tag:blogger.com,1999:blog-75000509600138826502024-03-14T07:17:24.773+01:00manual de correcciódels diaris de sessions del Parlament de Catalunyaquim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.comBlogger164125tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-46525679037388671262010-03-10T13:28:00.000+01:002017-01-22T22:07:54.513+01:00CRITERIS DE CORRECCIÓ<blockquote class="vincle">
<a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/1-criteris-generals.html">1. Criteris generals</a><br />
<a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/2-criteris-grfics.html">2. Criteris gràfics</a><br />
<a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/3-criteris-textuals.html">3. Criteris textuals</a><br />
<a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/4-criteris-lingstics_16.html">4. Criteris lingüístics</a><br />
<a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2006/11/5-criteris-per-actes-especfics.html">5. Criteris per a actes específics</a></blockquote>
<div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-11355099822331847362010-03-10T13:21:00.000+01:002017-03-30T10:00:34.100+02:001. Criteris generals<blockquote class="vincle"><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/11-verificaci.html">1.1. Verificació </a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/12-correcci.html">1.2. Correcció </a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/13-material-de-consulta.html">1.3. Material de consulta </a><br /></blockquote><div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-41842040597484060182010-03-10T13:18:00.000+01:002010-03-10T15:21:37.655+01:001.1. Verificació<div align="justify">L’objectiu primordial de la correcció de les transcripcions de les sessions parlamentàries ha d’ésser d’assegurar el text en tant que transcripció d’un discurs oral, especialment pel que fa a la <strong>fidelitat</strong> a aquest discurs, mitjançant la verificació de l’acord del text amb l’enregistrament digital del discurs. Atès que el discurs oral esdevé, per mitjà de la transcripció, text escrit, s’ha de tenir en compte que la correcció ha de consistir a assegurar-ne també la <strong>textualitat</strong>, és a dir, assegurar que la transcripció tingui les condicions formals necessàries per a poder ésser llegida i compresa amb normalitat.</div><div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-66066831212192138742007-01-24T12:13:00.000+01:002017-02-01T11:22:49.217+01:001.2. Correcció<div align="justify">
Per a establir definitivament el text de la transcripció, és a dir, per a deixar-lo correcte en tant que text, s’ha de verificar que s’hi hagin aplicat o, si cal, s’hi han d’aplicar determinats <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/2-criteris-grfics.html">criteris gràfics</a>, com ara la puntuació (apartat 2); <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/3-criteris-textuals.html">criteris textuals</a>, per a rectificar o suprimir algun mot o alguna expressió que, essent efecte de les condicions en què es produeix el llenguatge oral, resulten inadequats en el llenguatge escrit (apartat 3), i <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/4-criteris-lingstics_16.html">criteris lingüístics</a> o d’adequació a la normativa (apartat 4).<br />
<br /></div>
<div align="justify">
L’adequació a la normativa consisteix a deixar el text correcte en relació amb allò que és generalment admès o no admès en el català estàndard escrit actual, dins el marc del que es pot considerar admissible en un estàndard oral i en la mesura que no perjudica la fidelitat de la transcripció i tenint també en compte que el llenguatge de les sessions parlamentàries pot entrar dins els registres informals de què parla la nova gramàtica de l'IEC (2016).</div>
<div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-6693933867513079232007-01-24T11:35:00.011+01:002022-12-20T10:28:28.414+01:001.3. Material de consulta<div align="justify">
Pel que fa als aspectes morfològics, morfosintàctics i sintàctics, la determinació de l’estàndard escrit es fa d’acord amb l’ordre de fonts d’autoritat que segueix:</div>
<br />
• <em>Gramàtica de la llengua catalana</em> (2016), de l'Institut d'Estudis Catalans<br />
• <em><a href="https://geiec.iec.cat/" target="_blank">Gramàtica essencial de la llengua catalana</a></em> (2018), de l'Institut d'Estudis Catalans<br />
• <i><a href="http://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf" target="_blank">Ortografia catalana</a></i> (2016), de l'Institut d'Estudis Catalans<br />
• <em><a href="https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000044%5C00000005.pdf" target="_blank">Gramàtica catalana</a></em> (1918 i edicions successives), de P. Fabra<br />
• <em><a href="http://ocpf.iec.cat/obres/34gramatica56.pdf" target="_blank">Gramàtica catalana</a></em> (1956), de P. Fabra<br />
• <em><a href="https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000155/00000055.pdf" target="_blank">Converses filològiques</a></em>, de P. Fabra (2010, edició crítica de J. Rafel i Fontanals)<br />
• Acords de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans<br />
• <em><a href="https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000246/00000047.pdf">Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I: Fonètica</a></em> (2009), de l’Institut d’Estudis Catalans<br />
• <a href="https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000246/00000048.pdf"><em>Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II: Morfologia</em></a> (2009), de l’Institut d’Estudis Catalans<br />
• <em><a href="https://estandard-oral.llocs.iec.cat/" target="_blank">Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III: Lèxic</a></em> (2018), de l’Institut d’Estudis Catalans<br />
<em>•</em> <a href="http://www.iec.cat/diec1/"><em>Diccionari de la llengua catalana</em></a> (1995), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC1]<br />
• <a href="http://dlc.iec.cat/"><em>Diccionari de la llengua catalana</em></a> (2007), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC2]<br />
• <em><a href="http://www.enciclopedia.cat/">Diccionari de la llengua catalana</a></em> (1998), Enciclopèdia Catalana<br />
• <em>Diccionari d’ús dels verbs catalans</em> (1999), de J. Ginebra i A. Montserrat, Edicions 62<br />
• <em><a href="http://sinonims.iec.cat/">Diccionari de sinònims</a> (2015), </em>d’Albert Jané<br />
• <em>Gramática catalana</em> (1962), d’A. M. Badia i Margarit<br />
• <em>Lleures i converses d’un filòleg</em> (1971), de J. Coromines<br />
• <em>Gramàtica catalana</em> (1979<sup>4</sup>), de F. de B. Moll<br />
<em>• Curs de gramàtica normativa per a ús dels valencians. Grau superior</em> (1980), de J. Barberà i d’altres<br />
• <em>Gramàtica de la llengua catalana</em> (1994), d’A. M. Badia i Margarit<br />
<br />
<div align="justify">
Pel que fa al lèxic, la determinació de l’estàndard escrit es fa d’acord amb l’ordre de fonts d’autoritat que segueix:</div>
<br />
• <em><a href="http://dlc.iec.cat/index.html">Diccionari de la llengua catalana</a></em> (1995), de l’Institut d’Estudis Catalans [DIEC]<br />
• <em>Diccionari general de la llengua catalana</em> (1932 i edicions successives), de P. Fabra [DGLC]<br />
• Acords de la Secció Filològica de l’IEC<br />
• Acords del Termcat<br />
• <em><a href="http://www.enciclopedia.cat/">Diccionari de la llengua catalana</a></em> (1998 o reimpressions d’aquesta), d’Enciclopèdia Catalana, SA<br />
• <a href="http://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/normativa_i_documentacio/documentacio/territori_mobilitat/cartografia_i_toponimia/nomenclator_oficial_de_toponimia_de_catalunya/00_documents/index_nomenclator_2009.pdf"><i>Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya</i></a><br />
• <em><a href="https://nomenclator-mundial.iec.cat/">Nomenclàtor mundial</a></em><br />
• <em><a href="http://www.enciclopedia.cat/">Gran enciclopèdia catalana</a></em> en línia<br />
• <a href="http://dcvb.iecat.net/"><em>Diccionari català-valencià-balear</em></a> (1978²), d’A. M. Alcover i F. de B. Moll<br />
• <em>Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana</em> (1980-1991), de J. Coromines<br />
• <em>Diccionari manual de la llengua catalana</em> (1983), de P. Fabra<br />
• <em>Diccionari de locucions i frases fetes</em> (1984), de J. Raspall i J. Martí<br />
• <em>Diccionari d’onomatopeies i mots de creació expressiva</em> (2002), de M. Riera-Eures i M. Sanjaume<br />
• <i><a href="http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html" target="_blank">Optimot, Consultes lingüístiques</a></i>, de la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT<br />
<br /><div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-55246763339235406142007-01-24T11:30:00.000+01:002018-02-27T12:22:31.035+01:002. Criteris gràfics<blockquote class="vincle"><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/21-puntuaci.html">2.1. Puntuació</a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/22-s-de-diversos-signes-grfics.html">2.2. Ús de diversos signes gràfics</a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/23-s-de-les-cometes.html">2.3. Ús de les cometes</a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/24-s-de-la-cursiva.html">2.4. Ús de la cursiva</a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/25-citacions.html">2.5. Citacions</a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/26-grafia-de-les-quantitats.html">2.6. Grafia de les quantitats</a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/27-grafia-de-les-sigles-i-els-acrnims.html">2.7. Grafia de les sigles i els acrònims</a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/28-majscules-i-minscules.html">2.8. Majúscules i minúscules</a><br /><a href="https://manualdecorreccio.blogspot.com/2018/02/29-grafies-polemiques.html">2.9. Grafies polèmiques</a></blockquote>
<div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-17023205173340258492007-01-24T10:24:00.003+01:002010-12-01T11:57:20.642+01:002.1. Puntuació<p>La puntuació gràfica, en totes les formes que són usuals (punt i seguit, punt i a part, coma, punt i coma, dos punts, punts suspensius, signes d’interrogació i d’admiració, guions i parèntesis), és el recurs normal a emprar per a establir el discurs com a text escrit. Cal aplicar-la per a marcar les pauses i les variacions tonals significatives del discurs oral, per a marcar la jerarquització de les frases, per a destriar els encavalcaments de frases i per a indicar els anacoluts que sovint es produeixen en un discurs oral improvisat.</p><blockquote class="vincle"><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/211-s-de-la-coma.html">2.1.1. Ús de la coma</a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/212-s-del-punt.html">2.1.2. Ús del punt</a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/213-s-del-punt-i-part.html">2.1.3. Ús del punt i a part</a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/214.html">2.1.4. Ús dels punts suspensius</a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/214-s-dels-punts-suspensius.html">2.1.5. Ús dels dos punts</a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/216-s-dels-guions.html">2.1.6. Ús dels guions</a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/217-s-dels-signes-dinterrogaci-i.html">2.1.7. Ús dels signes d’interrogació i d’admiració</a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/218-s-dels-parntesis.html">2.1.8. Ús dels parèntesis</a></blockquote><div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-22487898355468028192007-01-24T10:06:00.008+01:002024-02-02T07:57:36.498+01:002.1.1. Ús de la comaS’escriuen entre comes tant les oracions i els mots que constitueixen una explicació de l’oració principal com les oracions <b>relatives explicatives</b>. Per exemple:<br />
<blockquote>
<div style="text-align: justify;">
Al mateix temps, d’acord amb l’article 143.1 del Reglament, la llista de preguntes que s’han de respondre oralment en el Ple és inclosa dins del dossier de la sessió i seran substanciades aquesta tarda a les quatre.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Passem al primer punt de l’ordre del dia, que és el debat i votació del dictamen de la Comissió de Política Territorial sobre el projecte de llei sobre els senyals geodèsics.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
És un text interessant, és a dir, planteja uns problemes i hi presenta solucions...</div>
</blockquote>
<p>S’escriuen també entre comes els mots o les oracions que són <b>recursos discursius</b> per a mantenir l’atenció del receptor o receptors [v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/32-repeticions.html">3.2</a>]:</p>
<blockquote>
La proposta, diguem-ne, és prou respectuosa amb la canalització...<br />
<br />
La proposta, com deia, és prou respectuosa amb la canalització...<br />
<br />
La proposta, hi insisteixo, és prou respectuosa amb la canalització...<br />
<br />
La proposta, ho repeteixo, és prou respectuosa amb la canalització...</blockquote>
S’escriuen també entre comes els mots coixí o <b>falques</b> [v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/32-repeticions.html">3.2</a>]:<br />
<blockquote>
Aquest és un aspecte molt debatut, no?, i amb poca fortuna.</blockquote>
<p>No escrivim coma darrere <i><b>doncs </b></i>quan actua com a conjunció (generalment en posició inicial). En canvi, l’escrivim entre comes quan funciona com a connector parentètic (generalment en posició medial o final). Per exemple:</p>
<blockquote>
Doncs comencem amb l’ordre del dia.<br /><br />
Si aquesta esmena no la volen aprovar aquí, doncs la portarem al Ple. <br /><br />
<span style="color: #555555;">Però:</span><br /><br />
Aquestes compareixences, doncs, són les que vam posposar en la darrera sessió.<br /><br />
Aquests punts els tractarem després, doncs.</blockquote>
<p>S’empra també la coma per a marcar els <b>anacoluts</b> i les petites pauses en el discurs, després de punts suspensius [v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/214.html">2.1.4</a>]. Per exemple:<br /></p>
<blockquote>
Amb un petit interrogant..., no petit, un gran interrogant: què fer amb aquest informe.</blockquote>
Els <b>vocatius</b> s'escriuen entre comes, tret que es requereixi una puntuació més forta:<br />
<blockquote>
Gràcies, senyor president. Senyor diputat, no és cert....<br />
<br />
Gràcies per haver-me escoltat amb tanta atenció, senyores i senyors diputats.<br /><br />
<span style="color: #555555;">Però:</span><br /><br />
Sí home! / Sí dona!<br /><br />
Sí senyor! / No senyor!</blockquote>
S’empra la coma per a marcar un <b>verb elidit</b>. Per exemple:<br />
<blockquote>
En les àrees urbanes caldrà una xarxa molt densa; en la resta, una densitat menor.<br />
<br />
Les esmenes 3, 4, 6 i 8 es voten conjuntament; les esmenes 5 i 7, separades.</blockquote>
<p>Per a marcar una <b>diferència de nivell de coordinació</b> cal emprar la coma. Per exemple:</p>
<blockquote>
<div style="text-align: justify;">
Creiem que hi ha altres alternatives més econòmiques i més eficients, i es dona el cas que sí que existeixen.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Aquesta anàlisi de costos és elemental, i, vistes les circumstàncies, ens preguntem per quines raons el Consell Executiu ha presentat un projecte així, com aquest.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
I, pel que fa a això, recordar-los que la sessió es reprendrà demà a les deu.</div>
</blockquote>
<p>S’empra la coma entre un element de l’oració i tota la resta quan hi ha una <b>inflexió tonal</b>, sigui per contrast (èmfasi) amb qualsevol altre element, o per la dislocació (desplaçament) dels elements de l’oració.</p>
<blockquote>
Aquesta idea, he de dir que ha estat ben acollida.<br />
<br />
Aquestes qüestions, hi ha un marc general on s’emmarquen.<br />
<br />
Voldríem posposar-la, aquesta proposició.</blockquote>
<p>S'empra la coma quan, en una frase en què hi ha diversos <b>elements separats amb punt i coma</b>, el darrer d'aquests elements és introduït per la conjunció <i>i</i>.</p>
<blockquote>
Setè, l’accés a la cultura en igualtat de
condicions, com a garantia de futur, és a dir, un país culte com a garantia de
país que té futur; l’elaboració de l’estatut de l’artista; vetllar perquè el
català sigui reconegut i acceptat com a llengua de ple dret en tots els
organismes internacionals; la creació de la mancomunitat cultural catalana;
l’aprovació del nou pla de museus de Catalunya, juntament amb un catàleg únic dels fons
museístics i del fons nacional, i la redacció dels plans integrals de música, del
llibre, de les arts visuals, etcètera.</blockquote>
<p>La coma és optativa entre un element de l’oració i tota la resta quan l’element desplaçat apareix <b>dislocat a l’esquerra</b>. En aquests casos, emprarem coma només si els elements desplaçats són llargs o complexos. Per exemple:</p>
<blockquote>
Això ho va dir el mateix president fa ben poc.<br />
<br />
La següent pregunta la formula el diputat senyor...<br /><br />
<span style="color: #555555;">Però:</span><br /><br />
Aquestes esmenes en què el Grup Popular proposava una transacció, el Grup de Convergència i Unió ha demanat de retirar-les.</blockquote>
<p>[Pel que fa als pleonasmes, v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/42182-les-formes-febles.html">4.2.1.8.2. Els pronoms personals: Les formes febles</a>].</p>
<p>La coma també és optativa després dels <b>circumstancials de temps</b> al principi de frase. Per exemple:</p>
<blockquote>
El dia que es va aprovar l’Estatut(,) els catalans van assumir amb inconsciència els errors dels seus representants polítics...</blockquote>
<p>No posem coma entre els demostratius <i><b>aquí</b></i>, <i><b>ací</b></i>, <i><b>allí</b></i>, <i><b>allà </b></i>i l’element <b>locatiu </b>que apareix en aposició, si no és que té un marcat sentit explicatiu, que es fa evident per l’entonació.</p><blockquote>
aquí al Parlament / aquí a Catalunya <br /><br />
allà a Tortosa</blockquote>
<p>No posem coma en les <b>duplicacions emfàtiques o expressives</b> d’un mateix mot, quan l’entonació ho aconselli. Per exemple:</p><blockquote>
Jo quasi quasi crec que val més que s’hi quedi vostè.<br /><br />
Aprovar aquest decret és molt molt urgent.<br /><br />
Perquè entrevistar entrevistar, la veritat és que ben poc.</blockquote>
<p>Quan es diuen quantitats en el <b>sistema internacional d’expressar les hores</b> i s’omet la conjunció <i>i</i> entre les hores i els minuts, no les separarem amb coma. Per exemple:</p>
<blockquote>Calculem que tota la sessió durarà tres hores vint.<br /><br />
Li he donat deu minuts i vostè n’ha fet deu trenta.<br /><br />
Per què no poden repartir-se un minut quinze entre tots dos?</blockquote><br />
<div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-83645809203120417892007-01-24T10:03:00.001+01:002023-10-10T16:35:11.529+02:002.1.2. Ús del puntEs fa servir el punt per als dominis d’internet:<br />
<blockquote>
Volien canviar el .es pel .cat</blockquote>
<p>També es fa servir el punt en les referències numèriques i/o alfanumèriques dels punts i els apartats d'un document:</p>
<blockquote>
Votem ara el punt 6.<i>a</i>.2 de la moció<br />
<br />
L’apartat 1.1.<i>b</i> de l’article 10 del Decret 133/1990</blockquote>
[V. també <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/24-s-de-la-cursiva.html">4.4.10.3</a>, <i>Ús de la cursiva</i>.]<br />
<div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-69143467046468922382007-01-24T09:41:00.001+01:002008-09-23T10:00:24.535+02:002.1.3. Ús del punt i a part<p>S’empra el punt i a part per a separar fragments del discurs amb temàtiques diferents i per a les fórmules de votació. Per exemple:</p><blockquote>L’esmena número 1 planteja [...]<br>L’esmena número 8 és una esmena d’addició [...]<br><strong>El president</strong><br>Gràcies, senyor diputat.<br>Passem a la votació de les esmenes del Grup Socialistes.<br>Comença la votació.<br>Aquestes esmenes han quedat rebutjades per 22 vots a favor, 58 en contra i 15 abstencions.</blockquote><p>Després de les fórmules habituals d’inici d’una sessió, cal posar-hi punt i a part. Per exemple:</p><blockquote><strong>El president</strong><br>Comença la sessió. / Es reprèn la sessió.<br>Hem de debatre, primer de tot [...]</blockquote><p>Quan acaba el discurs pròpiament dit, i abans de les expressions típiques d’agraïment de l’orador o oradora, cal fer punt i a part:</p><blockquote>Espero, doncs, i demano el vot favorable de la majoria, i dono per defensada aquesta proposició.<br>Moltes gràcies, senyora presidenta.</blockquote><div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-10005788473769857602007-01-24T09:27:00.003+01:002018-02-07T15:08:59.660+01:002.1.4. Ús dels punts suspensiusS’empren els punts suspensius per a marcar petites pauses o interrupcions del discurs:<br />
<blockquote>
Però és que en el seu discurs, en el seu discurs... <em>(Veus de fons.)</em> Sí, senyor Obiols, ara dic per què.<br />
<br />
La senyora diputada em demana la paraula per...?<br />
<br />
<strong>Rafael Ribó i Massó</strong><br />
Senyor president, senyores i senyors diputats..., vostè, senyor Pujol, ens ha dit [...]</blockquote>
S’empren els punts suspensius per a marcar els anacoluts. Si el discurs continua fent referència al mateix tema, s’empren punts suspensius i coma:<br />
<blockquote>
Més ràpid no es podia anar, des d’un punt de vista..., ni es pot demanar cap tipus de responsabilitat.<br />
<br />
Estem debatent aquí això, i altres coses, només pel fet..., perquè ens trobem entre períodes de sessions.<br />
<br />
Em penso que hem d’admetre, i a mi m’agradaria que en aquest cas la consellera de Governació..., vull sentir si ho admet, espero que ho admeti...</blockquote>
Quan l’orador o oradora ha estat interromput però no ha tallat el seu discurs, no posem espai darrere els punts suspensius de la represa. Per exemple:<br />
<blockquote>
<strong>Rafael Ribó i Massó</strong><br />
Senyor president, això és el que vostès plantegen sobre la línia 9, desmuntant la línia 9, sobre el sistema públic, fins ara, de la xarxa metropolitana de Barcelona, i, per tant, desconnectant-la del que és la seva gestió i, sobretot...<br />
<strong>El president</strong><br />
Senyor diputat...<br />
<strong>Rafael Ribó i Massó</strong><br />
...de l’hàbit normal de pagament d’infraestructures...<br />
<strong>El president</strong><br />
Senyor diputat...<br />
<strong>Rafael Ribó i Massó</strong><br />
...i de costos d’explotació.</blockquote>
Si el paràgraf s'interromp en el moment que es fa una citació, posem les cometes abans dels punts suspensius en la represa. Per exemple:<br />
<blockquote>
<strong>Sara Vilà Galan</strong><br />
I això ens estranya, a més a més, tenint en compte que s'aprovarà segurament el punt 3 d'aquesta proposta de resolució, en la qual hem arribat a la transacció amb Convergència i Unió, que és: «Mantenir la gestió de la planta i la direcció clínica d'oncohematologia dins de l'Institut Català de la Salut...»<br />
<strong>El president</strong><br />
Moltes gràcies, senyora diputada.<br />
<strong>Sara Vilà Galan</strong><br />
«...amb l'aliança estratègica amb l'Hospital de la Vall d'Hebron.»</blockquote>
<div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-36056860942959923142007-01-24T09:05:00.001+01:002022-02-18T08:15:44.184+01:002.1.5. Ús dels dos punts<p>S’empren els dos punts per a introduir els subtítols de les publicacions, i posem la primera lletra del subtítol en minúscula. Per exemple:</p><blockquote><em>Els bolets catalans: assaig de classificació</em><br>
<em>Democràcia, participació i joventut: una anàlisi de l'enquesta de participació i política 2011</em><br></blockquote>Però:<br><blockquote><em>Time Perception: A Case Study of a Developing Nation</em> [v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/283-diversos.html">2.8.3</a>]</blockquote><p>També s’empren dos punts per a les escales dels mapes, sense espais a banda i banda i amb un punt als milers.</p><blockquote>escala 1:25.000</blockquote><div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-77881354628183972502007-01-23T16:31:00.000+01:002024-02-02T07:54:07.684+01:002.1.6. Ús dels guionsEls incisos són talls en el discurs que cal no confondre amb les «falques» [v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/211-s-de-la-coma.html">2.1.1</a>], i cal emprar guions per a marcar-los. Per exemple:<br />
<blockquote>
En segon lloc, perquè en la Comissió d’Economia i Finances –comissió del 21 de juny– el mateix conseller d’Economia i Finances va venir a exposar-ho.<br />
<br />
El conseller d’Economia i Finances ha encarregat dos informes jurídics, que ens els remetrà –que no ens els remet avui perquè s’estan traduint al català– per decidir què s’ha de fer.</blockquote>
Si l’incís és al final d’una frase o d’un paràgraf, només ha de tenir el primer guió que l’obre i ha d’acabar amb punt final, ja sigui un punt pròpiament, punts suspensius o signes d’interrogació o d’admiració. Per exemple:<br />
<blockquote>
Aquestes esmenes constitueixen qüestions que no són de llei bàsica i, per tant, no encaixables dintre aquesta llei, que sí que és una llei bàsica –i em refereixo concretament a les esmenes 24 i 27.</blockquote>
Els diàlegs dramatitzats dins una intervenció es transcriuen amb cometes al començament i al final i un guió a cada canvi de personatge:<br />
<blockquote>
I va dir: «–Sí, jo ho he fet perquè els veïns m’ho han demanat, i vull convertir-ho en una escola. –No, és el nostre edifici. –Per favor, no ho sabia! Teniu raó. Fem una cosa, mireu, partim-nos l’edifici. –Partir l’edifici, per què?...»</blockquote>
S’empren els guions per als mots repetits amb intenció [v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/32-repeticions.html">3.2</a>].<br /><br />S’empren els guions també per a marcar els incisos en les citacions [v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/25-citacions.html">2.5</a>].<div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-52282836632371221652007-01-23T15:55:00.000+01:002007-10-19T12:16:20.282+02:002.1.7. Ús dels signes d’interrogació i d’admiració<p>S’empren els signes d’interrogació i d’admiració exclusivament al final de l’oració. Per exemple:</p><blockquote>És a dir, en l’operació civil més important del Govern català, en l’aval més important del Govern català, com s’ha pogut produir aquesta utilització incorrecta de 1.000 milions de pessetes?<br><br>Si el primer conseller de Treball de la primera legislatura, l’honorable senyor Rigol, ja va començar a negociar el traspàs de l’Inem!</blockquote><p>S’empren els signes d’admiració per a les frases exclamatives i per a remarcar que l’orador o oradora alça la veu:</p><blockquote><em>(Remor de veus.)</em><br><strong>El president</strong><br>Silenci, per favor...<br><em>(Persisteix la remor de veus.)</em> Silenci!<br><br>...no pot insultar d’aquesta manera!</blockquote><div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-23901711501474516442007-01-23T15:32:00.002+01:002021-07-19T17:28:52.800+02:002.1.8. Ús dels parèntesisS'empren els parèntesis només si són part del títol d’un text:<br />
<blockquote>
Cal recordar el preàmbul de la llei de l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (Idiada).<br />
<br />
Per a la defensa de la proposició no de llei per a demanar un estudi sobre la desviació del torrent del Vall, de Moià (Bages), té la paraula...</blockquote>
Quan es fa referència a un precepte, s’omet el parèntesi que acompanya l’apartat o la lletra:<br />
<blockquote>
Plantegem la supressió de la lletra <em>a</em> del punt 3 de l’article 57.<br />
<br />
Votarem en contra de l’apartat 2.<em>f</em> de la proposició no de llei.</blockquote><div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-18217669803939166432007-01-23T15:26:00.000+01:002007-12-13T12:51:57.899+01:002.2. Ús de diversos signes gràfics<blockquote class="vincle"><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/221-el-guionet.html">2.2.1. El guionet</a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/222-la-barra-inclinada.html">2.2.2. La barra inclinada</a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/223-lapstrof.html">2.2.3. L’apòstrof</a></blockquote><div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-4127976615771329302007-01-23T15:17:00.006+01:002023-05-16T15:21:22.122+02:002.2.1. El guionet<p>S'escriu un guionet en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedit de l’adverbi <i>no </i>que han assolit un alt grau de lexicalització. Per exemple:<br /></p>
<blockquote>no-adoctrinament<br />
pacte de no-agressió<br />
el no-alineament, els països no-alineats<br />
la no-bel·ligerància, les nacions no-bel·ligerants<br />
persones no-binàries, gènere no-binari<br />
la no-discriminació<br />
la no-ingerència<br />
el principi de no-intervenció <span style="color: #555555;">[dret i política internacionals]</span><br />
el no-jo<br />
el no-res <span style="color: #555555;">[filosofia]</span><br />
la no-violència, els no-violents<br />
prosa de no-ficció<br />
els no-creients<br />
la no-figuració, l’art no-figuratiu<br /><br />
<span style="color: #555555;">Però:</span><br />
la no compareixença<br />
la no existència<br />
la no obligatorietat<br />
la no submissió<br />
tractat de no proliferació nuclear<br />
els no fumadors<br />
els no residents<br />
una organització no governamental<br />
un pres no violent<br /></blockquote>
<p>S'escriuen amb guionet els mots formats per prefixació en què un prefix s’adjunta a una expressió lexicalitzada formada per un nom i els seus complements o a un mot que ja porta guionet. Per exemple:<br /></p>
<blockquote>ex-secretària primera<br />
vice-primer ministre<br />
sub-directora general<br />
ex-alts càrrecs<br />
pre-Segona Guerra Mundial<br />
pro-dret de vaga<br />
anti-nord-americà<br /></blockquote>
<p>No porten guionet els prefixos que es repeteixen, si no és que la paraula ja en porta. Per exemple:<br /></p>
<blockquote>antianticapitalista<br />
postpostmodernitat<br />
prepreelectoral<br /><br />
<span style="color: #555555;">Però:</span><br />
nord-nord-americà<br /></blockquote>
<p>Quan es produeix un truncament d’un prefix en compostos formats a la manera culta que es coordinen, s'escriu amb guionet el prefix truncat. Per exemple:<br /></p><p>
</p><blockquote>informar de les infra- i sobreocupacions<br />
el control pre- o postoperatori<br /><br />
<p style="text-align: left;"><span style="color: #555555;">Però si el prefix s'ha lexicalitzat no s'escriu amb guionet ni es marca amb cometes. Per exemple:</span></p>
Els països més exitosos treballen molt més la pre que la post.<br />
La variació té a veure amb l'àmbit micro, l'àmbit meso i l'àmbit macro.<br /></blockquote>
<p>Quan el guionet uneix elements formats per més d'un mot, es deixa un espai abans i després del guionet. Per exemple:<br /></p>
<blockquote>
la carretera Santa Coloma de Farners - Girona<br />
el tren de Lleida - la Pobla de Segur<br />
la regió de Castella - la Manxa</blockquote>
En tots els altres casos, no es deixen espais a banda i banda del guionet. Per exemple:<br />
<blockquote>
l’autopista Terrassa-Manresa<br />
el canal Segarra-Garrigues<br />
l’etapa educativa zero-tres anys<br />
el període de 1990-95<br />
els agricultors que pertanyen a IACSI-Asaja<br />
la Comissió Bilateral Estat-Generalitat</blockquote>S'empra guionet per a separar la <em>e</em> d’<em>electrònic/a</em> dels termes a què han donat lloc les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Per exemple:<br />
<blockquote>
Administració-e<br />
correu-e<br />
economia-e<br />
e-Cristians</blockquote>
<p>Però si es diuen en anglès, es deixa la e enganxada al mot, la inicial del qual posarem en majúscula, tret d’<em>email</em>, que s’escriu tot en minúscula.</p>
<blockquote>
<em>eEconomy<br />eHealth<br />eLibrary<br />email</em></blockquote>
[V. també <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2006/12/44103-compostos-lexicalitzats.html">4.4.10.3</a>, <em>Compostos lexicalitzats</em>.]<br /><br />Pel que fa als cicles formatius i els certificats d'idiomes, no s'empra guionet per a separar les lletres de la xifra aràbiga. Per exemple:<br />
<blockquote>
I2<br />
P3<br />
FP2<br />
C2</blockquote>
No s'empra tampoc guionet en les línies de mitjans de transport (metro, autobús, ferrocarril, tramvia...) per a separar les lletres de les xifres aràbigues. Per exemple:<br />
<blockquote>
R3<br />
H8<br />
T4<br />
L2<br />
S1</blockquote>
<p>No s'empra tampoc guionet en les terminals dels aeroports per a separar les lletres de la xifra aràbiga. Per exemple:</p>
<blockquote>
T1 (el Prat)<br />
T4S (Barajas)<br />
T2G (Charles de Gaulle)</blockquote>
<p>En canvi, sí que s’empra en els casos de dates assenyalades que es designen amb la lletra del mes i la xifra del dia. Per exemple:</p>
<blockquote>
11-M<br />
23-F<br />
11-S</blockquote>
<p>S'empra guionet en el nom de les vies urbanes i interurbanes per a separar les lletres de les xifres. Per exemple:</p>
<blockquote>
N-340<br />
AP-7<br />
C-55<br />
B-30</blockquote>
<p></p><p></p><div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-59419656041635101182007-01-23T15:06:00.017+01:002016-03-04T12:10:47.213+01:002.2.2. La barra inclinada<p>S’empra el signe de la barra inclinada (/) per a marcar les separacions entre versos citats [v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/25-citacions.html">2.5</a>] i per a marcar la connexió entre dos termes. Quan un dels dos termes o tots dos són compostos deixarem un espai a banda i banda. Per exemple:</p>• La numeració de textos legals <blockquote>la Llei 17/1983<br />la Moció 12/IV del Parlament de Catalunya</blockquote>• La relació entre termes (quan no es diu la preposició <em>per</em> o l'article)<blockquote>Es poden construir dos mil habitatges/any.<br />Va a cent quilòmetres/hora.<br />Un cabal de 350 metres cúbics / segon.<br /><br /><span style="color: rgb(85, 85, 85);">Però:</span><br /><br />Es poden construir dos mil habitatges l'any.<br />Va a cent quilòmetres per hora.<br />Un cabal de 350 metres cúbics per segon.</blockquote>• L’alternança<blockquote>Els llocs d’interès artístic i/o històric d’aquesta vall...<br />Aquests habitatges de protecció oficial / règim especial...</blockquote><div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-61350967673642109952007-01-23T14:47:00.000+01:002017-02-02T10:45:43.725+01:002.2.3. L’apòstrof<p>L’article i la preposició <em>de</em> no s’apostrofen davant el nom de les lletres. Per exemple:</p><blockquote>la a<br>la erra<br>de hac</blockquote>
<p>Tot i que la gramàtica considera habitual en els registres no formals l’elisió de la vocal del pronom <i>la </i>davant <i>i </i>i <i>u </i>àtones, mantenim la vocal en aquests casos. Per exemple:</p><blockquote>la interioritza<br>la unifica</blockquote>
<p>S’apostrofa l’article determinat davant els mots masculins que comencen amb <em>s</em> líquida, però no pas davant els femenins. Per exemple:</p><blockquote>l’Scorsese<br>l’<em>Spiegel</em><br>l’<em>Sputnik</em><br>la Scarlet<br>la stakhanovista</blockquote><p>No s’apostrofa la preposició <em>de</em> davant els mots que comencen amb <em>s</em> líquida. Per exemple:</p><blockquote>de Spielberg<br>de Stanford</blockquote><p>L’article i la preposició <em>de</em> no s’apostrofen davant els mots que comencen amb <em>h</em> aspirada. Per exemple:</p><blockquote>la Helen<br>de Honecker</blockquote><p>Però, en canvi, els mots estrangers catalanitzats, els apostrofem com els mots catalans que comencen per hac:</p><blockquote>l’hitlerià<br>d’Hèlsinki</blockquote>
<p>S’apostrofen l’article i la preposició <em>de</em> davant les quantitats escrites amb xifres seguint les normes d’apostrofació. Per exemple:</p><blockquote>l’1 d’agost<br>l’11<br>l’XI Congrés Internacional</blockquote><p>També, si cal, s’apostrofen els mots marcats amb cometes o cursiva, com ara les publicacions, obres d’art o els noms de naus, aeronaus, ferrocarrils, etcètera i que comencen per vocal. Si el primer dels mots comença amb article, no s’hi fa la contracció. Per exemple:</p><blockquote>I direm l’«a fi que».<br><br>Per què un <em>parásito</em> ha d’atacar l’<em>hombre</em> i no ataca la <em>mujer</em>? Per què no ataca les persones?<br><br>El seu viatge amb l’<em>Orient Express</em>...<br><br>Hi ha una frase d’<em>El petit príncep</em>...<br><br>Això va sortir a <em>El Temps</em>...</blockquote><p>Pel que fa a l’apòstrof que indica la supressió de les dues primeres xifres d’un any, només es respecta en els casos en què és part de la denominació oficial d’un organisme o d’una entitat; en els altres casos hi deixem un espai. Com ara:</p><blockquote>Expo’92<br>COOB’92<br>Els Jocs Olímpics 92 van representar...</blockquote>Per a l’ús de l’apòstrof davant les sigles i els acrònims, v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/27-grafia-de-les-sigles-i-els-acrnims.html">2.7</a>.<div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-92202732800864370832007-01-23T14:46:00.008+01:002017-03-31T10:20:38.686+02:002.2.4. Altres signes gràfics<p>Els <em>hashtags</em> del Twitter els escrivim amb el coixinet al davant i sense espais entre els mots, amb tots els elements en majúscules, i amb accents i altres signes gràfics, si n’hi ha. Per exemple:</p><blockquote>No sé si saben, els diputats que han intervingut fins ara, que aquella nit, al Twitter, el <em>hashtag</em> #AdeuEspanya? va ser el més usat arreu de l'Estat espanyol.<br><br>
L’èxit de la piulada massiva per reclamar el #TwitterEnCatalà.</blockquote><br />
<p>Transcrivim l'arrova de les adreces web amb el símbol corresponent. Per exemple:</p><blockquote>Trobaran fàcilment tota aquesta informació a educacio@gencat.cat.</blockquote><br>
<div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Maria Rosa Duranhttp://www.blogger.com/profile/00803343717188775033noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-73569183727802995322007-01-23T12:08:00.007+01:002018-01-25T15:03:30.429+01:002.3. Ús de les cometes<div style="text-align: justify;">
S’empren, en primer lloc, les cometes baixes, i, si escau, en segon lloc, les cometes altes, i després, si cal, les simples [v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/25-citacions.html">2.5</a>].</div>
<br />
S’empren les cometes per a marcar l’ús metalingüístic dels mots. Per exemple:<br />
<blockquote>
Crec que no he utilitzat la paraula «miserable».<br />
<br />
Allò que en català se’n deia «fer el pipa».<br />
<br />
Els ciutadans han dit «no» a la proposta de transvasament.</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
S’empren les cometes per a marcar els mots pronunciats amb to irònic. Per exemple:</div>
<blockquote>
Això és culpa de la famosa «competitivitat»...<br />
<br />
En fi, senyor president, allò que es diu «tot un panorama»...</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
També emprem cometes per a les designacions col·loquials o populars de determinats conceptes. Com ara:</div>
<blockquote>
els «papers de Salamanca»<br />
els «indignats» de la plaça de Catalunya<br />
aquest tema és una «maria»<br />
el president de la «corpo»<br />
aquesta «Barcelunya» que estan construint<br />
ens diran que ja aniran a una «mani»</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
S’empren les cometes per als títols de capítols d’obres unitàries i d’articles d’una publicació periòdica, per als títols de les partides d’un pressupost i per als títols de conferències, cicles de conferències, exposicions i taules rodones. Com ara:</div>
<blockquote>
En aquest capítol, «Béns i serveis», hi ha la partida «Treballs, estudis i investigacions».<br />
<br />
Al Cercle d’Economia, quan el president va pronunciar la seva conferència, «Estat de l’estat de les autonomies»...<br />
<br />
Arran de l’èxit de l’exposició «Picasso: Una retrospectiva»...<br />
<br />
Dins el cicle de conferències que duu el títol «La Mediterrània avui»...</blockquote>
S'escriuen entre cometes i majúscula inicial les peces musicals que formen part d'un recull.<br />
<blockquote>
Vilaginés elogiava el segon disc de Quico Pi de la Serra, aquell mític disc que contenia «L'home del carrer», «Jo soc Francesc Pi de la Serra», «Sol» i «Els fariseus».</blockquote>
S’escriuen entre cometes i amb majúscules els títols de col·leccions editorials. Com ara:<br />
<blockquote>
Poden trobar aquesta obra a la col·lecció «A Tot Vent», de Proa.</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
S’escriuen entre cometes els lemes que apareixen en els noms de campanyes, plans i programes. Per exemple:</div>
<blockquote>
«Graduï’s, ara pot»<br />
«Vida als anys»<br />
«Depèn de vostè»<br />
«Foc verd»<br />
pla «Catalunya, cara neta»<br><br>
<span style="color: #555555;">Però si el lema forma part del nom d'una entitat l'escrivim amb majúscules i sense cometes:</span><br><br>
plataforma Aturem la Guerra<br />
Fundació Un Sol Món</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
S’empren les cometes per a les citacions literals [v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/25-citacions.html">2.5</a>], els diàlegs dramatitzats [v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/214-s-dels-punts-suspensius.html">2.1.5</a>] i els pensaments en veu alta.</div>
<blockquote>
Jo vaig pensar: «Home, si tenen la mateixa eficiència que van tenir les del mes de juny, estem ben arreglats.»<br />
<br />
De fet, és una mena de retorn al 1712, al famós «que se consiga el efecto sin que se note el cuidado».
</blockquote>
<span style="text-align: justify;">Si cal, escriurem en cursiva el mot o els mots afectats per les cometes.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<blockquote>
I ens va dir: «Com l'afecta la decisió del <i>ministerio</i>?»</blockquote>
<blockquote>
A vostè ara li diuen «<i>minister</i>», «senyor <i>minister</i>».
</blockquote>
<blockquote>
Ha dit: «<i>Man nimmt dem Politprofi Rull sein Pathos nicht ab...</i>»
</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
S’empren les cometes per a les formes d’argot, de renecs i d’insults no recollides per cap de les autoritats esmentades a <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/13-material-de-consulta.html">1.3</a> [v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/444-argots.html">4.4.4</a> i <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/445-renecs-i-insults.html">4.4.5</a>] i per a les frases fetes catalanitzades i els mots estrangers catalanitzats [v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2006/12/44111-estrangerismes-catalanitzats.html">4.4.11.1</a>].</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Quan l’orador o oradora utilitza l’expressió <em>entre cometes</em> cal posar cometes a la paraula/es a què fa referència i, a més, escriure <em>entre cometes</em> entre comes o guions, segons que escaigui. Per exemple:</div>
<blockquote class="tr_bq">
És una cosa, entre cometes, «natural».</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
Tenim més bases de dades nosaltres a Catalunya, amb el «poc» que tenim –entre cometes–, que no al si de la mateixa comissió.
</blockquote>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Els pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, tanmateix, s’escriuen en rodona i sense cometes, llevat que acompanyin l’autònim, en el qual cas cal posar-los en cursiva [v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2006/12/44111-estrangerismes-catalanitzats.html">2.4</a>]. Per exemple:</div>
<blockquote>
Això no està preparat per al Vaquilla i els seus amics.<br />
<br />
<span style="color: #555555;">Però:</span><br />
<br />
Avel·lí Artís, <em>Tísner</em><br />
<br />
Luiz Inácio, <em>Lula</em>, da Silva</blockquote>
Excepció: «la Caixa»<br />
<blockquote>
Després, «la Caixa» es va fusionar amb la Caixa de Barcelona i tot va quedar a casa –a casa de «la Caixa», naturalment.</blockquote>
Els títols de simposis, congressos i jornades s’escriuen en rodona i sense cometes. Per exemple:<br />
<blockquote>
Les jornades es deien Inversions i Negocis, fomentades pel Departament d’Agricultura.</blockquote><br />
</div>
<div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-63560973927070028412007-01-23T10:12:00.013+01:002024-02-02T07:52:35.629+01:002.4. Ús de la cursiva<div style="text-align: justify;">
S’empra la cursiva per a marcar les locucions llatines no catalanitzades (malgrat que el DIEC les entri en rodona). Per exemple:</div>
<blockquote>
<em>per capita<br />a priori<br />a posteriori<br />grosso modo</em></blockquote>
<div style="text-align: justify;">
En els noms científics d’espècies animals i vegetals (i, per tant, també les malalties que són designades amb aquests noms) que s’escriuen en llatí, posarem la inicial del substantiu en majúscula, i la de l’adjectiu, en minúscula. Per exemple:</div>
<blockquote>
<em>Brucella melitensis<br />Escherichia coli<br />Clamydia pneumoniae</em></blockquote>
S’empra la cursiva per a marcar els mots pronunciats amb èmfasi. Per exemple:<br />
<blockquote>
Vostè em deia que si algun dia hagués d’anar a la presó, no li agradaria: estic <em>segur</em> que mai haurà d’anar a la presó.</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
S’escriuen en cursiva els títols d’obres unitàries (llibres, enciclopèdies) i de publicacions periòdiques, incloses les versions electròniques corresponents. També s'escriuen en cursiva els títols de pel·lícules, d’obres teatrals i espectacles diversos, d’obres d’art (escultures, pintures, etcètera) i obres musicals majors (inclosos els himnes) i els noms de programes de ràdio i de televisió. Per exemple:</div>
<blockquote>
Vaig tenir el gran honor de dirigir <em>Els segadors</em>.<br />
<br />
Senyor Simó Pujol, vostè no llegeix l’<em>ABC</em>? Segur que el llegeix, segur, i l’<em>Avui</em> també, però l’<em>ABC </em>per descomptat.<br />
<br />
Ho pot buscar al <i>Diccionari de la llengua catalana</i> ara mateix, si vol.<br />
<br />
Durant la sèrie <em>Poble Nou</em> es va passar un tràiler d’una pel·lícula violenta...<br />
<br />
Van finançar l’edició de l’opuscle <em>Cap a una democràcia paritària</em>.</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
Però considerem una denominació genèrica els noms de les publicacions oficials —diaris oficials, diaris de sessions, butlletins oficials, etcètera—, i els escriurem sempre en rodona i caixa baixa (o en cursiva si se citen en una llengua diferent de la del discurs). Per exemple:</div>
<blockquote>
S’ha publicat en el número 23 del diari de sessions del Parlament.<br />
<br />
El butlletí oficial del Parlament de Catalunya del 25 de març ho recull.<br />
<br />
En el boletín oficial del Estado número 123, del pasado 30 de abril...<br />
<br />
Aquesta ordre PCI/154/2019, del 19 de febrer, va ser publicada al <em>boletín oficial del Estado</em> número 64.<br />
<br />
Va sortir publicat al diari oficial de la província.</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
S'escriuen en cursiva i majúscula inicial els subtítols (sovint de caràcter més aviat «literari») que hom dona a determinats informes (per als títols, però, v. <a href="https://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/28262-informes-estudis-i-projectes.html">2.8.2.7.2</a>):</div>
<blockquote>
l’informe del Síndic de Greuges d’aquest any, <em>Els nostres desarrelats</em>, denuncia la situació...</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
S’escriuen en cursiva els noms propis de naus (vaixells, avions, submarins, coets...). Per exemple:</div>
<blockquote>
el <em>Prestige</em><br />
l’<em>Enola Gay</em><br />
el <em>Nautile</em> </blockquote>
<br />
<div style="text-align: justify;">
S’escriuen en cursiva els mots, les frases fetes i els refranys d’altres llengües pronunciats en la llengua original [v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2006/12/44114-estrangerismes-no-catalanitzats.html">4.4.11.4</a>].</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
També s'escriuen en cursiva les denominacions, en una altra llengua, de tramitacions i de títols de documents oficials que considerem genèrics. Per exemple: </div>
<br />
<blockquote>
Amb aquesta interpretació de la <em>ley de enjuiciamiento criminal</em>, crec que n'hi ha prou perquè el tribunal valori aquests casos excepcionals.<br />
<br />
Ara no volen modificar la llei <em>del deporte</em>.<br />
</blockquote>
Però:
<blockquote>
Lo que establece la Moció 32/XII, sobre la lluita contra les violències masclistes, no es lo que defiende ahora la señora diputada.<br />
</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
Tanmateix, no cal la cursiva en els noms d'organismes que no es tradueixin o que es tradueixin en part. Per exemple:</div>
<br />
<blockquote>
Ho vam demanar al Ministerio de Trabajo.</blockquote>
<blockquote>
los responsables del Departament d'Empresa y Conocimiento <span style="color: black;">(però:</span> los responsables de la <i>conselleria</i> d'Empresa i Coneixement<span style="color: black;">)</span></blockquote>
<blockquote>
Centre d'Investigació d'Anomalías Congénitas</blockquote>
<br />
Posem en cursiva els apartats en lletres d’una enumeració. Per exemple:<br />
<blockquote>
l’apartat 3.<em>a</em> de la disposició addicional segona</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
Excepció: els objectius de la Unió Europea, els posem en xifres aràbigues i amb la lletra en minúscula, sense punt i sense espai, i en rodona. Per exemple:</div>
<blockquote>
l’objectiu 5b</blockquote>
Pel que fa a pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/23-s-de-les-cometes.html">2.3</a>.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
No posem en cursiva els adverbis numerals <em>bis</em> i <em>ter</em> perquè ja són al diccionari, però en canvi mantenim en llatí i en cursiva la seqüència que els segueix: <em>quater</em>, <em>quinquies</em>... Quan apareixen, els posem sense punt i amb un espai entre el número i l’adverbi:</div>
<blockquote>
l’article 27 bis regula...</blockquote>
<div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-1951634805780072552007-01-23T09:37:00.001+01:002014-06-10T12:01:25.984+02:002.5. CitacionsQuan la frase citada comença amb majúscula després de dos punts, cal que el punt o el signe final d’aquesta sigui dins les cometes. En aquest cas, l’oració original no porta cap punt final. Per exemple:<br />
<blockquote>
I ell em va dir: «Escolta, nosaltres hem estat uns quants dies apagant focs, jugant-nos la vida; que no us podeu reunir un dia el mes de juliol per discutir això?»<br />
<br />
Jo mateix he dit: «Em temo molt que no podem aguantar aquest creixement del 2,3 per cent.»<br />
<br />
Fins i tot algú em deia ahir: «I, malgrat el Govern, hem apagat els incendis.» Potser és una opinió exagerada, però és així.<br />
<br />
Deia: «Se’ns va dir...» Qui li ho va dir?</blockquote>
Mantenim el punt final de l’oració que acull la citació si aquesta és un fragment de frase i comença amb minúscula:<br />
<blockquote>
Hem enviat un missatge al món que diu «amics per sempre».<br />
<br />
Quan jo dic «la resta d’incendis estaven controlats i apagats», no m’estic referint a aquests incendis grossos.<br />
<br />
Per això abans he dit «creixement prioritari amb certes matisacions», perquè hem d’anar amb compte.</blockquote>
En qualsevol cas, no poden coexistir dos punts finals (o un signe d’exclamació o d’interrogació i un punt), l’un dins les cometes i l’altre fora.<br />
<br />
Per als incisos en les citacions se segueixen els criteris establerts per a l’ús dels guions [v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/216-s-dels-guions.html">2.1.6</a>]. Per exemple:<br />
<blockquote>
«Farem el projecte tal com diu la llei» –va dir–, «és a dir...»<br />
<br />
S’ha de «poner orden...», posar ordre... –és que està en castellà, aquí–, «poner orden en la maraña de servicios y competencias».</blockquote>
En les citacions que contenen punts i a part cal marcar el text citat amb cometes obertes al començament de cada línia:<br />
<blockquote>
<strong>La secretària primera</strong><br />
Esmena transaccional a les esmenes 13 i 26:<br />
«El Parlament de Catalunya manifesta:<br />
»1. El reconeixement a la trajectòria recent de Televisió Espanyola a Sant Cugat.<br />
»2. La voluntat que Televisió Espanyola a Catalunya respongui a la identitat de Catalunya com a poble.»<br />
<br />
<strong>El president</strong><br />
El text que posem a votació és el següent: «El Parlament de Catalunya insta el Govern a:<br />
»1. Establir negociacions [...]<br />
»2. Presentar un pla de reforma [...]»</blockquote>
Pel que fa a les cometes dins les citacions, s’empren primer les altes i després, si cal, també les simples:<br />
<blockquote>
És el que em deia el conseller l’altre dia: «Escolti, que al meu departament els funcionaris també es queixen: “Arribem a casa” –diuen– “i encara hem de sentir els veïns que comenten: ‘Vostès sí que viuen bé, amb aquesta bicoca que tenen a l’Administració’, i no els podem fer entendre que fa dos anys que ens tenen congelats.” Com si jo hi pogués fer alguna cosa.» Home, alguna cosa sí que hi deu poder fer!</blockquote>
Per a les citacions de versos s’empra la barra inclinada (/) per a marcar les separacions entre els versos, amb un espai a banda i banda:<br />
<blockquote>
El compromís fa referència a una tasca per a la qual escauen uns mots de Foix: «Viure l’instant i obrir els ulls al demà, / del clar i obscur seguir normes i regla / i, enmig d’orats i savis, raonar.»</blockquote>
<div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-76513992041464368492007-01-23T09:23:00.000+01:002007-11-29T12:32:35.007+01:002.6. Grafia de les quantitats<blockquote class="vincle"><p><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/261-lletres.html">2.6.1. Lletres </a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/262-xifres-arbigues.html">2.6.2. Xifres aràbigues </a><br /><a class="vincle" href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/263-xifres-romanes.html">2.6.3. Xifres romanes</a></p></blockquote><div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7500050960013882650.post-82541525345626982402007-01-22T13:48:00.049+01:002021-07-06T13:48:01.722+02:002.6.1. LletresS’escriuen amb lletres les numeracions citades per un cardinal corresponents als conceptes següents:<br />
• Dècades<br />
<blockquote>
Aquesta història ja arrenca de la dècada dels vint.<br />
<br />
Als anys noranta la crisi econòmica és més forta encara...</blockquote>
• Dates commemoratives<br />
<blockquote>
el Sis d’Octubre<br />
l’Onze de Setembre<br />
<br />
<span style="color: #555555;">Però:</span> l’11 de setembre de 2001 <span style="color: #555555;">(referit a l’atac a les Torres Bessones), i</span> l’11 de setembre de 1714 <span style="color: #555555;">(referit a l’esdeveniment).</span></blockquote>
• Hores<br />
<blockquote>
des de les cinc i mitja<br />
fins a les dues del migdia<br />
a tres quarts de sis<br />
vint-i-quatre hores després del debat...<br />
<br />
<span style="color: #555555;">Però, per a les hores en sistema digital, v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/262-xifres-arbigues.html">2.6.2.</a></span></blockquote>
• Minuts<br />
<blockquote>
Té un temps màxim de quinze minuts.</blockquote>
• Edats<br />
<blockquote>
El nostre objectiu és clarament el d’assegurar la gratuïtat del període dels tres fins als divuit anys en l’ensenyament públic.<br />
<br />
La jubilació als seixanta-cinc no ha de representar la fi de l’activitat.</blockquote>
• Quantitats expressades amb menys de tres paraules (no s’hi compta la conjunció dels numerals compresos entre vint i trenta), excepte els milions, que, per tradició, els escrivim amb xifres. Per a les enumeracions de quantitats pertanyents a llistes, però, s’empren les xifres aràbigues [v. <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/262-xifres-arbigues.html">2.6.2.</a>]. Per exemple:<br />
<blockquote>
Cada quaranta-vuit hores hi havia un control.<br />
<br />
Crearem trenta mil places de llar d'infants.<br />
<br />
Situa un senyal o punt geodèsic cada vint-i-cinc o trenta quilòmetres quadrats. </blockquote><blockquote><span style="color: #555555;">Però:</span> 2 milions d'habitants</blockquote>
• Quantitats que apareixen darrere un punt, encara que siguin expressades amb tres paraules o més<br />
<br />
<blockquote>
Estem demanant en el punt número 2 que hi hagi una aportació de 200.000 pessetes anuals. Dues-centes mil pessetes anuals és un escàs terç...<br />
<br />
Abstencions?<br />
Quatre.<br />
Doncs queda rebutjada la proposta.<br />
<span style="color: #555555;"><br />
Però si visualment queda forçat (per exemple, en el cas d'enumeracions o votacions en què es diuen unes quantes xifres seguides) ho deixem en xifres:</span><br />
<br />
<b>El president</b><br />
Vostè m'ha de dir quines vol agrupar...<br />
<b>Xavier Crespo i Llobet</b><br />
10, 11, 12.<br /></blockquote><blockquote><b>Rafael López i Rueda</b><br />
Senyor president, pot repetir les votacions?<br />
<b>El president</b><br />
4 vots a favor, 2 en contra i 3 abstencions.</blockquote><blockquote>
<b>Eudald Casadesús i Barceló</b><br />
Sí, sí, em sembla bé que les agrupi.<br />
<b>El president</b><br />
1.3, 1.4, 1.5, 1.6, 1.7, 1.8, totes agrupades...</blockquote>
<br />
• Quantitats indeterminades expressades amb lletres<br />
<blockquote>
trenta i tants diputats<br /><br />
cinquanta i molts anys<br /><br />
550 i pocs milions<br /><br />
Això representarà ics milions menys per a la Generalitat<br><br><span style="color: #555555;">Però:</span> el Govern X, la conselleria X</blockquote><br>
S’escriuen amb lletres les numeracions citades per un ordinal, en general (v., però, <a href="http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/263-xifres-romanes.html">2.6.3</a>):<br />
<blockquote>
punt segon<br />
<br />
esmena tercera<br />
<br />
quart pis<br />
<br />
setanta-cinquè aniversari<br />
<br />
el cinquè Pla d'acció i desenvolupament de les polítiques de les dones a Catalunya, 2005-2007</blockquote>
<br />
S’escriuen amb lletres les unitats de mesura (longitud, volum, pes, energia...) i les xifres que les acompanyen, els mots <i>per cent</i> i <i>mig</i> i els símbols d’addició, subtracció, multiplicació i divisió. Per exemple:<br />
<blockquote>
i d’aquí a un temps els grups que ara diuen que hi haurà un dèficit hídric de cent o de dos-cents o de tres-cents <u>hectòmetres cúbics</u> poden rectificar<br />
<br />
es va establir una velocitat de 420 <u>metres per segon</u><br />
<br />
En cinc dies hem perdut l’u <u>per cent</u> de la superfície arbrada de Catalunya <span style="color: #555555;">(però si és amb decimals, </span>el 85,2 per cent<span style="color: #555555;">)</span><br />
<br />
És modèlic al <u>cent per cent</u>.<br />
<br />
el sis <u>i mig per cent</u><br />
<br />
4 <u>milions i mig</u> de persones<br />
<br />
Aquesta partida representa una diferència de menys 340 <u>milions</u> respecte al pressupost de l’any anterior.<br />
<br />
<span style="color: #555555;">Però:</span> un 4x4</blockquote>
<div class="blogger-post-footer">Tots els drets reservats.</div>Unknownnoreply@blogger.com0