4.4.12.2. Topònims catalans

La grafia de la toponímia major de Catalunya és sempre l’establerta pel Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, i totes les modificacions o les addicions posteriors.


Per a la resta de topònims, se segueix la grafia establerta per la GEC i l’Atles topogràfic de Catalunya.


En el cas de coincidència fonètica entre la forma oficial i la forma normativa dels municipis que figuren en el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya marcats amb un asterisc, s’opta per la forma oficial:

Cabacés(perCabassers)
Capmany(perCampmany)
Figaró-Montmany(perel Figueró i Montmany)
Lladó(perLledó [d'Empordà])
Massanes (perMaçanes)
Navàs(perNavars)
Rialp(perRialb)


Pel que fa als topònims occitans i de la Catalunya del Nord que l’orador o oradora esmenta mig en català mig en francès, s'unifiquen en una sola llengua, i preferentment en català. Per exemple:

Languedoc - RossellóperLlenguadoc - Rosselló
Tolosa de LanguedocperTolosa de Llenguadoc


Pel que fa a l’article davant els noms que designen les comarques del Principat de Catalunya, se segueixen les recomanacions de l'Institut d'Estudis Catalans. Per tant, s'escriu l'article davant els noms de les comarques del Principat llevat el d'Osona, però es respecta l'ús que en faci l'orador o oradora en el cas de (l')Anoia, (el)Garraf i (la)Terra Alta.


Per a l’apostrofació, v. 2.2.3.