, en altres casos, per la forma més adequada:
Sàpiguen que això que semblava que no anava a passar finalment ha passat. Per Sàpiguen que això que semblava que no passaria / que no havia de passar / que no podia passar finalment ha passat.
Venir + participi, ho corregim per ésser + participi, sempre que no representi una alteració excessiva del text. Per exemple:
Això ve donat per la manca d’idees. Per Això és donat per la manca d’idees.
Estar + gerundi (quan no té valor duratiu), ho corregim per la forma personal que correspongui del verb en gerundi, sempre que no representi una alteració excessiva del text. Per exemple:
Estava objectant que no era correcte. Per Objectava que no era correcte.
Portar (amb valor d'auxiliar) + gerundi, ho corregim per la forma personal que correspongui del verb fer. Per exemple:
La comissió porta vint anys funcionant. Per La comissió fa vint anys que funciona.
Venir + gerundi, ho corregim per la forma personal que correspongui del verb en gerundi, sempre que no representi una alteració excessiva del text. Per exemple:
Es vénen fent actuacions de tot tipus. Per Es fan actuacions de tot tipus.
Venir a + infinitiu, ho respectem, perquè introdueix un matís diferent. Per exemple:
Es va instituir per decret aquesta comissió, que venia a dir que la CARIC ja no tenia sentit d’existir.
Alternances ser / ésser / esser i ésser / estar: respectem totes les construccions, encara que alguna sigui considerada poc genuïna o estranya. Per exemple:
està previst / és previst
estem aquí / som aquí
Però corregim l’ús d’estar en casos d’error clar o absolutament estranys:
La llei va estar aprovada pel Parlament. Per La llei va ser aprovada pel Parlament.
Entenem nosaltres, des d'ONCE, que és més de l'àmbit sanitari, on estan aquests recursos. Per Entenem nosaltres, des d'ONCE, que és més de l'àmbit sanitari, on hi ha aquests recursos.
Respectem les construccions pseudopassives. Per exemple:
Les esmenes a presentar pels grups...
Això s’ha dit pel / per part del conseller...
4.2.2.4.5. Preposicions
Corregim l’omissió de la preposició a en expressions temporals com les següents:
D’aquí vuit dies ens reunirem. Per D’aquí a vuit dies ens reunirem.
Fins el dia 15 no ho tindré. Per Fins al dia 15 no ho tindré.
Corregim la presència de la preposició a en expressions temporals com les següents:
Presentarem una moció al 14. Per Presentarem una moció el 14.
Reunits a 4 de desembre... Per Reunits el 4 de desembre...
Aquesta llei es va aprovar al 1992. Per Aquesta llei es va aprovar el 1992.
La Junta es reuneix tres cops a l’any / al mes / a la setmana / al dia. Per La Junta es reuneix tres cops l’any / el mes / la setmana / el dia.
Però respectarem la preposició en la construcció SN + a + data expressada en xifres o el numeral corresponent:
balanç a 31 de desembre
Escrivim amb la preposició a expressions temporals com ara la següent:
Al segle XIX va començar l’anomenada «revolució industrial».
Escrivim preferentment amb la preposició a els mesos de l’any. Per exemple:
Al maig presentarem una moció. Però: Els exàmens solen ser el mes de juny.
Respectem l’ús que faci l’orador/a de les preposicions locatives a / en. Per exemple:
Això s’ha debatut en / a la comissió.
Distingim entre per + nom / pronom personal, d’opinió, i per a + nom / pronom personal, de destinació o finalitat. Per exemple:
Perquè, és clar, per nosaltres la interpretació que vostè fa de la Llei de normalització no és la correcta..., hem de tenir en compte que per a Catalunya aquesta llei va significar una fita històrica...
En els oradors occidentals, restituirem en cada cas l’ús pertinent de les preposicions a / en / amb, malgrat que ells les unifiquin en en. Per exemple:
En esta convicció, lo Grup Popular hem decidit votar a favor dels punts 2 i 3. Per Amb esta convicció, lo Grup Popular hem decidit votar a favor dels punts 2 i 3.
té a veure en lo desgovern evident del país Per té a veure amb lo desgovern evident del país
4.2.2.4.6. Preposicions en contacte
Quan hi ha dues preposicions en contacte, mantenim, en general, totes dues preposicions:
Ens referim a amb quantes persones podem comptar.
Això depèn de en quines circumstàncies es trobin.
Ho farem en funció de a qui vagi dirigit el discurs.
Voldríem saber la seva opinió sobre per on aniran aquestes qüestions.
Van passar com van poder per entre les branques.
Amb aquest carnet pots conduir vehicles de fins a nou places.
No vindrà fins per Nadal.
Tanmateix, suprimim la segona preposició en dos casos:
a) Si totes dues són àtones i la segona forma part d’una locució. Per exemple:
Tenia una potència del voltant de 4 milions de frigories. (Per Tenia una potència de al voltant de 4 milions de frigories.)
Ho va dir al veí del costat. (Per Ho va dir al veí de al costat.)
el segon de bord (per el segon de a bord)
Girar a la dreta en lloc de l’esquerra. (Per Girar a la dreta en lloc de a l’esquerra.)
Ho van enviar per avió en lloc de tren. (Per Ho van enviar per avió en lloc de per tren.)
S’entra en un procés de participació que jo diria que es pot qualificar del màxim nivell. (Per S’entra en un procés de participació que jo diria que es pot qualificar de al màxim nivell.)
b) Si les dues preposicions són iguals. Per exemple:
Això depèn de quina proposta em parlis. (Per Això depèn de de quina proposta em parlis.)
Si la preposició de està en contacte amb una altra preposició, només l’apostrofem si la preposició que té al darrere és tònica. Per exemple:
un d’entre tants molins per escometre
Però:
Aquests mètodes poden aplicar-se, a més de als aminoàcids, als pèptids.
4.3. Sintaxi
4.3.1. Concordança
La manca de concordança, la corregim. Per exemple:
L’esmena número 7 i número 9 serà votada ara. Per Les esmenes número 7 i número 9 seran votades ara.
Aquesta moció i la següent, del Grup Socialistes, la debatrem tot seguit. Per Aquesta moció i la següent, del Grup Socialistes, les debatrem tot seguit.
Concordança dels participis passats amb el complement acusatiu: en respectem l’ús que en fa l’orador/a. Per exemple:
Aquesta qüestió, ja l’hem debatut / debatuda abans.
En el cas d’haver-hi, respectem l’orador/a. Per exemple:
Hi ha / Hi han molts problemes per resoldre.
En els casos d’oracions pronominals, el verb el farem concordar necessàriament amb el subjecte gramatical de la frase en nombre i persona, encara que aquest no coincideixi amb el subjecte lògic. Per exemple:
Es debat proposicions no de llei. Per Es debaten proposicions no de llei.
Es ven cases. Per Es venen cases.
4.3.2. Ordre de col·locació dels sintagmes
L’ordre dels sintagmes, el respectem sempre, encara que sigui impropi o forçat (per embarbussament, per exemple, quan no és volgut), llevat que la frase en quedi clarament perjudicada, fins al punt que sigui inintel·ligible. Per tant, encara que atempti contra la lògica gramatical, deixarem discontinus els components de frases com ara les que donem tot seguit, perquè si ho canviàvem podríem modificar el sentit que l’orador/a hi ha volgut donar:
Parlem de, concretament, la qualitat.L’ordre de col·locació de l’adjectiu, el respectem. Per exemple:
Aprofito per –amb la benevolència del senyor president– felicitar...
En aquests darrers dies, m’imagino que vostè deu haver tingut oportunitat de conèixer diverses informacions publicades en jo diria que tots els mitjans de comunicació...
Quines són les mesures que vostè vol subministrar a aquells que tenen la responsabilitat d’adquirir els paquets cinematogràfics, per tal de, dins la mesura del possible, evitar la proliferació de continguts de violència explícita?
Fa falta que hi hagi gent en condicions de, un cop interrompuda la programació, posar-se davant la càmera i poder conduir amb garantia un informatiu especial.
També demanem al Govern que incentivi la recerca històrica al voltant de la repressió i l’antifranquisme per, sobretot, promoure la divulgació i el coneixement davant de les pròximes i futures generacions.
Voldria acabar fent algunes observacions a la sens dubte esbiaixada visió del territori que té el senyor diputat.
les esmenes següents / les següents esmenes
4.3.3.1. Els règims verbals
Corregim els règims verbals segons la normativa, sempre que la correcció signifiqui només l’addició o la supressió d’una partícula i no alteri l’ordre de la frase. Per exemple:
| informar un projecte | per | informar [d’un / sobre] un projecte |
| necessitar de l’ajut | per | necessitar l’ajut |
| recórrer una sentència | per | recórrer contra una sentència |
| sol·licitar del Govern | per | sol·licitar al Govern |
En el cas del verb agrair, que sovint és usat sense complement, el corregim per la perífrasi sinònima donar les gràcies.
Volem agrair al lletrat de la comissió. Per Volem donar les gràcies al lletrat de la comissió.
Però no corregim els règims en casos com els següents, perquè l’alteració seria excessiva:
La Mesa urgeix l’aprovació del projecte a la comissió. (Per La Mesa insta la comissió a aprovar el projecte.)
La llei no pot ser recorreguda. (Per La llei no pot ser objecte de recurs.)
Cessar algú. (Per Fer cessar algú.)
Tinc la sensació d’haver esmorzat un cafè amb llet i «berberetxos». (Per Tinc la sensació d’haver pres/menjat un cafè amb llet i «berberetxos» per esmorzar.)
No corregim tampoc casos com el següent, perquè alguns diccionaris de referència admeten l’ús intransitiu d’aquests verbs:
Li encanta la política. (Per L’encanta la política.)
Hi ha una sèrie de verbs (estar d’acord, coincidir, convenir, discrepar, dissentir...) que requereixen dos complements (un de persona i un de cosa) que plantegen problemes amb la preposició que regeixen quan apareixen amb un sol complement que és l’amalgama de tots dos. En aquests casos, hem de mantenir la preposició que regeix el complement de persona, tal com demostra la pronominalització. Per exemple:
Estic d’acord amb vostè en això.
Estic d’acord amb vostè.
Estic d’acord en això.
Però
Estic d’acord amb el que vostè ha dit / les seves paraules.
(Pronominalització: Hi estic d’acord.)
Discrepo de vostè en això.
Discrepo de vostè.
Discrepo en això.
Però
Discrepo del que vostè ha dit / de les seves paraules.
(Pronominalització: ‘En discrepo’, no ‘Hi discrepo’.)
Si es coordinen dos o més verbs o locucions verbals que regeixen preposicions diferents, respectem l’orador si utilitza la preposició que regeixen el verb o la locució més pròxims al complement. Per exemple:
moltes persones entraven i sortien de l’hospital
els he de dir que farem esment especial o farem una major incidència en els tipus delictius que generen més alarma social
4.3.4. L’oració composta
4.3.4.1. Caiguda de preposicions
4.3.4.2. Els relatius
4.3.4.3. Oracions causals d’infinitiu
4.3.4.4. Oracions amb per i per a + infinitiu
4.3.4.5. Oracions condicionals amb infinitiu
4.3.4.6. Oracions amb gerundi
4.3.4.7. Construccions negatives
4.3.4.8. Connectors d’oracions
4.3.4.9. Adverbis i altres modificadors
4.3.4.1. Caiguda de preposicions
Tot i que per regla general ens limitarem a suprimir la preposició davant la conjunció que, quan aquesta supressió doni com a resultat oracions estranyes o poc entenedores, ho solucionarem afegint-hi el sintagma nominal el fet, o bé canviarem la combinació de preposició + conjunció per una conjunció més adequada. Per exemple:
M’adono de que vostè no vol aprovar aquesta Proposició no de llei. Per M’adono que vostè no vol aprovar aquesta Proposició no de llei.
Partint de que estem parlant de carreteres de muntanya... Per Partint del fet que estem parlant de carreteres de muntanya...
Són els únics que poden inclinar la balança cap a que el Parlament de Catalunya faci el que encara no ha fet ningú a l’Estat espanyol. Per Són els únics que poden inclinar la balança perquè el Parlament de Catalunya faci el que encara no ha fet ningú a l’Estat espanyol.
4.3.4.2. Els relatius
Els relatius incorrectes es corregeixen.
La raó per la que hem hagut de fer aquesta marrada... Per La raó per què / per la qual hem hagut de fer aquesta marrada...
La qüestió a la que em referia abans... Per La qüestió a què / a la qual em referia abans...
Els relatius analítics es respecten. Per exemple:
Unes subvencions que se’n fa un mal ús.
Es tracta d’un estudi que el consell comarcal el té.
Un revolt que hi han molts accidents.
És un riu que hi baixa molta aigua.
Quan trobem una oració de relatiu amb un relatiu simple que, suposadament, substitueix un complement de règim verbal, com que corregir-lo amb el relatiu que li pertoca planteja problemes, hi afegirem el pronom feble que li correspongui per pronominalització i el convertirem en un relatiu analític. Per exemple:
I n’hem tingut una a què vostè feia referència fa poques setmanes. I aquestes «bronques», com les que vostè feia referència, ens ajuden... Per I n’hem tingut una a què vostè feia referència fa poques setmanes. I aquestes «bronques», com les que vostè hi feia referència, ens ajuden...
En aquest sentit, què és el que falta exactament per no poder assumir amb els propis recursos una producció com la que vostès es vanten? Per En aquest sentit, què és el que falta exactament per no poder assumir amb els propis recursos una producció com la que vostès se'n vanten?
Les proposicions no de llei presentades van en una línia diferent de la que realment anaven les nostres esmenes i la que realment el Govern porta a terme. Per Les proposicions no de llei presentades van en una línia diferent de la que realment hi anaven les nostres esmenes i la que realment el Govern porta a terme.
4.3.4.3. Oracions causals d’infinitiu
Es corregeixen sempre. Per exemple:
Es va acordar la incoació d’un expedient disciplinari contra sis funcionaris per tractar-se de càrrecs de confiança. Per Es va acordar la incoació d’un expedient disciplinari contra sis funcionaris perquè es tractava de càrrecs de confiança.
Han perdut la votació per arribar tard. Per Han perdut la votació per haver arribat tard / perquè han arribat tard.
4.3.4.4. Oracions amb per i per a + infinitiu
En els oradors occidentals, mantindrem la distinció entre per i per a davant infinitiu i restituirem la preposició correcta en cada cas. Per exemple:
Aprovem aquesta llei per vetllar per l’autonomia de les universitats.
Cal que vinguis per a consensuar la moció.
En els oradors orientals, farem servir sempre per, i només mantindrem per a si l’orador llegeix un text on apareix aquesta preposició. Per exemple:
El preàmbul de la llei diu, textualment: «Aquesta llei crea el pacte d’acolliment entre la persona acollida i la família acollidora, i remet a un reglament l’establiment de les condicions i el procediment per a obtenir la declaració d’idoneïtat.»
4.3.4.5. Oracions condicionals amb infinitiu
Les oracions condicionals amb infinitiu, les corregim. Per exemple:
A no ser que fossin de la Generalitat... Per Si no és que eren de la Generalitat...
De portar-se a terme... Per Si es portés a terme...
4.3.4.6. Oracions amb gerundi
Corregirem els gerundis incorrectes, sempre que es pugui mitjançant l’addició de partícules, alterant el mínim possible l’ordre dels mots pronunciats per l’orador/a.
• Copulatiu
Són les comunitats autònomes, les encarregades del control, actuant l’Administració central com a coordinadora. Per Són les comunitats autònomes, les encarregades del control, i l’Administració central actua com a coordinadora.• De conseqüència
L’avió xocà contra la casa, morint a l’acte tots els ocupants. Per L’avió xocà contra la casa i van morir a l’acte tots els ocupants.• De posterioritat
Va pujar a l’escenari, imposant-li la condecoració tot seguit. Per Va pujar a l’escenari, i li van imposar la condecoració tot seguit.• Especificatiu
El Parlament ha aprovat el plec de clàusules regulant els requisits que han de complir els aspirants. Per El Parlament ha aprovat el plec de clàusules que regula els requisits que han de complir els aspirants.• Final
Tinc a la memòria el Decret del 2 de febrer de 1990 suprimint quatre comissions. Per Tinc a la memòria el Decret del 2 de febrer de 1990 que suprimeix quatre comissions.
Aquest document s’ha de fer servir en el cas que el terreny pertanyi a diversos propietaris, recollint-ne les dades i anotant el domicili fiscal sota el nom de cadascun. Per Aquest document s’ha de fer servir en el cas que el terreny pertanyi a diversos propietaris, a fi de recollir-ne les dades i anotar-ne el domicili fiscal sota el nom de cadascun.• No factual
Tot i així, va ser una candidata tenint totes les qualitats. Per Tot i així, va ser una candidata que tenia totes les qualitats.
4.3.4.7. Construccions negatives
Es respecta sempre l’ús que l’orador/a fa de l’adverbi no darrere els mots mai, ningú, cap, res, enlloc, tampoc. Per exemple:
Mai no hem / Mai hem dit que aquesta proposta fos viable.
En les oracions coordinades negatives, adequarem la coordinació a la negació, sempre que es tracti d’una coordinació clara. Per exemple:
L’activitat legislativa pot acabar convertida en un breu sense cap mena de seguiment posterior i d’anàlisi de les repercussions que, per a la societat, té la llei aprovada. Per L’activitat legislativa pot acabar convertida en un breu sense cap mena de seguiment posterior ni d’anàlisi de les repercussions que, per a la societat, té la llei aprovada.
Tejero i els seus no van tenir en compte o no van valorar correctament la presència dels mitjans audiovisuals i la transmissió en directe de la sessió. Per Tejero i els seus no van tenir en compte o no van valorar correctament la presència dels mitjans audiovisuals ni la transmissió en directe de la sessió.
Si no ho fan les institucions, seran els mitjans de comunicació o altres grups els qui ho comunicaran a l’opinió pública, sense cap control i intervenció de l’organisme protagonista del fet. Per Si no ho fan les institucions, seran els mitjans de comunicació o altres grups els qui ho comunicaran a l’opinió pública, sense cap control ni intervenció de l’organisme protagonista del fet.
4.3.4.8. Connectors d’oracions
Restituirem els connectors d’oracions sempre que sigui imprescindible. En el cas que no ho sigui, ho arreglarem mitjançant comes. Per exemple:
Consti d’entrada la nostra renúncia... Per Que consti d’entrada la nostra renúncia...
Demanem, doncs, votin favorablement la proposta. Per Demanem, doncs, que votin favorablement la proposta.
El que sí és veritat és que el document recull unes crítiques molt dures. Per El que sí que és veritat és que el document recull unes crítiques molt dures.
Però:
El que passa que no creiem que sigui adequat parlar-ne. Per El que passa, que no creiem que sigui adequat parlar-ne.
Terrible que hi hagi guerra. Per Terrible, que hi hagi guerra.
Les construccions com per / per a i com perquè de les oracions consecutives, les corregirem per les construccions per / per a, haver-n’hi per / per a o fins al punt que. Per exemple:
No és tan important com per dedicar-hi una sessió sencera. Per No és tan important per dedicar-hi una sessió sencera.
Una quantitat suficient com perquè els surti barat. Per Una quantitat suficient perquè els surti barat.
Se’n van dir de tan grosses com per abandonar la sala. Per Se’n van dir de tan grosses que n’hi havia per abandonar la sala.
4.3.4.9.1. Adverbis de manera
La supressió no normativa de la terminació dels adverbis en -ment es corregeix. Per exemple:
Ho van votar sincera i responsablement.Per
Ho van votar sincerament i responsablement.
4.3.4.9.2. Adverbis de temps
Canviarem els adverbis temporals que són d’origen forà. Per exemple:
El meu pare va treballar a l’oficina d’informació del senyor Cambó a París quan la Guerra Civil espanyola.Per
El meu pare va treballar a l’oficina d’informació del senyor Cambó a París durant la Guerra Civil espanyola.
4.3.4.9.3. Altres modificadors
Es respecten com i com a com a modificadors de les afirmacions discursives. Per exemple:
És com a molt fort.
És com a simpàtic.
La situació és com sovintejada.
4.4. Lèxic
4.4.1. Dialectes geogràfics
4.4.2. Col·loquialismes i vulgarismes
4.4.3. Mots i expressions dialectals
4.4.4. Argots
4.4.5. Renecs i insults
4.4.6. Derivacions impròpies
4.4.7. Expressions i mots nous
4.4.8. Calc semàntic
4.4.9. Formes alternes i preferents
4.4.10. Construccions
4.4.11. Neologismes
4.4.12. Toponímia
4.4.13. Transcripció de mots àrabs, hebreus, russos i ucraïnesos
4.4.1. Dialectes geogràfics
Les formes no estàndards es corregeixen. Per exemple:
| ceia | per | cella |
| dugues | per | dues |
| ginoll/junoll | per | genoll |
| paia | per | palla |
4.4.2. Col·loquialismes i vulgarismes
Es corregeixen les formes no estàndards. Com ara:
| aixina / aixins / aixís | per | així |
| casi bé | per | quasi / gairebé |
| llavonses / llavòrens | per | llavors |
Però:
tot cristo / el [sant] cristo gros...
tot quisqui
4.4.3. Mots i expressions dialectals
Es respecten els mots i les expressions dialectals que no recull cap diccionari [v. 1.3] però que tenen tradició o són derivats d’altres dialectalismes admesos. Per exemple:
| d'escallimpada | (per | d'escallimpantes) |
| escalivotar / escalivotada | (per | escaldufar / escaldufada) |
| faenar / faenatge | (per | feinejar / feinada) |
| muga | (per | fita) |
| trabulossi | (per | tràfec) |
També respectem les expressions temporals pròpies del nord-occidental. Per exemple:
Hem començat la sessió a les quatre i mitja. (Per Hem començat la sessió a dos quarts de cinc.)
4.4.4. Argots
Les formes no admeses s’escriuen entre cometes. Com ara:
«esnifar», «esnifada»
«marró», «marron»
«peta»
«quinqui»
«xina»
4.4.5. Renecs i insults
Les formes no admeses s’escriuen entre cometes. Com ara:
Tots són uns «mamons»...
4.4.6. Derivacions impròpies
Les derivacions que són impròpies es corregeixen. Com ara:
| aclaració | per | aclariment |
| aclaratori | per | aclaridor / d’aclariment |
| coaligar (-se) | per | coalitzar (-se) |
| extraditar | per | extradir |
| financiació | per | finançament |
| garantitzar | per | garantir |
| heredar | per | heretar |
| mapejar / mapificar | per | mapar |
| minusvalia | per | minusvalidesa |
| vial [adj.] | per | viari/viària |
N’exceptuem, però, les derivacions la genuïnitat de les quals és objecte de polèmica. Aquests casos, de moment, els respectem. Per exemple:
| redactat | (per | redacció) | sobradament | (per | sobrerament) |
També n'exceptuem les derivacions impròpies amb una certa càrrega ideològica. Per exemple:
| monomarental | (per | monoparental) |
4.4.7. Expressions i mots nous
Expressions i mots que no tenen cap altre equivalent existent i que s’haurien pogut obtenir per formació genuïna, es respecten. Per exemple:
clientelar
conveniar
desmereixement
gravós
mandatar
ofertar
precloure
transaccionar
Si el Termcat ha establert una forma determinada per a un mot nou que presenta vacil·lacions, optarem per la forma establerta pel Termcat. Per exemple:
aplicació informàtica (per aplicatiu informàtic)
apoderament (per empoderament)
4.4.8. Calc semàntic
Les ampliacions del camp semàntic d’un mot, les respectem. Com ara:
| abundar | (per | insistir / reiterar) |
| adient | (per | adequat / convenient / pertinent) |
| cita | (per | citació) |
| contemplar | (per | tenir en compte / regular) |
| extrem | (per | punt / qüestió / aspecte) |
| ficar [en marxa, en relleu] | (per | posar [en marxa, en relleu]) |
| llistat | (per | llista) |
| obrar | (per | tenir / ser [en poder d’algú]) |
| pesat | (per | pesant) |
| posta | (per | posada) |
| postura [política] | (per | posició) |
| preveure | (per | assenyalar / establir) |
| recolzament | (per | suport) |
| recolzar | (per | donar suport) |
Tanmateix, corregim les formes generalment rebutjades. Com ara:
| medi | per | mitjà |
| precisar (/-se) | per | necessitar (/ caldre) |
| propi / pròpia | per | mateix/a |
| tràfic | per | trànsit |
| un tant | per | una mica |
| val | per | d’acord |
| varis / vàries | per | uns/es quants/es, diversos/es |
4.4.9. Formes alternes i preferents
Les expressions i els termes pronunciats, els respectem encara que hom pugui considerar que n’hi ha de preferibles o de «millors», o encara que les fonts determinades en l’apartat 1.3 en donin de preferents. Per exemple:
| arreglar | (per | arranjar) |
| carència | (per | deficiència) |
| davant de | (per | davant) |
| de cara a | (per | amb vista a) |
| destí | (per | destinació) |
| de totes formes | (per | de tota manera) |
| el dia següent | (per | l’endemà) |
| endegar | (per | emprendre, engegar) |
| entrega | (per | lliurament) |
| entregar | (per | lliurar) |
| ésser necessari | (per | caldre) |
| exercitar | (per | exercir) |
| existir | (per | haver-hi) |
| hostaleria | (per | hoteleria) |
| inclús | (per | fins i tot) |
| lliberal | (per | liberal) |
| per altra banda | (per | d’altra banda) |
| per favor | (per | si us plau) |
| per mor de | (per | per causa de / amb la intenció de) |
| per part de | (per | de / per) |
| per una part | (per | d’una banda) |
| per un cantó | (per | d’una banda) |
| respecte de | (per | respecte a) |
| reunir | (per | tenir / complir [condicions]) |
| seguir | (per | continuar) |
| [per] si un cas | (per | [per] si de cas / si per cas) |
| verdader/a vertader/a(ment) | (per | veritable[ment]) |
4.4.10. Construccions
4.4.10.1. Construccions indegudes, per calc, que respectem
Algunes construccions indegudes, per calc, que respectem són:
| a expenses de | (per | a càrrec de, a costa de) |
| a mitjans de | (per | a mitjan) |
| al respecte, a aquest respecte | (per | respecte a això) |
| clar [que] | (per | és clar [que]) |
| com a molt | (per | com a màxim) |
| d’aplicació | (per | aplicable) |
| de l’ordre de | (per | de prop de) |
| de rebut [ésser] | (per | evident / acceptable) |
| en ares de | (per | en nom de, fent honor a, en interès de, en benefici de) |
| en base a | (per | d’acord amb) |
| en el seu cas | (per | si s’escau / si escau) |
| ni molt menys | (per | ni de bon tros) |
| no obstant | (per | no obstant això) |
| previ [avís] | (per | amb [avís] previ) |
| res més que per | (per | només per) |
4.4.10.2. Construccions indegudes, per calc, que rebutgem
Les construccions rebutjades unànimement en l’estàndard general, les corregim. Com ara:
| a fi de comptes | per | al cap i a la fi, al capdavall |
| a lo millor | per | potser |
| a totes llums | per | sens dubte |
| al front de | per | al capdavant de |
| avui per avui | per | ara com ara, ara per ara | com no? | per | per descomptat, naturalment |
| degut a | per | a causa de |
| donat que | per | atès que |
| en ordre a | per | per tal de |
| faltaria més | per | només faltaria |
| per quant | per | ja que |
| per suposat | per | per descomptat |
| primer que tot | per | primer de tot |
| quan abans millor | per | com més aviat millor |
| sembla ser que | per | sembla que |
| tal i com | per | tal com |
| tal i qual | per | tal i tal |
4.4.10.3. Compostos lexicalitzats
Els compostos lexicalitzats de més de dues paraules que fan funcions substantives, adjectives o adverbials, els escriurem units amb guionets. Per exemple:
un finançament embolica-que-fa-fort
canons priva-fer-pedres [per evitar que pedregui]
l’empresa Telefónica no-sé-què
He sentit el pip-pip-pip i he dit de seguida que ja havia acabat
4.4.11. Neologismes
En l’adaptació dels manlleus cal respectar al màxim l’estructura fònica i morfològica de la llengua catalana. Pel que fa al gènere, es respecta el que li atorga l’orador o oradora. Per a la formació dels plurals, en principi se segueixen les normes gramaticals catalanes, segons les quals s’afegeix el morfema flexiu -s o les seves variants -es i -os a la forma singular.
4.4.11.1. Estrangerismes catalanitzats
4.4.11.2. Noms propis esdevinguts comuns
4.4.11.3. Estrangerismes pseudocatalanitzats i bar-
barismes
4.4.11.4. Estrangerismes no catalanitzats
4.4.11.1. Estrangerismes catalanitzats
Els estrangerismes catalanitzats que no tenen cap equivalent inequívoc en català, especialment pel que fa referència als tecnicismes, es respecten. Com ara:
ikastola
Alguns estrangerismes catalanitzats que el diccionari normatiu recull com a manlleus no adaptats o que la Neoloteca ja ha aprovat i que són àmpliament utilitzats en rodona, els deixem sense marcar. Per exemple:
web
partenariat
Els estrangerismes pronunciats en català o catalanitzats i amb una certa tradició (mots, expressions i frases fetes), que són àmpliament tolerats o significativament polèmics, es respecten, escrits entre cometes. Com ara:
«aldea global»
«apetxugar»
«apretar» [si té un equivalent clar, v. 4.4.11.3]
«arreglo»
«a tranques i barranques»
«barco»
«comodització», «comoditització»
«culebró»
«cupo» [aportació econòmica establerta, v. 4.4.11.3]
«decimonònic»
«desencontre»
«disfrutar»
«enterat/da» [= setciències]
«enxufat/da» [= recomanat/da]
«esponsoritzar»
«exprofés»
«farragós»
«frapar»
«guixeta»
«impepinable»
«quarto» [= habitació, cambra]
«si m’apura»
«solapar / solapar-se / solapadament»
«teleescombraries» [4.4.11.3]
«touroperador»
«vivenda»
4.4.11.2. Noms propis esdevinguts comuns
Els noms propis, provinents de marques, que han esdevingut comuns s’escriuen amb minúscules i, si és el cas, s’adapten gràficament. Com ara:
cel·lo
clínex
coca cola
escai
escalèxtric
mecano
powerpoint
tàmpax
típex
4.4.11.3. Estrangerismes pseudocatalanitzats i barbarismes
Els estrangerismes pseudocatalanitzats i els barbarismes usuals de la parla col·loquial que tenen equivalents inequívocs en català es corregeixen. Com ara:
| algo | per | alguna cosa / una cosa / res |
| apoiar | per | donar suport |
| apoiar-se | per | recolzar-se / repenjar-se |
| apremiar | per | apressar / constrènyer |
| apretar | per | estrènyer / collar / escanyar / ajustar / prémer / pitjar / apressar / comprimir / pressionar [v. 4.4.11.1] |
| colindant | per | confrontant / contigu |
| colmatar / colmatació | per | reblir / rebliment |
| cuidado | per | compte / cura |
| culebrot / culobrot | per | serial [v. 4.4.11.4] |
| cupo | per | quota (=aportació econòmica establerta) [v. 4.4.11.1] |
| devengar | per | meritar |
| escuet | per | concís / breu |
| escuetament | per | breument / amb concisió |
| novedós | per | nou / innovador |
| patera | per | pastera |
| paulatinament | per | gradualment / progressivament / lentament |
| recabar | per | recaptar / demanar |
| salvetat | per | excepció / reserva / precisió |
| solventar | per | solucionar / resoldre |
| subsanar | per | solucionar / esmenar / resoldre / corregir |
| tamany | per | mida / dimensió / grandària |
| telebasura | per | teleporqueria [v. 4.4.11.1] |
| televisió basura | per | televisió porqueria [v. 4.4.11.1] |
4.4.11.4. Estrangerismes no catalanitzats
Els estrangerismes no catalanitzats (mots, expressions i frases fetes) pronunciats en la llengua original, es respecten, escrits en cursiva. Pel que fa al gènere i a la formació del plural, s’ha de respectar, sempre que es pugui, la llengua original. Per exemple:
un Land (plural Länder)Per als estrangerismes anglosaxons, ens guiarem pels diccionaris britànics. Per exemple:
un maelström [com a sinònim de «forat» o «dèficit»]
un sponsor [com a sinònim de «patrocinador/a»,
«padrí/ina», «mecenes»]
neigbourhood (no neigborhood)
programme (no program)
online
4.4.12.1. Topònims estrangers
Per a la grafia dels topònims estrangers seguim, en principi, l’establerta per la darrera edició de la GEC i, complementàriament, la del diari Avui.
Els topònims espanyols o francesos que tenen tradició en llengua catalana, els posem en aquesta llengua. Per exemple:
| Cádiz | per | Cadis |
| Córdoba | per | Còrdova |
| Toulouse [de Languedoc] | per | Tolosa [de Llenguadoc] |
| la Tour de Carol | per | Tor de Querol |
Per a l’apostrofació, v. 2.2.3.
4.4.12.2. Topònims catalans
La grafia de la toponímia major de Catalunya sempre ha d’ésser l’establerta pel Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, i totes les modificacions o les addicions posteriors.
Per a la resta de topònims, seguim la grafia establerta per la GEC i l’Atles topogràfic de Catalunya.
Pel que fa als topònims occitans i de la Catalunya del Nord que l’orador esmenta mig en català mig en francès, els unificarem en una sola llengua, i preferentment en català. Per exemple:
| Languedoc - Rosselló | per | Llenguadoc - Rosselló |
| Tolosa de Languedoc | per | Tolosa de Llenguadoc |
Pel que fa a l’article davant els noms que designen les comarques del Principat de Catalunya, seguim les recomanacions de l'Institut d'Estudis Catalans. Per tant, escrivim l'article davant els noms de les comarques del Principat llevat el d'Osona, però respectem l'ús que en faci l'orador en el cas de (l')Anoia, (el)Garraf i (la)Terra Alta.
Per a l’apostrofació, v. 2.2.3.
4.4.12.3. Topònims aranesos
La grafia dels topònims aranesos ha d’ésser l’establerta pel Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, tant si l’orador els diu en aranès com si els diu en català. Per exemple:
Vielha e MijaranPel que fa al nom de la comarca, però, el deixarem en català si l’orador el diu així:
Vall d’Aran
4.4.13. Transcripció de mots àrabs, hebreus, russos i ucraïnesos
Per a la transcripció de mots àrabs, hebreus, russos i ucraïnesos farem servir la proposta de transcripció de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans [v. Documents de la Secció Filològica I, III i IV i els documents “Noms àrabs transcrits i transliterats en català”, del 31 de maig de 1999, i “Noms propis russos i ucraïnesos transcrits i transliterats al català”, del 30 de juny del 2000]. Per exemple:
al-Qàssim
Alí ibn Yúsuf
Ibn al-Khatib
Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud
Dostoievski, Fiódor Mikhàilovitx
Gorbatxov, Mikhaïl
Gorki, Maksim
Tolstoi, Lev
Txékhov, Anton Pàvlovitx
Txernóbil
5. Criteris per a actes específics
A més de les sessions de Ple i de comissions, hi ha uns altres actes que poden ésser publicats en el diari de sessions, com ara els plens escolars o els actes de lliurament de medalles d’honor.
Atès que normalment són actes considerats més solemnes, que requereixen un nivell de formalitat més alt, en farem una revisió més acurada, és a dir, una aplicació una mica més estricta de la normativa.
En aquest sentit, haurem d’arreglar el discurs –mirant de tocar-lo el mínim possible– de manera que no quedin punts suspensius, per exemple, que assenyalin anacoluts.
«Ell professionalment és arquitecte, és també escultor i és també pintor, i és professor en universitats argentines; a part d’algunes matèries de ciències socials, és professor d’aquests temes. Ha treballat..., mai ha deixat, malgrat la seva feina, la tasca professional d’escultor, de pintor.»Per
«Ell professionalment és arquitecte, és també escultor i és també pintor, i és professor en universitats argentines; a part d’algunes matèries de ciències socials, és professor d’aquests temes. Mai no ha deixat, malgrat la seva feina, la tasca professional d’escultor, de pintor.»
A més a més, a diferència dels criteris que apliquem en les sessions de Ple i comissions, en aquests textos:
• Farem la doble negació.
• Corregirem al + infinitiu per en + infinitiu.
• Escriurem, quan calgui, per a + infinitiu.
• Corregirem les ampliacions de camp semàntic [v. 4.4.8].
• Canviarem les formes alternes d’alguns mots o locucions per les preferents [v. 4.4.9].
• Substituirem les locucions indegudes, per calc, per les correctes [v. 4.4.10.1].
6.1. Criteris generals
En els discursos en castellà, apliquem els mateixos criteris de correcció que fem servir en català.
El material de consulta per a la determinació de l’estàndard escrit en castellà segueix l’ordre de fonts d’autoritat següent:
• Ortografía de la lengua española (1999), de la Real Academia Española
• Diccionario de la lengua española (22a. ed., 2001), de la Real Academia Española
• Diccionario panhispánico de dudas (1a. ed., 2005), de la Real Academia Española
• Diccionario de uso del español (3a. ed., 2007), de María Moliner
• Diccionario del español actual (1a. ed., 2005), de Manuel Seco
• Gramática de la lengua española (2004), d'Emilio Alarcos Llorach
• Nueva gramática de la lengua española [incompleta]
Atès que el castellà és també llengua oficial de Catalunya, escrivim en rodona els discursos en aquesta llengua, tot mantenint en català la resta d’elements del text (entrades, acotacions, etc.).
Si dins el discurs hi ha algun terme aïllat volgudament expressat en català, però, l’escriurem en cursiva. Per exemple:
Me temo, señor conseller, que la filosofía de sus bases persigue lo contrario: hacer más privada la escuela pública.
Tanmateix, no cal la cursiva si el terme o termes dits en català corresponen a noms d'entitats, organismes, empreses, tramitacions i títols de documents oficials, a topònims o a qualsevol altre mot que hagi d’anar en majúscula. Per exemple:
la propuesta de Medi Ambient
el Grupo de Convergència i Unió
el despliegue de los Mossos d’Esquadra
han estado ustedes hablando de la Llei de serveis socials
en el debate del Estatut de autonomía / del Estatut d'autonomia
las actuaciones en el Baix Empordà
De vegades hi ha oradors que alternen en el discurs les dues llengües. En aquests casos, marquem el canvi de llengua mitjançant un punt, si és possible, i si no, amb punts suspensius:
Gràcies, senyor Montanya. Por el Grupo Mixto, tiene la palabra el señor José Domingo.Y, desde luego, Ciutadans no abogará por ellos, téngalo en cuenta. En todo caso... la cançó de l’enfadós, efectivament, existeix des de fa un any i dos mesos aquí, però alguns fa vint anys que veiem enfadada molta gent, eh? Algunos, cuando hablamos de subvenciones, confunden, como siempre, su ideario de país con el país, y son dos cosas diferentes.
6.2.1. Ortografia
Davant un terme amb dues variants ortogràfiques admeses per la normativa:
• Si cada variant té una pronúncia diferent, respectem la forma pronunciada per l’orador:
período o periodo
psicólogo o sicólogo
• Si tenen la mateixa pronúncia, optem per la forma considerada preferent pel diccionari de la RAE:
asimismo (no así mismo)
en seguida (no enseguida)
kilómetro (no quilómetro)
solo (no sólo)
Pel que fa al diacrític dels demostratius, v. 6.2.3.2.
6.2.2. Majúscules i minúscules
Apliquem els mateixos criteris que en català. Per exemple:
la Ley orgánica 6/2006, de reforma del Estatuto de autonomía de Cataluña
el Plan general de ordenación urbana
la península Ibérica
Pel que fa a l’article dels topònims, v. 6.2.3.1.
6.2.3. Morfosintaxi
6.2.3.1. L'article
En un discurs en castellà, escrivim amb majúscules l’article dels topònims quan forma part del nom oficial, tant si són dits en castellà com si són en català o altres llengües, fins i tot els units amb guionet. Per exemple:
El Cairo
La Rioja
L’Hospitalet
El Prat de Llobregat
Le Havre
Castilla - La Mancha
Lleida - La Pobla de Segur
Per tant, no fem la contracció de la preposició i l’article. Per exemple:
a/de El Cairo
a/de El Prat de Llobregat
6.2.3.2. Els demostratius
No accentuem els pronoms demostratius este, ese, aquel i derivats, si no és que existeix un risc clar d’ambigüitat.
esta ha sido una interpelación sumamente provechosa
(però: ésta mañana se aprobará, per no confondre’l amb esta manaña se aprobará)
6.2.3.3. Els pronoms personals
Quan el pronom àton de datiu apareix en una frase amb el complement indirecte preposicional, respectem l’ús del singular le, encara que el referent sigui plural. Per exemple:
Pregúntele usted lo que piensan a los empresarios catalanes de este tipo de comentarios. Pregúntenle ustedes a los rectores de las universidades el trabajo que está haciendo el señor Huguet.
6.2.3.4. Leísmo, laísmo i loísmo
Respectem l’ús de le i les en comptes de lo o la i los o las en funció de complement directe (leísmo). Per exemple:
Le felicitamos por el cumplimiento de su deber. (Per Lo/La felicitamos por el cumplimiento de su deber.)
Nadie les vio. (Per Nadie los/las vio.)
Corregim l’ús impropi de la i las en comptes de le i les en funció de complement indirecte femení (laísmo). Per exemple:
A la presidenta la he pedido un poco más de tiempo. Per A la presidenta le he pedido un poco más de tiempo.
Corregim l’ús impropi de lo i los en comptes de le i les en funció de complement indirecte masculí (loísmo). Per exemple:
Sepan que cogieron los documentos y los prendieron fuego. Per Sepan que cogieron los documentos y les prendieron fuego.
6.2.3.5. Règims verbals
Corregim els règims verbals segons la normativa. Per exemple:
Ustedes hacen caso omiso a las recomendaciones del Síndic de Greuges. Per Ustedes hacen caso omiso de las recomendaciones del Síndic de Greuges.
Es esa enfermedad política que supone estar fijándose continuamente en «Madrid» —acabado con te. Per Es esa enfermedad política que supone estar fijándose continuamente en «Madrit» —acabado en te.
6.2.3.6. Dequeísmo i queísmo
Corregim l’ús indegut de la preposició de davant la conjunció que quan no l’exigeix cap mot de l’enunciat (dequeísmo). Per exemple:
Su intención es de que la elevemos al Pleno. Per Su intención es que la elevemos al Pleno.
Puesto que es posible de que no sea transferido... Per Puesto que es posible que no sea transferido...
Corregim la supressió indeguda de la preposició (generalment de) davant que quan és exigida per algun mot de l’enunciat (queísmo). Per exemple:
No sé si ustedes se acuerdan que a primeros de mayo... Per No sé si ustedes se acuerdan de que a primeros de mayo...
¿Está usted segura que cumplirán sus promesas? Per ¿Está usted segura de que cumplirán sus promesas?
A pesar que lo he dicho por activa y por pasiva... Per A pesar de que lo he dicho por activa y por pasiva...
6.2.3.7. Verbs impersonals
Respectem la concordança del verb haber, com a impersonal, amb el complement directe. Per exemple:
Pero también en España han habido problemas.
6.2.3.8. Perífrasis amb deber + infinitiu
Respectem la forma deber (en comptes de deber de) en les perífrasis d’infinitiu que denoten suposició o probabilitat. Per exemple:
Debe ser porque soy nuevo, pero no lo entiendo. (Per Debe de ser porque soy nuevo, pero no lo entiendo.)
6.2.4.1. Variants lèxiques
Respectem les variants lèxiques d’alguns derivats que recullen els diccionaris d’ús. Per exemple:
multidisciplinario, multidisciplinar
pluridisciplinario, pluridisciplinar
6.2.4.2. Locucions
Algunes locucions preposicionals i adverbials que respectem són:
| a voz de pronto | per | a bote pronto |
| antes de que [loc. temporal | per | antes que |
| en base a | per | de acuerdo con, sobre la base de, en función de |
Algunes locucions preposicionals i adverbials que corregim són:
| al respecto de | per | respecto a/de, con respecto a/de |
| en relación a | per | en relación con, con relación a |
| en vistas de | per | con vistas a [= con la finalidad de, con el propósito de], en vista de [= en consideración o atención de algo] |
6.2.4.3. Neologismes
Respectem l’alternança de gèneres d’alguns neologismes, com ara:
la ratio / el ratio
6.2.4.4. Toponímia
Pel que fa als topònims catalans en els discursos en castellà, respectem l’ús que en faci l’orador, sigui en català o en castellà. Per exemple:
Vall d’Aran / Valle de Arán
Empordà / Ampurdán
Vallès / Vallés
En el cas de Catalunya, atès que és difícil distingir si el topònim és dit en català o en castellà, optem per escriure’l amb grafia castellana si el discurs és en aquesta llengua:
Cataluña
(però: Catalunya [del] Nord)
Per a l’article dels topònims, v. 6.2.3.1.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
