6.1. Criteris generals

En els discursos en castellà, s'apliquen els mateixos criteris de correcció que es fan servir en català.

El material de consulta per a la determinació de l’estàndard escrit en castellà segueix l’ordre de fonts d’autoritat següent:

• Ortografía de la lengua española (1999), de la Real Academia Española
• Diccionario de la lengua española (22a. ed., 2001), de la Real Academia Española
• Diccionario panhispánico de dudas (1a. ed., 2005), de la Real Academia Española
• Diccionario de uso del español (3a. ed., 2007), de María Moliner
• Diccionario del español actual (1a. ed., 2005), de Manuel Seco
• Gramática de la lengua española (2004), d'Emilio Alarcos Llorach
• Nueva gramática de la lengua española (2009), de la Real Academia Española

Atès que el castellà és també llengua oficial de Catalunya, s'escriuen en rodona els discursos en aquesta llengua, tot mantenint en català la resta d’elements del text (entrades, acotacions, etc.).

Si dins el discurs hi ha algun terme aïllat volgudament expressat en català, però, s’escriu en cursiva. Per exemple:

Me temo, señor conseller, que la filosofía de sus bases persigue lo contrario: hacer más privada la escuela pública.

Tanmateix, no cal la cursiva si el terme o termes dits en català corresponen a noms d'entitats, organismes, empreses, tramitacions i títols de documents oficials, a topònims o a qualsevol altre mot que hagi d’anar en majúscula. Per exemple:

la propuesta de Medi Ambient

el Grupo de Convergència i Unió

el despliegue de los Mossos d’Esquadra

han estado ustedes hablando de la Llei de serveis socials

en el debate del Estatut de autonomía / del Estatut d'autonomia

las actuaciones en el Baix Empordà

De vegades hi ha oradors que alternen en el discurs les dues llengües. En aquests casos, es marca el canvi de llengua mitjançant un punt, si és possible, i si no, amb punts suspensius:

Gràcies, senyor Montanya. Por el Grupo Mixto, tiene la palabra el señor José Domingo.

Y, desde luego, Ciutadans no abogará por ellos, téngalo en cuenta. En todo caso..., la cançó de l’enfadós, efectivament, existeix des de fa un any i dos mesos aquí, però alguns fa vint anys que veiem enfadada molta gent, eh? Algunos, cuando hablamos de subvenciones, confunden, como siempre, su ideario de país con el país, y son dos cosas diferentes.