manual de correcció

CRITERIS DE CORRECCIÓ

2010-03-10T13:28:00.000+01:00

1. Criteris generals
2. Criteris gràfics
3. Criteris textuals
4. Criteris lingüístics
5. Criteris per a actes específics

1. Criteris generals

2010-03-10T13:21:00.000+01:00

1.1. Verificació
1.2. Correcció
1.3. Material de consulta

1.1. Verificació

2010-03-10T13:18:00.000+01:00

L’objectiu primordial de la correcció de les transcripcions de les sessions parlamentàries ha d’ésser d’assegurar el text en tant que transcripció d’un discurs oral, especialment pel que fa a la fidelitat a aquest discurs, mitjançant la verificació de l’acord del text amb l’enregistrament digital del discurs. Atès que el discurs oral esdevé, per mitjà de la transcripció, text escrit, s’ha de tenir en compte que la correcció ha de consistir a assegurar-ne també la textualitat, és a dir, assegurar que la transcripció tingui les condicions formals necessàries per a poder ésser llegida i compresa amb normalitat.

1.2. Correcció

2007-01-24T12:13:00.000+01:00

Per a establir definitivament el text de la transcripció, és a dir, per a deixar-lo correcte en tant que text, s’ha de verificar que s’hi hagin aplicat o, si cal, s’hi han d’aplicar determinats criteris gràfics, com ara la puntuació (apartat 2); criteris textuals, per a rectificar o suprimir algun mot o alguna expressió que, essent efecte de les condicions en què es produeix el llenguatge oral, resulten inadequats en el llenguatge escrit (apartat 3), i criteris lingüístics o d’adequació a la normativa (apartat 4).

L’adequació a la normativa consisteix a deixar el text correcte en relació amb allò que és generalment admès o no admès en el català estàndard escrit actual, dins el marc del que es pot considerar admissible en un estàndard oral i en la mesura que no perjudica la fidelitat de la transcripció.

1.3. Material de consulta

2007-01-24T11:35:00.009+01:00

Pel que fa als aspectes morfològics, morfosintàctics i sintàctics, la determinació de l’estàndard escrit es fa d’acord amb l’ordre de fonts d’autoritat que segueix:

• Gramàtica catalana (1918 i edicions successives), de P. Fabra
• Gramàtica catalana (1956), de P. Fabra
• Converses filològiques, de P. Fabra (1983, edició crítica de J. Rafel i Fontanals)
• Acords de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
• Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I: Fonètica (2009), de l’Institut d’Estudis Catalans
• Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II: Morfologia (2009), de l’Institut d’Estudis Catalans
• Diccionari de la llengua catalana (1995), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC1]
• Diccionari de la llengua catalana (2007), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC2]
• Diccionari de la llengua catalana (1998), Enciclopèdia Catalana
• Diccionari d’ús dels verbs catalans (1999), de J. Ginebra i A. Montserrat, Edicions 62
• Gramática catalana (1962), d’A. M. Badia i Margarit
• Lleures i converses d’un filòleg (1971), de J. Coromines
• Gramàtica catalana (1979⁴), de F. de B. Moll
• Curs de gramàtica normativa per a ús dels valencians. Grau superior (1980), de J. Barberà i d’altres
• Gramàtica de la llengua catalana (1994), d’A. M. Badia i Margarit

Pel que fa al lèxic, la determinació de l’estàndard escrit es fa d’acord amb l’ordre de fonts d’autoritat que segueix:

• Diccionari de la llengua catalana (1998 o reimpressions d’aquesta), d’Enciclopèdia Catalana, SA
• Diccionari de la llengua catalana (1995), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC]
• Diccionari general de la llengua catalana (1932 i edicions successives), de P. Fabra [DGLC]
• Acords de la Secció Filològica de l’IEC
• Acords del Termcat
• Acords de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu
• Gran enciclopèdia catalana en línia
• Diccionari català-valencià-balear (1978²), d’A. M. Alcover i F. de B. Moll
• Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-1991), de J. Coromines
• Diccionari manual de la llengua catalana (1983), de P. Fabra
• Diccionari de locucions i frases fetes (1984), de J. Raspall i J. Martí
• Diccionari d’onomatopeies i mots de creació expressiva (2002), de M. Riera-Eures i M. Sanjaume
• Atles topogràfic de Catalunya, 3 v. (1995), de l’Institut Cartogràfic de Catalunya
• Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya

2. Criteris gràfics

2007-01-24T11:30:00.000+01:00

2.1. Puntuació
2.2. Ús de diversos signes gràfics
2.3. Ús de les cometes
2.4. Ús de la cursiva
2.5. Citacions
2.6. Grafia de les quantitats
2.7. Grafia de les sigles i els acrònims
2.8. Majúscules i minúscules

2.1. Puntuació

2007-01-24T10:24:00.003+01:00

La puntuació gràfica, en totes les formes que són usuals (punt i seguit, punt i a part, coma, punt i coma, dos punts, punts suspensius, signes d’interrogació i d’admiració, guions i parèntesis), és el recurs normal a emprar per a establir el discurs com a text escrit. Cal aplicar-la per a marcar les pauses i les variacions tonals significatives del discurs oral, per a marcar la jerarquització de les frases, per a destriar els encavalcaments de frases i per a indicar els anacoluts que sovint es produeixen en un discurs oral improvisat.

2.1.1. Ús de la coma
2.1.2. Ús del punt
2.1.3. Ús del punt i a part
2.1.4. Ús dels punts suspensius
2.1.5. Ús dels dos punts
2.1.6. Ús dels guions
2.1.7. Ús dels signes d’interrogació i d’admiració
2.1.8. Ús dels parèntesis

2.1.1. Ús de la coma

2007-01-24T10:06:00.003+01:00

S’escriuen entre comes tant les oracions i els mots que constitueixen una explicació de l’oració principal com les oracions relatives explicatives. Per exemple:

Al mateix temps, d’acord amb l’article 143.1 del Reglament, la llista de preguntes que s’han de respondre oralment en el Ple és inclosa dins del dossier de la sessió i seran substanciades aquesta tarda a les quatre.

Passem al primer punt de l’ordre del dia, que és el debat i votació del Dictamen de la Comissió de Política Territorial sobre el Projecte de llei sobre els senyals geodèsics.

És un text interessant, és a dir, planteja uns problemes i hi presenta solucions...

S’escriuen també entre comes els mots o les oracions que són recursos discursius per a mantenir l’atenció del receptor o receptors v. [3.2]:

La proposta, diguem-ne, és prou respectuosa amb la canalització...

La proposta, com deia, és prou respectuosa amb la canalització...

La proposta, hi insisteixo, és prou respectuosa amb la canalització...

La proposta, ho repeteixo, és prou respectuosa amb la canalització...

S’empra també la coma per a marcar els anacoluts i les petites pauses en el discurs, després de punts suspensius [v. 2.1.4]. Per exemple:

Amb un petit interrogant..., no petit, un gran interrogant: què fer amb aquest informe.

Després d’un vocatiu, cal posar-hi coma:

Gràcies, senyor president. Senyor diputat, no és cert....

Gràcies per haver-me escoltat amb tanta atenció, senyores i senyors diputats.

S’empra la coma per a marcar un verb elidit. Per exemple:

En les àrees urbanes caldrà una xarxa molt densa; en la resta, una densitat menor.

Les esmenes 3, 4, 6 i 8 es voten conjuntament; les esmenes 5 i 7, separades.

Per a marcar una diferència de nivell de coordinació cal emprar la coma. Per exemple:

Creiem que hi ha altres alternatives més econòmiques i més eficients, i es dóna el cas que sí que existeixen.

Aquesta anàlisi de costos és elemental, i, vistes les circumstàncies, ens preguntem per quines raons el Consell Executiu ha presentat un projecte així, com aquest.

I, pel que fa a això, recordar-los que la sessió es reprendrà demà a les deu.

S’empra la coma entre un element de l’oració i tota la resta quan hi ha una inflexió tonal, sigui per contrast (èmfasi) amb qualsevol altre element, o per la dislocació (desplaçament) dels elements de l’oració.

Aquesta idea, he de dir que ha estat ben acollida.

Aquestes qüestions, hi ha un marc general on s’emmarquen.

Voldríem posposar-la, aquesta proposició.

La coma és optativa entre un element de l’oració i tota la resta quan l’element desplaçat apareix dislocat a l’esquerra. En aquests casos, emprarem coma només si els elements desplaçats són llargs o complexos. Per exemple:

Això ho va dir el mateix president fa ben poc.

La següent pregunta la formula el diputat senyor...

Però:

Aquestes esmenes en què el Grup Popular proposava una transacció, el Grup de Convergència i Unió ha demanat de retirar-les.

[Pel que fa als pleonasmes, v. 4.2.1.8.2. Els pronoms personals: Les formes febles].

La coma també és optativa després dels circumstancials de temps al principi de frase. Per exemple:

El dia que es va aprovar l’Estatut(,) els catalans van assumir amb inconsciència els errors dels seus representants polítics...

2.1.2. Ús del punt

2007-01-24T10:03:00.000+01:00

S’empra el punt per als dominis d’internet:

Volien canviar el .es pel .cat

2.1.3. Ús del punt i a part

2007-01-24T09:41:00.001+01:00

S’empra el punt i a part per a separar fragments del discurs amb temàtiques diferents i per a les fórmules de votació. Per exemple:

L’esmena número 1 planteja [...]
L’esmena número 8 és una esmena d’addició [...]
El president
Gràcies, senyor diputat.
Passem a la votació de les esmenes del Grup Socialistes.
Comença la votació.
Aquestes esmenes han quedat rebutjades per 22 vots a favor, 58 en contra i 15 abstencions.

Després de les fórmules habituals d’inici d’una sessió, cal posar-hi punt i a part. Per exemple:

El president
Comença la sessió. / Es reprèn la sessió.
Hem de debatre, primer de tot [...]

Quan acaba el discurs pròpiament dit, i abans de les expressions típiques d’agraïment de l’orador o oradora, cal fer punt i a part:

Espero, doncs, i demano el vot favorable de la majoria, i dono per defensada aquesta proposició.
Moltes gràcies, senyora presidenta.

2.1.4. Ús dels punts suspensius

2007-01-24T09:27:00.003+01:00

S’empren els punts suspensius per a marcar petites pauses o interrupcions del discurs:

Però és que en el seu discurs, en el seu discurs... (Veus de fons.) Sí, senyor Obiols, ara dic per què.

La senyora diputada em demana la paraula per...?

Rafael Ribó i Massó
Senyor president, senyores i senyors diputats..., vostè, senyor Pujol, ens ha dit [...]

S’empren els punts suspensius per a marcar els anacoluts. Si el discurs continua fent referència al mateix tema, s’empren punts suspensius i coma:

Més ràpid no es podia anar, des d’un punt de vista..., ni es pot demanar cap tipus de responsabilitat.

Estem debatent aquí això, i altres coses, només pel fet..., perquè ens trobem entre períodes de sessions.

Em penso que hem d’admetre, i a mi m’agradaria que en aquest cas la consellera de Governació..., vull sentir si ho admet, espero que ho admeti...

Quan l’orador o oradora ha estat interromput però no ha tallat el seu discurs, no posem espai darrere els punts suspensius de la represa. Per exemple:

Rafael Ribó i Massó
Senyor president, això és el que vostès plantegen sobre la línia 9, desmuntant la línia 9, sobre el sistema públic, fins ara, de la xarxa metropolitana de Barcelona, i, per tant, desconnectant-la del que és la seva gestió i, sobretot...
El president
Senyor diputat...
Rafael Ribó i Massó
...de l’hàbit normal de pagament d’infraestructures...
El president
Senyor diputat...
Rafael Ribó i Massó
...i de costos d’explotació.

2.1.5. Ús dels dos punts

2007-01-24T09:05:00.000+01:00

S’empren els dos punts per a introduir els subtítols de les publicacions, i posarem la primera lletra del subtítol en majúscula. Per exemple:

Els bolets catalans: Assaig de classificació

Time Perception: A Case Study of a Developing Nation

També s’empren dos punts per a les escales dels mapes, sense espais a banda i banda i amb un punt als milers.

escala 1:25.000

2.1.6. Ús dels guions

2007-01-23T16:31:00.000+01:00

Els incisos són talls en el discurs que cal no confondre amb les «falques» [v. 2.1.1], i cal emprar guions per a marcar-los. Per exemple:

En segon lloc, perquè en la Comissió d’Economia i Finances –comissió del 21 de juny– el mateix conseller d’Economia i Finances va venir a exposar-ho.

El conseller d’Economia i Finances ha encarregat dos informes jurídics, que ens els remetrà –que no ens els remet avui perquè s’estan traduint al català– per decidir què s’ha de fer.

Si l’incís és al final d’una frase o d’un paràgraf, només ha de tenir el primer guió que l’obre i ha d’acabar amb punt final, ja sigui un punt pròpiament, punts suspensius o signes d’interrogació o d’admiració. Per exemple:

Aquestes esmenes constitueixen qüestions que no són de llei bàsica i, per tant, no encaixables dintre aquesta llei, que sí que és una llei bàsica –i em refereixo concretament a les esmenes 24 i 27.

Els diàlegs dramatitzats dins una intervenció es transcriuen amb cometes al començament i al final i un guió a cada canvi de personatge:

I va dir: «–Sí, jo ho he fet perquè els veïns m’ho han demanat, i vull convertir-ho en una escola. –No, és el nostre edifici. –Per favor, no ho sabia! Teniu raó. Fem una cosa, mireu, partim-nos l’edifici. –Partir l’edifici, per què?...»

S’empren els guions per als mots repetits amb intenció [v. 3.2].

S’empren els guions també per a marcar els incisos en les citacions [v. 2.5].

2.1.7. Ús dels signes d’interrogació i d’admiració

2007-01-23T15:55:00.000+01:00

S’empren els signes d’interrogació i d’admiració exclusivament al final de l’oració. Per exemple:

És a dir, en l’operació civil més important del Govern català, en l’aval més important del Govern català, com s’ha pogut produir aquesta utilització incorrecta de 1.000 milions de pessetes?

Si el primer conseller de Treball de la primera legislatura, l’honorable senyor Rigol, ja va començar a negociar el traspàs de l’Inem!

S’empren els signes d’admiració per a les frases exclamatives i per a remarcar que l’orador o oradora alça la veu:

(Remor de veus.)
El president
Silenci, per favor...
(Persisteix la remor de veus.) Silenci!

...no pot insultar d’aquesta manera!

2.1.8. Ús dels parèntesis

2007-01-23T15:32:00.001+01:00

Per a marcar el text d’una falca o un incís s’empren les comes o bé els guions [v. 2.1.1 i 2.1.4]. Però es respecten els parèntesis si són part del títol d’un text:

Cal recordar el preàmbul de la Llei de l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (Idiada).

Per a la defensa de la Proposició no de llei per a demanar un estudi sobre la desviació del torrent del Vall, de Moià (Bages), té la paraula...

Quan es fa referència a un precepte, s’omet el parèntesi que acompanya l’apartat o la lletra:

Plantegem la supressió de la lletra a del punt 3 de l’article 57.

Votarem en contra de l’apartat 2.f de la proposició no de llei.

2.2. Ús de diversos signes gràfics

2007-01-23T15:26:00.000+01:00

2.2.1. El guionet
2.2.2. La barra inclinada
2.2.3. L’apòstrof

2.2.1. El guionet

2007-01-23T15:17:00.001+01:00

Quan el guionet uneix elements formats per més d'un mot, deixem un espai abans i després del guionet. Per exemple:

la carretera Santa Coloma de Farners - Girona
el tren de Lleida - la Pobla de Segur
la regió de Castella - la Manxa

En tots els altres casos, no deixem espais a banda i banda del guionet. Per exemple:

l’autopista Terrassa-Manresa
el canal Segarra-Garrigues
la regió de Castella-Lleó
l’etapa educativa zero-tres anys
el període de 1990-95
els agricultors que pertanyen a IACSI-Asaja

Emprarem guionet per a separar la e d’electrònic/a dels termes a què han donat lloc les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Per exemple:

Administració-e
correu-e
economia-e
e-Cristians

Però si es diuen en anglès, deixarem la e enganxada al mot, la inicial del qual posarem en majúscula, tret d’email, que l’escriurem tot en minúscula.

eEconomy
eHealth
eLibrary
email

[V. també 4.4.10.3, Compostos lexicalitzats]

Pel que fa als cicles formatius, no emprarem guionet per a separar les lletres de la xifra aràbiga. Per exemple:

P3
FP2

En canvi, sí que l’emprarem en els casos de dates assenyalades que es designen amb la lletra del mes i la xifra del dia. Per exemple:

11-M
23-F
11-S

2.2.2. La barra inclinada

2007-01-23T15:06:00.017+01:00

S’empra el signe de la barra inclinada (/) per a marcar les separacions entre versos citats [v. 2.5] i per a marcar la connexió entre dos termes. Quan un dels dos termes o tots dos són compostos deixarem un espai a banda i banda. Per exemple:

• La numeració de textos legals

la Llei 17/1983
la Moció 12/IV del Parlament de Catalunya

• La relació entre termes (quan no es diu la preposició per)

Es poden construir dos mil habitatges/any.
Va a cent quilòmetres/hora.
Un cabal de 350 metres cúbics / segon.

Però:

Es poden construir dos mil habitatges per any.
Va a cent quilòmetres per hora.
Un cabal de 350 metres cúbics per segon.

• L’alternança

Els llocs d’interès artístic i/o històric d’aquesta vall...
Aquests habitatges de protecció oficial / règim especial...

2.2.3. L’apòstrof

2007-01-23T14:47:00.000+01:00

S’apostrofa l’article determinat davant els mots masculins que comencen amb s líquida, però no pas davant els femenins. Per exemple:

l’Scorsese
l’Spiegel
l’Sputnik
la Scarlet
la stakhanovista

No s’apostrofa la preposició de davant els mots que comencen amb s líquida. Per exemple:

de Spielberg
de Stanford

L’article i la preposició de no s’apostrofen davant els mots que comencen amb h aspirada. Per exemple:

la Helen
de Honecker

Però, en canvi, els mots estrangers catalanitzats, els apostrofem com els mots catalans que comencen per hac:

l’hitlerià
d’Hèlsinki

L’article i la preposició de no s’apostrofen davant el nom de les lletres. Per exemple:

la a
la erra
de hac

S’apostrofen l’article i la preposició de davant les quantitats escrites amb xifres seguint les normes d’apostrofació. Per exemple:

l’1 d’agost
l’11
l’XI Congrés Internacional

També, si cal, s’apostrofen els mots marcats amb cometes o cursiva, com ara les publicacions, obres d’art o els noms de naus, aeronaus, ferrocarrils, etcètera i que comencen per vocal. Si el primer dels mots comença amb article, no s’hi fa la contracció. Per exemple:

I direm l’«a fi que».

Per què un parásito ha d’atacar l’hombre i no ataca la mujer? Per què no ataca les persones?

El seu viatge amb l’Orient Express...

Hi ha una frase d’El petit príncep...

Això va sortir a El Temps...

Pel que fa a l’apòstrof que indica la supressió de les dues primeres xifres d’un any, només es respecta en els casos en què és part de la denominació oficial d’un organisme o d’una entitat; en els altres casos hi deixem un espai. Com ara:

Expo’92
COOB’92
Els Jocs Olímpics 92 van representar...

Per a l’ús de l’apòstrof davant les sigles i els acrònims, v. 2.7.

2.2.4. Altres signes gràfics

2007-01-23T14:46:00.008+01:00

El hashtag del Twitter l'escrivim amb el coixinet al davant i sense espais entre els mots, en minúscules i sense accents. Per exemple:

No sé si saben, els diputats que han intervingut fins ara, que aquella nit, al Twitter, el hashtag #adeuespanya? va ser el més usat arreu de l'Estat espanyol.

Transcrivim l'arrova de les adreces web amb el símbol corresponent, i l'adreça l'escrivim també sense cometes, en minúscules i sense accents. Per exemple:

Trobaran fàcilment tota aquesta informació a educacio@gencat.cat.

2.3. Ús de les cometes

2007-01-23T12:08:00.007+01:00

S’empren, en primer lloc, les cometes baixes, i, si escau, en segon lloc, les cometes altes, i després, si cal, les simples [v. 2.5].

S’empren les cometes per a marcar l’ús metalingüístic dels mots. Per exemple:

Crec que no he utilitzat la paraula «miserable».

Allò que en català se’n deia «fer el pipa».

Els ciutadans han dit «no» a la proposta de transvasament.

S’empren les cometes per a marcar els mots pronunciats amb to irònic. Per exemple:

Això és culpa de la famosa «competitivitat»...

En fi, senyor president, allò que es diu «tot un panorama»...

També emprem cometes per a les designacions col·loquials o populars de determinats conceptes. Com ara:

els «papers de Salamanca»
la realitat dels joves «mileuristes»
els «indignats» de la plaça de Catalunya
aquest tema és una «maria»
el president de la «corpo»
ens diran que ja aniran a una «mani»

S’empren les cometes per als títols de capítols d’obres unitàries i d’articles d’una publicació periòdica, per als títols de les partides d’un pressupost i per als títols de conferències, cicles de conferències, exposicions i taules rodones. Com ara:

En aquest capítol, «Béns i serveis», hi ha la partida «Treballs, estudis i investigacions».

Al Cercle d’Economia, quan el president va pronunciar la seva conferència, «Estat de l’estat de les autonomies»...

Arran de l’èxit de l’exposició «Picasso: Una retrospectiva»...

Dins el cicle de conferències que duu el títol «La Mediterrània avui»...

S'escriuen entre cometes i majúscula inicial les peces musicals que formen part d'un recull.

Vilaginés elogiava el segon disc de Quico Pi de la Serra, aquell mític disc que contenia «L'home del carrer», «Jo sóc Francesc Pi de la Serra», «Sol» i «Els fariseus».

S’escriuen entre cometes i amb majúscules els títols de col·leccions editorials. Com ara:

Poden trobar aquesta obra a la col·lecció «A Tot Vent», de Proa.

S’escriuen entre cometes, i sense excepcions, els noms de campanyes o de lemes, i els noms de plans i programes que coincideixen amb el nom d’una campanya o d’un lema. Per exemple:

«Graduï’s, ara pot»
«Vida als anys»
«Depèn de vostè»
«Foc verd»
pla «Catalunya, cara neta»
plataforma «Aturem la guerra»
Fundació «Un sol món»

S’empren les cometes per a les citacions literals, ja siguin en català o en una altra llengua [v. 2.5], per als diàlegs dramatitzats [v. 2.1.5] i els pensaments «en veu alta».

Jo vaig pensar: «Home, si tenen la mateixa eficiència que van tenir les del mes de juny, estem ben arreglats.»

S’empren les cometes per a les formes d’argot, de renecs i d’insults no recollides per cap de les autoritats esmentades a 1.3 [v. 4.4.4 i 4.4.5] i per a les frases fetes i els mots estrangers catalanitzats [v. 4.4.11.1].

Quan l’orador o oradora utilitza l’expressió entre cometes cal posar cometes a la paraula/es a què fa referència i, a més, escriure entre cometes entre comes o guions, segons que escaigui. Per exemple:

És una cosa, entre cometes, «natural».

Tenim més bases de dades nosaltres a Catalunya, amb el «poc» que tenim –entre cometes–, que no al si de la mateixa comissió.

Els pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, tanmateix, s’escriuen en rodona i sense cometes, llevat que acompanyin l’autònim, en el qual cas cal posar-los en cursiva [v. 2.4]. Per exemple:

Això no està preparat per al Vaquilla i els seus amics.

Però:

Avel·lí Artís, Tísner

Luiz Inácio, Lula, da Silva

Excepció: «la Caixa»

Després, «la Caixa» es va fusionar amb la Caixa de Barcelona i tot va quedar a casa –a casa de «la Caixa», naturalment.

Els títols de simposis, congressos i jornades s’escriuen en rodona i sense cometes [v. 2.8.2.3.2]. Per exemple:

Les jornades es deien Inversions i Negocis, fomentades pel Departament d’Agricultura.

Les adreces web, tant si són esmentades senceres com si només ho són en part, les escrivim en rodona i sense cometes:

Ho poden trobar fàcilment si consulten el web www.ced.uab.es.

2.4. Ús de la cursiva

2007-01-23T10:12:00.009+01:00

S’empra la cursiva per a marcar les locucions llatines no catalanitzades (malgrat que el DIEC les entri en rodona). Per exemple:

per capita
a priori
a posteriori
grosso modo

En els noms científics d’espècies animals i vegetals (i, per tant, també les malalties que són designades amb aquests noms) que s’escriuen en llatí, posarem la inicial del substantiu en majúscula, i la de l’adjectiu, en minúscula. Per exemple:

Brucella melitensis
Escherichia coli
Clamydia pneumoniae

S’empra la cursiva per a marcar els mots pronunciats amb èmfasi. Per exemple:

Vostè em deia que si algun dia hagués d’anar a la presó, no li agradaria: estic segur que mai haurà d’anar a la presó.

S’escriuen en cursiva els títols d’obres unitàries (llibres, enciclopèdies), de publicacions periòdiques, de pel·lícules, d’obres teatrals i espectacles diversos, d’obres d’art (escultures, pintures, etcètera) i obres musicals majors (inclosos els himnes) i els noms de programes de ràdio i de televisió. Per exemple:

Vaig tenir el gran honor de dirigir Els segadors.

Senyor Simó Pujol, vostè no llegeix l’ABC? Segur que el llegeix, segur, i l’Avui també, però l’ABC per descomptat.

Durant la sèrie Poble Nou es va passar un tràiler d’una pel·lícula violenta...

Van finançar l’edició de l’opuscle Cap a una democràcia paritària.

S'escriuen en cursiva i majúscula inicial els subtítols (sovint de caràcter més aviat «literari») que hom dóna a determinats informes (per als títols, però, v. 2.8.2.4.2):

l’Informe del Síndic de Greuges d’aquest any, Els nostres desarrelats, denuncia la situació...

S’escriuen en cursiva els noms propis de naus (vaixells, avions, submarins, coets...). Per exemple:

el Prestige
l’Enola Gay
el Nautile

S’escriuen en cursiva els mots, les frases fetes i els refranys d’altres llengües pronunciats en la llengua original [v. 4.4.11.4].

Tanmateix, no cal la cursiva en les tramitacions i els títols de documents oficials esmentats en castellà. Per exemple:

Amb aquesta interpretació de la Ley de enjuiciamiento criminal, crec que n'hi ha prou perquè el tribunal valori aquests casos excepcionals.

Posem en cursiva els apartats en lletres d’una enumeració. Per exemple:

l’apartat 3.a de la disposició addicional segona

Excepció: els objectius de la Unió Europea, els posem en xifres aràbigues i amb la lletra en minúscula, sense punt i sense espai, i en rodona. Per exemple:

l’objectiu 5b

Pel que fa a pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, v. 2.3.

No posem en cursiva els adverbis numerals bis i ter perquè ja són al diccionari, però en canvi mantenim en llatí i en cursiva la seqüència que els segueix: quater, quinquies... Quan apareixen, els posem sense punt i amb un espai entre el número i l’adverbi:

l’article 27 bis regula...

2.5. Citacions

2007-01-23T09:37:00.000+01:00

Quan la frase citada comença amb majúscula després de dos punts, cal que el punt o el signe final d’aquesta sigui dins les cometes. En aquest cas, l’oració original no porta cap punt final. Per exemple:

I ell em va dir: «Escolta, nosaltres hem estat uns quants dies apagant focs, jugant-nos la vida; que no us podeu reunir un dia el mes de juliol per discutir això?»

Jo mateix he dit: «Em temo molt que no podem aguantar aquest creixement del 2,3 per cent.»

Fins i tot algú em deia ahir: «I, malgrat el Govern, hem apagat els incendis.» Potser és una opinió exagerada, però és així.

Deia: «Se’ns va dir...» Qui li ho va dir?

Mantenim el punt final de l’oració que acull la citació si aquesta és un fragment de frase i comença amb minúscula:

Hem enviat un missatge al món que diu «amics per sempre».

Quan jo dic «la resta d’incendis estaven controlats i apagats», no m’estic referint a aquests incendis grossos.

Per això abans he dit «creixement prioritari amb certes matisacions», perquè hem d’anar amb compte.

En qualsevol cas, no poden coexistir dos punts finals (o un signe d’exclamació o d’interrogació i un punt), l’un dins les cometes i l’altre fora.

Per als incisos en les citacions se segueixen els criteris establerts per a l’ús dels guions [v. 2.1.5]. Per exemple:

«Farem el projecte tal com diu la llei» –va dir–, «és a dir...»

S’ha de «poner orden...», posar ordre... –és que està en castellà, aquí–, «poner orden en la maraña de servicios y competencias».

En les citacions que contenen punts i a part cal marcar el text citat amb cometes obertes al començament de cada línia:

La secretària primera
Esmena transaccional a les esmenes 13 i 26:
«El Parlament de Catalunya manifesta:
»1. El reconeixement a la trajectòria recent de Televisió Espanyola a Sant Cugat.
»2. La voluntat que Televisió Espanyola a Catalunya respongui a la identitat de Catalunya com a poble.»

El president
El text que posem a votació és el següent: «El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a:
»1. Establir negociacions [...]
»2. Presentar un pla de reforma [...]»

Pel que fa a les cometes dins les citacions, s’empren primer les altes i després, si cal, també les simples:

És el que em deia el conseller l’altre dia: «Escolti, que al meu departament els funcionaris també es queixen: “Arribem a casa” –diuen– “i encara hem de sentir els veïns que comenten: ‘Vostès sí que viuen bé, amb aquesta bicoca que tenen a l’Administració’, i no els podem fer entendre que fa dos anys que ens tenen congelats.” Com si jo hi pogués fer alguna cosa.» Home, alguna cosa sí que hi deu poder fer!

Per a les citacions de versos s’empra la barra inclinada (/) per a marcar les separacions entre els versos, amb un espai a banda i banda:

El compromís fa referència a una tasca per a la qual escauen uns mots de Foix: «Viure l’instant i obrir els ulls al demà, / del clar i obscur seguir normes i regla / i, enmig d’orats i savis, raonar.»

2.6. Grafia de les quantitats

2007-01-23T09:23:00.000+01:00

2.6.1. Lletres
2.6.2. Xifres aràbigues
2.6.3. Xifres romanes

2.6.1. Lletres

2007-01-22T13:48:00.042+01:00

S’escriuen amb lletres les numeracions citades per un cardinal corresponents als conceptes següents:
• Dècades

Aquesta història ja arrenca de la dècada dels vint.

Als anys noranta la crisi econòmica és més forta encara...

• Dates commemoratives

el Sis d’Octubre
l’Onze de Setembre

Però: l’11 de setembre de 2001 (referit a l’atac a les Torres Bessones), i l’11 de setembre de 1714 (referit a l’esdeveniment).

• Hores

fins a les dues del migdia
a tres quarts de sis
vint-i-quatre hores després del debat...

Però, per a les hores en sistema digital, v. 2.6.2.

• Minuts

Té un temps màxim de quinze minuts.

• Edats

El nostre objectiu és clarament el d’assegurar la gratuïtat del període dels tres fins als divuit anys en l’ensenyament públic.

La jubilació als seixanta-cinc no ha de representar la fi de l’activitat.

• Quantitats expressades amb menys de tres paraules (no s’hi compta la conjunció dels numerals compresos entre vint i trenta). Per a les enumeracions de quantitats pertanyents a llistes i per a les quantitats que acompanyen els percentatges, però, s’empren les xifres aràbigues [v. 2.6.2.]. Per exemple:

Cada quaranta-vuit hores hi havia un control.

Crearem trenta mil places de llar d'infants.

Situa un senyal o punt geodèsic cada vint-i-cinc o trenta quilòmetres quadrats.

• Quantitats que apareixen darrere un punt, encara que siguin expressades amb tres paraules o més.

Estem demanant en el punt número 2 que hi hagi una aportació de 200.000 pessetes anuals. Dues-centes mil pessetes anuals és un escàs terç...

Abstencions?
Quatre.
Doncs, queda rebutjada la proposta.

Però si visualment queda forçat (per exemple, en el cas d'enumeracions o votacions en què es diuen unes quantes xifres seguides) ho deixem en xifres:

El president
Vostè m'ha de dir quines vol agrupar...
Xavier Crespo i Llobet
10, 11, 12.
Rafael López i Rueda
Senyor president, pot repetir les votacions?
El president
4 vots a favor, 2 en contra i 3 abstencions.
Eudald Casadesús i Barceló
Sí, sí, em sembla bé que les agrupi.
El president
1.3, 1.4, 1.5, 1.6, 1.7, 1.8, totes agrupades...

S’escriuen amb lletres les numeracions citades per un ordinal, en general (v., però, 2.6.3):

punt segon

esmena tercera

quart pis

setanta-cinquè aniversari

el cinquè Pla d'acció i desenvolupament de les polítiques de les dones a Catalunya, 2005-2007

S’escriuen amb lletres les unitats de mesura (longitud, volum, pes, energia...), els mots per cent i mig i els símbols d’addició, subtracció, multiplicació i divisió. Per exemple:

i d’aquí a un temps els grups que ara diuen que hi haurà un dèficit hídric de 100 o de 200 o de 300 hectòmetres cúbics poden rectificar

es va establir una velocitat de 420 metres per segon

En cinc dies hem perdut l’1 per cent de la superfície arbrada de Catalunya.

És modèlic al cent per cent.

el 6 i mig per cent

4 milions i mig de persones

Aquesta partida representa una diferència de menys 340 milions respecte al pressupost de l’any anterior.

Però: un 4x4

2.6.2. Xifres aràbigues

2007-01-22T11:25:00.014+01:00

S’escriuen amb xifres aràbigues les numeracions citades per un cardinal corresponents a:

• Pàgines:

Ho poden trobar al diari de sessions número 123, plana 10...

En la pàgina 16 de l’informe se’ns corroboren totes les nostres sospites.

• Sessions:

A la darrera sessió de la comissió, la sessió 15...

• Punts de l’ordre del dia:

Debatrem tot seguit els punts 3 i 4.

Aquesta proposta constitueix el punt 2 de l’ordre del dia.

• Resultats de les votacions:

La proposició queda aprovada per 9 vots a favor, 4 en contra i 1 abstenció.

• Articles, apartats i annexos d’un text normatiu:

Es tracta de modificar l’apartat 2 de l’article 37.

Són els punts 2 i 3 de les resolucions...

A l’annex 1 del document que hem repartit trobaran...

• Números de registre i numeracions d’identificació (textos legals i normatius, esmenes, propostes, jutjats, etcètera), que han d’anar sense punt:

les normes ISO 9000

el Jutjat número 5

el tripartit 2

Agrupem les esmenes 4, 5, 12 i 13; pel que fa a la 1082...

• Dies i anys corresponents a una data:

14 de novembre de 1990

• Hores, en sistema digital:

S’anuncia que les preguntes seran substanciades a les 16 hores de demà.

L’apagada de llum va produir-se a les 15.30 hores de dilluns...

• Quantitats que inclouen fracció decimal:

L’índex que es dóna és el 23,5.

• Quantitats expressades amb tres paraules o més (no s’hi compta la conjunció dels numerals compresos entre vint i trenta), i també, per coherència, els numerals de menys de tres paraules que es refereixen a una quantitat més gran, citada sencera en la mateixa frase o en el mateix paràgraf. Per exemple:

43 o 44.000 pessetes

Però, darrere un punt, les escriurem amb lletres (v. 2.6.1).

• Els milions i els bilions, però, quan són quantitats rodones, s’escriuen en combinació amb lletres:

25 milions
1 bilió 300.000 milions

• Carreteres (llevat de l’N-II i anàlogues, per tradició) [v. 2.8. Noms de lloc]:

N-142
A-2
C-234

• Quantitats diverses pertanyents a llistes o enumeracions, encara que siguin d’un sol dígit:

Un noi en edat escolar pot arribar a veure a la televisió en una setmana una mitjana de 670 morts, 18 segrestaments, 878 baralles físiques, 420 confrontacions armades...

S’han cremat 300 coberts de farratge, 2 magatzems, 13 granges de porcs, 15 granges de vedells, 1 granja de pollastres, 8 galliners, 13 arnes, 1 granja d’ovelles i 13 de conills.

• Quantitats que acompanyen els percentatges, encara que siguin d'un sol dígit:

l'1 per cent, l'11 per cent, el 25 per cent

• Els números de telèfon —i amb un espai cada tres xifres si són de nou xifres:

el 112
900 900 120
933 046 500

2.6.3. Xifres romanes

2007-01-22T11:11:00.011+01:00

S’escriuen amb xifres romanes les numeracions corresponents a:

• Mesos (quan se cita una data)

4 del II del 90
4.II.90

• Segles

segle XX

• Numeració oficial de competicions, jornades, festivals, fires, congressos, simposis, i també la numeració cronològica corresponent a reis, reines i caps d’esglésies

X Jocs Olímpics
III Congrés de Dret Civil Català
Joan Pau II
Benet XVI
Joan Carles I

S'escriuen amb xifres romanes els títols, els capítols i les seccions del text articulat d’una llei citats per un cardinal:

El títol VIII de la Constitució limita l’autonomia de les nacions històriques...

El capítol IV de la Llei de la funció pública diu...

En canvi, quan són citades per un ordinal, s'escriuen amb lletres (v. 2.6.1):

El títol vuitè de la Constitució...
El capítol quart de la Llei de la funció pública...

S’escriuen amb xifres romanes les regions de Catalunya quan són citades per un cardinal:

les comarques de la regió I

En canvi, quan són citades per un ordinal, s’escriuen amb lletres (v. 2.6.1):

la regió primera

2.7. Grafia de les sigles i els acrònims

2007-01-22T10:18:00.003+01:00

Entenem per sigla el mot format per totes o algunes de les inicials dels substantius i els adjectius que constitueixen el nom i per acrònim el mot format per grups de lletres o una combinació de lletres i d’inicials dels substantius, els adjectius, les preposicions i les conjuncions. Les sigles s’escriuen amb majúscules i els acrònims amb majúscula inicial, únicament. Per exemple:

PAU [Pla d’actuació urbanística]

Cesca [Centre de Supercomputació de Catalunya]

Idiada [Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil]

Les sigles i els acrònims s’escriuen sense punts i no tenen flexió de plural, malgrat que l’orador o oradora els digui en plural. A més, encara que desenvolupats s’escriguin en cursiva, quan són sigles o acrònims sempre els escriurem en rodona. Per exemple:

La legislació afecta unes quantes ONG...

Els CAP estan distribuïts per tot Catalunya.

Ja sap vostè que tots els DOGC tenen versió en espanyol.

Cal apostrofar l’article determinat i la preposició de, si escau, davant els que es llegeixen lletra per lletra i comencen per vocal o per una consonant el nom de la qual comença per vocal. Per exemple:

els portaveus d’UGT i de Comissions Obreres han arribat a un acord

els portaveus de la UGT

els representants de la UB

Poden accedir a l’FP...

l’FPAC, l’LGAI, l’FNAC...

Pel que fa als que es llegeixen per síl·labes, l’apostrofació segueix les regles generals (si se’n sap el gènere):

l’Incavi
l’IVA
la Unicef
la UNESCO
l’UTE
l’USO
la UAB

S’escriuen amb minúscules les sigles i els acrònims lexicalitzats, és a dir, els que ja tenen una certa història i tradició, han fet derivats i admeten plural. Per exemple:

els ovnis
les pimes
les vises

Si s'esmenten noms i cognoms de persones amb les inicials, els escrivim amb majúscula, punt i espai. Per exemple:

la petició feta per la senyora M. B. S.

2.8. Majúscules i minúscules

2007-01-19T16:03:00.005+01:00

Apliquem la proposta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, de la Direcció General de Política Lingüística, Majúscules i minúscules. Tot seguit donem uns exemples interpretatius i complementaris de l’opuscle.

2.8.1. Noms propis referits a persones
2.8.2. Noms propis referits a coses
2.8.3. Diversos

2.8.1. Noms propis referits a persones

2007-01-19T16:02:00.001+01:00

2.8.1.1. Càrrecs oficials i títols nobiliaris
2.8.1.2. Formes protocol·làries de tractament

2.8.1.1. Càrrecs oficials i títols nobiliaris

2007-01-19T15:55:00.002+01:00

[v. pàg. 14 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Però:

el síndic de greuges
el síndic de comptes
l’oïdor de comptes
el defensor del poble

2.8.1.2. Formes protocol·làries de tractament

2007-01-19T15:45:00.002+01:00

[v. pàg. 16 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Escrivim amb minúscules tots els tractaments protocol·laris. Per exemple:

Gràcies, honorable senyora consellera. Ara té la paraula l’il·lustre diputat senyor Carnicer i Vidal.

2.8.2. Noms propis referits a coses

2007-01-19T15:31:00.000+01:00

2.8.2.1. Noms d'institucions, organismes i entitats
2.8.2.2. Fets i períodes temporals
2.8.2.3. Activitats educatives, científiques i socials
2.8.2.4. Tramitacions i títols de documents oficials
2.8.2.5. Noms de lloc

2.8.2.1. Noms d'institucions, organismes i entitats

2007-01-19T15:27:00.002+01:00

2.8.2.1.1. Nom propi de la institució, organisme, entitat, empresa o establiment
2.8.2.1.2. Designacions d'entitats juridico-
públiques i religioses
2.8.2.1.3. Designacions d'òrgans de gestió
2.8.2.1.4. Designacions incompletes
2.8.2.1.5. Designacions coreferents

2.8.2.1.1. Nom propi de la institució, organisme, entitat, empresa o establiment

2007-01-19T15:22:00.004+01:00

[v. pàg. 18 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi incloem:

Cos d'Agents Rurals
Cos de Bombers
Cos de Mossos d'Esquadra
Parlament Europeu
Unió Europea

2.8.2.1.2. Designacions d’entitats juridicopúbliques i religioses

2007-01-19T15:18:00.001+01:00

[v. pàg. 19 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi incloem:

l’Administració de justícia

2.8.2.1.3. Designacions d'òrgans de gestió

2007-01-19T15:00:00.004+01:00

[v. pàg. 19 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi incloem:

la Mesa Ampliada [del Parlament]

2.8.2.1.4. Designacions incompletes

2007-01-19T14:51:00.016+01:00

[v. pàg. 20 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Els mots Mesa i Ple s’escriuen amb majúscula, però quan ple designa el procediment, s’escriu amb minúscula. Igualment, pel que fa al mot presidència, en el cas que es refereixi a la persona, és a dir, al president o presidenta, s’escriu amb minúscula:

Aquest diputat creu que seria bo que s’aconseguís altra vegada la unanimitat del Ple...

En el darrer Ple es va debatre...

Els debats en comissió i en ponència són molt més llargs que els debats en ple...

El president
Aquesta presidència fa la mateixa pregunta que ja ha fet abans...

Escrivim seguretat social i inspecció de treball en minúscula sempre que no formin part del nom d'un organisme. Per exemple:

Cotitza a la seguretat social.

Demanen la transferència de la inspecció de treball a Catalunya.

Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la inspecció de treball i la seguretat social

Però:

La Inspecció de Treball i Seguretat Social té unes tasques assignades.

Vostè sap que l'Instituto Nacional de la Seguridad Social s'ocupa de la gestió de les prestacions econòmiques.

En tant que designació incompleta del nom oficial de l’organisme corresponent, s’escriuen amb majúscula designacions del tipus: els Mossos (per els Mossos d’Esquadra). Ara bé, cal no confondre la referència al cos amb la referència als individus que integren el cos –que s’escriuen amb minúscules–, la qual cosa es pot deduir pel context:

És cert que els Mossos tenen unes competències en ordre públic...

Ja he explicat que els mossos han de superar unes proves físiques a l’Escola de Policia.

Considerem genèriques i, per tant, escriurem amb minúscules les designacions incompletes d'organismes i entitats de l'Administració pública i les d'òrgans de gestió públics i privats, com ara agències, ajuntaments, centres, comissions, comissions d’estudi, comitès d'empresa, consells comarcals, consells d'administració, consells rectors, consorcis, departaments, direccions generals, grups parlamentaris, instituts, oficines, patronats, ponències, secretaries, serveis i similars –tret d'Administració, Comissió [Europea], Congrés [dels Diputats], Consell [Europeu/d'Europa], Corts [Generals], Estat (però: estat de les autonomies), Generalitat, Govern, Junta [de Portaveus], Mesa, Parlament, Ple, Unió [Europea]. Per exemple:

Avui s’ha reunit la Comissió de Política Cultural... Però Volia demanar el parer de la comissió per...

Té la paraula, pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió... Però En opinió del meu grup parlamentari...

Això depèn de la Direcció General de Qualitat Ambiental Però No és feina d’aquesta direcció general...

També considerem un genèric el mot partit i, per tant, l’escriurem amb minúscula, sempre que no coincideixi amb el nom oficial del partit a què es refereix. Per exemple:

El nostre partit farà el possible perquè es pugui portar a les Corts espanyoles el debat sobre...

Però:

És amb aquest objectiu que el Partit Popular ha presentat les esmenes a aquest projecte de llei...

A més, considerem genèriques i, per tant, escriurem amb minúscules les designacions incompletes de títols de documents oficials i les tramitacions corresponents, com ara comptes generals, dictàmens, dictàmens de comissió, decrets, informes, informes de ponència, lleis, mocions, ordres, plans, programes, projectes de llei, proposicions de llei, propostes de resolució, reglaments, resolucions i similars –tret de l’Estatut [d’autonomia de Catalunya], el Reglament [del Parlament], el Tractat [de reforma institucional de la Unió Europea / de Lisboa]. Considerem que la designació és incompleta si no se’n diu el número o la matèria de què tracten; per tant, si no se’n diu ni l’un ni l’altra, ho tractarem com un genèric i ho posarem amb minúscules. Per exemple:

La Llei de política lingüística estableix... Però Aquesta llei obliga les corporacions...

Queda aprovada la Proposta de resolució sobre el conflicte als Balcans Però La proposta de resolució que ha presentat el Grup Popular...

El Decret 63/1988, del 28 de març, estableix... Però Han llegit el que diu el decret? Que no es podrà...

2.8.2.1.5. Designacions coreferents

2007-01-19T14:46:00.002+01:00

[v. pàg. 20 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi incloem:

la conselleria de Cultura

2.8.2.2. Fets i períodes temporals

2007-01-19T14:19:00.000+01:00

2.8.2.2.1. Fets històrics singulars

2.8.2.2.1. Fets històrics singulars

2007-01-19T14:13:00.002+01:00

[v. pàg. 21 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi incloem:

la Guerra Civil [Espanyola]

la Transició [espanyola]

2.8.2.3. Activitats educatives, científiques i socials

2007-01-19T14:07:00.000+01:00

2.8.2.3.1. Cicles educatius, assignatures i disciplines
2.8.2.3.2. Congressos, simposis i jornades

2.8.2.3.1. Cicles educatius, assignatures i disciplines

2007-01-19T13:57:00.001+01:00

[v. pàg. 22 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi incloem les llicenciatures:

llicenciat en dret / en econòmiques / en filologia catalana

2.8.2.3.2. Congressos, simposis i jornades

2007-01-19T13:36:00.002+01:00

[v. pàg. 22 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Entenem que són activitats socials equiparables a les jornades i que, per tant, s’escriuen amb majúscules fets socials i culturals com ara els següents:

Any de la Gent Gran

Any Gaudí / Any Verdaguer

Dia Mundial de la Sida

el Festival Internacional de Cinema

el Grec 2003

2.8.2.4. Tramitacions i títols de documents oficials

2007-01-19T13:00:00.000+01:00

2.8.2.4.1. Títols de documents oficials i de les tramitacions corresponents
2.8.2.4.2. Informes, estudis i projectes
2.8.2.4.3. Documents acreditatius i carnets

2.8.2.4.1. Títols de documents oficials i de les tramitacions corresponents

2007-01-19T12:53:00.004+01:00

[v. pàg. 24 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Entenem que són documents oficials i que, per tant, s’escriuen amb majúscula inicial únicament:

Acta única

Carta europea

Constitució espanyola

Codi penal

Codi civil

Declaració universal dels drets humans

Estatut d’autonomia

Llibre blanc de la gent gran amb dependència

Proposta de resolució (*)

Tractat constitucional / d’adhesió / de reforma institucional de la Unió Europea (però: constitució europea)

(*) només quan té número de tramitació

2.8.2.4.2. Informes, estudis i projectes

2007-01-19T11:54:00.007+01:00

[v. pàg. 25 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi incloem acords, pactes i similars amb nom propi. Per exemple:

Acord per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana

Conveni europeu del paisatge

Objectius de desenvolupament del mil·lenni

Pacte nacional per a l'educació

Hi afegim els manifestos, encara que no siguin documents oficials. Per exemple:

Manifest per La Bressola

Manifiesto por una lengua común

Quan els mots pla i programa són part del nom del document corresponent, s’escriuen amb majúscula inicial i la resta de mots que componen el nom s’escriuen amb minúscules. Per exemple:

Programa per a la reinserció laboral

Pla d’habitatge juvenil

En canvi, quan aquests mots no són part del títol perquè aquest és un nom propi o un lema, s’escriuen amb minúscula i reben el tractament de nom genèric [v. 2.3]. Per exemple:

programa Aura

pla Felipe

programa «Vida als anys»

Escrivim també pla i programa amb minúscula quan acompanyen una sigla o un acrònim que ja inclouen aquests mots:

pla Penta [= Pla d’emergència nuclear de Tarragona]

programa PIRMI [= Programa interdepartamental de renda mínima d’inserció]

Hi afegim els noms que col·loquialment hom dóna a certs informes, documents o esdeveniments, encara que no siguin oficials. En aquests casos, escrivim el genèric amb minúscula i el mot següent, com a nom propi, amb majúscula inicial. Per exemple:

operació Tempesta del Desert

informe Ibarretxe

2.8.2.4.3. Documents acreditatius i carnets

2007-01-19T11:38:00.001+01:00

[v. pàg. 25 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi incloem altres documents oficials, com ara:

el carnet jove

2.8.2.5. Noms de lloc

2007-01-19T10:31:00.000+01:00

2.8.2.5.1. Noms de demarcacions i de divisions territorials
2.8.2.5.2. Noms d'accidents i llocs geogràfics
2.8.2.5.3. Noms de lloc històrics, geopolítics i geoturístics
2.8.2.5.4. Noms de places, carrers i altres vies urbanes i interurbanes

2.8.2.5.1. Noms de demarcacions i de divisions territorials

2007-01-19T10:23:00.001+01:00

[v. pàg. 26 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi afegim:

el bisbat de Vic

2.8.2.5.2. Noms d’accidents i llocs geogràfics

2007-01-19T10:14:00.001+01:00

[v. pàg. 27 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi afegim:

el Barcelonès nord
la Costa Brava nord

2.8.2.5.3. Noms de lloc històrics, geopolítics i geoturístics

2007-01-19T09:41:00.004+01:00

[v. pàg. 27 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi afegim:

Alt Pirineu
Alt Ter
Amèrica Llatina
Baix Ter
Barri Xino
Camí de Santiago
Camí dels Bons Homes
Carros de Foc (travessa/ruta)
Catalunya del Nord
Euràlia, Eurolàndia (zona euro)
Europa dels Quinze
Franja [de Ponent]
Ruta de la Seda
Sender Càtar
Sud-est asiàtic
Terres de l'Ebre
Terres de Ponent

Però:

l'euroregió
el president dels quatre motors d’Europa
els quinze han acordat...

2.8.2.5.4. Noms de places, carrers i altres vies urbanes i interurbanes

2007-01-18T15:24:00.002+01:00

[v. pàg. 28 de Majúscules i minúscules de la DGPL]

Hi afegim:

l’eix Transversal
l’eix Transversal Ferroviari
l’eix del Llobregat
l’eix Pirinenc

Però:

la [carretera] nacional II
la [carretera] comarcal 1323

I escrivim les inicials en majúscules quan la designació genèrica no va al començament del topònim:

el Quart Cinturó

2.8.3. Diversos

2007-01-18T15:10:00.013+01:00

Els portals d’internet, els escrivim amb majúscules i rodona, fins i tot si són diaris digitals. Per exemple:

Vilaweb
La Malla
E-notícies
E-Catalunya
Esadir

La preposició que introdueix alguns cognoms, la posarem en minúscula si la precedeix el nom de fonts; en canvi, quan no té el nom de fonts davant, la posarem en majúscula. Per exemple:

la senyora Manuela de Madre Ortega / la senyora De Madre Ortega

el senyor Teo van Dijk / el senyor Van Dijk

Els impostos, les matèries acadèmiques i els conjunts de normes s’escriuen amb minúscules. Per exemple:

l’impost sobre la renda de les persones físiques
l’impost sobre el valor afegit
dret civil
dret internacional

Escrivim amb majúscula la paraula fons quan designa una dotació econòmica o un instrument financer determinats. Per exemple:

Fons de cohesió
Fons de cooperació local
Fons de desenvolupament regional
Fons de garantia per al pagament de les pensions d'aliments o compensatòries
Fons econòmic i social

Però si es tracta d'organismes, posarem el nom complet en majúscules:

Fons Monetari Internacional
Fons Social Europeu

Pel que fa a l'ús particular que fa l'alemany dels substantius, en respectem la majúscula. Per exemple:

el Land / els Länder

També deixem en majúscula els títols d'obres en anglès:

Time Perception: A Case Study of a Developing Nation

Pel que fa als noms científics en llatí d’espècies animals i vegetals (i les malalties que són designades amb aquests noms), v. 2.4.

Escrivim amb majúscula i rodona els noms dels fenòmens meteorològics:

L'huracà Katrina

Els espais europeus, els posem amb minúscules. Per exemple:

espai europeu d'educació superior
espai europeu del coneixement

3. Criteris textuals

2007-01-17T11:59:00.000+01:00

3.1. Abreviacions
3.2. Repeticions
3.3. Onomatopeies
3.4. Omissions
3.5. Errors factuals i lapsus
3.6. Supressions

3.1. Abreviacions

2007-01-17T11:50:00.002+01:00

El text corresponent a la intervenció de l’orador o oradora no pot contenir cap mena d’abreviació (etc. per etcètera, Sr. per senyor, OK per okay, tret que l’orador o oradora empri formes abreujades (pronunciades lletra per lletra o com un mot). Per exemple:

Medi Ambient i el DAAAR, aquí com arreu d’Europa, tenen funcions i competències que es complementen.

La subhasta es publicarà en el DOGC.

3.2. Repeticions

2007-01-17T10:57:00.001+01:00

Si l’orador o oradora s’ajuda de mots coixí o falques, propis del llenguatge oral, o cau en tics involuntaris (la repetició reiterada d’expressions al llarg del discurs: és a dir, vull dir, oi?, eh?, no?), es poden reduir, sempre que no se’n traeixi la intenció, i respectar les expressions que siguin pertinents en cada cas:

En nom de la resta de companys~~, vull dir,~~ del grup, ~~vull dir~~, el que faré, perquè crec que comparteixo les paraules del nostre company, vull dir, des del convenciment, ~~vull dir,~~ des de la confiança que ens donen ~~, vull dir,~~ no solament els programes, sinó les respostes...

Llavors ~~diu, diu,~~ diu: «No hem de fer-ne cas.»

De la mateixa manera, si es repeteixen frases o grups de mots com a recurs mnemònic, també es poden reduir, segons el context:

Això em dóna la possibilitat –sense oblidar els aspectes humans– ~~, em dóna la possibilitat~~ de parlar-ne.

O bé es poden mantenir entre guions els mots repetits, si el que ha pretès l’orador o oradora és fer-hi èmfasi:

Nosaltres suggerim que no solament utilitzin l’experiència de l’ajuntament com a projecte, sinó que la utilitzin –que la utilitzin– com a experiència pràctica.

Crec que no és bo –crec que no és bo– que ho posem tot al mateix sac.

3.3. Onomatopeies

2007-01-17T10:54:00.000+01:00

Les onomatopeies emprades per l’orador o oradora dins un discurs s’han de transcriure tan acostades a la pronúncia com sigui possible, d’acord amb la tradició literària: pst! (si es reclama l’atenció d’algú), o xit! (si es demana silenci), o pf! (per manifestar menyspreu, decepció, indiferència), per exemple. Si l’onomatopeia no té una tradició clara i és de transcripció difícil, s’hi ha de posar l’acotació corresponent [v. II. Criteris de redacció, 4.5.2].

3.4. Omissions

2007-01-17T10:45:00.000+01:00

No es poden afegir expressions o mots no pronunciats per l’orador o oradora, encara que aquests puguin facilitar la comprensió del discurs. És el cas, per exemple, de les oracions d’infinitiu que no depenen de cap verb en forma personal:

Dir que la moció que presentem té un objectiu clar...

3.5. Errors factuals i lapsus

2007-01-16T16:06:00.004+01:00

Els lapsus o els errors factuals només es poden esmenar si són del tot evidents pel context. Per exemple:

Gràcies, senyor Parlament [per president].
Valorem com a enormement positiva la decisió de mapar —si és que aquesta és una expressió admesa en català, perquè transformar subjuntius [per substantius] en verbs no és una de les concessions que la nostra gramàtica ens permet de fer...

La correcció no és pertinent si algú altre fa referència més endavant al lapsus comès. Per exemple:

Perquè vostè, conseller Escudé, no sap que [...]
El Sr. Escudé i Pladellorens
Senyor diputat, ja m’agradaria, ja, haver arribat a tenir el càrrec que vostè tan graciosament m’ha atribuït [...]

Pel que fa a conceptes o noms propis equivocats, cal rectificar los, però després d’haver consultat l’orador o oradora, si no n’estem segurs o els desconeixem.

[...] altres veus autoritzades, com la del filòleg francès [per Francesc] Vallverdú, recordaven per quines raons l’Institut d’Estudis Catalans...

3.6. Supressions

2007-01-16T14:10:00.005+01:00

Si l’orador o oradora demana que no consti en el diari un mot, una expressió o una part de la seva intervenció i el president o presidenta no s’hi oposa, cal posar-hi l’acotació corresponent, llevat que susciti comentaris posteriors [v. Manual de redacció, 4.5.3].

No han de constar en el diari els mots que adreça el president o presidenta als diputats abans de començar la sessió, ni tampoc els que pronuncia després de les fórmules de votació [v. Manual de redacció, 4.2 i 4.3.7]:

~~Bon dia, senyores i senyors... / Si fan el favor de seure, podríem començar la sessió...~~ Comencem la sessió de Política Territorial d’avui.
Vots a favor? ~~Poden seure / Abaixin el braç.~~

4. Criteris lingüístics

2007-01-16T13:53:00.000+01:00

4.1. Regles generals
4.2. Morfologia i morfosintaxi
4.3. Sintaxi
4.4. Lèxic

4.1. Regles generals

2007-01-16T13:32:00.000+01:00

L’establiment del text en l’aspecte lingüístic, sota el criteri restrictiu enunciat en l’apartat 1.2, es guia per les regles següents:

1. Reducció de totes les variants i realitzacions fonètiques i de fonètica sintàctica al sistema fonològic normalitzat, representat per l’ortografia oficial, sense excepcions.

2. Reducció de les variants morfològiques i d’ús de les partícules i les formes gramaticals al sistema morfològic i morfosintàctic estàndard (estàndard general i variants), aplicant-hi quan escaigui les especificitats d’aquesta regla enunciades en l’apartat 4.2. Cal exceptuar-ne els casos en què l’aplicació d’aquesta regla comportaria una alteració substancial de la construcció realment feta per l’orador/a.

3. Manteniment de la sintaxi de la frase i del discurs en tots els casos, llevat dels criteris enunciats en l’apartat 4.3.

4. Manteniment del lèxic i la terminologia en tots els casos, llevat de les substitucions establertes en els apartats 4.4.1, 4.4.2, 4.4.6, 4.4.8, 4.4.10.2 i 4.4.11.3, els criteris dels quals s’han d’aplicar de la manera més restrictiva possible.

4.2. Morfologia i morfosintaxi

2007-01-16T13:29:00.018+01:00

Apliquem els criteris de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II: Morfologia (2001)*, de l’IEC, tenint en compte, a més, els criteris següents.

4.2.1. Morfologia no verbal
4.2.2. Morfologia verbal

*Entenem que el llenguatge de les sessions parlamentàries pot entrar dins els registres informals de què parla la Proposta...; que és admissible en l'àmbit general allò que és admissible en l'àmbit restringit, segons l'ús que en faci l'orador/a, i que les pronunciacions (de vegades marcades amb claudàtors) admeses d'algunes formes no han d'ésser reproduïdes en l'estàndard escrit.

4.2.1. Morfologia no verbal

2007-01-16T13:23:00.002+01:00

4.2.1.1. L'article
4.2.1.2. El substantiu i l'adjectiu
4.2.1.4. Els possessius
4.2.1.5. Els quantificadors i indefinits
4.2.1.6. Els numerals
4.2.1.7. L'ús pronominal de mateix
4.2.1.8. Els pronoms personals

4.2.1.1. L'article

2007-01-16T13:11:00.003+01:00

4.2.1.1.1. L'article dels topònims
4.2.1.1.2. L'article davant els noms propis no toponímics

4.2.1.1.1. L'article dels topònims

2007-01-16T13:07:00.006+01:00

[v. pàg. 17 de la Proposta... de l'IEC]

Escrivim en minúscula l’article dels topònims catalans i catalanitzats, fins i tot els units amb un guionet [v. 2.2.1]. Per exemple:

el Caire
el tram Puigcerdà - la Tor de Querol

Però l’escrivim en majúscula quan forma part d’un topònim no catalanitzat. Per exemple:

La Rioja
El Bierzo
La Mancha (però: la Manxa)
El Salvador (però: el Salvador, pronunciat en català)
Le Havre

Per tant, fem la contracció de l’article i la preposició si el topònim és pronunciat en català. Per exemple:

al/del Caire

Però no la fem si és pronunciat en castellà (tot i que l’apostrofem darrere la preposició de). Per exemple:

a El Bierzo
d’El Bierzo

Mantenim l’article en els topònims estrangers que el duen per tradició, encara que l’orador o oradora no el digui. Per exemple:

el Japó
la Xina
els Estats Units d’Amèrica

4.2.1.1.2. L’article davant els noms propis no toponímics

2007-01-16T13:06:00.001+01:00

Quan forma part del nom propi, escrivim en majúscula l’article d’organismes, associacions, organitzacions, entitats i empreses:

L’Auditori
Al-Qaida
La Sexta

Si el precedeix una preposició, no s’hi fa la contracció, tot i que l’apostrofem darrere la preposició de. Per exemple:

a El Trampolí
d’El Trampolí

4.2.1.1.3. L'«article neutre»

2007-01-16T13:04:00.002+01:00

Si un orador utilitza l'anomenat «article neutre» lo, l'hi respectem sempre que sigui un parlant occidental que també el faci servir com a forma de l'article masculí. Per exemple:

Lo que deia anteriorment lo meu grup...

En tots els altres casos, el corregim. Per tant:

Lo que deia anteriorment el meu grup... Per El que deia anteriorment el meu grup...

4.2.1.2. El substantiu i l'adjectiu

2007-01-16T13:03:00.000+01:00

4.2.1.2.1. El nombre

4.2.1.2.1. El nombre

2007-01-16T12:33:00.001+01:00

[v. pàg. 19 de la Proposta... de l'IEC]

En el cas de test (prova), farem el plural només amb essa:

un test mèdic / dos tests mèdics

Respectem el plural de topònims, antropònims, dinasties i llinatges, si l'orador ho fa així, i els mantindrem amb majúscules:

els Vallesos
els Pallarsos
hi ha moltes Mòniques Terribes
els Montcades
fer les Amèriques

Però, per tradició, posarem en minúscula els llinatges següents:

els borbons
els àustries

4.2.1.3. Els demostratius

2007-01-16T11:30:00.001+01:00

[v. pàg. 19 de la Proposta... de l'IEC]

Respectem les formes del pallarès aguest (pronunciat aguet), aguesta, aguests (pronunciat aguets) o aguestos i aguestes.

4.2.1.4. Els possessius

2007-01-16T11:29:00.011+01:00

[v. pàg. 20 de la Proposta... de l'IEC]

Respectem l’ús abusiu dels possessius. Per exemple:

El pla, per a la seva consulta... (Per Per a la consulta del pla... / El pla, per a fer-ne la consulta...)

Cal promoure el seu ús. (Per Cal promoure’n l’ús.)

En respectem l’ús invariable quan el possessiu va precedit del nom:

a casa seu (per a casa seva)

4.2.1.5. Els quantificadors i indefinits

2007-01-16T11:24:00.001+01:00

[v. pàg. 20 de la Proposta... de l'IEC]

L’ús abusiu de massa i molt en lloc de gaire es respecta en tots els àmbits lingüístics. Per exemple:

Crec que sortirà una llei una mica, diguem-ne, sense massa futur.

N’evitaria la modificació, que vaticino, en cas contrari, no molt llunyana.

4.2.1.6. Els numerals

2007-01-16T10:14:00.002+01:00

4.2.1.6.1. Els cardinals

4.2.1.6.1. Els cardinals

2007-01-16T10:09:00.001+01:00

[v. pàg. 21 de la Proposta... de l'IEC]

Restringim l’ús invariable del cardinal dos per al masculí i el femení en el cas d’oradors del català occidental. Per exemple:

dos diputats / dos diputades

4.2.1.7. L'ús pronominal de mateix

2007-01-16T09:15:00.002+01:00

Es restitueix la funció adjectiva de mateix/a amb l’addició del substantiu omès, o bé es reemplaça pel pronom pertinent (aquest/a, etcètera), i, si en cap cas això no dóna un resultat admissible, es reemplaça per l’adjectiu demostratiu i el substantiu omès. Per exemple:

Han estat presents durant la preparació del treball; el resultat del mateix és una adaptació... Per Han estat presents durant la preparació del treball; el resultat del mateix treball / d’aquest / d’aquest treball és una adaptació...

4.2.1.8. Els pronoms personals

2007-01-15T16:03:00.001+01:00

4.2.1.8.1. Les formes fortes
4.2.1.8.2. Les formes febles

4.2.1.8.1. Les formes fortes

2007-01-15T15:56:00.003+01:00

[v. pàg. 21 de la Proposta... de l'IEC]

Les formes de preposició + pronom fort se substitueixen, sempre que no representin una alteració excessiva, pels pronoms febles corresponents. Per exemple:

creure en ell per creure-hi

fer se càrrec d’ell per fer-se’n càrrec

4.2.1.8.2. Les formes febles

2007-01-15T15:21:00.006+01:00

[v. pàg. 22 de la Proposta... de l'IEC]

Respectem l'ús de la forma plena mos. Per exemple:

Mos diuen que ho faran però no ho fan.

Doneu-mos una raó per a no fer-ho.

Corregim les combinacions pronominals no admeses en l’estàndard general i restituïm els pronoms quan cal. Per exemple:

l’hi donaré per la hi donaré

l’hi diré per li ho diré

els hi farem a mans per els els farem a mans

si s’espera una mica, n’hi donaré la informació completa per si s’espera una mica, li’n donaré la informació completa

Es corregeix l’omissió indeguda de pronoms àtons.

veure[Ø] per veure-hi

Els que Ø estiguin a favor... per Els que hi estiguin a favor...

repeteixo per ho repeteixo [v. 2.1.1]

insisteixo per hi insisteixo

diguem per diguem-ne

si no recordo malament per si no ho recordo malament

En canvi, no cal el pronom:

si vostè agafa un full per veure quina ha sigut l’evolució de cada un dels centres per separat o, si vol, quin ha sigut el funcionament del conjunt d’hospitals a Catalunya

ho farem perquè quedi constància, ja dic, de totes les proves que s’han dut a terme

No considerem admissible en les transcripcions de les sessions parlamentàries la caiguda de la erra final dels verbs de la 2a. conjugació acabats en -er àton seguit de forma pronominal feble. Per exemple:

convènce-us per convèncer-vos

conèixe’t per conèixer-te

Mantenim els pleonasmes quan hi ha desplaçament de l’element pronominalitzat [v. 2.1.1]. Per exemple:

Si a més a més a això hi afegim que els fa por...

I a això hi ha contribuït Televisió de Catalunya.

En aquest pla hi estan representats...

La següent pregunta la formula...

A aquest tothom li va dir...

En canvi, eliminarem el pronom feble quan no hi ha desplaçament del complement. Per exemple:

M~~e n~~’alegro moltíssim que a través d’aquesta proposició s’hagi pogut arribar a això.

En tot cas, en faig lliurament a la Mesa de la transacció.

Però el mantindrem en el cas de pronoms personals forts, fins i tot els de tercera persona, i en el cas del datiu. Per exemple:

A nosaltres ens ho han ben assegurat.

A mi m’han dit que vindrien.

A vostè no li ha dit ningú que això era un error?

A ell li agrada molt presentar plans de xoc.

Li vull recordar al senyor Ferran que el consell ha aprovat el pla...

També el suprimirem en les construccions de relatiu que duen un pronom feble coreferent del relatiu. Per exemple:

Convidem tots els grups d’aquesta cambra a subscriure aquesta nova proposició no de llei, en la qual ~~s’hi~~ [s’]estableix tot això.

4.2.2. Morfologia verbal

2007-01-15T15:12:00.009+01:00

4.2.2.1. Models de conjugacions regulars
4.2.2.2. Observacions sobre els participis
4.2.2.3. Els verbs haver i ser/ésser
4.2.2.4. Usos impropis de determinades formes verbals

4.2.2.1. Models de conjugacions regulars

2007-01-15T14:59:00.009+01:00

[v. pàg. 23 de la Proposta... de l'IEC]

I: CANTAR - II: PERDRE, TÉMER - IIIa: SERVIR - IIIb: DORMIR

Present de subjuntiu

Les formes de la 1a. i la 3a. persones del singular dels verbs de la II conjugació realitzades en [e] per alguns oradors occidentals les transcrivim amb a. Per exemple:

puga (per pugu[e])
vulga (per vulgu[e])

La forma de la 1a. persona del singular dels verbs de la IIIa conjugació que alguns oradors occidentals fan en -isco la transcrivim -isc. Per exemple:

servisc (per servisco)
traduïsc (per traduïsco)

4.2.2.2. Observacions sobre els participis

2007-01-15T14:58:00.006+01:00

[v. pàg. 26 de la Proposta... de l'IEC]

Hi afegim com a pròpia de l’àmbit general:

reblert / reblit (reblir)

4.2.2.3. Els verbs haver i ser/ésser

2007-01-15T14:05:00.011+01:00

[v. pàg. 27 de la Proposta... de l'IEC)

HAVER
Present de subjuntiu

Les formes de la 1a. i la 3a. persones del singular en hàviga les transcrivim haja.

________

SER/ÉSSER
Present de subjuntiu

Les formes de la 1a. i la 3a. persones del singular realitzades en [e] per alguns oradors occidentals les transcrivim amb a:

siga (per sigu[e])

Imperfet de subjuntiu

D'acord amb el DIEC2, hi afegim:

1 sigués
2 siguessis
3 sigués
4 siguéssim
5 siguéssiu
6 siguessin

4.2.2.4. Usos impropis de determinades formes verbals

2007-01-15T14:04:00.002+01:00

4.2.2.4.1. Infinitiu
4.2.2.4.2. Imperatiu
4.2.2.4.3. Plusquamperfet de subjuntiu
4.2.2.4.4. Construccions diverses
4.2.2.4.5. Preposicions
4.2.2.4.6. Preposicions en contacte

4.2.2.4.1. Infinitiu

2007-01-15T13:10:00.004+01:00

Corregim els infinitius substantivats precedits d’article. Per exemple:

El fer-ho ens portarà problemes. Per Fer-ho ens portarà problemes.

Hi ha d’haver un equilibri entre l’actuar i el no arribar a riscos excessius. Per Hi ha d’haver un equilibri entre actuar i no arribar a riscos excessius.

Respectem, però, els infinitius substantivats que formen expressions amb tradició. Per exemple:

El llegir fa perdre l’escriure.

És més vell que l’anar a peu.

Respectem les oracions subordinades temporals i causals d'infinitiu introduïdes per al. Per exemple:

Al parlar dels arxius hem de fer referència...

4.2.2.4.2. Imperatiu

2007-01-15T12:53:00.003+01:00

Respectem les formes d’imperatiu en present de subjuntiu pròpies d’algunes comarques orientals. Per exemple:

Es posin drets... (Per Posin-se drets...)

4.2.2.4.3. Plusquamperfet de subjuntiu

2007-01-15T12:08:00.002+01:00

En corregim l’ús impropi. Per exemple:

Ho hagués hagut de dir abans. Per Ho hauria hagut de dir abans.

Haguessin quedat millor si haguessin respost. Per Haurien quedat millor si haguessin respost.

4.2.2.4.4. Construccions diverses

2007-01-15T11:37:00.009+01:00

Perífrasis d’obligació amb tenir que i haver-hi que, les corregim, respectivament, per haver de i caldre. Per exemple:

Hi ha que fer una sessió informativa. Per Cal fer una sessió informativa.

Això tenia que haver-ho dit abans. Per Això havia d’haver-ho dit abans.

Perífrasis amb tenir de, les respectem. Per exemple:

Té d’assumir la seva responsabilitat.

Construccions amb el verb deure en sentit d’obligació, les corregim, excepte quan ho pronuncia un orador o oradora que pertany a l’àmbit del valencià. Per exemple:

Aquesta moció deuria ser aprovada. Per Aquesta moció hauria de ser aprovada.

Ús d’altres formes verbals en lloc del verb deure en sentit de probabilitat, les corregim. Per exemple:

Ho hauran fet per treure’s de sobre el problema. Per Ho deuen haver fet per treure’s de sobre el problema.

Serien set o vuit persones, les que ho van signar. Per Devien ser set o vuit persones, les que ho van signar.

Anar a (amb valor de verb auxiliar) + infinitiu, ho corregim per la forma del futur simple que correspongui en casos com ara:

La vicepresidenta agafarà la presidència perquè jo vaig a fer la pregunta. Per La vicepresidenta agafarà la presidència perquè jo faré la pregunta.

O bé, en altres casos, per la forma més adequada:

Sàpiguen que això que semblava que no anava a passar finalment ha passat. Per Sàpiguen que això que semblava que no passaria / que no havia de passar / que no podia passar finalment ha passat.

Estar + gerundi (quan no té valor duratiu), ho corregim per la forma personal que correspongui del verb en gerundi, sempre que no representi una alteració excessiva del text. Per exemple:

Estava objectant que no era correcte. Per Objectava que no era correcte.

Portar (amb valor d'auxiliar) + gerundi, ho corregim per la forma personal que correspongui del verb fer. Per exemple:

La comissió porta vint anys funcionant. Per La comissió fa vint anys que funciona.

Venir + gerundi, ho corregim per la forma personal que correspongui del verb en gerundi, sempre que no representi una alteració excessiva del text. Per exemple:

Es vénen fent actuacions de tot tipus. Per Es fan actuacions de tot tipus.

Venir a + infinitiu, ho respectem, perquè introdueix un matís diferent. Per exemple:

Es va instituir per decret aquesta comissió, que venia a dir que la CARIC ja no tenia sentit d’existir.

Alternances ser / ésser / esser i ésser / estar: respectem totes les construccions, encara que alguna sigui considerada poc genuïna o estranya. Per exemple:

està previst / és previst
estem aquí / som aquí

Però corregim l’ús d’estar en casos d’error clar o absolutament estranys:

La llei va estar aprovada pel Parlament. Per La llei va ser aprovada pel Parlament.

Entenem nosaltres, des d'ONCE, que és més de l'àmbit sanitari, on estan aquests recursos. Per Entenem nosaltres, des d'ONCE, que és més de l'àmbit sanitari, on hi ha aquests recursos.

Respectem les construccions pseudopassives. Per exemple:

Les esmenes a presentar pels grups...

Això s’ha dit pel / per part del conseller...

4.2.2.4.5. Preposicions

2007-01-15T10:18:00.004+01:00

Corregim l’omissió de la preposició a en expressions temporals com les següents:

D’aquí vuit dies ens reunirem. Per D’aquí a vuit dies ens reunirem.

Fins el dia 15 no ho tindré. Per Fins al dia 15 no ho tindré.

Corregim la presència de la preposició a en expressions temporals com les següents:

Presentarem una moció al 14. Per Presentarem una moció el 14.

Reunits a 4 de desembre... Per Reunits el 4 de desembre...

Aquesta llei es va aprovar al 1992. Per Aquesta llei es va aprovar el 1992.

La Junta es reuneix tres cops a l’any / al mes / a la setmana / al dia. Per La Junta es reuneix tres cops l’any / el mes / la setmana / el dia.

Però respectarem la preposició en la construcció SN + a + data expressada en xifres o el numeral corresponent:

balanç a 31 de desembre

Escrivim amb la preposició a expressions temporals com ara la següent:

Al segle XIX va començar l’anomenada «revolució industrial».

Escrivim preferentment amb la preposició a els mesos de l’any. Per exemple:

Al maig presentarem una moció. Però: Els exàmens solen ser el mes de juny.

Respectem l’ús que faci l’orador o oradora de les preposicions locatives a / en. Per exemple:

Això s’ha debatut en / a la comissió.

Distingim entre per + nom / pronom personal, d’opinió, i per a + nom / pronom personal, de destinació o finalitat. Per exemple:

Perquè, és clar, per nosaltres la interpretació que vostè fa de la Llei de normalització no és la correcta..., hem de tenir en compte que per a Catalunya aquesta llei va significar una fita històrica...

En els oradors occidentals, restituirem en cada cas l’ús pertinent de les preposicions a / en / amb, malgrat que ells les unifiquin en en. Per exemple:

En esta convicció, lo Grup Popular hem decidit votar a favor dels punts 2 i 3. Per Amb esta convicció, lo Grup Popular hem decidit votar a favor dels punts 2 i 3.

té a veure en lo desgovern evident del país Per té a veure amb lo desgovern evident del país

4.2.2.4.6. Preposicions en contacte

2007-01-15T10:05:00.010+01:00

Quan hi ha dues preposicions en contacte, mantenim, en general, totes dues preposicions:

Ens referim a amb quantes persones podem comptar.

Això depèn de en quines circumstàncies es trobin.

Ho farem en funció de a qui vagi dirigit el discurs.

Voldríem saber la seva opinió sobre per on aniran aquestes qüestions.

Van passar com van poder per entre les branques.

Amb aquest carnet pots conduir vehicles de fins a nou places.

No vindrà fins per Nadal.

Tanmateix, suprimim la segona preposició en dos casos:

a) Si totes dues són àtones i la segona forma part d’una locució. Per exemple:

Tenia una potència del voltant de 4 milions de frigories. (Per Tenia una potència de al voltant de 4 milions de frigories.)

Ho va dir al veí del costat. (Per Ho va dir al veí de al costat.)

el segon de bord (per el segon de a bord)

Girar a la dreta en lloc de l’esquerra. (Per Girar a la dreta en lloc de a l’esquerra.)

Ho van enviar per avió en lloc de tren. (Per Ho van enviar per avió en lloc de per tren.)

S’entra en un procés de participació que jo diria que es pot qualificar del màxim nivell. (Per S’entra en un procés de participació que jo diria que es pot qualificar de al màxim nivell.)

b) Si les dues preposicions són iguals. Per exemple:

Això depèn de quina proposta em parlis. (Per Això depèn de de quina proposta em parlis.)

Si la preposició de està en contacte amb una altra preposició, només l’apostrofem si la preposició que té al darrere és tònica. Per exemple:

un d’entre tants molins per escometre

Però:

Aquests mètodes poden aplicar-se, a més de als aminoàcids, als pèptids.

4.3. Sintaxi

2007-01-11T13:49:00.001+01:00

4.3.1. Concordança
4.3.2. Ordre de col·locació dels sintagmes
4.3.3. L’oració simple
4.3.4. L’oració composta

4.3.1. Concordança

2007-01-11T13:21:00.004+01:00

La manca de concordança, la corregim. Per exemple:

L’esmena número 7 i número 9 serà votada ara. Per Les esmenes número 7 i número 9 seran votades ara.

Aquesta moció i la següent, del Grup Socialistes, la debatrem tot seguit. Per Aquesta moció i la següent, del Grup Socialistes, les debatrem tot seguit.

N'exceptuem, però, els casos en què el substantiu és un nom col·lectiu. Si l'orador fa el verb en plural, l'hi respectarem. Per exemple:

La majoria opinen que caldria presentar una proposta alternativa.

El Grup de Convergència i Unió presentarem aquesta esmena d'addició.

Concordança dels participis passats amb el complement acusatiu: en respectem l’ús que en fa l’orador/a. Per exemple:

Aquesta qüestió, ja l’hem debatut / debatuda abans.

En el cas d’haver-hi, respectem l’orador/a. Per exemple:

Hi ha / Hi han molts problemes per resoldre.

En els casos d’oracions pronominals, el verb el farem concordar necessàriament amb el subjecte gramatical de la frase en nombre i persona, encara que aquest no coincideixi amb el subjecte lògic. Per exemple:

Es debat proposicions no de llei. Per Es debaten proposicions no de llei.

Es ven cases. Per Es venen cases.

4.3.2. Ordre de col·locació dels sintagmes

2007-01-11T10:07:00.001+01:00

L’ordre dels sintagmes, el respectem sempre, encara que sigui impropi o forçat (per embarbussament, per exemple, quan no és volgut), llevat que la frase en quedi clarament perjudicada, fins al punt que sigui inintel·ligible. Per tant, encara que atempti contra la lògica gramatical, deixarem discontinus els components de frases com ara les que donem tot seguit, perquè si ho canviàvem podríem modificar el sentit que l’orador o oradora hi ha volgut donar:

Parlem de, concretament, la qualitat.

Aprofito per –amb la benevolència del senyor president– felicitar...

En aquests darrers dies, m’imagino que vostè deu haver tingut oportunitat de conèixer diverses informacions publicades en jo diria que tots els mitjans de comunicació...

Quines són les mesures que vostè vol subministrar a aquells que tenen la responsabilitat d’adquirir els paquets cinematogràfics, per tal de, dins la mesura del possible, evitar la proliferació de continguts de violència explícita?

Fa falta que hi hagi gent en condicions de, un cop interrompuda la programació, posar-se davant la càmera i poder conduir amb garantia un informatiu especial.

També demanem al Govern que incentivi la recerca històrica al voltant de la repressió i l’antifranquisme per, sobretot, promoure la divulgació i el coneixement davant de les pròximes i futures generacions.

Voldria acabar fent algunes observacions a la sens dubte esbiaixada visió del territori que té el senyor diputat.

L’ordre de col·locació de l’adjectiu, el respectem. Per exemple:

les esmenes següents / les següents esmenes

4.3.3. L’oració simple

2007-01-10T14:52:00.000+01:00

4.3.3.1. Els règims verbals

4.3.3.1. Els règims verbals

2007-01-10T13:10:00.003+01:00

Corregim els règims verbals segons la normativa, sempre que la correcció signifiqui només l’addició o la supressió d’una partícula i no alteri l’ordre de la frase. Per exemple:

informar un projecte	per	informar [d’un / sobre] un projecte
necessitar de l’ajut	per	necessitar l’ajut
recórrer una sentència	per	recórrer contra una sentència
sol·licitar del Govern	per	sol·licitar al Govern

En el cas del verb agrair, que sovint és usat sense complement, el corregim per la perífrasi sinònima donar les gràcies.

Volem agrair al lletrat de la comissió. Per Volem donar les gràcies al lletrat de la comissió.

Però no corregim els règims en casos com els següents, perquè l’alteració seria excessiva:

La Mesa urgeix l’aprovació del projecte a la comissió. (Per La Mesa insta la comissió a aprovar el projecte.)

La llei no pot ser recorreguda. (Per La llei no pot ser objecte de recurs.)

Cessar algú. (Per Fer cessar algú.)

Tinc la sensació d’haver esmorzat un cafè amb llet i «berberetxos». (Per Tinc la sensació d’haver pres/menjat un cafè amb llet i «berberetxos» per esmorzar.)

No corregim tampoc casos com el següent, perquè alguns diccionaris de referència admeten l’ús intransitiu d’aquests verbs:

Li encanta la política. (Per L’encanta la política.)

Hi ha una sèrie de verbs (estar d’acord, coincidir, convenir, discrepar, dissentir...) que requereixen dos complements (un de persona i un de cosa) que plantegen problemes amb la preposició que regeixen quan apareixen amb un sol complement que és l’amalgama de tots dos. En aquests casos, hem de mantenir la preposició que regeix el complement de persona, tal com demostra la pronominalització. Per exemple:

Estic d’acord amb vostè en això.
Estic d’acord amb vostè.
Estic d’acord en això.
Però
Estic d’acord amb el que vostè ha dit / les seves paraules.
(Pronominalització: Hi estic d’acord.)

Discrepo de vostè en això.
Discrepo de vostè.
Discrepo en això.
Però
Discrepo del que vostè ha dit / de les seves paraules.
(Pronominalització: ‘En discrepo’, no ‘Hi discrepo’.)

Si es coordinen dos o més verbs o locucions verbals que regeixen preposicions diferents, respectem l’orador o oradora si utilitza la preposició que regeixen el verb o la locució més pròxims al complement. Per exemple:

moltes persones entraven i sortien de l’hospital

els he de dir que farem esment especial o farem una major incidència en els tipus delictius que generen més alarma social

4.3.4. L’oració composta

2007-01-10T12:47:00.000+01:00

4.3.4.1. Caiguda de preposicions
4.3.4.2. Els relatius
4.3.4.3. Oracions causals d’infinitiu
4.3.4.4. Oracions amb per i per a + infinitiu
4.3.4.5. Oracions condicionals amb infinitiu
4.3.4.6. Oracions amb gerundi
4.3.4.7. Construccions negatives
4.3.4.8. Connectors d’oracions
4.3.4.9. Adverbis i altres modificadors

4.3.4.1. Caiguda de preposicions

2007-01-10T12:24:00.001+01:00

Tot i que per regla general ens limitarem a suprimir la preposició davant la conjunció que, quan aquesta supressió doni com a resultat oracions estranyes o poc entenedores, ho solucionarem afegint-hi el sintagma nominal el fet, o bé canviarem la combinació de preposició + conjunció per una conjunció més adequada. Per exemple:

M’adono de que vostè no vol aprovar aquesta Proposició no de llei. Per M’adono que vostè no vol aprovar aquesta Proposició no de llei.

Partint de que estem parlant de carreteres de muntanya... Per Partint del fet que estem parlant de carreteres de muntanya...

Són els únics que poden inclinar la balança cap a que el Parlament de Catalunya faci el que encara no ha fet ningú a l’Estat espanyol. Per Són els únics que poden inclinar la balança perquè el Parlament de Catalunya faci el que encara no ha fet ningú a l’Estat espanyol.

4.3.4.2. Els relatius

2007-01-10T09:57:00.004+01:00

Els relatius incorrectes es corregeixen.

La raó per la que hem hagut de fer aquesta marrada... Per La raó per què / per la qual hem hagut de fer aquesta marrada...

La qüestió a la que em referia abans... Per La qüestió a què / a la qual em referia abans...

Els relatius analítics es respecten. Per exemple:

Unes subvencions que se’n fa un mal ús.

Es tracta d’un estudi que el consell comarcal el té.

Un revolt que hi han molts accidents.

És un riu que hi baixa molta aigua.

Quan trobem una oració de relatiu amb un relatiu simple que, suposadament, substitueix un complement de règim verbal, com que corregir-lo amb el relatiu que li pertoca planteja problemes, hi afegirem el pronom feble que li correspongui per pronominalització i el convertirem en un relatiu analític. Per exemple:

I n’hem tingut una a què vostè feia referència fa poques setmanes. I aquestes «bronques», com les que vostè feia referència, ens ajuden... Per I n’hem tingut una a què vostè feia referència fa poques setmanes. I aquestes «bronques», com les que vostè hi feia referència, ens ajuden...

En aquest sentit, què és el que falta exactament per no poder assumir amb els propis recursos una producció com la que vostès es vanten? Per En aquest sentit, què és el que falta exactament per no poder assumir amb els propis recursos una producció com la que vostès se'n vanten?

Les proposicions no de llei presentades van en una línia diferent de la que realment anaven les nostres esmenes i la que realment el Govern porta a terme. Per Les proposicions no de llei presentades van en una línia diferent de la que realment hi anaven les nostres esmenes i la que realment el Govern porta a terme.

4.3.4.3. Oracions causals d’infinitiu

2007-01-10T09:44:00.002+01:00

Es corregeixen sempre. Per exemple:

Es va acordar la incoació d’un expedient disciplinari contra sis funcionaris per tractar-se de càrrecs de confiança. Per Es va acordar la incoació d’un expedient disciplinari contra sis funcionaris perquè es tractava de càrrecs de confiança.

Han perdut la votació per arribar tard. Per Han perdut la votació per haver arribat tard / perquè han arribat tard.